Inauguració del Blog d’Humanitats

Benvingudes i benvinguts al Blog d’Humanitats.

El blog que ara comencem vol ser un espai d’informació de tot allò que té a veure amb el nostre programa i va adreçat a tota la comunitat acadèmica d’humanistes de la UOC; però també, i sobretot, vol ser un espai de reflexió i comentari sobre la multiplicitat de temes relacionats amb les humanitats. És a dir, volem ser un espai de coneixement, un espai de debat i un espai de trobada per tothom que pugui estar interessat en la filosofia, la història, la literatura, l’art o les ciències humanes i socials en general.

Aquest any, el Programa d’Humanitats de la UOC compleix el seu 15è aniversari. En aquests 15 anys hem arribat a ser els Estudis d’Humanitats més grans de l’Estat espanyol. L’any 2010 els estudiants del nostre Grau representaven el 61,9% de tots els estudiants dels graus d’Humanitats a l’Estat espanyol i el 70,4% dels de Catalunya. Aquest fet, del qual ens sentim orgullosos, també ens confereix una gran responsabilitat que volem assumir. Per això aspirem a l’excel·lència en la formació i en l’atenció docent que oferim als nostres estudiants i treballem perquè així sigui; apostem perquè aquests estudis tinguin valor per a la capacitació professional o el creixement personal de totes aquelles persones que, independentment del moment vital, així ho vulguin i estiguin disposats a esforçar-se per aconseguir-ho.

El setembre de 2012, els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC també oferirem un Màster oficial en Humanitats (Art, Literatura i Cultura Contemporànies) per poder continuar aprofundint en les capacitacions professionals i perquè totes aquelles persones que ja tinguin  una llicenciatura o un grau puguin completar i complementar la seva formació.

L’ingrés en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ha suposat un increment de l’exigència cap a la universitat per a què faci front a les demandes i necessitats socials de professionalització dels seus titulats. És raonable que la universitat ofereixi aquest “servei” a la societat. Però, per a què serveix –si aquesta és la pregunta que ha de donar sentit a un titulat- un graduat en Humanitats? Aquesta és una pregunta important, que pot fer un humanista. Convé, però, explicitar-ne el seu contingut.

Segurament, en la pregunta sobre la “utilitat” d’una formació acadèmica es dóna per suposada la idea de la instrumentalitat d’una formació que ha de portar a la professionalització i la inserció en el mercat laboral. En aquest sentit, és fàcil respondre per què algú pot voler estudiar medicina, econòmiques, química o enginyeria agrònoma. La resposta de “per a què serveix” estudiar humanitats, no és, aparentment, tan evident. La qual cosa no vol dir que no es pugui tenir molt clara.

El pensament humanístic no té per objectiu el coneixement i el domini d’un àmbit de la realitat, sinó la pregunta per les condicions i els contextos de possibilitat de l’experiència humana, del coneixement i de l’acció social i individual. Des d’aquesta perspectiva, no es tracta tant d’un coneixement instrumental pensat per actuar en un àmbit determinat del món en què vivim, com d’un coneixement que permet entendre el sentit i el valor d’aquestes possibles accions. L’humanista pot ser un professional que per la seva capacitat reflexiva i crítica, pels seus coneixements culturals i socials, Sap llegir acuradament el món social i cultural que l’envolta, interpretar-lo i donar respostes a les exigències tècniques o creatives que moltes professions requereixen. Aquesta condició reflexiva de les humanitats les fa aptes per pensar en un món culturalment complex i per pensar millor en el futur i en un futur millor.

Aquestes “capacitacions” atribuïbles a la formació humanística no són, ni molt menys, paraules boniques per fer publicitat d’una titulació. Això ho confirma l’experiència: des que el món és món, si em permeteu l’exageració, la literatura, la història, l’art, la filosofia… ens aporten eines per pensar i entendre el món del qual formem part i, també, capaciten per actuar-hi d’una forma més eficaç i original, si així ho volem. Saber llegir (textos de tota mena) i escriure (textos de tot tipus i en una varietat gran de mitjans), tenir perspectives àmplies, relacionar els fets i interpretar-los, que és allò que la formació humanística augmenta i consolida, no és una formació menyspreable ni tant sols en un món que afavoreix i “demanda” allò que és directament aplicable en una franja de la realitat.

Ser humanista és eixamplar les nostres fronteres personals i professionals. Ser humanistes ens fa més aptes i més capaços d’actuar amb eficàcia i creativitat en els diferents àmbits professionals i vitals en els quals podem estar interessats.

L’equip d’Humanitats volem que aquest blog contribueixi modestament a eixamplar aquestes fronteres i també a donar un mínim sentit de comunitat entre totes aquelles persones que ens esforcem dia a dia per aconseguir-ho.

Francesc Núñez

Director del Programa d’Humanitats

4 comentaris a “Inauguració del Blog d’Humanitats

  1. Enhorabona per aquest excel·lent iniciativa que permet estar en contacte, compartir i posar en comú des de l’interdisciplinarietat de les Humanitats. Aprofito per fer-vos arrivar noticia de l’article “El género: esa palabrota” que publico avui a La Miranda, suplement cultural del Diario de Ibiza (dirigit pel poeta Vicente Valero dins del grup Editorial Prensa Ibérica amb 19 capçaleres a Espanya i altres mitjans de comunicació). Malauradament, no inclouen filiacions i no he pogut posar que soc consultora del Seminari de Gènere a la UOC! El podeu llegir a: http://medias.diariodeibiza.es/suplementos/2012-03-23_SUP_2012-03-16_00_06_21_lamiranda.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*