IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literaris

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el IV Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper dimarts 12 de desembre de 2017 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 47). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint

La música connectada amb les arts i les humanitats – Jamboree

Des del Jamboree Jazz Club us proposen als estudiants dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC acostar-vos a la música des de la seva programació de Jazz, Blues, Soul & funk. Aquests concerts els podreu gaudir durant el període de novembre fins a final de l’any 2017 amb un descompte del 50% en les entrades. Músics com Joan Chamorro, Clarence Bekker, Mike Sanchez, Gigi McFarlane… visitaran l’escenari d’aquest emblemàtic establiment de Barcelona. Si us agrada el Jazz, Blues, Soul i Funk, us encantarà assistir-hi!

programacio-novembre-jamboree

Programació de Novembre 2017 del Jamboree

Per tots/es els interessats en la seva oferta de programació, podreu aprofitar el descompte del 50% aplicable per a dues persones en cada concert. Les entrades les podeu aconseguir via online o des de les taquilles de la sala.

A continuació us expliquem el procediment per accedir a les entrades:

Via online:

  •  En el moment de comprar l’entrada pel web del Jamboree heu d’introduir el codi: UNIVERSIA2017
  •  El descompte és aplicable per la compra d’un màxim de dues entrades per sessió, per vosaltres i un acompanyant
  •  No inclou Esdeveniments Especials (Cap d’Any, Festes Privades…)
  • Exclusiu només per les sessions de concerts no per la discoteca

Des de les taquilles:

  • S’ha de presentar el carnet de la universitat perquè a taquilles us apliquin el descompte del 50%, també vàlid per a dues persones.
  • Aquest descompte és personal i intransferible i s’ha de presentar juntament amb el DNI o passaport.
  • No inclou esdeveniments com les Jams de dilluns (4€ l’entrada), Cap d’Any, Festes Privades…
  • Exclusiu només per les sessions de concerts no per la discoteca

Esperem que us interessi i que gaudiu de la música!

 

Escenaris de la Guerra Civil a Barcelona

El proper dissabte 25 de novembre tindrà lloc una visita guiada que recorrerà els escenaris principals de la Guerra Civil espanyola al centre de Barcelona. La visita proporciona una visió general de la guerra i se centra sobretot en els aspectes següents:

  • La derrota del cop d’estat del 19 de juliol de 1936
  • La revolució anarquista
  • La violència revolucionària
  • Els atacs a edificis religiosos
  • Els Fets de Maig de 1937
  • La Barcelona de George Orwell
  • Els bombardeigs de Barcelona
  • La vida quotidiana durant la guerra
  • L’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista

sant-felip-neri

La ruta de la visita inclou diversos edificis i espais relacionats amb els fets clau de la guerra, com ara la Plaça de Catalunya, les Rambles, les Esglésies de Betlem, Sant Jaume i Santa Maria del Pi, l’Avinguda de la Catedral, la Plaça de Sant Jaume i la Plaça de Sant Felip Neri.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita són les escales d’accés a l’Oficina dels Mossos d’Esquadra de Plaça de Catalunya, a les 10,30 h.

Filosofia i responsabilitat política i ciutadana. Un manifest.

Amb motiu de la celebració el dijous 16 de novembre del Dia Mundial de la Filosofia, assenyalem que, en moments crítics com l’actual context polític que es viu a Catalunya i al conjunt de l’Estat, el menysteniment educatiu i institucional de les humanitats, i en especial de la filosofia, es fa palesament greu.
Primer: perquè la filosofia és una aspiració a saber, i per tant implica l’obertura a nous i desconeguts espais de coneixement, al contrast de les conviccions i a la comprensió de les raons de “l’altre”. Es contraposa per pròpia idiosincràsia a posicions maximalistes i inamovibles i s’até a l’autocrítica com a principal motor d’acció reflexiva.
Segon: perquè la filosofia es conjuga amb el desenvolupament d’altres disciplines, especialment rellevants per al moment actual com són el Dret o la Ciència Política, el que la converteix en un element d’enriquiment per a totes les especialitats. Qüestions com legitimitat, legalitat, sobirania, institució pública, responsabilitat ciutadana …, en definitiva, democràcia, són temes de preocupació constant per a la reflexió filosòfica. No hi ha crítica sense praxi filosòfica.
Tercer: perquè la filosofia forma part de la vida quotidiana de les persones i de les seves relacions ciutadanes. Totes i cadascuna de les persones ens confrontem i posicionem davant les coses que succeeixen al nostre voltant, i això ja implica un procés de reflexió i de crítica reconeixible en la filosofia. És tasca de cada ciutadà i ciutadana donar resposta dels seus posicionaments i procurar dotar-se de millors i noves eines per interpretar els esdeveniments.
Quart: en democràcies avançades la vida pública exigeix de ciutadans i ciutadanes que participin de manera activa i crítica en el desenvolupament de la vida social, cultural i política del seu entorn. És obligació moral de les institucions públiques procurar i incentivar en tot cas el desenvolupament crític i actiu de la ciutadania i facilitar els seus processos de participació qualitativa. Sense això no hi ha vida democràtica ni esfera pública.
Cinquè: perquè la filosofia, en situar-se entre la consciència d’ignorància i la voluntat de coneixement, permet adoptar una actitud imaginativa i realista alhora per a la resolució de conflictes socials i una alternativa a aquelles que redueixen la complexitat a elements binaris i unívocs. En moments de crisi i de demanda de nous paradigmes de comprensió això es converteix en un bé especialment necessari.

Per tot això, sempre, però particularment avui, considerem important no deixar de recordar que la pràctica i promoció de la filosofia és un element desitjable per al desenvolupament d’una societat oberta, dinàmica, justa i a l’alçada de les exigències de tolerància que les relacions personals exigeixen.

Signants:

Miquel Seguró
Daniel Innerarity
José Antonio Pérez Tapias
Victoria Camps
Jesús Adrián Escudero
José Luis Villacañas
Anna Pagès
Manuel Fraijó
Fernando Broncano
Mar Rosàs
Manuel Cruz
Camil Ungureanu
Antonio Valdecantos
Daniel Gamper
Juan Antonio Estrada
Josep Ramoneda
Joan-Carles Mèlich
Olga Belmonte
Francesc Torralba
Félix Duque
Ivan Ortega
Rafael Argullol
Alexander Fidora
Lluís Duch
Begoña Roman
Guillem Turró
Francesc Núñez
Miguel García-Baró
Alicia García Ruiz
Adela Cortina
Javier Sádaba
Javier Gomá

(Versió castellana: continua llegint)

Continua llegint

La història de Catalunya en 20 objectes

El dissabte 18 de novembre tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

—————————————————————————————-

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 4 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,30 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h              Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10,15 h       Sobre els orígens de l’art
10,20 – 11,20 h     Per a què serveix l’art
11,20 – 12 h          Per què ens agrada el que ens agrada
12 – 12,20 h          Descans i cafè
12,30 – 13,15 h     Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13,15 – 13,45 h     Art contemporani i/o negoci multimilionari
13,45 – 14,30 h     Del Net.art al Big Data Art

bansky_soilderpatdown

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria (places exhaurides)

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Men in Movement, III Descolonització de les masculinitats: (re) configurant cossos, afectes i política

banner_facebookevent_caEl projecte Men in Movement va començar el 2015 amb la nostra primera conferència a Barcelona i es proposa interrogar les concepcions actuals de les masculinitats reunint investigadors d’avantguarda de diferents orígens i tradicions acadèmiques per tal de permetre el diàleg i construir xarxes estables de discussió sobre les masculinitats des d’una perspectiva crítica.

Seguint l’esperit del projecte, Men in movement III (MIM III) reunirà a especialistes en el camp de les masculinitats procedents de diferents entorns i contextos (universitat, activisme i elaboració de polítiques). Està estructurat en tres seminaris (veure programa complet) dedicats a temes candents relacionats amb les masculinitats.

El primer seminari, Masculinitats en trànsit, reunirà a experts i investigadors sobre masculinitats diaspòriques i migrants. El segon seminari, Afectes i intimitats mòbils, es dedicarà a discutir les configuracions reals (canvis i contradiccions) sobre els afectes i les intimitats masculines. El tercer seminari, Masculinitats, nació i política, analitzarà com els problemes de la masculinitat (i els problemes de gènere) es relacionen amb la política actual.

Els professors Abdessamad Dialmy (professor de Sociologia a la Universitat de Fes) i Mary Vincent (professora d’Història Europea Moderna i vicepresidenta i membre de la Royal Historical Society de la Universitat de Sheffield) obriran i tancaran respectivament la conferència amb sengles discursos magistrals.

Més informació i inscripcions a la web del Men in Movement.

Conferència L’escriptura de la història a l’espai digital

#HistòriaContemporània

El proper dimarts dia 10 d’octubre tindrà lloc la conferència L’escriptura de la història a l’espai digital, a càrrec del Dr. Anaclet Pons, catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Serà a les 17h, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història UB (4t pis). Una vegada finalitzada la conferència, se servirà un refrigeri a càrrec del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC. Hi esteu tots/es convidats/es!

Història Contemporània i Món Actual (interuniversitari: UB, UOC)

Història Contemporània i Món Actual

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 28 d’octubre de  2017: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 25 de novembre de 2017Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 16 de desembre de 2017: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

Estrenem el Grau en Arts UOC, una noció expandida de les Belles Arts

#ArtsUOC
#ArtesUOC

Estem molt il·lusionats, aquest semestre hem estrenat el Grau en Arts de la UOC amb 170 estudiants! Aquest Grau compta amb la col·laboració del Museo Reina Sofía. Recentment vàrem fer la presentació de la nova proposta de formació online en Belles Arts a l’Arts Santa Mònica. Celebrem que el Grau en Arts ja és una realitat compartint-vos un vídeo-resum i els punts clau que vam abordar en el procés de gestació de la nova titulació que tot just acaba d’arrencar.

Aquestes són algunes reflexions, preguntes i reptes que el Grau en Arts pretén respondre. Posem èmfasi que aquests reptes plantejats pertanyen també als ensenyaments artístics de forma global:

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 7 d’octubre tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 11 de novembre: Museu d’Història de Catalunya
  • 25 de novembre: Escenaris de la Guerra Civil

Lecturas y vídeos de Humanidades para el verano

QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

La filosofía presente

Por Miquel Seguró, docente del Grado en Humanidades de la UOC

Gianni Vattimo (1936) es todavía hoy uno de los filósofos italianos contemporáneos más importantes. Leer a Vattimo es imprescindible para comprender la postmodernidad. Y lo es porque, además, realiza su crítica a la modernidad desde Heidegger y Nietzsche, autores que sin la modernidad, precisamente, no podrían comprenderse, ya que su filosofía se fundamenta, como contrapunto, sobre sus ejes principales (crítica al sujeto, a la razón, al progreso, a la técnica). Fue alumno y discípulo de Hans-Georg Gadamer, lo que se deja ver en su modo de pensar la filosofía y su papel en el mundo, especialmente en lo que atañe a su visión de la dialéctica. Frente a la visión globalizadora basada en un Hegel o un Marx, donde la dialéctica que se supera a sí misma, Vattimo acuña un “pensamiento débil” que queda en contradicción consigo mismo. Por eso es, junto a Lyotard, el mejor analista de la «condición post-moderna» y a partir de la cual ya no podemos hablar de la misma manera de la idea de progreso, de vanguardia, de crítica y, en definitiva, de razón.

gianni_vattimo

Noam Chomsky (1928). En la actualidad Chomsky es conocido por los artículos y libros sobre cuestiones políticas y culturales. Especialmente crítico con la política exterior de Estados Unidos, Chomsky se considera a sí mismo cercano a las posiciones del anarcosindicalismo. Pero su peso en la historia de las ideas se debe a su teoría de la gramática generativa. Formuló su teoría por primera vez en Estructuras sintácticas (1957), donde lleva a cabo un estudio de la competencia del emisor, que requiere la construcción de una gramática que sea como un mecanismo generador de las frases de una lengua. Luego, en Aspectos de la teoría de la sintaxis (1965), Chomsky introduce un componente semántico que, desde la estructura profunda, decide sobre la interpretación de las oraciones. Todo ello da como resultado una teoría poco tiene que ver con el empirismo filosófico y científico del funcionalismo, y que en cambio establece el innatismo en la adquisición del lenguaje y la existencia de una gramática universal. Con esta idea recupera uno de los viejos temas, casi utópicos, de la filosofía: desentrañar la estructura de un lenguaje común a toda la humanidad que daría pie a una comprensión más completa.

 

noam-chomsky

Judith Butler (1956) es un referente en lo que respecta a estudios de género y teoría feminista. Libros como El género en disputa, Cuerpos que importan o Deshacer el género son ya para nosotros clásicos de nuestro tiempo. Quizás hoy día damos por descontadas cosas como que el género y la sexualidad son construcciones culturales, impuestas, que poco tienen que ver con su supuesto origen biológico. Pero cuando Butler formula sus teorías en los años 90 del pasado siglo fue supuso un contrapunto. No es que para Butler el sexo no exista. Es más bien la idea de un “sexo natural” organizado en base a dos posiciones opuestas y complementarias lo que critica. Desde su perspectiva tal naturalización no es más que un dispositivo mediante el cual el género se ha estabilizado dentro de la matriz heterosexual que caracteriza a nuestras sociedades. A partir de ahí el feminismo se convierte no es una opción gratuita sino en una cara más de la lucha por una sociedad más justa. Seguramente sin la figura de Butler los feminismos de hoy día no recibirían el eco que en al ágora de la cultura van consiguiendo.

judith-butler

 

Jürgen Habermas (1929) sigue siendo el filósofo alemán más importante de la segunda mitad del siglo XX y lo que llevamos del XXI. Quizás lo más controvertido sea su defensa, moderada, del racionalismo. Parece difícil convenir que existe algo así como una razón común a toda la humanidad. En todo caso, su obra principal, Teoría de la acción comunicativa (1981), traza las posibilidades de una fundamentación ética basada en la pragmática de la comunicación. Y sobre ello todavía se discute. Situaciones como las del jihadismo ponen en entredicho la tesis habermasiana de que la comunicación y el diálogo constituyen el esquema de la comunicación. Habermas no es un iluso y es consciente de que la realidad de la comunicación no es precisamente el reconocimiento del otro como interlocutor válido. Pero sí está convencido de que la comprensión de esta situación ideal de diálogo es el a priori del que hay que partir para analizar la realidad porque es lo único que posibilita la construcción de una sociedad buena. El legado de Habermas es justamente este, la insistencia en que, a pesar de todo, la pragmática de la comunicación puede fundamentar una relación ética de reconocimiento mutuo. ¿Una utopía?

habermas-1

Imatge guanyadora del concurs de traducció #TranslatorWanted 2017

El passat mes de juny vam celebrar el concurs sobre traducció #TranslatorWanted 2017 per a reivindicar la figura del traductor. Una iniciativa impulsada pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC). Aquest concurs consistia a capturar amb una fotografia un error (criminal) de traducció. La recompensa per al guanyador/a del concurs estava valorada amb una targeta FNAC de 100€.

"desenganxa't"

Ja hem seleccionat la imatge que s’endurà el premi!

Guanya el concurs la imatge que mostra la traducció al català de Despega com Desenganxa. La traducció correcta en aquest cas seria “enlaira’t”, una fórmula que fa referència exacta a l’acció d’un avió quan alça el vol.

Enhorabona, Sara Bonjoch!

Gràcies a tots/es els qui vau participar en el concurs! La tria ha estat difícil, i des del jurat i l’equip del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) constatem un cop més la necessitat que les empreses i organitzacions emprin els serveis de traductors, correctors i revisors de textos, especialment quan s’utilitza la traducció automàtica per a generar diverses versions lingüístiques. En cas contrari, els efectes per a la imatge corporativa i la seva activitat són molt negatius. Això sí, ha estat inevitable riure amb algunes de les imatges de les traduccions desencertades. Podeu veure-les a l’Storify del concurs!

Cada selfie explica una història

Si t’interessa el projecte, consulta més informació a Selfiestories de Mediaccions.

Organitza
Grup de recerca Mediaccions
Universitat Oberta de Catalunya.

Produeix
Arts Santa Mònica
Grup de recerca Mediaccions (UOC)

Patrocina
Projecte de recerca finançat per la Fundació  BBVA (Convocatoria de Ayudas a Proyectos de Investigación 2014)

Susan Buck-Morss – Voz filosófica que, sin duda, necesita ser escuchada

Per Montserrat Crespín Perales

Filosofía con imágenes, imágenes con filosofía

Estanterías, libros, novedades editoriales…y muchas veces un sentimiento de desasosiego frente a nombres y grupos de novísimos filósofos y filósofas de los que no se sabe si, con el tiempo, pasarán a olvidarse como estrellas fugaces o serán constelaciones duraderas. Y, entre el cambio de estaciones, de modas y catálogos, algún nombre que se descubre por casualidad y que pasa a formar parte personal de aquellas voces filosóficas que, sin duda, necesitan ser escuchadas, a las que acompañar y por las que dejarse acompañar. A mi juicio, una de ellas es la de la filósofa Susan Buck-Morss.

susan-buck-morss-foto

Buck-Morss, profesora de teoría política de la City University of New York Graduate Center y emérita de la universidad de Cornell (Estados Unidos), excede por su amplio conocimiento y una trayectoria investigadora ineludible de la filosofía de Adorno y Benjamin, de la que es una de las mayores especialistas y absoluta referencia. Pero su perfil no responde al de una académica apegada a un único y acotado ámbito teórico, movimiento o escuela, sino que, tanto sus intereses como sus reflexiones, sobresalen en otros muchos campos: historia del arte, arquitectura, estudios visuales, política, etc.[1]

En lo que se denomina “pensamiento a través de las imágenes”,[2] esta filósofa abre unas sendas que enlazan territorios que secamente pudieran parecer distantes. Y, no obstante, no hay aspecto más históricamente filosófico que el que se centra en la visión. Como ella expresa literalmente: “Pienso con imágenes y hago filosofía con imágenes”.[3]

Para poder presentar a la pensadora y, a la vez, aportar alguna reflexión que atienda a los temas de nuestro tiempo, quisiera resaltar apenas una muestra de su personalidad filosófica. Con este objetivo, a continuación, indicaré unas pocas cuestiones sobre la conceptualización que hace alrededor de la idea de “iconomía” (icono+economía) detrás de los imperios visuales como correlato de la fascinación por la imagen de los líderes, gobernantes, soberanos absolutos que perviven en la maraña de representaciones simbólicas. Comentaré, pues, parte del texto que Buck-Morss dedica a esta cuestión en su “Visual Empire. The Sovereign Icon” (2007).

Del pasado, pero alargadamente presente siglo XX, las figuras representativas de los poderes absolutos y totalitarios de Europa, de la China maoísta o del Japón ultranacionalista (Lenin, Hitler, Stalin, Mao, Hirohito) siguen siendo iconos que atraen a personas de todo el mundo. Sus retratos, sus imágenes, se compran y se venden como productos culturales y dentro de miles de formas y mercancías. Trascienden la significación concreta de sus figuras en su contexto histórico y en este ser revisadas (miradas) continuadamente, siguen siendo actuales. Con estos iconos permanece, como un hilo fino pero irrompible, una fascinación que es a su vez un rechazo. Ellas representan lo que Buck-Morss denomina como “iconomía”. Es decir, la economía de los iconos.[4]

            Del extraordinario análisis que Buck-Morss realiza en torno a lo que llama “Imperio Visual”, habría muchos aspectos a reseñar. Aquí simplemente se va a hacer referencia a unas pocas reflexiones que expone para hablar del modo en el que el director de cine ruso, Aleksandr Sokurov (1951-), retrató fílmicamente a tres iconos del poder del siglo XX: Hitler (film Moloch, 1999), Lenin (film Taurus, 2000) y Hirohito (film Solnze, 2005).

Continua llegint

El futur de l’educació i la investigació artística: 15 anys d’Artnodes i nou grau en Arts

jingyi-wang-193838
Des de fa un temps l’anomenat gir educatiu de l’art per un costat i la proliferació de pràctiques acollides sota la noció d’investigació artística per un altre estan esdevenint dos espais de transformació fonamental en les arts avui en dia. El futur de l’educació i investigació artística passa justament per assumir els reptes als que ens convoquen fent front als canvis i transformacions als que ens aboquen en les diverses esferes de la mateixa producció artística. L’objectiu del present debat és reflexionar sobre aquests reptes i aquestes transformacions en curs, tot mirant al seu passat, al seu present i alhora futur inminent a imaginar plegats.

El debat serveix alhora com a marc per a les celebracions, per un costat, dels 15 anys de la revista científica Artnodes, amb la presentació del node 19 sobre els Futurs Especulatius de l’Art i del node 20 sobre Art i Investigació, i per l’altre la presentació del nou grau en Arts a la UOC.  

La revista científica Artnodes va néixer al 2002 impulsada pels Estudis d’Arts i Humanitats, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Estructurada en base a nodes o monogràfics temàtics, publica dos números anuals amb articles de recerques al voltant de les interseccions entre art, ciència i tecnologia tant des d’aproximacions històriques, teòriques, estructurals com sobretot des de la mateixa praxis artística.

Per primera vegada, aquest proper any acadèmic, la UOC ofereix el grau en Arts, una nova proposta de formació online en Belles Arts que aprofita totes les potencialitats de la xarxa com a entorn virtual d’aprenentatge. L’enfocament del grau en Arts pretén donar resposta als canvis en les pràctiques artístiques contemporànies, que evidencien la gran diversitat de mitjans i llenguatges que els artistes tenen a la seva disposició en l’actualitat.  

Continua llegint

A voltes amb el llegat de la Reforma Protestant (per Pau Estrada)

Quan el monjo alemany Martí Luter va clavar les seves noranta-cinc tesis a la porta de la catedral de Wittenberg el 31 d’octubre del 1517 poc s’imaginava que aquella acció de protesta reclamant la reforma radical de la Església Catòlica portaria al més important cisma del Cristianisme modern amb conseqüències que depassarien de llarg l’àmbit religiós fins a crear les bases del capitalisme modern, tal com defensa la coneguda tesi de Max Weber. El 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant està sent commemorat enguany amb tota mena d’estudis, exposicions i propostes arreu del món. Repassem-ne unes quantes.

luterRefo500 és una plataforma internacional no confessional dedicada a difondre el coneixement dels 500 anys de llegat de la Reforma en els àmbits històric, religiós, polític, social i cultural. Basada en Holanda, compta amb la participació de més de 150 museus, universitats, ciutats, esglésies i organitzacions tant protestants com catòliques. Des de la seva web podreu tenir coneixement de nombroses exposicions i propostes d’actualitat.

La Biblioteca Nacional a Madrid presenta fins el 10 de setembre l’exposició La librería secreta de Luís de Usoz (1805-1865) sobre la millor col·lecció de “llibres prohibits” de l’Espanya del segle XIX. L’erudit Luís de Usoz va ser importador clandestí i editor de llibres prohibits gràcies a la seva estreta relació amb George Borrow, autor de The Bible in Spain, o els quàquers anglesos amb els quals compartia idees perseguides a Espanya com ara l’abolició de l’esclavitud a les colònies espanyoles.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) acaba de inaugurar al Saló del Tinell Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, on es poden veure 260 peces provinents de col·leccions privades i públiques que mostren com el gravat es va convertir en una eficaç eina propagandística religiosa durant les disputes religioses sorgides a Europa a partir de la Reforma. La exposició es podrà visitar fins el 14 de gener de 2018.

Dintre dels estudis recentment apareguts dedicats al tema de la Reforma, cal esmentar dos títols. L’historiador i ex-polític Josep Lluís Carod-Rovira ha publicat Història del protestantisme als Països Catalans (3i4 Edicions), una obra capdavantera que presenta un estudi de gran abast sobre la segona confessió religiosa a casa nostra. Per la seva banda, la reconeguda cervantista i investigadora Frances Luttihuizen acaba de publicar España y la Reforma Protestante (1517-2017) (Academia Editorial), un estudi rigorós sobre la historia poc coneguda del reformadors espanyols.

Finalment, del 3 al 7 de juliol se celebrarà a Canet de Mar el curs “Apunts didàctics sobre apuntsel llegat de la Reforma Protestant” amb la participació del Dr. Herman Selderhuis, director de Refo500, i de reconeguts especialistes com ara el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, el Dr. Sergio Baches, director de l’Instituto de Estudios Sijenenses i expert en Miquel Servet, o ja els esmentats Josep Lluís Carod-Rovira i Frances Luttihuizen. Per a més informació, consulteu aquest link.

Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Seminari: Quatre dècades d’Estudis de Ciència i Tecnologia. Balanç i reptes

15 de Juny de 2017, 16-18h

Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)

Av. Tibidabo 39. Entrada lliure.

Després de 4 dècades des dels seus orígens, els Estudis de Ciència i Tecnologia (Science & Technology Studies, STS) s’ha consolidat com un àrea plenament institucionalitzada – tot i que no tant al nostre país – en la docència i la recerca acadèmica internacional. Durant aquest període s’han desenvolupat diferents aproximacions teòriques, multitud d’estudis empírics i històrics, així com diverses formes d’interacció amb col·lectius i institucions socials. Aquest seminari reuneix tres dels més importants experts d’aquest àmbit en el nostre país, amb l’objectiu doble de fer un balanç crític del seu desenvolupament passat i, a l’hora, de discutir els reptes actuals d’aquesta àrea d’estudi, tant des del punt vista teòric o metodològic, com social o polític.

Programa:

16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.

16:10 – 16: 30 Miquel Domènech (UAB). Ciència i democràcia: on és el repte?

16:30 – 16: 50 Agustí Nieto-Galan  (UAB).  Pensar la ciència avui.

16:50 – 17:10 Israel Rodríguez Giralt (UOC). Technoscience otherwise: balanç i reptes del gir participatiu.

17:10 – 18:00 Discussió

 

Organitza: Grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI)

Estudis d’Arts i Humanitats

https://osi.blogs.uoc.edu/

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, per Katja Naumann

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la darrera conferència del cicle Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, a càrrec de Katja Naumann, investigadora al Entanglements and Globalization Department de la Universitat de Leipzig.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de juny de les 14.30h a les 15:30h a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

Historians of all times have tried to make sense of the(ir) world and have written about humanity’s past. What is then special about ‘global’ historiography after the spatial turn? Where does it come from, and how did it depart from older all-encompassing narratives? Continua llegint

Converses a la Documenta: “El pensament pobre. Filosofia i precarietat” (per Antonio Castilla)

Els diccionaris acostumen a definir (amb la seva particular parsimònia) la precarietat com “la condició d’allò precari”, i allò precari com allò que no té prou recursos, és poc estable o no es troba en condicions de sostenir-se en el temps. Els discursos mediàtics i acadèmics, per la seva banda, acostumen a vincular la precarietat únicament a l’àmbit laboral – i això malgrat que, com acabem de veure, fins i tot la definició més estesa d’aquest terme ens mostra que el seu significat és (si més no, potencialment) molt més ampli. La filosofia ha intentat en diverses ocasions aquesta <<ampliació de camp>>, moguda per engranatges no sempre evidents.

foto_castillaPotser que ressoni a aquesta pretensió quelcom d’allò que va escriure Plató a El banquet, concretament a aquell passatge al qual es diu que l’amor és fill de Poros (l’èxit, la riquesa) i de Penia (la pobresa, la mancança), si és que, com ha assenyalat Pierre Hadot, el que es diu en aquest text sobre l’amor és traslladable a la concepció de la filosofia que defensa aquí Plató – cosa en cap cas inversemblant perquè aquesta, en tant que filia, és necessàriament alguna forma de amor. Si s’accepta això, llavors la filosofia estarà travessada des dels seus inicis por dues tendències oposades: una que tendeix cap a la riquesa, la estabilitat i la certesa, i una altra que ve marcada per la seva inclinació cap a la pobresa, la mancança i el dubte. Aquesta tensió tindria una sort diversa al llarg dels segles, tot ascendint a la superfície cada cop que les circumstàncies així ho permeten o, fins i tot, ho reclamen – i particularment al nostre temps, marcat (encara que soni a tòpic) per l’impacte de la globalització i abocat per aquest motiu a un futur que, potser com mai abans, s’endevina incert.

ANTONIO CASTILLA CEREZO, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universidad de Granada (UGR), és coordinador del volum Nietzsche y el espíritu de ligereza (2006) i ha publicat La condición sombría. Filosofía y terror (2014), tots dos a l’editorial Plaza y Valdés.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
13 de juny
Hora: 18,30h

Concurs #TRANSLATORWANTED 2017

 Reivindiquem la figura del traductor/a

 

Hem organitzat la segona edició de #TranslatorWanted! Un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han proporcionat una gran facilitat en la traducció de textos; tanmateix, és important recordar que una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

translatorwanted 2017 concurs traduccio

Per a reivindicar la figura del traductor/a, repetim la iniciativa Translator Wanted, concurs organitzat pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC). Busquem els errors de traducció més criminals i us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 100 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2017, tots dos inclosos.

Per a inspirar-vos, aquí trobareu algunes imatges de l’any passat:

–> Consulta les Bases del concurs #TranslatorWanted 2017! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza:
Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC)

Col·labora:

lletrA - Literatura catalana a internet

 

Què fa que un objecte sigui artístic?

Per si us pot interessar fer-hi una ullada, os enumero els 8 vídeos que, de moment, s’han fet des dels Estudis d’Humanitats per al primer tema del seminari d’Història de l’Art, del grau en Arts, el conjunt dels quals fa referència a la qüestió: on rau l’artisticitat d’un objecte? Per què dos objectes absolutament iguals un pot ser considerat obra d’art i l’altre no?

De fet es tracta d’un sol vídeo que s’ha fragmentat en 8 petits capítols per a fer-lo més visualitzable. La idea és la següent: els continguts d’aquest seminari estan dividits en 4 blocs; es tracta de realitzar un vídeo d’aproximadament una hora de durada per cada bloc, dividit en diversos apartats, la funció del qual és donar una visió global i reflexionar sobre els aspectes centrals que es treballaran en cada bloc. Vindria a ser com una classe magistral o una conferència introductòria a cada bloc. S’ha volgut mantenir una certa atmosfera d’informalitat, de diàleg directe amb l’espectador.

captura_video_historia_art

L’experiència d’aquests vídeos servirà per millorar alguns aspectes que s’han detectat en la seva gravació i posterior edició, millores que s’intentaran aplicar a la gravació i edició dels 30 propers vídeos previstos comentant les obres més significatives de la Galeria dels Uffizi.

En principi, aquests vídeos només seran accessibles pels estudiants, és a dir, el cercador de Youtube no els indexarà, tot i que, coneguda l’adreça, es poden visualitzar. Qualsevol comentari, crítica, valoració…, seran molt ben benvinguts.

Història de l’art – Bloc 1 – Per què un objecte es pot considerar obra d’art? https://www.youtube.com/watch?v=5PqC8A_JvS0&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 2 – El quadrat negre de Malèvitx
https://www.youtube.com/watch?v=Dqp64FcRvkM&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 4 – El paper del mecenes

Història de l’art – Bloc 5 – La intenció de l’artista

Història de l’art – Bloc 6 – La dicotomia forma-fons: La Suze de Picasso https://www.youtube.com/watch?v=jJ8Jyg1iP0E&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 7 – El paper de l’espectador

Història de l’art – Bloc 8 – Cànons de «bellesa»

Història de l’art – Bloc 9 – El paper de l’autor

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Grau en Arts
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

La història de Catalunya en vint objectes

El dissabte 27 de maig tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu