MOBY DICK al TEATRE GOYA – descompte UOC

Avui s’estrena MOBY DICK al TEATRE GOYA! Josep Maria Pou porta a l’escenari una adaptació de l’emblemàtica novel·la de l’escriptor Herman Melville. Una versió de Juan Cavestany dirigida per Andrés Lima.

“La magnitud d’Ahab em fa pensar que estic fent un personatge de Shakespeare, que connecta directament amb personatges que he representat com el rei Lear i Orson Welles.”

Josep Maria Pou – La llança

Per als estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya ofereixen una promoció especial. Aquí trobareu més informació de l’obra i si us interessa aconseguir una entrada, podeu fer-ho des d’aquest enllaç. Us compartim la promoció i les claus d’accés:

moby dick josep maria pou promo humanitats uoc

 

Promoció:

– 12€ per les funcions del 13 i 14 de febrer
– 16€ per a les funcions del 15 al 25 de febrer

15% de descompte per a la resta de les funcions
*Promoció limitada a les 100 primeres entrades.

Claus accés:

Usuari: uoc
Contrasenya: promo

Esperem que gaudiu de l’obra!

 

ARTE DE LA ÉPOCA MODERNA por María Antonia Argelich

moderna1Las magníficas obras pictóricas, escultóricas y arquitectónicas producidas en la Europa Occidental a partir del siglo XVI comparten un conjunto de valores, modelos y referencias que tuvieron vigencia prácticamente hasta el siglo XIX. Aún hoy suelen resultarnos más atractivas que el arte contemporáneo, como si nuestra percepción estética siguiera marcada por aquellos principios de armonía, proporcionalidad e idealización formulados en el Renacimiento y reiterados, pese a las aparentes contradicciones del Barroco, o a las diversas tendencias del Manierismo, del Rococó o del Neoclasicismo, durante los siglos XVI XVII y XVIII. Continua llegint

HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna. Continua llegint

Converses a la Documenta: “Tribut a Roland Barthes: Una aproximació en clau mitològica a The Walking Dead” (per Isaac Gonzàlez Balletbó)

The Walking Dead ha estat una de les sèries de televisió de més èxit dels darrers anys. Seguint l’estela de la gran obra Mitologies, de Roland Barthes, i aprofitant la seva recentíssima edició en català, ens proposem fer una anàlisi en clau mitològica de The Walking Dead, un obra extraordinària i representativa  de la cultura popular contemporània (o, si més no, de la cultura de consum popular).

Resultado de imagen de walking dead

Per fer-ho rebatrem, en primer lloc, aquella tesi que associa la popularitat de les representacions populars de terror a la seva correlació històrica amb moments de crisi política o econòmica. Segons aquesta tesi, la figura del zombie mobilitza una por ben concreta: és la metàfora de les cares canviants de la massa, aquella alteritat alienada i massiva que amenaça la nostra individualitat. En segon lloc, també descartarem que, a nivell mitològic, la sèrie funcioni anàlogament a la codificació moral dels contes d’antuvi, que advertien els infants de l’amenaça que representa trencar l’ordre establert. The Walking Dead no ens reconcilia amb  la nostra vida quotidiana, per contrast amb el devastador relat de la sèrie, que no només ens adverteix dels riscos de la massa desbocada, sinó que també evidencia com l’ésser humà, en estat “natural”, esdevé un llop per a la resta dels homes.

En canvi, defensarem que la seva transcendència mitològica rau en el fet que articula una versió conservadora del mite romàntic de l’autenticitat individual. En aquest sentit, la sèrie no funciona perquè ens reconforti el contrast entre la nostra vida i allò que relata. Ans el contrari, el que la fa atractiva és que projecta un món que, en el fons, ens resulta més atractiu que el real. A la sèrie s’hi representa com l’individu i llur articulació col·lectiva només pot assolir certa plenitud en un context d’amenaça i lluita per la supervivència. Així, el context d’apocalipsi zombie permet superar la vida artificial i desconnectada de la nostra veritable naturalesa a què ens condemna la vida contemporània.

Vinculat a això, una de les principals conseqüències ideològiques de l’univers de la sèrie és que s’hi fa ineludible una refundació pragmàtica dels codis morals compartits, de forma que es pugui superar el que hi  és presentat com els handicaps del que podríem anomenar el paradigma moral humanista. Com veurem a la sèrie, el sentit metafòric dels zombies rau en aquesta transformació moral que s’hi proposa.

La paradoxa principal d’aquesta sèrie revela  el que és l’element motriu de les produccions culturals contemporànies de filiació romàntica: esdevenen productes paradigmàtics d’allò que denuncien en el seu pla mitològic. Com a relat, articulen una aproximació apologètica a la necessitat de reconnectar amb una la vida viscuda en primera persona: sense mediacions, sense triples xarxes de seguretat, sense parapets retòrics, sense discursos i dispositius político-administratius que ens infantilitzin. Com a producte, produeixen exactament l’efecte  contrari:  alimenten la conversió dels humans en consumidors passius i abocats a la sublimació identitària.

 

Conversa a la Documenta

Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)

Dia i hora: 23 de gener a les 18,30h.

HISTÒRIA ANTIGA per Mònica Bouso

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Història Antiga vol ser una introducció en el món de l’antiguitat. Veurem com fenòmens que semblen tant moderns com la globalització, ja va tenir lloc al Mediterrani Oriental, Egipte i el Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze Final. El nostre objectiu últim és fer entendre, valorar i difondre el coneixement d’aquestes antigues cultures en un moment certament crític, on gran part d’aquest patrimoni cultural de la humanitat està sent saquejat i destruït. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

Continua llegint

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA per Marc Gil

geography-logo-oversized-text-blueIntroducció a la Geografia ens apropa a una disciplina que si bé te un objecte d’estudi molt definit, l’espai, no es conforma en l’anàlisi estrictament geogràfic o físic, sinó que l’analitza com el “lloc” on es produeixen els esdeveniments socials, polítics i econòmics. La geografia conforma, més aviat, un punt de vista, una manera de mirar i d’apropar-se a totes aquelles grans qüestions que afecten als essers humans. Com resumeix de manera entusiasta John Dewey: “la unitat de totes les ciències es troba en la geografia. La importància de la geografia es que presenta la Terra com la seu permanent de les ocupacions de l’home”. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

Jazz, Blues, Soul i Funk amb les arts i les humanitats – Jamboree 2018

Des del Jamboree Jazz Club us proposen als estudiants, professors i equips de coordinació dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC acostar-vos a la música des de la seva programació de Jazz, Blues, Soul & funk. L’any passat vàrem gaudir d’una promoció que repeteixen aquest gener 2018 amb un descompte del 50% en les entrades. Enguany músics com Joan Chamorro, Clarence Bekker, Jim Mullen, Alba Armengou… formaran part de l’escenari d’aquest característic espai de Barcelona. Si us agrada el Jazz, Blues, Soul i Funk, us agradarà assistir-hi!

Per tots/es els interessats en la seva oferta de programació, podreu aprofitar el descompte del 50% aplicable per a dues persones en cada concert. Les entrades les podeu aconseguir via online o des de les taquilles de la sala.

A continuació us expliquem el procediment per accedir a les entrades: Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme,  Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

¡Viva Yrigoyen! La lucha armada radical en la década infame (1930-1933)

Presentación del libro de Charo López Marsano y Ernesto Salas (2017) ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución! La lucha armada radical en la década infame 1030-1933. Buenos Aires: Biblos.

presos-de-paso-de-los-libres1Cuando el presidente Hipólito Yrigoyen fue derrocado y confinado en prisión se abrió una etapa de resistencia armada encabezada por sectores del radicalismo. Este libro muestra en primer plano los levantamientos insurreccionales de los primeros años de la década de 1930 y las complejas y contradictorias relaciones que los revolucionarios establecieron con su partido. Hasta el día de hoy, la mayor parte de estos eventos permanecen en el olvido, han sido tratados de manera secundaria en los libros de la historia partidaria o prácticamente ignorados en las historias generales del período.bombas-encontradas-en-rosario-diciembre-19331
Sin embargo, la dictadura fascista del general José Félix Uriburu desencadenó una de las etapas más represivas del Estado argentino. El partido radical fue directamente proscripto de la vida política; en los primeros tiempos, debido a sus triunfos en las elecciones provinciales, los comicios fueron anulados y censurados sus candidatos. Para ello la dictadura instaló la práctica del fraude generalizado mediante la cual, dos años después del golpe, accedió al poder el general Agustín P. Justo. Frente a ellos, el radicalismo yrigoyenista opuso un ciclo de permanentes intentos insurreccionales, desde el levantamiento de unidades militares con apoyo civil hasta la organización de un pequeño ejército que invadió desde el Brasil algunas ciudades correntinas. Fueron más de cien los hombres que dieron su vida en defensa de la democracia, lanzados a la lucha con un grito de combate: ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución!

cadaver-del-revolucionario-emilio-madeo-santa-fe-dic-1933Charo López Marsano

Profesora de Historia por la Universidad de Buenos Aires. Realizó estudios de especialización en Medios de Comunicación y Análisis de la Opinión Pública (FLACSO) y  en Técnicas y Principios de Análisis de la Opinión Pública (IDAES –UNSAM). Docente e investigadora de la Universidad de Buenos Aires (UBA), participó en varios proyectos UBACyT sobre cine documental.

Ernesto Salas

Licenciado en Historia, Universidad de Buenos Aires. Director del Centro de Estudios Políticos de la Universidad Nacional Arturo Jauretche. Autor de los libros: La Resistencia Peronista: La toma del frigorífico Lisandro de la Torre (1990), Uturuncos. El origen de la guerrilla peronista (2003); Norberto Habegger. Cristiano, descamisado, montonero (2011, junto a Flora Castro) y De resistencia y lucha armada (2014).

Fotos: Revolucionarios presos -Paso de los Libres-./ Bombas encontradas en Rosario -diciembre de 1933-./Cadáver del revolucionario Emilio Madeo -Santa Fe, 1933-.

Seminari de recerca dels Estudis d’Arts i Humanitats
Dia 10 de gener.

TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS per Teresa Romeu

smartphone-1445489_960_720Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

Continua llegint

ICONOGRAFIA I ANÀLISI DE LA IMATGE per Ivan Rega

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? En el context actual en què vivim, endinsats en la «societat de la imatge», tot donant per fet que existeix una «comunicació audiovisual» paral·lela a la «comunicació verbal», sembla una ximpleria aquesta pregunta. No obstant això, durant molt de temps, la història ha estat una disciplina «logocèntrica» (tendència a posar el focus d’atenció en qualsevol text, en la paraula escrita), ja que la noció de «font» era bàsicament textual. En aquest assignatura no es pretén, però, deixar de banda el textos, sinó fer servir-los al costat de les imatges. Per tant, sembla raonable parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. Tanmateix el model de lectura de textos (desxiframent, descodificació) és només una metàfora que fem servir pel que fa a la interpretació de diferents fenòmens o actes comunicatius en que intervé la imatge. Si una obra d’art, però, és susceptible de ser llegida, és a dir, d’entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d’altres de fer-ho malament. És allò l’objectiu principal d’aquesta assignatura —més enllà dels seus continguts—, ensenyar a «mirar» a l’alumnat,  atès que no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica.

Continua llegint

Bon Nadal i bon any nou 2018! Us desitgem…

bon-any-i-bon-nadal-2018-eaihbon-any-i-bon-nadal-2018-eaih estudis d'arts i humanitats uoc

Des de l’equip dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC us desitgem un pròsper 2018 ple de coneixement, cultura, aprenentatges, lectures, arts i humanitats!

Us proposem Poesia dibuixada per començar el 2018! Us compartim un poema del professor i escriptor Jaume Subirana, il·lustrat per Marta Bellvehí i recitat per Sílvia Bel.

Demà

Any nou, dia d’estrena,
pàgina neta al tac
de mesos apinyats
com una bossa plena,
com un llençol en blanc,
llarguíssim esmorzar.
Ho sé: només comença
allò ja començat.
Escric la lletra a,
Surto a comprar una llesca
pel ganivet del pa.
Quan torno, som demà.

Jaume Subirana

 

ART MEDIEVAL per Josefina Planas

beato

Beato de Fernando I doña Sancha (Madrid, BNE, ms. Vit. 14/2, fols. 186v-187r) (1ª meitat s. XI)

Els inicis de l’Art Medieval són un cavall de batalla dels medievalistes, perquè ni la cristianització de Roma, ni la mítica caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a mans d’Odoacre, van suposar un trencament radical a l’àmbit de les arts plàstiques. D’altra banda, les invasions van implicar l’accés al poder d’una minoria “bàrbara” que es va imposar a una població culturalment superior, amb prou força per imposar els seus criteris artístiques arrelats en el món clàssic, fins els segles VII i VIII. Aquest període de dissolució de les formes hel·lenístiques, representatives de l’art oficial romà i l’aparició d’un nou llenguatge que va facilitar les noves vies expressives de l’art medieval posterior, és un període anomenat “Tardo-Antic”, delimitat entre l’Antiguitat i l’època medieval. Aquesta és la raó per la qual considerem que l’Art Medieval, des d’una perspectiva genuïnament occidental, es recolza a l’Imperi de Carlemany, del que sorgiran posteriorment les dues tendències artístiques més representatives dels segles medievals: el Romànic i el Gòtic. Continua llegint

IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literaris

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper dimarts 12 de desembre de 2017 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 47). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint

La música connectada amb les arts i les humanitats – Jamboree

Des del Jamboree Jazz Club us proposen als estudiants dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC acostar-vos a la música des de la seva programació de Jazz, Blues, Soul & funk. Aquests concerts els podreu gaudir durant el període de novembre fins a final de l’any 2017 amb un descompte del 50% en les entrades. Músics com Joan Chamorro, Clarence Bekker, Mike Sanchez, Gigi McFarlane… visitaran l’escenari d’aquest emblemàtic establiment de Barcelona. Si us agrada el Jazz, Blues, Soul i Funk, us encantarà assistir-hi!

programacio-novembre-jamboree

Programació de Novembre 2017 del Jamboree

Per tots/es els interessats en la seva oferta de programació, podreu aprofitar el descompte del 50% aplicable per a dues persones en cada concert. Les entrades les podeu aconseguir via online o des de les taquilles de la sala.

A continuació us expliquem el procediment per accedir a les entrades:

Via online:

  •  En el moment de comprar l’entrada pel web del Jamboree heu d’introduir el codi: UNIVERSIA2017
  •  El descompte és aplicable per la compra d’un màxim de dues entrades per sessió, per vosaltres i un acompanyant
  •  No inclou Esdeveniments Especials (Cap d’Any, Festes Privades…)
  • Exclusiu només per les sessions de concerts no per la discoteca

Des de les taquilles:

  • S’ha de presentar el carnet de la universitat perquè a taquilles us apliquin el descompte del 50%, també vàlid per a dues persones.
  • Aquest descompte és personal i intransferible i s’ha de presentar juntament amb el DNI o passaport.
  • No inclou esdeveniments com les Jams de dilluns (4€ l’entrada), Cap d’Any, Festes Privades…
  • Exclusiu només per les sessions de concerts no per la discoteca

Esperem que us interessi i que gaudiu de la música!

 

Escenaris de la Guerra Civil a Barcelona

El proper dissabte 25 de novembre tindrà lloc una visita guiada que recorrerà els escenaris principals de la Guerra Civil espanyola al centre de Barcelona. La visita proporciona una visió general de la guerra i se centra sobretot en els aspectes següents:

  • La derrota del cop d’estat del 19 de juliol de 1936
  • La revolució anarquista
  • La violència revolucionària
  • Els atacs a edificis religiosos
  • Els Fets de Maig de 1937
  • La Barcelona de George Orwell
  • Els bombardeigs de Barcelona
  • La vida quotidiana durant la guerra
  • L’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista

sant-felip-neri

La ruta de la visita inclou diversos edificis i espais relacionats amb els fets clau de la guerra, com ara la Plaça de Catalunya, les Rambles, les Esglésies de Betlem, Sant Jaume i Santa Maria del Pi, l’Avinguda de la Catedral, la Plaça de Sant Jaume i la Plaça de Sant Felip Neri.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita són les escales d’accés a l’Oficina dels Mossos d’Esquadra de Plaça de Catalunya, a les 10,30 h.

Filosofia i responsabilitat política i ciutadana. Un manifest.

Amb motiu de la celebració el dijous 16 de novembre del Dia Mundial de la Filosofia, assenyalem que, en moments crítics com l’actual context polític que es viu a Catalunya i al conjunt de l’Estat, el menysteniment educatiu i institucional de les humanitats, i en especial de la filosofia, es fa palesament greu.
Primer: perquè la filosofia és una aspiració a saber, i per tant implica l’obertura a nous i desconeguts espais de coneixement, al contrast de les conviccions i a la comprensió de les raons de “l’altre”. Es contraposa per pròpia idiosincràsia a posicions maximalistes i inamovibles i s’até a l’autocrítica com a principal motor d’acció reflexiva.
Segon: perquè la filosofia es conjuga amb el desenvolupament d’altres disciplines, especialment rellevants per al moment actual com són el Dret o la Ciència Política, el que la converteix en un element d’enriquiment per a totes les especialitats. Qüestions com legitimitat, legalitat, sobirania, institució pública, responsabilitat ciutadana …, en definitiva, democràcia, són temes de preocupació constant per a la reflexió filosòfica. No hi ha crítica sense praxi filosòfica.
Tercer: perquè la filosofia forma part de la vida quotidiana de les persones i de les seves relacions ciutadanes. Totes i cadascuna de les persones ens confrontem i posicionem davant les coses que succeeixen al nostre voltant, i això ja implica un procés de reflexió i de crítica reconeixible en la filosofia. És tasca de cada ciutadà i ciutadana donar resposta dels seus posicionaments i procurar dotar-se de millors i noves eines per interpretar els esdeveniments.
Quart: en democràcies avançades la vida pública exigeix de ciutadans i ciutadanes que participin de manera activa i crítica en el desenvolupament de la vida social, cultural i política del seu entorn. És obligació moral de les institucions públiques procurar i incentivar en tot cas el desenvolupament crític i actiu de la ciutadania i facilitar els seus processos de participació qualitativa. Sense això no hi ha vida democràtica ni esfera pública.
Cinquè: perquè la filosofia, en situar-se entre la consciència d’ignorància i la voluntat de coneixement, permet adoptar una actitud imaginativa i realista alhora per a la resolució de conflictes socials i una alternativa a aquelles que redueixen la complexitat a elements binaris i unívocs. En moments de crisi i de demanda de nous paradigmes de comprensió això es converteix en un bé especialment necessari.

Per tot això, sempre, però particularment avui, considerem important no deixar de recordar que la pràctica i promoció de la filosofia és un element desitjable per al desenvolupament d’una societat oberta, dinàmica, justa i a l’alçada de les exigències de tolerància que les relacions personals exigeixen.

Signants:

Miquel Seguró
Daniel Innerarity
José Antonio Pérez Tapias
Victoria Camps
Jesús Adrián Escudero
José Luis Villacañas
Anna Pagès
Manuel Fraijó
Fernando Broncano
Mar Rosàs
Manuel Cruz
Camil Ungureanu
Antonio Valdecantos
Daniel Gamper
Juan Antonio Estrada
Josep Ramoneda
Joan-Carles Mèlich
Olga Belmonte
Francesc Torralba
Félix Duque
Ivan Ortega
Rafael Argullol
Alexander Fidora
Lluís Duch
Begoña Roman
Guillem Turró
Francesc Núñez
Miguel García-Baró
Alicia García Ruiz
Adela Cortina
Javier Sádaba
Javier Gomá

(Versió castellana: continua llegint)

Continua llegint

La història de Catalunya en 20 objectes

El dissabte 18 de novembre tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

—————————————————————————————-

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 4 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,30 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h              Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10,15 h       Sobre els orígens de l’art
10,20 – 11,20 h     Per a què serveix l’art
11,20 – 12 h          Per què ens agrada el que ens agrada
12 – 12,20 h          Descans i cafè
12,30 – 13,15 h     Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13,15 – 13,45 h     Art contemporani i/o negoci multimilionari
13,45 – 14,30 h     Del Net.art al Big Data Art

bansky_soilderpatdown

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria (places exhaurides)

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Men in Movement, III Descolonització de les masculinitats: (re) configurant cossos, afectes i política

banner_facebookevent_caEl projecte Men in Movement va començar el 2015 amb la nostra primera conferència a Barcelona i es proposa interrogar les concepcions actuals de les masculinitats reunint investigadors d’avantguarda de diferents orígens i tradicions acadèmiques per tal de permetre el diàleg i construir xarxes estables de discussió sobre les masculinitats des d’una perspectiva crítica.

Seguint l’esperit del projecte, Men in movement III (MIM III) reunirà a especialistes en el camp de les masculinitats procedents de diferents entorns i contextos (universitat, activisme i elaboració de polítiques). Està estructurat en tres seminaris (veure programa complet) dedicats a temes candents relacionats amb les masculinitats.

El primer seminari, Masculinitats en trànsit, reunirà a experts i investigadors sobre masculinitats diaspòriques i migrants. El segon seminari, Afectes i intimitats mòbils, es dedicarà a discutir les configuracions reals (canvis i contradiccions) sobre els afectes i les intimitats masculines. El tercer seminari, Masculinitats, nació i política, analitzarà com els problemes de la masculinitat (i els problemes de gènere) es relacionen amb la política actual.

Els professors Abdessamad Dialmy (professor de Sociologia a la Universitat de Fes) i Mary Vincent (professora d’Història Europea Moderna i vicepresidenta i membre de la Royal Historical Society de la Universitat de Sheffield) obriran i tancaran respectivament la conferència amb sengles discursos magistrals.

Més informació i inscripcions a la web del Men in Movement.

Conferència L’escriptura de la història a l’espai digital

#HistòriaContemporània

El proper dimarts dia 10 d’octubre tindrà lloc la conferència L’escriptura de la història a l’espai digital, a càrrec del Dr. Anaclet Pons, catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Serà a les 17h, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història UB (4t pis). Una vegada finalitzada la conferència, se servirà un refrigeri a càrrec del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC. Hi esteu tots/es convidats/es!

Història Contemporània i Món Actual (interuniversitari: UB, UOC)

Història Contemporània i Món Actual

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 28 d’octubre de  2017: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 25 de novembre de 2017Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 16 de desembre de 2017: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

Estrenem el Grau en Arts UOC, una noció expandida de les Belles Arts

#ArtsUOC
#ArtesUOC

Estem molt il·lusionats, aquest semestre hem estrenat el Grau en Arts de la UOC amb 170 estudiants! Aquest Grau compta amb la col·laboració del Museo Reina Sofía. Recentment vàrem fer la presentació de la nova proposta de formació online en Belles Arts a l’Arts Santa Mònica. Celebrem que el Grau en Arts ja és una realitat compartint-vos un vídeo-resum i els punts clau que vam abordar en el procés de gestació de la nova titulació que tot just acaba d’arrencar.

Aquestes són algunes reflexions, preguntes i reptes que el Grau en Arts pretén respondre. Posem èmfasi que aquests reptes plantejats pertanyen també als ensenyaments artístics de forma global:

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 7 d’octubre tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 11 de novembre: Museu d’Història de Catalunya
  • 25 de novembre: Escenaris de la Guerra Civil

Lecturas y vídeos de Humanidades para el verano