Lecturas y vídeos de Humanidades para el verano

QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

La filosofía presente

Por Miquel Seguró, docente del Grado en Humanidades de la UOC

Gianni Vattimo (1936) es todavía hoy uno de los filósofos italianos contemporáneos más importantes. Leer a Vattimo es imprescindible para comprender la postmodernidad. Y lo es porque, además, realiza su crítica a la modernidad desde Heidegger y Nietzsche, autores que sin la modernidad, precisamente, no podrían comprenderse, ya que su filosofía se fundamenta, como contrapunto, sobre sus ejes principales (crítica al sujeto, a la razón, al progreso, a la técnica). Fue alumno y discípulo de Hans-Georg Gadamer, lo que se deja ver en su modo de pensar la filosofía y su papel en el mundo, especialmente en lo que atañe a su visión de la dialéctica. Frente a la visión globalizadora basada en un Hegel o un Marx, donde la dialéctica que se supera a sí misma, Vattimo acuña un “pensamiento débil” que queda en contradicción consigo mismo. Por eso es, junto a Lyotard, el mejor analista de la «condición post-moderna» y a partir de la cual ya no podemos hablar de la misma manera de la idea de progreso, de vanguardia, de crítica y, en definitiva, de razón.

gianni_vattimo

Noam Chomsky (1928). En la actualidad Chomsky es conocido por los artículos y libros sobre cuestiones políticas y culturales. Especialmente crítico con la política exterior de Estados Unidos, Chomsky se considera a sí mismo cercano a las posiciones del anarcosindicalismo. Pero su peso en la historia de las ideas se debe a su teoría de la gramática generativa. Formuló su teoría por primera vez en Estructuras sintácticas (1957), donde lleva a cabo un estudio de la competencia del emisor, que requiere la construcción de una gramática que sea como un mecanismo generador de las frases de una lengua. Luego, en Aspectos de la teoría de la sintaxis (1965), Chomsky introduce un componente semántico que, desde la estructura profunda, decide sobre la interpretación de las oraciones. Todo ello da como resultado una teoría poco tiene que ver con el empirismo filosófico y científico del funcionalismo, y que en cambio establece el innatismo en la adquisición del lenguaje y la existencia de una gramática universal. Con esta idea recupera uno de los viejos temas, casi utópicos, de la filosofía: desentrañar la estructura de un lenguaje común a toda la humanidad que daría pie a una comprensión más completa.

 

noam-chomsky

Judith Butler (1956) es un referente en lo que respecta a estudios de género y teoría feminista. Libros como El género en disputa, Cuerpos que importan o Deshacer el género son ya para nosotros clásicos de nuestro tiempo. Quizás hoy día damos por descontadas cosas como que el género y la sexualidad son construcciones culturales, impuestas, que poco tienen que ver con su supuesto origen biológico. Pero cuando Butler formula sus teorías en los años 90 del pasado siglo fue supuso un contrapunto. No es que para Butler el sexo no exista. Es más bien la idea de un “sexo natural” organizado en base a dos posiciones opuestas y complementarias lo que critica. Desde su perspectiva tal naturalización no es más que un dispositivo mediante el cual el género se ha estabilizado dentro de la matriz heterosexual que caracteriza a nuestras sociedades. A partir de ahí el feminismo se convierte no es una opción gratuita sino en una cara más de la lucha por una sociedad más justa. Seguramente sin la figura de Butler los feminismos de hoy día no recibirían el eco que en al ágora de la cultura van consiguiendo.

judith-butler

 

Jürgen Habermas (1929) sigue siendo el filósofo alemán más importante de la segunda mitad del siglo XX y lo que llevamos del XXI. Quizás lo más controvertido sea su defensa, moderada, del racionalismo. Parece difícil convenir que existe algo así como una razón común a toda la humanidad. En todo caso, su obra principal, Teoría de la acción comunicativa (1981), traza las posibilidades de una fundamentación ética basada en la pragmática de la comunicación. Y sobre ello todavía se discute. Situaciones como las del jihadismo ponen en entredicho la tesis habermasiana de que la comunicación y el diálogo constituyen el esquema de la comunicación. Habermas no es un iluso y es consciente de que la realidad de la comunicación no es precisamente el reconocimiento del otro como interlocutor válido. Pero sí está convencido de que la comprensión de esta situación ideal de diálogo es el a priori del que hay que partir para analizar la realidad porque es lo único que posibilita la construcción de una sociedad buena. El legado de Habermas es justamente este, la insistencia en que, a pesar de todo, la pragmática de la comunicación puede fundamentar una relación ética de reconocimiento mutuo. ¿Una utopía?

habermas-1

Imatge guanyadora del concurs de traducció #TranslatorWanted 2017

El passat mes de juny vam celebrar el concurs sobre traducció #TranslatorWanted 2017 per a reivindicar la figura del traductor. Una iniciativa impulsada pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC). Aquest concurs consistia a capturar amb una fotografia un error (criminal) de traducció. La recompensa per al guanyador/a del concurs estava valorada amb una targeta FNAC de 100€.

"desenganxa't"

Ja hem seleccionat la imatge que s’endurà el premi!

Guanya el concurs la imatge que mostra la traducció al català de Despega com Desenganxa. La traducció correcta en aquest cas seria “enlaira’t”, una fórmula que fa referència exacta a l’acció d’un avió quan alça el vol.

Enhorabona, Sara Bonjoch!

Gràcies a tots/es els qui vau participar en el concurs! La tria ha estat difícil, i des del jurat i l’equip del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) constatem un cop més la necessitat que les empreses i organitzacions emprin els serveis de traductors, correctors i revisors de textos, especialment quan s’utilitza la traducció automàtica per a generar diverses versions lingüístiques. En cas contrari, els efectes per a la imatge corporativa i la seva activitat són molt negatius. Això sí, ha estat inevitable riure amb algunes de les imatges de les traduccions desencertades. Podeu veure-les a l’Storify del concurs!

Cada selfie explica una història

Si t’interessa el projecte, consulta més informació a Selfiestories de Mediaccions.

Organitza
Grup de recerca Mediaccions
Universitat Oberta de Catalunya.

Produeix
Arts Santa Mònica
Grup de recerca Mediaccions (UOC)

Patrocina
Projecte de recerca finançat per la Fundació  BBVA (Convocatoria de Ayudas a Proyectos de Investigación 2014)

Susan Buck-Morss – Voz filosófica que, sin duda, necesita ser escuchada

Per Montserrat Crespín Perales

Filosofía con imágenes, imágenes con filosofía

Estanterías, libros, novedades editoriales…y muchas veces un sentimiento de desasosiego frente a nombres y grupos de novísimos filósofos y filósofas de los que no se sabe si, con el tiempo, pasarán a olvidarse como estrellas fugaces o serán constelaciones duraderas. Y, entre el cambio de estaciones, de modas y catálogos, algún nombre que se descubre por casualidad y que pasa a formar parte personal de aquellas voces filosóficas que, sin duda, necesitan ser escuchadas, a las que acompañar y por las que dejarse acompañar. A mi juicio, una de ellas es la de la filósofa Susan Buck-Morss.

susan-buck-morss-foto

Buck-Morss, profesora de teoría política de la City University of New York Graduate Center y emérita de la universidad de Cornell (Estados Unidos), excede por su amplio conocimiento y una trayectoria investigadora ineludible de la filosofía de Adorno y Benjamin, de la que es una de las mayores especialistas y absoluta referencia. Pero su perfil no responde al de una académica apegada a un único y acotado ámbito teórico, movimiento o escuela, sino que, tanto sus intereses como sus reflexiones, sobresalen en otros muchos campos: historia del arte, arquitectura, estudios visuales, política, etc.[1]

En lo que se denomina “pensamiento a través de las imágenes”,[2] esta filósofa abre unas sendas que enlazan territorios que secamente pudieran parecer distantes. Y, no obstante, no hay aspecto más históricamente filosófico que el que se centra en la visión. Como ella expresa literalmente: “Pienso con imágenes y hago filosofía con imágenes”.[3]

Para poder presentar a la pensadora y, a la vez, aportar alguna reflexión que atienda a los temas de nuestro tiempo, quisiera resaltar apenas una muestra de su personalidad filosófica. Con este objetivo, a continuación, indicaré unas pocas cuestiones sobre la conceptualización que hace alrededor de la idea de “iconomía” (icono+economía) detrás de los imperios visuales como correlato de la fascinación por la imagen de los líderes, gobernantes, soberanos absolutos que perviven en la maraña de representaciones simbólicas. Comentaré, pues, parte del texto que Buck-Morss dedica a esta cuestión en su “Visual Empire. The Sovereign Icon” (2007).

Del pasado, pero alargadamente presente siglo XX, las figuras representativas de los poderes absolutos y totalitarios de Europa, de la China maoísta o del Japón ultranacionalista (Lenin, Hitler, Stalin, Mao, Hirohito) siguen siendo iconos que atraen a personas de todo el mundo. Sus retratos, sus imágenes, se compran y se venden como productos culturales y dentro de miles de formas y mercancías. Trascienden la significación concreta de sus figuras en su contexto histórico y en este ser revisadas (miradas) continuadamente, siguen siendo actuales. Con estos iconos permanece, como un hilo fino pero irrompible, una fascinación que es a su vez un rechazo. Ellas representan lo que Buck-Morss denomina como “iconomía”. Es decir, la economía de los iconos.[4]

            Del extraordinario análisis que Buck-Morss realiza en torno a lo que llama “Imperio Visual”, habría muchos aspectos a reseñar. Aquí simplemente se va a hacer referencia a unas pocas reflexiones que expone para hablar del modo en el que el director de cine ruso, Aleksandr Sokurov (1951-), retrató fílmicamente a tres iconos del poder del siglo XX: Hitler (film Moloch, 1999), Lenin (film Taurus, 2000) y Hirohito (film Solnze, 2005).

Continua llegint

El futur de l’educació i la investigació artística: 15 anys d’Artnodes i nou grau en Arts

jingyi-wang-193838
Des de fa un temps l’anomenat gir educatiu de l’art per un costat i la proliferació de pràctiques acollides sota la noció d’investigació artística per un altre estan esdevenint dos espais de transformació fonamental en les arts avui en dia. El futur de l’educació i investigació artística passa justament per assumir els reptes als que ens convoquen fent front als canvis i transformacions als que ens aboquen en les diverses esferes de la mateixa producció artística. L’objectiu del present debat és reflexionar sobre aquests reptes i aquestes transformacions en curs, tot mirant al seu passat, al seu present i alhora futur inminent a imaginar plegats.

El debat serveix alhora com a marc per a les celebracions, per un costat, dels 15 anys de la revista científica Artnodes, amb la presentació del node 19 sobre els Futurs Especulatius de l’Art i del node 20 sobre Art i Investigació, i per l’altre la presentació del nou grau en Arts a la UOC.  

La revista científica Artnodes va néixer al 2002 impulsada pels Estudis d’Arts i Humanitats, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Estructurada en base a nodes o monogràfics temàtics, publica dos números anuals amb articles de recerques al voltant de les interseccions entre art, ciència i tecnologia tant des d’aproximacions històriques, teòriques, estructurals com sobretot des de la mateixa praxis artística.

Per primera vegada, aquest proper any acadèmic, la UOC ofereix el grau en Arts, una nova proposta de formació online en Belles Arts que aprofita totes les potencialitats de la xarxa com a entorn virtual d’aprenentatge. L’enfocament del grau en Arts pretén donar resposta als canvis en les pràctiques artístiques contemporànies, que evidencien la gran diversitat de mitjans i llenguatges que els artistes tenen a la seva disposició en l’actualitat.  

Continua llegint

A voltes amb el llegat de la Reforma Protestant (per Pau Estrada)

Quan el monjo alemany Martí Luter va clavar les seves noranta-cinc tesis a la porta de la catedral de Wittenberg el 31 d’octubre del 1517 poc s’imaginava que aquella acció de protesta reclamant la reforma radical de la Església Catòlica portaria al més important cisma del Cristianisme modern amb conseqüències que depassarien de llarg l’àmbit religiós fins a crear les bases del capitalisme modern, tal com defensa la coneguda tesi de Max Weber. El 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant està sent commemorat enguany amb tota mena d’estudis, exposicions i propostes arreu del món. Repassem-ne unes quantes.

luterRefo500 és una plataforma internacional no confessional dedicada a difondre el coneixement dels 500 anys de llegat de la Reforma en els àmbits històric, religiós, polític, social i cultural. Basada en Holanda, compta amb la participació de més de 150 museus, universitats, ciutats, esglésies i organitzacions tant protestants com catòliques. Des de la seva web podreu tenir coneixement de nombroses exposicions i propostes d’actualitat.

La Biblioteca Nacional a Madrid presenta fins el 10 de setembre l’exposició La librería secreta de Luís de Usoz (1805-1865) sobre la millor col·lecció de “llibres prohibits” de l’Espanya del segle XIX. L’erudit Luís de Usoz va ser importador clandestí i editor de llibres prohibits gràcies a la seva estreta relació amb George Borrow, autor de The Bible in Spain, o els quàquers anglesos amb els quals compartia idees perseguides a Espanya com ara l’abolició de l’esclavitud a les colònies espanyoles.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) acaba de inaugurar al Saló del Tinell Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, on es poden veure 260 peces provinents de col·leccions privades i públiques que mostren com el gravat es va convertir en una eficaç eina propagandística religiosa durant les disputes religioses sorgides a Europa a partir de la Reforma. La exposició es podrà visitar fins el 14 de gener de 2018.

Dintre dels estudis recentment apareguts dedicats al tema de la Reforma, cal esmentar dos títols. L’historiador i ex-polític Josep Lluís Carod-Rovira ha publicat Història del protestantisme als Països Catalans (3i4 Edicions), una obra capdavantera que presenta un estudi de gran abast sobre la segona confessió religiosa a casa nostra. Per la seva banda, la reconeguda cervantista i investigadora Frances Luttihuizen acaba de publicar España y la Reforma Protestante (1517-2017) (Academia Editorial), un estudi rigorós sobre la historia poc coneguda del reformadors espanyols.

Finalment, del 3 al 7 de juliol se celebrarà a Canet de Mar el curs “Apunts didàctics sobre apuntsel llegat de la Reforma Protestant” amb la participació del Dr. Herman Selderhuis, director de Refo500, i de reconeguts especialistes com ara el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, el Dr. Sergio Baches, director de l’Instituto de Estudios Sijenenses i expert en Miquel Servet, o ja els esmentats Josep Lluís Carod-Rovira i Frances Luttihuizen. Per a més informació, consulteu aquest link.

Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Seminari: Quatre dècades d’Estudis de Ciència i Tecnologia. Balanç i reptes

15 de Juny de 2017, 16-18h

Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)

Av. Tibidabo 39. Entrada lliure.

Després de 4 dècades des dels seus orígens, els Estudis de Ciència i Tecnologia (Science & Technology Studies, STS) s’ha consolidat com un àrea plenament institucionalitzada – tot i que no tant al nostre país – en la docència i la recerca acadèmica internacional. Durant aquest període s’han desenvolupat diferents aproximacions teòriques, multitud d’estudis empírics i històrics, així com diverses formes d’interacció amb col·lectius i institucions socials. Aquest seminari reuneix tres dels més importants experts d’aquest àmbit en el nostre país, amb l’objectiu doble de fer un balanç crític del seu desenvolupament passat i, a l’hora, de discutir els reptes actuals d’aquesta àrea d’estudi, tant des del punt vista teòric o metodològic, com social o polític.

Programa:

16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.

16:10 – 16: 30 Miquel Domènech (UAB). Ciència i democràcia: on és el repte?

16:30 – 16: 50 Agustí Nieto-Galan  (UAB).  Pensar la ciència avui.

16:50 – 17:10 Israel Rodríguez Giralt (UOC). Technoscience otherwise: balanç i reptes del gir participatiu.

17:10 – 18:00 Discussió

 

Organitza: Grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI)

Estudis d’Arts i Humanitats

https://osi.blogs.uoc.edu/

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, per Katja Naumann

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la darrera conferència del cicle Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, a càrrec de Katja Naumann, investigadora al Entanglements and Globalization Department de la Universitat de Leipzig.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de juny de les 14.30h a les 15:30h a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

Historians of all times have tried to make sense of the(ir) world and have written about humanity’s past. What is then special about ‘global’ historiography after the spatial turn? Where does it come from, and how did it depart from older all-encompassing narratives? Continua llegint

Converses a la Documenta: “El pensament pobre. Filosofia i precarietat” (per Antonio Castilla)

Els diccionaris acostumen a definir (amb la seva particular parsimònia) la precarietat com “la condició d’allò precari”, i allò precari com allò que no té prou recursos, és poc estable o no es troba en condicions de sostenir-se en el temps. Els discursos mediàtics i acadèmics, per la seva banda, acostumen a vincular la precarietat únicament a l’àmbit laboral – i això malgrat que, com acabem de veure, fins i tot la definició més estesa d’aquest terme ens mostra que el seu significat és (si més no, potencialment) molt més ampli. La filosofia ha intentat en diverses ocasions aquesta <<ampliació de camp>>, moguda per engranatges no sempre evidents.

foto_castillaPotser que ressoni a aquesta pretensió quelcom d’allò que va escriure Plató a El banquet, concretament a aquell passatge al qual es diu que l’amor és fill de Poros (l’èxit, la riquesa) i de Penia (la pobresa, la mancança), si és que, com ha assenyalat Pierre Hadot, el que es diu en aquest text sobre l’amor és traslladable a la concepció de la filosofia que defensa aquí Plató – cosa en cap cas inversemblant perquè aquesta, en tant que filia, és necessàriament alguna forma de amor. Si s’accepta això, llavors la filosofia estarà travessada des dels seus inicis por dues tendències oposades: una que tendeix cap a la riquesa, la estabilitat i la certesa, i una altra que ve marcada per la seva inclinació cap a la pobresa, la mancança i el dubte. Aquesta tensió tindria una sort diversa al llarg dels segles, tot ascendint a la superfície cada cop que les circumstàncies així ho permeten o, fins i tot, ho reclamen – i particularment al nostre temps, marcat (encara que soni a tòpic) per l’impacte de la globalització i abocat per aquest motiu a un futur que, potser com mai abans, s’endevina incert.

ANTONIO CASTILLA CEREZO, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universidad de Granada (UGR), és coordinador del volum Nietzsche y el espíritu de ligereza (2006) i ha publicat La condición sombría. Filosofía y terror (2014), tots dos a l’editorial Plaza y Valdés.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
13 de juny
Hora: 18,30h

Concurs #TRANSLATORWANTED 2017

 Reivindiquem la figura del traductor/a

 

Hem organitzat la segona edició de #TranslatorWanted! Un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han proporcionat una gran facilitat en la traducció de textos; tanmateix, és important recordar que una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

translatorwanted 2017 concurs traduccio

Per a reivindicar la figura del traductor/a, repetim la iniciativa Translator Wanted, concurs organitzat pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC). Busquem els errors de traducció més criminals i us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 100 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2017, tots dos inclosos.

Per a inspirar-vos, aquí trobareu algunes imatges de l’any passat:

–> Consulta les Bases del concurs #TranslatorWanted 2017! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza:
Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC)

Col·labora:

lletrA - Literatura catalana a internet

 

Què fa que un objecte sigui artístic?

Per si us pot interessar fer-hi una ullada, os enumero els 8 vídeos que, de moment, s’han fet des dels Estudis d’Humanitats per al primer tema del seminari d’Història de l’Art, del grau en Arts, el conjunt dels quals fa referència a la qüestió: on rau l’artisticitat d’un objecte? Per què dos objectes absolutament iguals un pot ser considerat obra d’art i l’altre no?

De fet es tracta d’un sol vídeo que s’ha fragmentat en 8 petits capítols per a fer-lo més visualitzable. La idea és la següent: els continguts d’aquest seminari estan dividits en 4 blocs; es tracta de realitzar un vídeo d’aproximadament una hora de durada per cada bloc, dividit en diversos apartats, la funció del qual és donar una visió global i reflexionar sobre els aspectes centrals que es treballaran en cada bloc. Vindria a ser com una classe magistral o una conferència introductòria a cada bloc. S’ha volgut mantenir una certa atmosfera d’informalitat, de diàleg directe amb l’espectador.

captura_video_historia_art

L’experiència d’aquests vídeos servirà per millorar alguns aspectes que s’han detectat en la seva gravació i posterior edició, millores que s’intentaran aplicar a la gravació i edició dels 30 propers vídeos previstos comentant les obres més significatives de la Galeria dels Uffizi.

En principi, aquests vídeos només seran accessibles pels estudiants, és a dir, el cercador de Youtube no els indexarà, tot i que, coneguda l’adreça, es poden visualitzar. Qualsevol comentari, crítica, valoració…, seran molt ben benvinguts.

Història de l’art – Bloc 1 – Per què un objecte es pot considerar obra d’art? https://www.youtube.com/watch?v=5PqC8A_JvS0&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 2 – El quadrat negre de Malèvitx
https://www.youtube.com/watch?v=Dqp64FcRvkM&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 4 – El paper del mecenes

Història de l’art – Bloc 5 – La intenció de l’artista

Història de l’art – Bloc 6 – La dicotomia forma-fons: La Suze de Picasso https://www.youtube.com/watch?v=jJ8Jyg1iP0E&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 7 – El paper de l’espectador

Història de l’art – Bloc 8 – Cànons de «bellesa»

Història de l’art – Bloc 9 – El paper de l’autor

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Grau en Arts
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

La història de Catalunya en vint objectes

El dissabte 27 de maig tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Acte de presentació del Grau d’Antropologia i Evolució Humana a València

Us convidem a l’actemuseu-prehistoria-la-beneficencia-pati-6-1 de presentació del grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV/UOC), que tindrà lloc el proper dissabte 10 de juny, de 10 a 13h, al Museu de Prehistòria de València -Centre Cultural La Beneficència, carrer de la Corona, 36, 46003 València.

L’acte Més de dos milions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra comptarà amb la participació de l’arqueòleg  Miquel Guardiola Fígols. Consistirà en  una  Conferència-demostració sobre l’evolució de les eines de pedra des de que els humans varem començar a fabricar-les, ara fa més de 2,5 milions d’anys. En Miquel ens farà una demostració de talla lítica en directe i també una demostració d’encesa de foc amb fricció de fustes.

Aquest activitat és gratuïta,  oberta a tothom i indicada per a famílies però ens cal la vostra inscripció prèvia aquí.

Us esperem!

Organitza:

logos-acte-antropologiaCol·labora:

logo-mphv

 

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

programa-simposi-congres-de-cultura-catalanaPer commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, s’ha organitzat un Simposi d’història sota el títol: “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“. Durant dos dies, s’aplegaran acadèmics, investigadors i congressistes per aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional de Catalunya

El dissabte 13 de maig els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

mnac-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.
Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.
L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

World- sociology, per Peter Wagner

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència World- sociology, a càrrec de Peter Wagner, Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona.

La conferència tindrà lloc el dijous 18 de maig de les 14:30 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

 

Resum de la conferència

The objective of a world-sociology is to elaborate an understanding of the present sociopolitical constellation that is global in its outlook but sensitive to differences in specific spatiotemporal circumstances and that is based on insights into how this present constellation has been brought about through transformations of preceding socio-political constellations. This is a time honoured task addressed in ‘classical’ historical sociology, but largely abandoned today because of theoretical and methodological criticism of earlier attempts. This seminar tries to show how a new approach to this task can be developed: by identifying the elements for such work in recent debates; by outlining the conceptual steps necessary for reconstruction; and finally by sketching the contours of such a new world-sociology in some substance.

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 20 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 27 de maig: La història de Catalunya en vint objectes

Escenaris de la Guerra Civil a Barcelona

El proper dissabte 13 de maig tindrà lloc una visita guiada que recorrerà els escenaris principals de la Guerra Civil espanyola al centre de Barcelona. La visita proporciona una visió general de la guerra i se centra sobretot en els aspectes següents:

  • La derrota del cop d’estat del 19 de juliol de 1936
  • La revolució anarquista
  • La violència revolucionària
  • Els atacs a edificis religiosos
  • Els Fets de Maig de 1937
  • La Barcelona de George Orwell
  • Els bombardeigs de Barcelona
  • La vida quotidiana durant la guerra
  • L’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista

sant-felip-neri

La ruta de la visita inclou diversos edificis i espais relacionats amb els fets clau de la guerra, com ara la Plaça de Catalunya, les Rambles, les Esglésies de Betlem, Sant Jaume i Santa Maria del Pi, l’Avinguda de la Catedral, la Plaça de Sant Jaume i la Plaça de Sant Felip Neri.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita són les escales d’accés a l’Oficina dels Mossos d’Esquadra de Plaça de Catalunya, a les 10,30 h.

Properes visites del cicle:

  • 20 de maig: Mil anys d’història pels carrers de Barcelona
  • 27 de maig: La història de Catalunya en vint objectes

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats, violències i resistències

Us convidem a participar en la II edició de la Setmana de l’Antropologia, en la que la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, Begonya Enguix, moderarà la taula “Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats i resistències”. La taula també comptarà amb la doctoranda Krizia Nardini, que hi participarà amb la ponència: Cuestionar el machismo y la homo-transfobia desde el activismo de los hombres por la igualdad.

setmana-antropologia

Art contemporani

En començar l’assignatura Art contemporani del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Si mirem els manuals d’Història de l’Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d’-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme…) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d’entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s’ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s’entén per modernitat en art.

S’inicia el material amb una presentació de quines són les tipologies i models d’artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys.

A partir d’aquí, i seguint més o menys un relat cronològic, s’analitzen:

  • les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
  • els problemes que planteja el llenguatge verbal per a descriure allò que és visual,
  • l’ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l’originalitat i la diferència,
  • les polèmiques creades davant la instal·lació d’obres en espais públics (Buren, Serra, Dread Scott, David Nelson),
  • la fugida de Gauguin i la construcció de l’altre «primitiu»,
  • el classicisme de Cézanne,
  • la influència de Sigmund Freud en l’ascens de l’art expressiu,
  • l’origen de l’escultura moderna de la mà de Rodin, Matisse i Brancusi,
  • la ruptura de la perspectiva renaixentista: l’espai corpori en l’obra de Picasso,
  • la introducció dels sentiments en els objectes: l’abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
  • la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
  • la revolució dadaista i el canvi de paradigma d’art i d’artista,
  • el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
  • els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
  • la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l’art abstracte,
  • el paper de l’art durant la Guerra freda a Europa i als EE.UU,
  • la incorporació de la cultura popular a partir de l’efecte Warhol,
  • la crisi de l’informalisme i la desmaterialització de l’objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l‘elaboració de PACs i d’exàmens, així com l’estudi per part de l’estudiant.

Aproximadament es tractaran al llarg del semestre dos capítols per setmana i, en paral·lel, l’avantguarda a la que es faci referència, algunes de les quals es presenten en format wiki (que està en construcció).

L’anàlisi i comentari d’algunes obres es realitza en format vídeo.

Aquesta estructura i organització de materials:

  • la part reflexivo-teòrica en format mòdul encapçalant cada capítol amb les preguntes adients
  • la part descriptiva dels continguts en format wiki on es dóna la informació molt ampliada de cada –isme i l’anàlisi aprofundida de les obres més importants
  • alguns comentaris d’obres molts significatives en format vídeo

endreça força el discurs de l’assignatura i la programació didàctica del semestre.

S’inicia el  corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura? Per passar, més endavant, a analitzar com el cinema va incidir en les avantguardes.

ciolat

Arrivée du train à La Ciolat, http://www.youtube.com/watch?v=1dgLEDdFddk&feature=related

 

 

primeres_avantguardes

Continua llegint

Converses a la Documenta: “La creativitat… pràctica individual o col·lectiva? (per Dafne Muntanyola)

La creativitat és una pràctica individual o col·lectiva? D’entrada aquesta pregunta és ja una mica trampa. Implica una redefinició del concepte de creativitat.  Si la creativitat és una pràctica i no només un procés mental, la veiem com a una activitat que té lloc en el món social, lluny de termes com instint, geni, inspiració, intuïció, motivació. Sovint, la creativitat s’assimila a aquests processos psicològics interns que acaben reduint el que entenem per creativitat. Aquí no entrarem a discutir quin és el disseny neuronal que fa possible la creativitat (els exemples de supervendes de pensadors que aborden aquest tema serien Dennett (1995), Damasio (1999), Ramachandran i Blackeslee (1999) i Rizzolatti (2015)), ni tampoc explicarem quines capacitats psicològiques, com l’atenció o la percepció,  faciliten o dificulten el que en anglès s’anomena Ahà moment, quan se’ns encén la bombeta i tenim una idea. El que ens interessa és l’embolcall de la creativitat, és a dir, el context de producció d’allò que considerem com a creatiu.

plaza ice

 

 

Indignados ocupant la Plaza del Sol, Madrid, 2011 i Icewatch, de l’artista Olafur Eliasson, Paris, 2015

Des de la sociologia, emprem el terme legitimitat per parlar d’aquelles activitats socials acceptades i transmeses per les institucions socials dominants i etiquetades, per tant, com a normals i desitjables. Doncs bé, una primera idea clau d’aquesta xerrada és que la pràctica creativa es patrimoni dels professionals d’entorns artístics i científics. Que la creativitat no és una pràctica exclusiva d’aquests professionals ho tenim clar: però també és cert que les pràctiques professionals socialment legitimades com a creatives són unes, i no unes altres. La segona idea que voldria discutir és la visió alternativa sobre el mite de la creativitat que dóna Paul Feyerabend (1987). El filòsof anarquista explica com la creativitat no és dona en un buit social, dins del cervell d’una artista, d’un científic o d’una adolescent. La creativitat, com a pràctica, és una activitat que es produeix en unes determinades condicions materials i històriques. Per tant, la tercera idea que us proposo, és la de prendre consciència de que no podem congelar la creativitat i donar-li un contingut unívoc, sinó que la pràctica creativa és sempre relativa a una societat, a un moment, a un temps. Com a tota activitat social té un important component atzarós o arbitrari, és de caràcter processual i de naturalesa acumulativa, en d’altres paraules, històrica. No podem identificar la capacitat de crear, de ser lliures, d’imaginar, de tenir noves idees, amb un determinat currículum, un estil arquitectònic o un determinat accent. Aquest va ser el gran mite de la modernitat, que Feyerabend ataca de ple. La creativitat és una activitat que pren forma, socialment, al llarg del temps i de l’espai, de manera canviant, i de contingut mutable. No obstant, el mite del geni tancat a la torre d’ivori propi del segle XIX romàntic encara ara perdura en els discursos sobre l’art i la ciència.

Referències bibliogràfiques:

  • Muntanyola-Saura, D. (2017) ” El habitus en la danza: las habilidades sociales y artísticas de un ensayo” En A. Rodríguez y A. Santana (Coord) La nueva sociología de las artes. Barcelona: Gedisa.
  • (2014) “How Multimodality Shapes Creative Choice in Dance”, Revista Internacional de Sociología, 72(3):563-582.
  • (2012) “La decisió artística i les seves condicions de producció”, Athenea Digital, 12(2): 89-109.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
9 de maig
Hora: 18,30h

Propera Conversa: “El pensament pobre. Filosofia i precarietat” per Antonio Castilla Cerezo (13 de juny)

Seminari sobre Ciència i Neoliberalisme

El proper dijous 27 d’abril, de 16 a 18h, el grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI) organitza el següent seminari:

Llloc: Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates), Av. Tibidabo 39. Entrada lliure (no cal inscripció).

 

Ciència i neoliberalisme: un nou règim de producció de coneixement científic?

Els impactes de les polítiques i pràctiques neoliberals estan produint per alguns autors la transformació més important de la ciència i l’acadèmia contemporànies des de mitjan s. XX. Des de la dècada dels 80 les polítiques científiques neoliberals han posat l’èmfasi més en la creació de valor comercial que en la consecució del benestar social o en la generació de coneixement; s’ha fomentat l’ús de patents – amb lleis de propietat intel·lectual cada vegada més permissives sobre el tipus d’objectes patentables – més que la difusió oberta del coneixement i s’ha promogut la inversió privada en les universitats i en els projectes de recerca desenvolupats pels seus investigadors, a fi d’afavorir aquelles línies de major aplicació comercial i, per tant, amb més expectatives de retorn econòmic. En aquest seminari explorarem algunes de les qüestions més rellevants d’aquest fenomen, així com llur conceptualització teòrica des de diverses disciplines, i discutirem possibles línies de recerca futures.

 

Programa:
16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.
16:10 – 16: 30 Xavier Roqué (UAB). Ciència, diners i política: una lectura històrica.
16:30 – 16: 50 Ester Conesa (UOC). Acadèmia neoliberal, temps i gènere. Cap a una ètica de la cura enfront del model de competitivitat?
16:50 – 17:10 Daniel López (UOC). La universitat emprenedora contra l’ethos acadèmic?
17:10 – 18:00 Discussió

 

Research group on Open Science and Innovation