Cervell humà i evolució (Som les nostres connexions 15)

L’home és home pel seu cervell i va obtenir el seu cervell
per ser un primat i descendent de primats.
William W. Howells

Reflexió inicial

Homo sapiens és l’única espècie de la genealogia humana que queda al planeta. Tots els nostres ancestres han desaparegut i aquest fet ens fa reflexionar sobre moltes qüestions. És obvi preguntar-se per la nostra possible superioritat cognitiva sobre les altres espècies, que van anar desapareixent a mesura que ens propagàvem pels cinc continents. Un exercici interessant podria consistir a comparar les eines i el comportament (inferit del registre arqueològic) dels neandertals i dels sapiens arcaics de cronologies similars. Paola Villa i Wil Roebroeks [1] arriben a la conclusió que no hi ha diferències apreciables en l’utillatge de les dues espècies que justifiquin la superioritat tecnològica de l’Homo sapiens davant Homo neanderthalensis. Cap de les hipòtesis sobre la inferioritat en la capacitat innovadora, cinegètica o tecnològica dels neandertals pot resistir les proves de contrast a partir de les evidències del registre arqueològic. Els neandertals es comunicaven mitjançant un llenguatge propi, tenien capacitat simbòlica i una enorme resistència als rigors climàtics. Per a aquests investigadors potser caldria tornar a replantejar l’assimilació genètica dels neandertals, ara que els genetistes han provat la possibilitat de mestissatge amb descendència fèrtil entre els dos tipus humans. De fet, tots els representants de la nostra espècie hem mantingut alguns gens de neandertals.

És cert que les poblacions humanes recents hem arribat a nivells culturals que superen amb escreix als de qualsevol altra espècie del passat. No obstant això, aquest fet ha succeït una vegada que van desaparèixer la majoria dels nostres competidors. Potser la forma (que no la mida) del cervell pugui donar-nos alguna resposta. Tot i que alguns anatomistes, com Emiliano Bruner, no han trobat raons per pensar que la forma del cervell tingui cap influència en les capacitats cognitives de les últimes espècies que han habitat el planeta.

La història evolutiva d’Homo sapiens és encara molt breu. No obstant això, en pocs mil·lennis hem aconseguit cotes increïbles de desenvolupament. No donem crèdit als avenços tecnològics produïts, que som incapaços d’assimilar en el dia a dia. Què està passant amb la nostra espècie?, què tenim de peculiar?, per què estem aconseguint desenvolupaments cientificotècnics tan impressionants en uns pocs decennis? ¿Potser aquest èxit evolutiu ha tingut a veure amb la complexitat del llenguatge? Certament, el llenguatge és una eina biològica i cultural molt poderosa, però no pot ser l’única. Si ens fixem en el cervell dels humans, podem pensar en les subtils diferències de forma en relació als altres primats. Aquestes diferències no semblen massa significatives ni concloents. La mida del cervell tampoc sembla una resposta adequada. L’única distinció anatòmica amb els nostres avantpassats de finals del Plistocè Mitjà és la grandària relativa del cerebel, que possiblement va augmentar el seu volum en els últims 60.000 anys. A grans trets, podem descartar diferències substancials entre el cervell dels primers membres d’Homo sapiens i nosaltres mateixos. D’altra banda, l’única via que tenim per accedir a la ment dels primers sapiens és el registre arqueològic, que ens parla de capacitats cognitives i de comportament. Però les dades són insuficients. En qualsevol cas, fa 150.000 anys érem caçadors i recol·lectors, la domesticació dels animals i l’agricultura han arribat fa uns pocs mil·lennis, la revolució industrial data de finals del segle XVIII, l’exploració espacial és una fita del segle XX. El model encaixa amb un progrés exponencial de la tecnologia i suscita moltes preguntes.

Quines van ser les causes que van promoure la transformació d’un cervell no molt diferents a les d’un simi en un cervell humà capaç de llenguatge i raonament? Quins canvis genètics, funcionals i estructurals van produir el cervell humà? Continua llegint

Evolució del cervell (4) (Som les nostres connexions 14)

L’aparició dels paràntrops no va ser l’única conseqüència que va comportar per a l’evolució dels homínids el canvi climàtic de fa 2,5 milions d’anys. Un altre grup d’Australopithecus va desenvolupar un tipus d’adaptació molt diferent a la d’aquests últims. Aquest segon grup va mantenir la gracilitat dels seus avantpassats i en ell no s’observa la tendència a la robustesa típica de Paranthropus. Per contra, el cervell s’engrandeix significativament. En un curt espai de temps, la capacitat craniana passa de 400-500 cc a situar al voltant dels 600-800 cc. Hi ha un consens generalitzat per assumir que aquest augment del volum cerebral marca l’inici del nostre propi gènere, el gènere Homo. A això ha contribuït que sigui en aquest moment quan es registren a l’Àfrica els primers instruments lítics, consistents en còdols retocats que corresponen a la cultura Olduvaiana o, en termes més generals, al Mode I. Aquest augment de la mida del cervell molt probablement es correspon amb un canvi en la dieta, que passa a dependre en una alta proporció del consum de carn. Aquesta carn seria accessible per a aquests primers representants del nostre gènere gràcies als cadàvers semiconsumits de preses abatudes pels grans carnívors a la sabana. Les ascles i altres estris del Mode I serien utilitzats per descarnar els ossos i per accedir a altres parts toves, com el cap, la medul·la o el moll, d’alt valor nutritiu.

La primera humanitat

Homo habilis 

Cfr. Tema 18. Els primers Homo: Homo habilis   del curs en línia Orígens de l’art i evolució humana: l’homo significans. Pàg. 2-14.  En línia a http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/llico_18.pdf

homo_habilis

Fa una mica més de 2,5 milions d’anys i en paral·lel a l’evolució dels paràntrops, va sorgir a l’Àfrica un nou llinatge humà, que donaria lloc a la nostra pròpia espècie. Molt probablement aquesta nova genealogia es va formar a partir de l’evolució d’alguna espècie del gènere Australopithecus.

Continua llegint

Crònica des d’Istanbul

20160718_160944Miguel Grajales, gestor cultural de l’Institut Cervantes a Istanbul, és un veterà de la UOC: graduat en Documentació, màster de Gestió Cultural, professor col·laborador de Món Islàmic i, ara mateix, estudiant del Màster d’Humanitats. Des de la històrica ciutat turca, amb un peu a Europa i l’altre a Àsia, va ser testimoni involuntari del recent intent de cop d’estat militar i de la reacció posterior del president Recep Tayyip Erdoğan. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-lo.

Com vas assabentar-te de què alguna cosa estava passant ? Com t’informaves ? Com vas seguir els esdeveniments ?

La veritat és que em vaig assabentar pel meu cunyat, que viu a Egipte i que em va preguntar si estava bé, si passava alguna cosa. Suposo que la notícia va sortir en algun mitjà i per això em va escriure. Prova de la celeritat de les notícies al món actual! Jo estava a casa treballant (acabant un treball de la UOC precisament) i no vaig parar atenció als sorolls que venien del carrer. El soroll d’avions a la zona on visc és força freqüent i també és força usual veure helicòpters -privats o de la polícia- al cel d’Istanbul. Un cop alertat, vaig començar a buscar notícies per internet. Les xarxes socials a Turquia estan força controlades i ja en aquell moment havien caigut les prinicipals. La majoria de diaris i cadenes de ràdio i televisió estan en mans d’Erdogan i del seu complex econòmic i mediàtic, així que tampoc no eren fonts totalment de fiar. Per tant vaig haver de seguir les notícies per fonts no turques. Diaris espanyols, anglesos i nord-americans i cadenes àrabs. Val a dir que internet va funcionar força bé tota la nit. Companys i amics de Catalunya m’anaven retransmetent el que deien els mitjans allà i jo intentava contrastar aquelles notícies. Sobretot seguia la dels corresponsals a Istanbul, molts dels quals conec personalment i sé que treballen bé i busquen fonts de confiança. Durant tota la nit va haver moltes notícies i rumors (que si Erdogan havia fugit del país i demanat asil a Alemanya o Iran, que si havien bombardejat) i un tenia una sensació d’estar una mica perdut, sobresaturat. Ara, en veure les imatges de la gent al pont (recordo, a tocar de casa), cada cop més nombrosa, vaig dir que l’única sortida per al cop era un bany de sang com a Egipte.

A banda d’internet va ser una nit de balcons i finestres, mirant com passaven alguns cotxes i peatons tímidament primer, com si no passés res, i després en més nombre, molts dels quals anaven cap al pont (que és a un parell de quilòmetre de casa meva). El que més em va sobtat de tot és el soroll que poden fer les armes. El soroll dels trets que venien del pont -i que podia veure per televisió- se sentien com si fossin a la cantonada.

Continua llegint

Evolució del cervell (3) (Som les nostres connexions 13)

Reflexió inicial

Falta molta informació sobre els primers estadis de l’evolució humana. N’hi ha prou que apareguin uns quants fòssils de certa antiguitat en algun jaciment africà per crear un debat científic sobre la seva possible identitat com a representants de la genealogia humana. Amb independència d’aquestes discussions, els primers quatre milions d’anys de l’evolució humana aparenten tenir poc a oferir pel que fa a modificacions anatòmiques de certa rellevància. Potser sigui per falta d’informació. Encara que la nostra gran explosió evolutiva va passar molt més tard, l’estudi de la diversitat dels hominins del Pliocè és força interessant. Ens interessa esbrinar com va evolucionant el cervell, en quins contextos, per a quines adaptacions i quines funcions pot dur a terme.

Si les relacions filo genètiques de les diferents poblacions del gènere Homo han estat i seguiran sent molt controvertides, tot i disposar d’un registre fòssil relativament abundant, què podem esperar quan amb prou feines comptem amb un grapat de fòssils representant a desenes, si no centenars de milers d’anys?

Primer parlarem dels fòssils africans més importants amb una cronologia d’entre una mica més de 6 i 2 milions d’anys. En aquest rang temporal van viure els primers representants del gènere Homo. En un següent tema ens centrarem en el procés que ens porta de l’Homo habilis al neandertal.

En nom d’una didàctica més senzilla, el discurs que seguirem repassarà de manera breu les troballes no per la data del seu descobriment sinó per la seva antiguitat. hominoides

 filogenia_hominida

Els primers indicis Continua llegint

Imatge guanyadora del concurs de traducció #TranslatorWanted

El passat mes de juny vam celebrar el concurs sobre traducció #TranslatorWanted per a reivindicar la figura del traductor. Una iniciativa impulsada pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC). Aquest concurs consistia a capturar amb una fotografia un error (criminal) de traducció. La recompensa per al guanyador/a del concurs estava valorada amb una targeta FNAC de 50 €.

Captura de pantalla 2016-07-11 a la(s) 14.47.33Ja hem seleccionat la imatge que s’endurà el premi! Guanya el concurs la imatge que mostra la traducció de Straight ruler com Gobernante Heterosexual. Enhorabona Jimena Molina!

Gràcies a tots/es els qui vau participar en el concurs! La tria ha estat difícil, i des del jurat i l’equip del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) constatem un cop més la necessitat que les empreses i organitzacions emprin els serveis de traductors, correctors i revisors de textos, especialment quan s’utilitza la traducció automàtica per a generar diverses versions lingüístiques. En cas contrari, els efectes per a la imatge corporativa i la seva activitat són molt negatius. Això sí, ha estat inevitable riure amb algunes de les imatges de les traduccions desencertades. Podeu veure-les a l’Storify del concurs!

El concurs #TranslatorWanted comptava amb el suport de

lletrA - Literatura catalana a internetNúvolAssociació professionals de traductors i interpretsAsociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes

 

Neurociència i Humanitats

Sembla que el segle XXI serà, probablement, el segle de l’estudi del cervell, i cada cop sembla reafirmar-se la idea que la Neurociència pot esdevenir un pont entre les Ciències i les Humanitats.

humanitats_neurociencia

És per aquests motius que s’està organitzant unes Jornades sobre Neurociència i Humanitats, que tindran lloc el cap de setmana del 17-18 de setembre a la finca Can Maltas de Cabrera de Mar.

Estaran dividides en quatre blocs (dissabte matí –de 10 a 13– i tarda –de 15 a 18; diumenge matí i tarda) que tractaran els temes següents:

  1. Realitat i pensament

La construcció de la  realitat, el lliure albir, la gènesi dels conceptes, la conducta moral, la presa de decisions, el cervell del fetus, del nadó, de l’adolescent, neuroteologia, neurofilosofia.

  1. El jo i la consciència

Conscient/inconscient, teoria de la ment, la «joïtat», un diàleg plural entre Maxwell Bennett, Daniel Dennett, Peter Hacker, John Searle, Roger Penrose, Gerald Edelman, Derek Denton i John Eccles.

  1. Emocions i sentiments

L’agressivitat, la culpa, l’angoixa, el dol, l’empatia, l’alegria, l’amor, el marcador somàtic de Damasio, el model de Jeffrey Gray.

  1. Els aprenentatges

Intel·ligències, coneixement, memòria, oblit, plasticitat del cervell, universals (lingüístics, artístics…), pre-programació versus innatisme, epigenètica, neuroeducació.

Per tal de poder preparar la logística, es demana que els interessats a assistir-hi feu una pre-inscripció amb la finalitat de saber, més o menys, quin serà el nombre de participants. La pre-inscripció no obliga a res. A principis de setembre, els pre-inscrits rebreu un missatge amb les informacions pertinents i es realitzarà la inscripció definitiva.

Pre-inscripció orientativa

Es tracta d’una experiència lúdico-acadèmica d’Universitat d’Estiu, l’objectiu de la qual és promoure un cert nivell d’alfabetització entre els estudiants d’Humanitats sobre temes de neurociència, que es farà al mig del camp i entre eucaliptus.

Seminaris a càrrec de Dr. Joan Campàs   Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Conjunt dels continguts treballats fins ara en el blog d’Humanitats de la UOC (http://humanitats.blogs.uoc.edu/): Som les nostres connexions

 

L’AELC promou un manifest per la visibilitat dels traductors literaris

banner-manifest-traductorsL’AELC, l’Associació d’Escriptors en llengua catalana, juntament amb el suport de l’ACEC, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, van difondre recentment un Manifest per la visibilitat dels traductors literaris als mitjans de comunicació. Demanen que els editors i professionals de la comunicació s’involucrin en el reconeixement de la feina del traductor. L’objectiu d’aquesta iniciativa és arribar al màxim nombre de persones i conclouran les adhesions el dia 30 de setembre, en el marc de les celebracions del Dia Internacional de la Traducció. Poden adherir-se totes les persones que ho desitgin, traductors, escriptors, bibliotecaris, llibreters, lectors… Per tal d’aconseguir la màxima difusió, el manifest compta amb versions en anglès, castellà i francès.

Des del Màster de Traducció especialitzada de la UOC i el Grau de Traducció interpretació i llengües aplicades UOC-Uvic donem suport a la iniciativa.

Adheriu-vos-hi!

Podeu llegir el manifest i signar-lo des dels següents enllaços:

en català – en castellano – in English – en français


Podeu llegir a continuació el text del Manifest:

Els professionals de la traducció literària  som una espècie opaca: som artesans creatius anònims, amb un reconeixement públic baix o molt baix, sobretot tenint en compte que l’èxit i la bona recepció d’una obra estrangera depenen de la qualitat no tan sols de l’original, sinó també de la traducció. Aquesta característica, paradoxalment tan evident, podria canviar amb la col·laboració, senzilla i gratuïta, de les editorials i dels mitjans de comunicació, si les unes es comprometessin a estampar el nom del traductor a la coberta dels llibres i a fer-lo constar en totes les fitxes dels seus webs, i els altres es decidissin a fer aparèixer sistemàticament el nom del traductor en cadascuna de les ressenyes o crítiques que publiquessin.

Per tot això, els sotasignats, traductors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i lectors en general demanem als editors i als professionals de la comunicació que s’impliquin activament en el propòsit de fer visible la feina dels traductors, fent constar el nom de l’autor de la traducció darrere el nom de l’autor de l’original, tal com recomana el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris.

L’evolució del cervell (2). (Som les nostres connexions 12)

«Desafortunats els científics que només tinguin en el seu cap idees clares»
Louis Pasteur

Reflexió inicial

precio_intelig

Potser les preguntes més suggeridores que la ciència actual té plantejades són l’origen de l’Univers, l’emergència de la vida i l’aparició de la nostra espècie. Aquests tres orígens van suposar punts d’inflexió respecte de la situació en què es produïen, i van desencadenar esdeveniments d’emergència i innovació transcendentals en aquest llarg camí transcorregut des del Big Bang fins als nostres dies. Així, l’origen de l’Univers va comportar l’aparició del temps i de l’espai, de l’energia i de la matèria. Per la seva banda, l’origen de la vida va suposar l’emergència d’un tipus especial d’entitats químiques que tenen la capacitat de reproduir-se i evolucionar per selecció natural. El tercer origen va ser el que va permetre, dins el llinatge dels primats, l’aparició del gènere Homo: una successió d’espècies caracteritzades per un progressiu desenvolupament del seu cervell, associat a l’ús cada vegada més perfeccionat d’eines. Així es va arribar als humans moderns, a nosaltres: els únics éssers vius coneguts que som capaços de preguntar-nos pel nostre lloc en el cosmos.

Són nombrosos els interrogants que es plantegen, molts dels quals són la versió actualitzada de les preguntes que ens han acompanyat des de sempre : qui som?, d’on venim?, estem sols a l’Univers?, té sentit tot plegat? quina funció té la consciència? per què i per a què ens podem formular aquestes preguntes?

El que és impossible ara també ho va ser en el passat, ja que les regles fisicoquímiques del joc no han canviat des de la primera fracció de segon de l’Univers. Dins del territori del que és possible, sabem que hi ha fenòmens amb més o menys probabilitat d’haver-se produït: a partir dels més probables hem de ser capaços de construir un relat lògic que ens permeti avançar cap al que va poder ocórrer en cadascun dels orígens.

I aquest relat ha de començar exposant les possibles raons que, dins de la branca dels primats –originats fa entre 74 i 63 milions d’anys–, van produir el «big bang» del llinatge del gènere Homo: què és el que fa humà a l’ésser humà? Quins caràcters ens defineixen com a espècie? Si ens comparem amb els nostres més propers parents, els ximpanzés, aquesta pregunta sembla fàcil de respondre, malgrat compartir més del 90 per cent del nostre genoma. Continua llegint

Taller online gratuito sobre subtitulación y traducción

taller gratuito subtitulacion y traduccion Taller gratuito: “Acércate a la subtitulación”

El grado de Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirá el próximo día 14 de julio, a las 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docencia correrá a cargo del profesor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) y la inscripción es gratuita. El taller se impartirá a través de internet. No es preciso ningún software especial. La lengua de docencia será el español. Plazas limitadas.

Para inscripciones y más información sobre el evento, es preciso inscribirte en línea aquí.

Taller gratuït: “Acércate a la subtitulación”

El grau de Traducció, Interpretació y Llengües Aplicades de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirà el proper dia 14 de juliol, a les 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docència serà a càrrec del professor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) i la inscripció és gratuïta. El taller s’impartirà a través d’ internet. No cal tenir cap programari especial. La llengua de la docència serà l’espanyol. Les places són limitades.

Per a inscriures i més informació, cal accedir aquí.

 

 

L’evolució del cervell (1) (Som les nostres connexions 11)

Etapes de l’evolució cerebral

Hi ha una baula perduda en l’evolució humana del que pocs fets es coneixen i poc s’ha escrit. No és cap de les formes intermèdies que relacionen a l’home modern amb els seus primitius avantpassats antropoides. Sobre els cossos i els hàbits d’aquests sabem ja molt … La baula perduda és una cosa molt més intrigant: la primitiva ment humana, ¿com va néixer a l’existència ?, per què va néixer a l’existència? O. Wilson-C. J. Lumsden

Reflexió inicial

El cervell humà és l’estructura més complexa que coneixem. És l’òrgan que tot ho regeix, des de la nostra capacitat involuntària de segregar hormones o de respirar, fins a la intencional de decidir què farem avui o què pensem de l’estat actual del planeta. Per tant, el cervell és, entre altres coses, l’òrgan que permet, modela i expressa la nostra cognició: la nostra capacitat de conèixer-nos interiorment i de conèixer l’ambient exterior al nostre cos. Però el cervell no «només» té aquesta funció receptiva i cognitiva, sinó que també és el primer responsable del que, de fet, fem avui –ho hàgim o no planificat– i que actuem en un sentit o en un altre respecte a les nostres idees sobre l’estat actual del planeta, per exemple. És en el cervell on es descodifica la informació perceptiva, s’interpreta i s’associa, es planifica i decideix, a través d’un procés conjunt d’emocions, temps, anàlisi, sentiments, impulsos, valoracions, decisions, temperament i programació; és a dir, de raciocini conscient i de processament inconscient. El nostre cervell dóna l’ordre o rep els estímuls per parlar o pensar, moure les mans o parpellejar, sentir o cantar, planificar, jutjar, escriure, crear, avaluar, sospesar, escoltar… Per tant, d’ell depèn en primera instància tota la cognició humana.

El cervell està constituït per cent mil milions de neurones i un nombre encara més gran de cèl·lules anomenades glia. Les neurones són cèl·lules que presenten nombroses ramificacions, anomenades axons i dendrites, mitjançant les quals estableixen contactes entre si. Aquests contactes reben el nom de sinapsis. En aquestes té lloc l’alliberament de diverses substàncies químiques conegudes com neurotransmissors que intervenen en la comunicació neuronal, els quals, en unir-se als receptors de la membrana de les neurones adjacents, indueixen l’activació o inhibició d’aquestes neurones, desencadenant o inhibint la transmissió dels impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials compleixen diverses funcions, entre elles les de sosteniment, aïllament i transport de nutrients i intervenen també en altres funcions, com l’activitat i plasticitat sinàptica.

Fa al voltant de 500 milions d’anys els precursors dels vertebrats actuals van desenvolupar els primers cervells. Aquests van permetre la integració i emmagatzematge de la informació sensorial procedent de l’entorn, crear una imatge mental d’aquest i utilitzar-la per esmorteir l’impacte de la variabilitat ambiental en un món canviant, generant respostes adaptatives que permetien evitar perills i trobar recursos, com a aliment o parella , el que va incrementar les probabilitats de sobreviure i reproduir-se. [1] Continua llegint

Literatura i tradició

Tradició és un concepte controvertit, sovint contraposat a modernitat en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a un procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants, amb reverberacions en el present.

frederic_marsL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula en torn a la tradició literària europea a partir d’una sèrie d’obres del cànon occidental. El marc és el de les relacions literàries, i en particular les relacions de reescriptura i contra-escriptura que es produeixen entre diversos textos i manifestacions artístiques de la tradició.

En aquesta edició de l’assignatura, analitzarem les relacions intertextuals i interartístiques d’Homer (l’Odissea) i Joyce (Ulisses); Dante (l’Infern) i les il·lustracions modernes i contemporànies de Doré a Barceló; Shakespeare (El rei Lear) i les adaptacions cinematogràfiques de Kurosawa, Godard i Peter Brook, entre d’altres; i Defoe (Robinson Crusoe) i la contraescriptura d’aquesta novel·la per part de Coetzee (Foe).

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves relacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica,  el poema sacre, la tragèdia, la novel·la) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Continua llegint

KHAMSA (5). Projecció del documental i conversa amb el director

Projecció del Documental KHAMSA (5) + Conversa amb el Director
7 de juliol de 2016, de 18 a 20.30 h. Sala Tony Bates, UOC. Av. Tibidabo, 39 | Inscripció gratuïta

El grup de recerca Ciutadanies de l’ICA i el Grup d’Estudis en Cultura i Societat GRECS de la UOC, us conviden a la projecció del documental Khamsa, un documental que, en paraules del seu director  recull “5 històries que mostren l’enorme diversitat d’un denominat món àrab que els clixés orientalistes solen homogeneïtzar. Ni les seves llengües són les mateixes, ni les seves aspiracions s’assemblen, ni tampoc els seus somnis o preocupacions. Khamsa no retrata cap joventut àrab, una etiqueta massa presumptuosa. Simplement retrata cinc petites històries narrades amb la simplicitat i contundència dels seus propis protagonistes”.

Després de la projecció de Khamsa, membres dels grups Ciutadanies i GRECS obrirem una conversa amb Marc Almodóvar, director del documental i amb les persones assistents, sobre l’actualitat social i política de de la regió Mediterrània, amb un interès especial per les diverses maneres de viure-hi la joventut. Amb el documental i la conversa pretenem poder-nos acostar des d’una sensibilitat etnogràfica a les realitats viscudes i presentades des de la qüotidianitat amb tota la complexitat i riquesa que aquesta comporta.

El documental s’emmarca en les accions del projecte de recerca SAHWA (més info). Per conèixer-ne els detalls del documental, així com de la recerca en què s’hi emmarca, podeu anar aquí (Informació disponible en català, castellà, anglès, àrab i francès). Continua llegint

Max Weber, una veu imprescindible en la nostra manera de concebre la sociologia

Homenatge a Max Weber

– Per Natàlia Cantó, professora del Grau de Ciències socials

 

El catorze de juny de 1920 moria a München Max Weber, jurista, economista, historiador i pare fundador de la sociologia. Relativament poc conegut durant la seva vida per les seves constants malalties i absències a la universitat, esdevingué al llarg del segle XX un sociòleg cabdal, un gran clàssic i un pare fundador de la nostra disciplina, equiparat només amb Émile Durkheim i Karl Marx.

L’obra de Weber és prolífica, erudita, plena de finíssimes observacions i d’una militància sense concessions contra aquells qui cercaven en la ciència en general i en la sociologia en particular respostes a preguntes existencials sobre com s’ha de viure i què és bo i dolent.

max weber sociologia ciencias sociales

Max Weber fou un gran pensador de la modernitat. Per ell, la característica principal de la modernitat, que ell veié desenvolupar-se vertiginosament al llarg de la seva vida, és un creixent procés de racionalització que abraça cada vegada més esferes de la nostra vida i cada vegada d’una manera més implacable. Coherent amb la seva posició, Weber intentà no avaluar ni valorar aquest procés, només comprendre’l i analitzar-lo a través de l’aparell conceptual i metodològic que anà desenvolupant al llarg de la seva vida.

Com a modest homenatge a aquest pare fundador de la sociologia, a aquest gegant sobre les espatlles del qual hem après a mirar el món que ens envolta, voldríem avui reunir un seguit de cites de la seva obra que han estat claus per a nosaltres com a sociòlegs, en la nostra formació i més endavant, i que han convertit a Max Weber en una veu imprescindible en la nostra manera de concebre i practicar la sociologia.

Continua llegint

Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

Bansky_dreams

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall. Continua llegint

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 18 de juny tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

1984 y el Panóptico de Bentham | George Orwell y Michel Foucault

“Quien controla el presente controla el pasado y
quien controla el pasado controlará el futuro”
1984, George Orwell

Parece que este mes de junio las efemérides se han alineado en el campo del pensamiento, la ficción y la sociología y no podríamos hablar casi de otra cosa que no fuera George Orwell, 1984 y Michel Foucault. Hoy lunes 6 de junio se celebra en  Barcelona el Día Orwell, más allá del evento, el 25 de junio de 1903 nacía George Orwell, mientras que el 25 de junio de 1984 fallecía Michel Foucault. Aprovechamos el puente que nos brinda esta casualidad numérica y temporal para adentrarnos en la relación entre la la distópica obra del escritor británico 1984 y las teorías del pensador francés defendidas y desarrolladas en su libro “Vigilar y castigar” publicado el 1975.

orwell i foucault

La famosa obra publicada en el 1949: 1984, aborda la historia de ficción de una supuesta sociedad policial donde el estado ha adquirido el control total sobre el ciudadanos. Los individuos han perdido absolutamente la intimidad y la libertad, y viven sujetos a la represiva normatividad del Estado y el poder ejecutado por el Gran Hermano, el vigilante Omnipresente.

big brother is watching

Continua llegint

Com definir el «jo»? El cervell i la «joïtat» (Som les nostres connexions 10)

Reflexió inicial

El 28 de febrer de 1571, quan complia 38 anys, l’assagista francès Michel de Montaigne va decidir dur a terme un canvi radical en la seva vida. Va deixar la seva carrera en la vida pública, va reunir una biblioteca de mil volums en una torre situada en un racó apartat de la seva propietat, i va passar la resta de la seva vida escrivint assajos sobre el tema complex, fugaç i proteic que més li interessava: ell mateix . La seva primera conclusió va ser que l’intent de conèixer-se un mateix és una empresa vana, perquè el jo canvia contínuament i desafia qualsevol ferma descripció. Però això no li va impedir seguir investigant, i la seva pregunta ha ressonat a través dels segles: Que sais-je? (Què sé?)

baby-and-mirror

Com ens podem arribar a conèixer a nosaltres mateixos? Només amb la ciència? Amb la introspecció i la meditació? Considerem el següent fet: els sistemes nerviosos perifèrics utilitzen cent milions de neurones per controlar les activitats dels intestins (el que s’anomena sistema nerviós entèric). Pot la introspecció controlar cent milions de neurones?  De fet, és millor que funcioni com la maquinària automatitzada i optimitzada que és, transportant el menjar pels intestins i emetent senyals químics per controlar la fàbrica de la digestió sense preguntar-nos què n’opinem del tema.

Gran part del que som roman fora de la nostra opinió o elecció. Imaginem-nos que la societat o el govern ens obliguéssim a sentir-nos atrets pel sexe o per algú d’edat que no ens atrau a l’actualitat, o per una granota. Ho podríem fer? Probablement, no. Els nostres impulsos més bàsics estan esculpits en el nostre circuit nerviós i ens resulten inaccessibles. Certes coses ens resulten més atractives que d’altres, i no sabem per què.

Gairebé tot el nostre univers interior ens és aliè. I no només el funcionament del cos. Les idees que se’ns passen pel cap, el que pensem durant un somieig, el contingut dels nostres somnis, la majoria de coses que ens agraden, el desig que ens desperta algú…: tot això sorgeix des de les invisibles cavernes intracranials.

Tot plegat ens porta a una pregunta clau: què som? ¿posseïm una ànima –en el sentit no religiós– separada de la nostra biologia física, o no som més que una xarxa biològica enormement complexa que produeix de manera mecànica les nostres esperances, aspiracions, somnis, desitjos, humors i passions? La majoria de la gent del planeta creu en l’existència d’una ànima extrabiològica –religiosa o no–, mentre la majoria dels científics consideren que es tracta d’una propietat natural que emergeix d’un vast sistema físic i res més.

El punt de vista materialista afirma que estem fets fonamentalment només de materials físics. Des d’aquesta perspectiva, el cervell és un sistema que funciona governat per les lleis de la química i la física, i el resultat final és que tots els seus pensaments emocions i decisions es produeixen per reaccions naturals que segueixen les lleis locals de la mínima energia potencial. Som el nostre cervell i els seus productes químics, i si alguna cosa els modifica, ens modifica.

Ens podem conèixer més profundament estudiant la nostra neurobiologia? Sí, però amb algunes excepcions. Davant els misteris que presentava la física quàntica, el físic Niels Bohr va suggerir una vegada que comprendre l’estructura de l’àtom només es podria aconseguir canviant la definició de «comprendre». Un ja no podria dibuixar l’àtom, però en canvi ara podia predir experiments sobre el seu comportament amb una precisió de fins a catorze decimals.

De la mateixa manera, conèixer-se un mateix pot ser que requereixi un canvi en la definició de «conèixer». D’entrada, exigeix ​​comprendre que el jo conscient posseeix poc control sobre la realitat, interna i externa, que ens hem construït. El coneix-te a tu mateix s’ha de plantejar d’una manera nova.

Exemple 1: no n’hi ha prou amb la biologia
Imagina que observes per un microscopi la gola de la teva amant mentre llegeix poesia. Observes molt de prop les cordes vocals de la teva amant viscoses i lluents, contraient i dilatant-se. La podria estudiar a fons, però no l’ ajudaria a comprendre per què li encanta parlar amb aquesta persona tot passejant. Continua llegint

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 4 de juny tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

París i els seus museus

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (Internacional) que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc els dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre, una sortida a París, centrada en l’estudi de la Història de l’Art, des del gòtic fins a les primeres avantguardes. S’hi estudiarà, en particular:

  • Al museu Marmottan, un monogràfic sobre Monet.
  • Al Museu del Louvre, a més de l a piràmide de Ieoh Ming Pei, l’obra d’autors del rococó, el neoclassicisme i el romanticisme (Boucher, Watteau, Fragonard, Hogarth, Chardin, David, Meynier, Canova, Drouais, Girodet, Ingres, Prud’hon, Gros, Gérard, Géricault, Delacroix, David Friedrich.
  • Al Museu d’Orsay, l’obra de Courbet, Cabanel, Bouguereau, Manet. Monet, Degas, Cézanne, Pissarro, Morisot, Renoir, Seurat, van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Sérusier, Matisse.
  • Al Centre Pompidou, l’obra Picasso, Braque, Léger, Dufy, Duchamp, Kandinsky, Dubuffet, Fautrier, Bacon, Rothko, Pollock, Klein, Jasper Johns, Rauschenberg, Warhol, Beuys, Annette Messager, Viola, Olafur Eliasson, Gabriel Orozco, Philippe Parreno.
  • El pla Hausmann

Paris1

Programa Continua llegint

#TRANSLATORWANTED | Concurs de traducció

 Reivindiquem la figura del traductor

Hem organitzat un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han facilitat la traducció de textos; tanmateix, una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

Per reivindicar el traductor, busquem els errors de traducció més criminals. Us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 50 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2016, tots dos inclosos.

–> Consulta les BASES del concurs de traducció #TranslatorWanted! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza el concurs el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC).

Col·laboren:

Associació professionals de traductors i interpretslletrA - Literatura catalana a internet

NúvolAsociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes

La memòria (Som les nostres connexions 9)

«Un no pot ser més que la seva pròpia memòria»
Emilio Lledó

Reflexió inicial

A Matrix (Andy i Larry Wachowski, 1999), Neo és L’Elegit, l’únic que pot liderar a una humanitat vençuda a la victòria contra les Màquines, l’únic capaç de destruir la Matrix, que ha implantat records falsos en el nostre cervell com a mitjà per controlar-nos. En una escena ja clàssica de la pel·lícula Matrix, els malvats Sentinelles, que protegeixen la Matrix, han aconseguit acorralar Neo. Sembla que l’última esperança de la humanitat està a punt de ser liquidada. Però, prèviament, a Neo li han implantat un connector al clatell que li permet descarregar instantàniament al seu cervell el coneixement de les arts marcials. En segons esdevé un mestre del karate, capaç de derrotar els Sentinelles amb impressionants puntades voladores i precisos cops. A Matrix, aprendre les sorprenents habilitats d’un mestre cinturó negre en karate és tan fàcil com connectar un elèctrode al cervell i prémer el botó de «descarregar». Potser algun dia també nosaltres puguem descarregar-nos records…

matrix
Fotograma de Matrix

Però què passa quan els records que ens descarreguem són falsos? En la pel·lícula Desafio total (Len Wiseman, 2012), a Arnold Schwarzenegger li implanten records falsos, el que difumina completament la frontera entre realitat i ficció. Combat valentament contra els malvats a Mart fins al final de la pel·lícula, quan de sobte s’adona que ell és el seu líder. Es queda perplex en descobrir que els seus records de ser un ciutadà normal, respectuós de la llei, són totalment fabricats.

La memòria, en les seves múltiples formes, és probablement la funció més important de qualsevol sistema nerviós, sigui humà o animal. Sense ella no seria possible l’aprenentatge ni els organismes modificarien la seva conducta com a conseqüència de l’experiència passada. Sota aquest ampli concepte s’inclouen fenòmens tan dispars com la memorització de la llista de la compra, el record de com es va en bicicleta, o l’atenuació de la resposta de fugida del calamar davant un estímul repetit. Però tots tenen una cosa en comú: el registre d’informació en el teixit nerviós.

La memòria, és a dir, la capacitat d’adquirir i retenir informació, no és de fiar. La memòria està molt lluny de ser una funció que reprodueixi exactament el que hem percebut o sentit. Sense memòria, ni podem orientar-nos en el nostre entorn, ni treure profit de la nostra experiència passada.

Continua llegint

Thomas Luckmann. In memoriam

El dia 10 de maig va morir el sociòleg Thomas Luckmann. Lamentem la pèrdua d’un dels grans sociòlegs contemporanis. En aquest cas concret, la seva mort ens entristeix particularment perquè directament i indirecta, li hem de reconèixer una bona part de la formació de la nostra mirada sociològica. Quan ens vàrem formar en sociologia, sobretot Luckmannen sociologia de la religió i del coneixement, les seves obres eren contínuament sobre els nostres escriptoris. Per nosaltres, pensar en Luckmann és també recordar la nostra joventut i l’època en la qual descobrírem aquesta disciplina i la nostra vocació de sociòlegs.

Thomas Luckmann (d’origen eslovè però format primer en llengua alemanya a Àustria, i després en anglès als Estats Units) va estudiar filosofia i sociologia. El seu mestre en la sociologia va ser Alfred Schütz (l’obra del qual derivava de la forta influència de Husserl i Weber). De la mà de Schütz es va incorporar en el que es coneix com l’escola fenomenològica de sociologia o sociofenomenologia i en va heretar bona part de les seves eines conceptuals. Va ser un fidel continuador de l’obra de Schütz, reescrivint algun manuscrits que el mestre havia deixat incomplerts (Schutz, A. y Luckmann, Th. (2003) [1973] Las estructuras del mundo de la vida. Buenos Aires: Amorrortu).

Continua llegint

Ruta dels càtars

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 2 i 3 de juliol, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

Castell_Peyrepertuse

Programa

Dissabte 2 de juliol  Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 21 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica.

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Balma de les Gralles i avenc de la Febró

Dins de la cinquena edició el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 28 de maig un itinerari per la serra de Prades, durant el qual es visitarà la Roca Foradada de Prades, la balma de les Gralles (diuen que la més gran de Catalunya) i l’avenc de la Febró, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • La revolució burgesa a Espanya: segle XIX
  • La construcció de la identitat espanyola

cova_gralles

Programa Continua llegint

Mite: El cervell és un ordinador (Som les nostres connexions 8)

Reflexió inicial

“Tots tenim al cap un ordinador molt potent”.
Daniel Kahneman [1]

Un extraterrestre que aterrés avui al nostre planeta podria arribar perfectament a la conclusió que ens considerem a nosaltres mateixos com una mena de robots. Les metàfores informàtiques estan per tot arreu, també en els llibres de psicologia popular i en els d’autoajuda: «La seva ment és un sistema operatiu», diu Dragos Roua [2].« Està vostè segur d’estar utilitzant la millor versió del mateix?»; i també en les novel·les, com en aquest exemple de The Unsanctioned, de Michael Lamke [3]: «S’havia convertit en un hàbit. Quan estava molt inquiet i preocupat mirava de començar de nou desfragmentant aquell confús poti-poti de retalls dispersos que era el seu cervell i formatant-lo de nou».

 interficie_cervell_ordinadorInterfície ment-ordinador

La popularitat de la metàfora que identifica la ment amb un ordinador està relacionada amb la forma en què es va desenvolupar la psicologia durant el passat segle. Molt aviat, l’enfocament conductista dominant en psicologia va proscriure l’especulació sobre el funcionament intern de la ment. Psicòlegs com John Watson el 1913 i Albert Weiss durant la dècada següent sostenien que la jove ciència de la psicologia havia de ocupar-se exclusivament de la conducta observable i mesurable.

Però llavors, a la dècada de 1950, va començar l’anomenada Revolució Cognitiva, inspirada en gran part per innovacions en els camps de la computació i de la intel·ligència artificial. Els pioners d’aquesta revolució van rebutjar les restriccions del conductisme i van centrar la seva atenció en els nostres processos mentals interns, invocant sovint metàfores informàtiques en fer-ho. En el seu llibre de 1967, Cognitive Psychology [4], que segons alguns és el que va donar nom a la disciplina, Ulric Neisser va escriure: «La tasca de mirar d’entendre la cognició humana és anàloga a la de… mirar d’entendre com s’ha programat un ordinador». Escrivint el 1980, el psicòleg de la personalitat nord-americà Gordon Allport es manifestava de manera rotunda. «L’adveniment de la Intel·ligència Artificial», va dir, «és el desenvolupament particular més important en la història de la psicologia».[5]

Si generacions anteriors van comparar el cervell amb una màquina de vapor, o amb una centraleta telefònica, els psicòlegs actuals, i sovint també la gent en general, invoca freqüentment termes d’origen informàtic per descriure processos mentals. Una metàfora especialment popular és parlar de la ment com un programari implementat en el maquinari del cervell. Es parla de les habilitats com «cablejades». Els sentits són «inputs» i les conductes «outputs». Quan algú modifica una acció o la seva forma de parlar sobre la marxa, es diu que ha realitzat el procés «en línia». Els investigadors interessats en la forma en què controlem els nostres cossos parlen de «bucles retroactius». Els experts en moviments oculars diuen que els moviments entretallats sacàdics que realitzem mentre llegim són «balístics», en el sentit que la seva trajectòria està «programada» per endavant, com la d’un míssil. Els investigadors de la memòria utilitzen termes com «capacitat», «velocitat de processament» i «limitació de recursos» com si estiguessin parlant d’un ordinador. Hi ha també un llibre titulat Mind Hacks [6], sobre l’ús de l’auto-experimentació com a mètode per entendre al propi cervell.

És realment un ordinador el cervell? La resposta a aquesta pregunta depèn del sentit més o menys literal en què la formulem i de què entenguem exactament per un ordinador. Naturalment, el cervell no està literalment fet de transistors, cables de plàstic i plaques base. Però en definitiva tant els cervells com els ordinadors són processadors d’informació. Aquesta és una idea vella. Escrivint en el segle XVII, el filòsof anglès Thomas Hobbes deia: «La raó… no és més que càlcul, és a dir, sumar i restar» [7]. Com explica Steven Pinker al seu llibre La taula rasa (2002), la teoria computacional de la ment no diu que la ment sigui un ordinador, «diu que pot explicar les ments i els processadors d’informació fabricats pels homes utilitzant els mateixos principis» [8].

Encara que alguns estudiosos consideren útil comparar la ment amb un ordinador, els crítics de l’enfocament computacional sostenen que hi ha una diferència essencial entre els humans i els ordinadors. Nosaltres pensem, els ordinadors no. Continua llegint

Mite: Internet i els videojocs són addictius (Som les nostres connexions 7)

Reflexió inicial

És innegable que les últimes dècades hem estat testimonis d’una revolució en la nostra relació amb les tecnologies de la comunicació, almenys en la majoria dels països industrialitzats. Internet ha comportat l’arribada del correu electrònic i els motors de cerca, amb el que això implica de comunicació instantània i d’informació sense límits amb només prémer una tecla. Més recentment, els smartphones i les tablets han fet encara més fàcil l’accés a la xarxa. La gent està gairebé constantment connectada i al mateix temps les xarxes socials com Facebook o Twitter han creat noves formes d’utilitzar Internet per gestionar les nostres relacions i compartir informació.

Aquest creixement d’Internet i les xarxes socials ha anat paral·lel al plantejament d’un seguit de preguntes sobre el seu impacte en la població i en el jovent en general. Una d’elles és si alguns individus desenvolupen patrons alterats de comportament en línia. Les anècdotes dels anomenats addictes a Internet es remunten a la dècada de 1990, [1]  van aparèixer a la premsa [2] i els metges van començar a informar de clients amb trastorns relacionats amb Internet [3] i aviat van començar a proliferar centres de desintoxicació tecnològica (com el Computer Addiction Service [4] de l’hospital McLean, vinculat a la universitat de Harvard) i grups de suport en línia (com l’Internet Addiction Support Group).

Pot ser interessant conèixer, d’entrada, les dades sobre Internet i les xarxes socials el 2015 segons l’informe de We are social [5]:

  • dels més de 7.210 milions d’habitants del planeta, 3.010 milions tenen accés a internet (42%, + 21% en un any) i 2.078.000.000 regularment utilitzen les xarxes socials (28%, + 12% des del 2014). 3.649.000.000 persones utilitzen un telèfon mòbil (51%, + 5% en un any) i 1.685.000 de persones accedeixen a les xarxes socials a través d’aquests.
  • al gener de 2014, el 35% de les persones tenia accés a internet. El 2015, el percentatge s’eleva al 42%. A Espanya el 77% dels ciutadans tenen accés a internet. Pel que fa a la velocitat de connexió, la mitjana és de 4,5 Mbps. A Espanya és de 7,8 Mbps, lluny d’alguns països d’Àsia: 15 Mbps al Japó, 16,3 Mbps a Hong Kong o els 25,3 Mbps a Corea del Sud.
  • tots els dies, els usuaris passen una mitjana de 4,4 hores a internet des d’un PC o portàtil i 2,7 hores connectats des d’un dispositiu mòbil (smartphone i tablet). Espanya està per sota de la mitjana, amb 4 hores des de l’ordinador i 1,9 hores des dels dispositius mòbils. A les xarxes socials, la conclusió és similar: els espanyols s’hi varen connectar 1,9 hores al dia. No obstant això, la taxa de penetració de les xarxes socials a Espanya és molt superior a la mitjana mundial: el 47% a Espanya enfront del 29% en el món.
  • pel que fa a les xarxes socials més utilitzades, l’informe presenta pocs canvis respecte a l’any anterior: Facebook segueix guanyant per golejada seguida pels gegants asiàtics QQ i Qzone, WhatsApp i Facebook Messenger ocupen la quarta i la cinquena plaça. Crida l’atenció Twitter, que apareix en desena posició, per sota de Google+ o Instagram.
  • les dades d’Espanya assenyalen que dels 46,5 milions d’habitants, 35,7 són usuaris d’internet (77%) i 22 milions compten amb perfils a les xarxes socials (47%). Els internautes espanyols passen una mitjana de 3:58 al dia connectats a internet des d’un ordinador i 01:51 des d’un dispositiu mòbil. Accedeixen a les xarxes socials durant 1:54 hores al dia, mentre que dediquen dues hores i mitja a veure la televisió.

Les recerques sobre l’ús indegut d’Internet i altres problemes relacionats amb la xarxa, estan donant multitud d’estadístiques: d’un 5,9 % a un 13 % dels internautes presenten alteracions de conducta a Internet [6] i el 15 % dels estudiants universitaris dels Estats Units i d’Europa coneixen algú que és addicte a Internet. [7]

Les afirmacions sobre l’addicció a Internet es basen en experiències subjectives d’auto informes dels addictes i amb recerques sobre l’ús indegut d’Internet. Alguns argumenten que la por a les noves tecnologies és subjacent a l’anomenat abús d’Internet; altres consideren que la investigació sobre l’abús d’Internet patologitza la qualitat de les relacions en línia, i altres destaquen els aspectes terapèutics de les interaccions en línia. Continua llegint

Ciutats efímeres, ciutats d’esdeveniments: noves estratègies de sostenibilitat de ciutat

Fires, festes i festivals a la ciutat
com a estratègia sostenible

Ens estem acostumant a que les nostres relacions socials, sobretot urbanes, s’articulin cada vegada més entorn a esdeveniments. En un moment en que el consum de l’oci es desenvolupa principalment de forma individual, els esdeveniments es converteixen en lloc de trobada excepcional.

BANNER CIUDADES EFIMERAS cat v2

La excepcionalitat transforma les accions relacionals a la vegada que l’entorn, generant efectes tant positius com negatius, a l’espai on es desenvolupen. Per tant les ciutats acollidores de grans i petits esdeveniments es transformen exponencialment en funció dels actes que acullen. Així, tant la administració com la societat civil, ha de ser molt conscient que els portafolis que aprovin han d’anar acompanyats de processos d’avaluació que permetin valorar els efectes generats per les fires, les festes o els festivals que decideixen organitzar en la seva ciutat. Continua llegint

II Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

SeminariDoctoratEstLitEls Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el II Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper divendres 29 d’abril de 2016 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 39-43). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint