Nous mitjans, art-ciència i art contemporani: cap a un discurs híbrid?

Som molts els que pensem que les Arts i les Humanitats d’avui no poden quedar al marge dels grans reptes als que ens aboquen els darrers avenços científics i desenvolupaments tecnològics. És més, d’una manera o altre, pensem que cal prendre-hi part activa aportant sens falta la dimensió humanista a les noves formes de veure i viure en el món que inauguren aquests descobriments i desenvolupaments.

Des de la revista Artnodes ja duem gairebé deu anys cartografiant les interrelacions entre art, ciència i tecnologia, tant introduint les noves pràctiques artístiques com aportant reflexions, històries i teories que contribueixin a donar compte d’una llarga història que connecta les arts i les humanitats amb les ciències i les tecnologies. El nostre treball al llarg d’aquest temps ha pretès ser una aportació a l’estudi d’un àmbit que transita entre varis, una aportació que esperem contribueixi a avançar tant en la comprensió holística de la realitat que pretenen les humanitats, com en els estudis (inter)disciplinars d’història i de teoria de l’art, o fins hi tot en la mateixa pràctica artística i les immenses possibilitats introduïdes pels nous mitjans i els avenços de la ciència i la tecnologia.

No cal ser gaire observador per adonar-se que la història de l’art recull les diferents formes en que l’art s’ha dut a terme al llarg de la història, amb diferents conceptes i diferents materials i tècniques. I que aquests conceptes, materials i tècniques també són fills del seu temps, i tenen una història que els fa aparèixer o desaparèixer, romandre i perdurar o caure en l’oblit. Cada època ha anat donant lloc a les seves  formes d’art, amb allò que les ha caracteritzades com a singulars, des d’un concepte fins a un material o una tècnica que els hi dóna nom.

Per això som conscients que les taxonomies de l’art són moltes i variades: les hi ha perennes, les hi ha efímeres, les hi ha que són innòcues, les hi ha que actuen com ariet combatiu, les hi ha que són modes o paranys per les quals relliscar i caure en el sense-sentit, les hi ha que sigil·losament inauguren nous paradigmes; en definitiva podem dir, fidels a la nostra contemporaneïtat, que de taxonomies n’hi ha de mil tipus. Des de la revista, el blog, els seminaris o els cursos d’especialització hem anat procurant donar cabuda a totes aquestes innovadores pràctiques d’una i mil taxonomies possibles que es van transformant i hibridant amb els nostres temps.

El monogràfic del 2011 “Nous mitjans, art-ciència i art contemporani: cap a un discurs híbrid? tracta precisament de fer dialogar a les diferents maneres que les pràctiques artístiques han estat agrupades i nomenades, atenent que justament no es tracta únicament d’un «nom», d’una etiqueta sense conseqüència alguna, sinó també d’un conjunt informe d’especificitats tècniques i materials, culturals, socials, econòmiques, polítiques, ontològiques, estètiques, ètiques, conceptuals de les quals se’n deriven gran quantitat de conseqüències que poden fer-nos expandir la nostra manera de veure i viure el món o sumir-nos en el més absolut dels silencis administratius.

En el present monogràfic el professor Edward Shanken ha seleccionat un conjunt d’articles que tracten de la relació entre els diferents àmbits de l’art dels nous mitjans, la interrelació art-ciència i l’art contemporani. Hi podem trobar escrits de destacats especialistes com Paul Rowlands Thomas, Cristina Albu, Jamie Allen, Jean Gagnon, Philip Galanter, Ron Jones, Ji-hoon Kim, Christiane Paul i Jane Prophet, repartits per diferents àrees del planeta des d’on fan significatives aportacions a un debat crucial. Hi ha qui enfoca el tema des d’una perspectiva històrica, hi ha qui ho fa des d’una merament política, hi ha qui defensa la confluència i hi ha qui prefereix la divergència reclamant la seva radical especificitat. Esperem que les seves reflexions puguin contribuir a un millor coneixement i comprensió de les singularitats d’aquest conjunt de pràctiques artístiques inscrites en el seu temps, del seu lloc en el context professional així com en el seu estudi i investigació.

Podeu accedir al monogràfic sencer aquí.