El crucero universitario a “Extremo Oriente” de 1935. Un viaje a Japón y dos destinos

Mirai. Estudios Japoneses ISSN-e: 1988-2378
http://dx.doi.org/10.5209/MIRA.57114

La Dra. Muriel Gómez Pradas, profesora de los Estudios de Artes i Humanidades de la UOC y miembro del grupo de investigación IDENTICAT, presentó una publicación con los resultados de la investigación llevada a cabo en el marco del Proyecto de I+D: “Protagonistas de la presencia e impacto del arte japonés en España”.

La publicación El crucero universitario a “Extremo Oriente” de 1935 trata sobre un viaje universitario con destino a Kobe, Japón. Los protagonistas de esta investigación son Francisco de las Barras de Aragón y Eudald Serra. Ambos coincidieron en el espacio y en el tiempo, aún y así, vivieron la experiencia des de perspectivas muy distintas. Un viaje que proporcionó una experiencia turística a Francisco de las Barras y de Aragón, mientras que a Eudald Serra le supuso un cambio vital y trascendental en su vida personal y profesional. Lo que debía suponerse un crucero universitario con fecha de caducidad, se convirtió en un viaje de no retorno que perduró 13 años.

de-las-barras-investigacion-japon-recerca-eaih

Francisco de las Barras y de Aragón © Fotografía Miguel Ángel Otero — Foto cortesía: Museo Nacional de Antropología (Madrid), número de inventario FD2755

 

Francisco de las Barras de Aragón (Sevilla, 1869—1955) fue un hombre polifacético. Eminente botánico y naturalista, fue alcalde Sevilla por el Partido Liberal en 1918, Catedrático de Antropología de la Universidad de Madrid y director del Museo Nacional de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid entre 1929 a 1936.

Eudald Serra Güell (Barcelona, 1911—2002), fue un reconocido escultor que formó parte de la vanguardia artística en la Barcelona de la década de los 30 del siglo pasado. Tras su regreso de Japón, después de una estancia de 13 años, fue el responsable de la mayoría de las expediciones de compra in situ realizadas por el Museu Etnològic de Barcelona y la Fundació Folch de Barcelona entre la década de 1950 a 1970.

serra-japon-recerca-eaih

Eudald Serra en Hokkaido esculpiendo a una joven Ainu Shiraoi (Hokkaido), 1947 © Fotografía Eudald Serra — Foto cortesía: Successió Eudald Serra

Os invitamos a leer esta interesante investigación que profundiza en la trayectoria personal y profesional de dos referentes culturales del siglo XX des de un crucero a Japón, un viaje que terminó en dos destinos:

Continua llegint

Seminari d’Estudis de Ciència i Tecnologia: Crisis? What crisis?

Crisis? What crisis?

Andrea Saltelli (University of Bergen)

Organitzen: STS-b (UAB), CareNet (UOC) i OSI (UOC)

6 de Març 2018, 12-14h

Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)

Av. Tibidabo 39, 08035 Barcelona

Entrada lliure

 

Abstract:

This presentation will argue that science’s crisis is real. The mainstream interpretation of the root causes of the crisis (perverse incentive, too many papers) is insufficient. The crisis is due to a transformed role: from emancipation and betterment of mankind to instrument of profit and growth. The presentation argues that scientists cannot resolve the problem alone and have high stakes in the preservation of the status quo, and that institutions are in denial pretending that current predicaments of science do not weaken its privileged role in governance. Finally it is suggested that this crisis will be a long one, though elements of a possible Reformation are visible.

Suggested readings:

Saltelli, A., Stark, P., 2018, Fixing statistics is more than a technical issue, Nature, doi: 10.1038/d41586-018-00647-9

Saltelli, A., Science’s credibility crisis: why it will get worse before it can get better, The Conversation, November 9, 2017.

Andrea Saltelli, Silvio Funtowicz, 2017, What is science’s crisis really about? FUTURES, Volume 91, Pages 5-11, https://doi.org/10.1016/j.futures.2017.05.010

Andrea Saltelli has worked on physical chemistry, environmental sciences, applied statistics, impact assessment and science for policy. His main disciplinary focus is on sensitivity analysis of model output, a discipline where statistical tools are used to interpret the output from mathematical or computational models, and on sensitivity auditing, an extension of sensitivity analysis to the entire evidence-generating process in a policy context. At present he is adjoint professor at the Centre for the Study of the Sciences and the Humanities (SVT) – University of Bergen (UIB). He lives and works in Barcelona and is a visiting fellow at Open Evidence Research, Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

¿Por qué ha muerto el amor romántico? Entrevista Francesc Núñez

Hoy es el día de San Valentín, una de las fechas más representativas del amor romántico en nuestra sociedad occidental. Este día señalado nos lleva a reflexionar sobre este concepto de amor que ha marcado el modo en que nos relacionamos de forma afectiva. A pesar de la importancia que le caracteriza, está perdiendo el protagonismo y en su lugar están naciendo nuevos conceptos de amor. Una de las perspectivas que está ganando el terreno es el Amor líquido, una definición desarrollada por Zygmunt Bauman. ¿Por qué está transformación? ¿Cómo se representan las relaciones actualmente? ¿Cómo pensamos el amor? Y, ¿Cómo lo sentimos? ¿Qué papel tiene en nuestras vidas? ¿Cómo influye la sociedad de consumo en nuestra percepción sobre las personas y los lazos afectivos?

Hablamos con Francesc Núñez, sociólogo y profesor de los Estudios de Artes y Humanidades de la UOC, para dar respuesta a los interrogantes sobre por qué ha muerto el amor romántico, cómo nació, qué tipo de relaciones están transformando el significado de amor y qué lugar ocupa el amor en nuestra sociedad actual. Os invitamos a escuchar la entrevista:

Amor romántico VS Amor líquido

Converses a la Documenta: “La literatura sobre els refugiats” per Teresa Iribarren

“L’arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l’ànima humana. És una de les més difícils de definir. Un ésser humà té una arrel per la seva participació, activa i natural en l’existència d’una col·lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l’esdevenidor. Participació natural, és a dir, donada automàticament pel lloc, el naixement, la professió, l’entorn. Cada ésser humà necesita tenir múltiples arrels. Necessita rebre la quasi totalitat de la seva vida moral, intel·lectual, espiritual, a través dels mitjans dels quals naturalment forma part”, assegura Simone Weil a L’arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l’ésser humà (p. 67).literatura1

Aquesta necessitat humana d’arrelament és el que reclamen els refugiats en la seva desesperada fugida cap a Europa. És el que explica la veu que podem sentir a Els desemparats. Un drama sobre els refugiats, de la Premi Nobel Elfriede Jelinek. I també assistim al viatge de migrants que fugen de conflictes bèl·lics a les novel·les Daha!, del turc Hakan Günday, que va rebre el Premi Médicis Étranger 2015, i Sortida a Occident, del pakistanès Mohsin Hamid, considerada per The Guardian com una de les grans novel·les de l’any passat.

Continua llegint

GEOGRAFIA ECONÒMICA per Anna Vera

Erin H. Fouberg (Author),‎ Alexander B. Murphy (Author),‎ Harm J. de Blij (Author). (2009). Human Geography: People, Place, and Culture. 10th Edition. New York: John Wiley & Sons.

Erin H. Fouberg (Author),‎ Alexander B. Murphy (Author),‎ Harm J. de Blij (Author). (2009). Human Geography: People, Place, and Culture. 10th Edition. New York: John Wiley & Sons.

Has pensat mai els kilòmetres que recorre el processador del iPod que fas servir a diari? I aquella samarreta que tant t’agrada? Què és i on podem trobar un paradís fiscal? O, per què serveixen les maquiles? I el retorn a la societat de l’agricultura social? Respostes a preguntes d’aquest tipus i moltes d’altres de noves les presentem a l’assignatura Geografia Econòmica, amb l’objectiu de poder entendre i interpretar com és la relació entre la societat i l’activitat productiva i de serveis, des d’una perspectiva de l’espai. Les principals variables que s’analitzen són: l’aprofitament dels recursos (naturals, mà d’obra o el capital), els modes de producció, la distribució i el consum i, finalment, els impactes territorials generats de cada activitat.

Continua llegint

Futuros especulativos del arte “¿Qué pasaría si …?” — Artnodes

“Un movimiento que se abre hacia los futuros en
plural no puede tener si no su contrapartida
en todas las conjugaciones temporales.”

Artnodes, la revista de arte, ciencia i tecnología de la UOC, ofreció el pasado 2017 una inmersión en los futuros especulativos del arte. La introducción fue desarrollada por Vanina Hofman Matusevich, Ayudante de investigación de los Estudios de Artes y Humanidades (UOC), y Pau Alsina González, Profesor de los Estudios de Artes y Humanidades (UOC) y Director de la revista Artnodes. Esta edición nos sumerge en un conjunto de aperturas planteadas desde perspectivas diversas con el fin de especular en el pasado, multiplicar el presente y proponer el futuro. Estas disertaciones exploran también los terrenos donde se tensa, difiere y conviven en la diferencia los discursos establecidos y que chocan entre la lógica natural y los sistemas construidos. Esta introducción nos esboza la complejidad que aborda el número 19 de Artnodes y cuenta con la participación de Radek Przedpelski, Rick Dolphijn, Rafael Pinilla, Emma Brassó, Jazmin Adler, Federica Matelli, Federica Martini y Marc Kosciejew.

Os compartimos un pequeño fragmento y ¡os invitamos a leerlo!

artnodes-2017-pau-alsina-vanina-hofman-especulativos-arte


+ Futuros especulativos del arte. “Que pasaría si…”

“Abordar el arte desde lo especulativo implica también pensar otros mundos posibles a partir de la invención de futuros que escapen a la lógica de la continuidad y que sigan teniendo la posibilidad de sorprendernos. Significa preguntarnos por el «qué pasaría si…» completando la segunda parte de la frase tal y como lo haría el «idiota», aquel personaje conceptual capaz de generar el intersticio para la emergencia de otras preguntas, aquellas que no dan por sen- tadas las conclusiones, ni presuponen agotados los significados de aquello que se busca conocer.”

Especular es formular esas preguntas en forma de ficciones de futuro y buscar respuestas posibles sin avergonzarnos de la duda ni el balbuceo. Especular sobre el futuro es también hacerlo sobre el presente y el pasado, crear fabulaciones contemporáneas, relatos densos que conducen al pensamiento.”


 

* Si os interesa el campo del arte y la cultura digital, no os perdáis el blog artmatters.blogs.uoc.edu
artmatters-blog-arte-uoc-grado-en-arte

Continua llegint

GEOGRAFIA DE CATALUNYA per Anna Busquets

1446725149354Qualsevol biografia o relat sempre arrenca en un lloc concret, una ubicació. L’espai, sobretot aquells espais més propers, coneguts i íntims, ens defineixen i ens vinculen. Però, al mateix temps, aquesta singularitat pròpia de cada lloc conviu amb la possibilitat de generalització, atès que tots els indrets poden ser explicats en funció d’unes coordenades, d’una evolució, d’uns models, d’uns ecosistemes, d’un procés d’humanització, etc. Per tant, estudiem la Geografia de Catalunya en tant que nostra, però també com a estudi de cas que ens permet il·luminar qüestions vinculades a la geografia física, històrica, política, econòmica, urbana, rural, de muntanya i poblacional. Ningú exemplifica millor aquest doble valor que el pare de l’escola de geògrafs barcelonina Pau Vila i Dinarès, capaç de posar allò après en l’estudi i l’anàlisi de la geografia catalana al servei dels seus treballs a Colòmbia i Veneçuela.

Continua llegint

V Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literarisEls Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el V Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper dimarts 6 de febrer de 2018 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 47). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint

HISTÒRIA MEDIEVAL per Pere Benito

Els quatre genets de l'Apocalipsi (victòria, guerra, fam i mort) segons el "Beatus" de la Universitat de Valladolid (segle X)

Els quatre genets de l’Apocalipsi (victòria, guerra, fam i mort) segons el “Beatus” de la Universitat de Valladolid (segle X)

Els humanistes italians varen fer molt de bé i molt de mal a l’Edat Mitjana. Molt de bé perquè varen concebre un llarg període de la història d’Europa situat entre l’Antiguitat clàssica grecoromana i el Renaixement que mai havia existit en la consciència dels homes que hi visqueren, però que avui és part inseparable de la cultura i l’imaginari històric col·lectiu dels europeus. Varen inventar el concepte i el varen anomenar media tempestas (1469), media aetes (1518),  medium tempus (1531) i , finalment, medium aevum (1604). Molt de mal perquè varen caracteritzar aquest llarg període històric amb tot un seguit de tòpics negatius que encara avui estan profundament arrelats en l’imaginari popular i pesen com una llosa en la tradició historiogràfica. El descrigueren com una època obscura, enfonsada en el retrocés intel·lectual i cultural, i en la letargia econòmica secular, com un període dominat per l’aïllament, la ignorància, la teocràcia, la superstició, la por a l’adveniment de la fi del mon (mil·lenarisme), la inseguretat endèmica, la violència, la barbàrie i la brutalitat de guerres i invasions constants, el govern tirànic del feudalisme, la pobresa, la fam i les epidèmies apocalíptiques. Així, doncs, qui voldria avui viure a l’Edat Mitjana? Una enquesta publicada per The Guardian l’any 2014 va demostrar que ben poca gent: dels deu anys pitjors de la història d’Anglaterra, els lectors d’aquest diari n’escolliren cinc del període medieval. Si un polític vol desqualificar les idees del seu adversari, només ha de dir que el que proposa és “tornar a l’Edat Mitjana”.

Continua llegint

Premi Temps, Espai i Forma 2017 per Gemma Caballer

gemmacaballerGemma Caballer Albareda, estudiant del Màster d’Història contemporània i Món Actual UB-UOC, ha estat reconeguda amb el primer premi de la VII edició dels guardons Temps, Espai i Forma pel seu TFM titulat «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés». El lliurament va tenir lloc el passat 22 de setembre a la Facultat de Geografia i Història, en un acte que reconeix els TFG i TFM, defensats en català i amb una nota superior al 9. Actualment, Caballer combina la seva feina com a bibliotecària al CRAI Biblioteca de Reserva amb la docència de l’assignatura “Introducció a la Història” del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art UdL-UOC.

CINE Y ARTES VISUALES por Ana Rodríguez Granell

fcth_front_0021Más que una sucesión de estilos, directores o géneros, Cine y Artes Visuales quiere ser una aproximación cultural, social y política al fenómeno cinematográfico. La historia del cine siempre se ha apoyado en otras afines como la historia cultural, la historia del desarrollo industrial o la misma historia del arte. El éxito de ciertos géneros como el melodrama o el cine de terror puede ser explicado a través de la tradición literaria que naturalizó ciertas estructuras narrativas y estilísticas. La historia del arte también ha jugado un papel capital a la hora de analizar las composiciones estéticas de una tradición fílmica basada en la posición de un espectador que “ve sin ser visto”. Del mismo modo, la hegemonía de un modelo empresarial como Hollywood necesita echar mano de la historia industrial del ‘fordismo’ para comprender las dinámicas económicas que dieron lugar a este gran monopolio. Por otro lado, muchas veces, si uno piensa en el binomio historia y cine, éste puede evocar situaciones donde el espectáculo cinematográfico ha echado mano de la historia para nutrir sus contenidos… Sin embargo, el rol del cine o de la reproducción técnica de imágenes no sólo se restringe a un rol pasivo como contenedor de relatos construidos fuera de sus propias fronteras. Como comenta Rüdiger Suchsland en su documental sobre el cine de la República de Weimar, De Caligari a Hitler (2015), el cine sabe cosas que nosotros no. En ests asignatura vamos a explorar tanto estas cuestiones ya mencionadas como el rol activo que las imágenes en movimiento han jugado en el desarrollo y explicación de la propia Historia desde finales del siglo XIX hasta la actualidad.

Continua llegint

MOBY DICK al TEATRE GOYA – descompte UOC

Avui s’estrena MOBY DICK al TEATRE GOYA! Josep Maria Pou porta a l’escenari una adaptació de l’emblemàtica novel·la de l’escriptor Herman Melville. Una versió de Juan Cavestany dirigida per Andrés Lima.

“La magnitud d’Ahab em fa pensar que estic fent un personatge de Shakespeare, que connecta directament amb personatges que he representat com el rei Lear i Orson Welles.”

Josep Maria Pou – La llança

Per als estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya ofereixen una promoció especial. Aquí trobareu més informació de l’obra i si us interessa aconseguir una entrada, podeu fer-ho des d’aquest enllaç. Us compartim la promoció i les claus d’accés:

moby dick josep maria pou promo humanitats uoc

 

Promoció:

15€ per a les funcions del 24, 26 i 31 de gener
18€ per a les funcions del 23 al 31 de gener i del 1 al 8 de febrer
20€ per la funció del 28 de gener, i del 9 a l’11 de febrer

15% de descompte per a la resta de funcions
*Promoció limitada a les 100 primeres entrades.

Claus accés:

Usuari: uoc
Contrasenya: promo

Esperem que gaudiu de l’obra!

 

ARTE DE LA ÉPOCA MODERNA por María Antonia Argelich

moderna1Las magníficas obras pictóricas, escultóricas y arquitectónicas producidas en la Europa Occidental a partir del siglo XVI comparten un conjunto de valores, modelos y referencias que tuvieron vigencia prácticamente hasta el siglo XIX. Aún hoy suelen resultarnos más atractivas que el arte contemporáneo, como si nuestra percepción estética siguiera marcada por aquellos principios de armonía, proporcionalidad e idealización formulados en el Renacimiento y reiterados, pese a las aparentes contradicciones del Barroco, o a las diversas tendencias del Manierismo, del Rococó o del Neoclasicismo, durante los siglos XVI XVII y XVIII. Continua llegint

HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna. Continua llegint

Converses a la Documenta: “Tribut a Roland Barthes: Una aproximació en clau mitològica a The Walking Dead” (per Isaac Gonzàlez Balletbó)

The Walking Dead ha estat una de les sèries de televisió de més èxit dels darrers anys. Seguint l’estela de la gran obra Mitologies, de Roland Barthes, i aprofitant la seva recentíssima edició en català, ens proposem fer una anàlisi en clau mitològica de The Walking Dead, un obra extraordinària i representativa  de la cultura popular contemporània (o, si més no, de la cultura de consum popular).

Resultado de imagen de walking dead

Per fer-ho rebatrem, en primer lloc, aquella tesi que associa la popularitat de les representacions populars de terror a la seva correlació històrica amb moments de crisi política o econòmica. Segons aquesta tesi, la figura del zombie mobilitza una por ben concreta: és la metàfora de les cares canviants de la massa, aquella alteritat alienada i massiva que amenaça la nostra individualitat. En segon lloc, també descartarem que, a nivell mitològic, la sèrie funcioni anàlogament a la codificació moral dels contes d’antuvi, que advertien els infants de l’amenaça que representa trencar l’ordre establert. The Walking Dead no ens reconcilia amb  la nostra vida quotidiana, per contrast amb el devastador relat de la sèrie, que no només ens adverteix dels riscos de la massa desbocada, sinó que també evidencia com l’ésser humà, en estat “natural”, esdevé un llop per a la resta dels homes.

En canvi, defensarem que la seva transcendència mitològica rau en el fet que articula una versió conservadora del mite romàntic de l’autenticitat individual. En aquest sentit, la sèrie no funciona perquè ens reconforti el contrast entre la nostra vida i allò que relata. Ans el contrari, el que la fa atractiva és que projecta un món que, en el fons, ens resulta més atractiu que el real. A la sèrie s’hi representa com l’individu i llur articulació col·lectiva només pot assolir certa plenitud en un context d’amenaça i lluita per la supervivència. Així, el context d’apocalipsi zombie permet superar la vida artificial i desconnectada de la nostra veritable naturalesa a què ens condemna la vida contemporània.

Vinculat a això, una de les principals conseqüències ideològiques de l’univers de la sèrie és que s’hi fa ineludible una refundació pragmàtica dels codis morals compartits, de forma que es pugui superar el que hi  és presentat com els handicaps del que podríem anomenar el paradigma moral humanista. Com veurem a la sèrie, el sentit metafòric dels zombies rau en aquesta transformació moral que s’hi proposa.

La paradoxa principal d’aquesta sèrie revela  el que és l’element motriu de les produccions culturals contemporànies de filiació romàntica: esdevenen productes paradigmàtics d’allò que denuncien en el seu pla mitològic. Com a relat, articulen una aproximació apologètica a la necessitat de reconnectar amb una la vida viscuda en primera persona: sense mediacions, sense triples xarxes de seguretat, sense parapets retòrics, sense discursos i dispositius político-administratius que ens infantilitzin. Com a producte, produeixen exactament l’efecte  contrari:  alimenten la conversió dels humans en consumidors passius i abocats a la sublimació identitària.

 

Conversa a la Documenta

Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)

Dia i hora: 23 de gener a les 18,30h.

HISTÒRIA ANTIGA per Mònica Bouso

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Història Antiga vol ser una introducció en el món de l’antiguitat. Veurem com fenòmens que semblen tant moderns com la globalització, ja va tenir lloc al Mediterrani Oriental, Egipte i el Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze Final. El nostre objectiu últim és fer entendre, valorar i difondre el coneixement d’aquestes antigues cultures en un moment certament crític, on gran part d’aquest patrimoni cultural de la humanitat està sent saquejat i destruït. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

Continua llegint

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA per Marc Gil

geography-logo-oversized-text-blueIntroducció a la Geografia ens apropa a una disciplina que si bé te un objecte d’estudi molt definit, l’espai, no es conforma en l’anàlisi estrictament geogràfic o físic, sinó que l’analitza com el “lloc” on es produeixen els esdeveniments socials, polítics i econòmics. La geografia conforma, més aviat, un punt de vista, una manera de mirar i d’apropar-se a totes aquelles grans qüestions que afecten als essers humans. Com resumeix de manera entusiasta John Dewey: “la unitat de totes les ciències es troba en la geografia. La importància de la geografia es que presenta la Terra com la seu permanent de les ocupacions de l’home”. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

Jazz, Blues, Soul i Funk amb les arts i les humanitats – Jamboree 2018

Des del Jamboree Jazz Club us proposen als estudiants, professors i equips de coordinació dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC acostar-vos a la música des de la seva programació de Jazz, Blues, Soul & funk. L’any passat vàrem gaudir d’una promoció que repeteixen aquest gener 2018 amb un descompte del 50% en les entrades. Enguany músics com Joan Chamorro, Clarence Bekker, Jim Mullen, Alba Armengou… formaran part de l’escenari d’aquest característic espai de Barcelona. Si us agrada el Jazz, Blues, Soul i Funk, us agradarà assistir-hi!

Per tots/es els interessats en la seva oferta de programació, podreu aprofitar el descompte del 50% aplicable per a dues persones en cada concert. Les entrades les podeu aconseguir via online o des de les taquilles de la sala.

A continuació us expliquem el procediment per accedir a les entrades: Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme, Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

¡Viva Yrigoyen! La lucha armada radical en la década infame (1930-1933)

Presentación del libro de Charo López Marsano y Ernesto Salas (2017) ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución! La lucha armada radical en la década infame 1030-1933. Buenos Aires: Biblos.

presos-de-paso-de-los-libres1Cuando el presidente Hipólito Yrigoyen fue derrocado y confinado en prisión se abrió una etapa de resistencia armada encabezada por sectores del radicalismo. Este libro muestra en primer plano los levantamientos insurreccionales de los primeros años de la década de 1930 y las complejas y contradictorias relaciones que los revolucionarios establecieron con su partido. Hasta el día de hoy, la mayor parte de estos eventos permanecen en el olvido, han sido tratados de manera secundaria en los libros de la historia partidaria o prácticamente ignorados en las historias generales del período.bombas-encontradas-en-rosario-diciembre-19331
Sin embargo, la dictadura fascista del general José Félix Uriburu desencadenó una de las etapas más represivas del Estado argentino. El partido radical fue directamente proscripto de la vida política; en los primeros tiempos, debido a sus triunfos en las elecciones provinciales, los comicios fueron anulados y censurados sus candidatos. Para ello la dictadura instaló la práctica del fraude generalizado mediante la cual, dos años después del golpe, accedió al poder el general Agustín P. Justo. Frente a ellos, el radicalismo yrigoyenista opuso un ciclo de permanentes intentos insurreccionales, desde el levantamiento de unidades militares con apoyo civil hasta la organización de un pequeño ejército que invadió desde el Brasil algunas ciudades correntinas. Fueron más de cien los hombres que dieron su vida en defensa de la democracia, lanzados a la lucha con un grito de combate: ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución!

cadaver-del-revolucionario-emilio-madeo-santa-fe-dic-1933Charo López Marsano

Profesora de Historia por la Universidad de Buenos Aires. Realizó estudios de especialización en Medios de Comunicación y Análisis de la Opinión Pública (FLACSO) y  en Técnicas y Principios de Análisis de la Opinión Pública (IDAES –UNSAM). Docente e investigadora de la Universidad de Buenos Aires (UBA), participó en varios proyectos UBACyT sobre cine documental.

Ernesto Salas

Licenciado en Historia, Universidad de Buenos Aires. Director del Centro de Estudios Políticos de la Universidad Nacional Arturo Jauretche. Autor de los libros: La Resistencia Peronista: La toma del frigorífico Lisandro de la Torre (1990), Uturuncos. El origen de la guerrilla peronista (2003); Norberto Habegger. Cristiano, descamisado, montonero (2011, junto a Flora Castro) y De resistencia y lucha armada (2014).

Fotos: Revolucionarios presos -Paso de los Libres-./ Bombas encontradas en Rosario -diciembre de 1933-./Cadáver del revolucionario Emilio Madeo -Santa Fe, 1933-.

Seminari de recerca dels Estudis d’Arts i Humanitats
Dia 10 de gener.

TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS per Teresa Romeu

smartphone-1445489_960_720Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

Continua llegint

ICONOGRAFIA I ANÀLISI DE LA IMATGE per Ivan Rega

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? En el context actual en què vivim, endinsats en la «societat de la imatge», tot donant per fet que existeix una «comunicació audiovisual» paral·lela a la «comunicació verbal», sembla una ximpleria aquesta pregunta. No obstant això, durant molt de temps, la història ha estat una disciplina «logocèntrica» (tendència a posar el focus d’atenció en qualsevol text, en la paraula escrita), ja que la noció de «font» era bàsicament textual. En aquest assignatura no es pretén, però, deixar de banda el textos, sinó fer servir-los al costat de les imatges. Per tant, sembla raonable parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. Tanmateix el model de lectura de textos (desxiframent, descodificació) és només una metàfora que fem servir pel que fa a la interpretació de diferents fenòmens o actes comunicatius en que intervé la imatge. Si una obra d’art, però, és susceptible de ser llegida, és a dir, d’entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d’altres de fer-ho malament. És allò l’objectiu principal d’aquesta assignatura —més enllà dels seus continguts—, ensenyar a «mirar» a l’alumnat,  atès que no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica.

Continua llegint

Bon Nadal i bon any nou 2018! Us desitgem…

bon-any-i-bon-nadal-2018-eaihbon-any-i-bon-nadal-2018-eaih estudis d'arts i humanitats uoc

Des de l’equip dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC us desitgem un pròsper 2018 ple de coneixement, cultura, aprenentatges, lectures, arts i humanitats!

Us proposem Poesia dibuixada per començar el 2018! Us compartim un poema del professor i escriptor Jaume Subirana, il·lustrat per Marta Bellvehí i recitat per Sílvia Bel.

Demà

Any nou, dia d’estrena,
pàgina neta al tac
de mesos apinyats
com una bossa plena,
com un llençol en blanc,
llarguíssim esmorzar.
Ho sé: només comença
allò ja començat.
Escric la lletra a,
Surto a comprar una llesca
pel ganivet del pa.
Quan torno, som demà.

Jaume Subirana

 

ART MEDIEVAL per Josefina Planas

beato

Beato de Fernando I doña Sancha (Madrid, BNE, ms. Vit. 14/2, fols. 186v-187r) (1ª meitat s. XI)

Els inicis de l’Art Medieval són un cavall de batalla dels medievalistes, perquè ni la cristianització de Roma, ni la mítica caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a mans d’Odoacre, van suposar un trencament radical a l’àmbit de les arts plàstiques. D’altra banda, les invasions van implicar l’accés al poder d’una minoria “bàrbara” que es va imposar a una població culturalment superior, amb prou força per imposar els seus criteris artístiques arrelats en el món clàssic, fins els segles VII i VIII. Aquest període de dissolució de les formes hel·lenístiques, representatives de l’art oficial romà i l’aparició d’un nou llenguatge que va facilitar les noves vies expressives de l’art medieval posterior, és un període anomenat “Tardo-Antic”, delimitat entre l’Antiguitat i l’època medieval. Aquesta és la raó per la qual considerem que l’Art Medieval, des d’una perspectiva genuïnament occidental, es recolza a l’Imperi de Carlemany, del que sorgiran posteriorment les dues tendències artístiques més representatives dels segles medievals: el Romànic i el Gòtic. Continua llegint

IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literaris

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper dimarts 12 de desembre de 2017 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 47). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint