The Ascent of Man. Un documental de Jacob Bronowski per a la TV pública

27 març, 2012

El viatje de Bronowski per la història de la humanitat

Tenint en compte que aquest any celebrem el 15è aniversari del programa d’Humanitats i en vista de la creixent crisi d’aquesta disciplina en detriment d’altres àrees d’estudi dedicades a la Ciència, creiem encertat recuperar un treball que justament va fer molt per articular una visió humanista a la història de les revolucions tecnològiques i científiques. Estem parlant de The Ascent of Man (1973), un ambiciós documental de difusió científica  el guió del qual va estar motivat per contextualitzar històricament i socialment tals desenvolupaments i llançar una reflexió crítica sobre el propi comportament humà. Conduït pel Dr. en Matemàtiques Jacob Bronowski, va ser produït per la BBC el 1973 i avui el trobem disponible i íntegre, amb els seus 13 capítols, a youtube -i per cert, encara a l’espera de subtítols-. La visió humanista de Bronowski la podem veure ja present en obres primerenques del científic, quan a mitjan segle XX, havia realitzat tant estudis de caràcter científic com –juntament amb Bruce Mazlish– The Western Intellectual Tradition. From Leonardo to Hegel (New York: Harper, 1960) –de lliure accés– o Biography of an Atom (New York: Harper, 1963) junt  amb Millicent Selsam; així com treballs de referència per a la història de l’art i els estudis literaris com la seva anàlisi sobre el poeta i artista William Blake: William Blake and the Age of Revolution (New York: Harper, 1965).

The Ascent of Man traça una història que arrenca des de l’aparició de les primeres eines emprades pels primers homínids, els Australopitecs, fa uns dos milions d’anys, tot provocant un salt cultural i social que va suposar el camí cap a l’aparició de la civilització amb l’homo sapiens; passa per les grans migracions des d’Àfrica a Europa, per l’invent de l’agricultura, el desenvolupament de les arts clàssiques o el naixement de la ciència moderna… Per acabar en uns capítols finals dedicats a la repercussió sobre la tradició filosòfica i científica d’alguns grans girs paradigmàtics  com puguin ser els avenços de la física quàntica a partir de Max Planck o la investigació del genoma humà. Aquest viatge es tanca amb l’últim capítol número13 titulat The Long Childhood i on, potser en referència a l’advertència llançada per Kant sobre “el nostre estat d’immaduresa”, Bronowski planteja la responsabilitat social de la ciència. D’una manera visionaria, anticipa la crisi del lideratge occidental en aquest paràmetre tan traïdor que s’ha anomenat progrés -cal tenir en compte que l’ombra d’Hiroshima i Nagasaki és present al llarg  del relat de Bronowski- quan avui fa just uns dies la revista Science anunciava que “la potència asiàtica ja ha arribat a la física de partícules”, els experiments de la planta nuclear del Daya Bay xinès aconseguien per primera vegada una completa descripció conceptual dels neutrins.

En el context de la televisió britànica

Aquest tipus de documental televisiu, que alguns van titllar de “creatiu”, i intentant fer coses a la televisió that books can’t[1] és resultat de la competència que va suposar l’aparició de la cadena comercial ITV (projecte defensat pel Partit Conservador després de la SEgona Guerra Mundial per alliberar el mercat de les ones de ràdio), trencant amb el, fins llavors, monopoli de la BBC, al 1955. Aquesta situació va portar a la cadena pública a invertir grans pressupostos en programes educatius com els documentals de difusió científica o històrica que encara avui segueixen en antena, com pot ser el cas d’Horizon(des de 1964). Aquest “personal view of J. Bronowski ” és fruit d’aquesta guerra per les audiències, de la mateixa manera que des de la ITV es van llançar les sèries Great Tremps of the World (1964) i Civilisation (1969), totes dues conduïdes pel famós historiador de l’art Kenneth Clark, antic director de la National Gallery i un dels membres i fundadors de l’Arts Council. Un dels membres de l’equip executiu de The Ascent, Adrian Malone, anys més tard, al 1980, portarien a terme el meravellós “personal voyage” de Carl Sagan, Cosmos, aquesta vegada des de la televisió pública nord-americana, la PBS i en coproducció amb la BBC.

Si més no, la tradició d’aquesta política que vetlla pels programes educatius de qualitat és part del projecte inicial de la BBC. Quan al 1922 es va crear l’agència del British Broadcasting Company dos van ser els objectius clau: assegurar l’accés de tot el país a la programació i mantenir uns alts estàndards culturals “to provide the best of everything”. Si més no, en aquell moment algunes condicions necessàries per al projecte eren, d’una banda, la d’establir-se amb certa independència i autonomia respecte al govern; operar com un monopoli perquè la competició no forcés a abandonar la “qualitat” dels programes culturals o afectés als programes educatius, i d’altra banda, implantar una licence fee (cànon) regular per assegurar que els costos dels programes no fossin determinats pel rang de l’audiència – de manera que, per exemple, programes d’alt pressupost podien anar dirigits a grups minoritaris[2].

Actualment, la televisió pública del Regne Unit ens segueix oferint documentals de tipus educatiu, alguns d’ells força meritoris. Fins i tot aquesta cadena ha permès la realització de treballs en un to molt més crític i àcid que el de Bronowski i innovador, no només des d’un punt de vista formal – en la manera com se’ns narra la història del segle XX- sinó des d’una amalgama de continguts que refusen qualsevol encapsulament en una narrativa televisiva convencional. Es tracta de les sèries escrites i dirigides per Adam Curtis i muntades gairebé exclusivament amb material d’arxiu de la pròpia cadena. A aquest documentalista, precisament llicenciat en humanitats, en algun moment li dedicarem un post en aquest blog.


[1] Com comenta Geoff Haines-Stiles, un productor televisiu que va treballar pel Cosmosde Sagan. Barry Dornfeld. Producing Public Television, Producing Public Culture(Princeton University Press, 1998), p. 44.

[2] Andrew Crisell. An introductry history of British broadcasting (London: Routledge, 2002) p. 17.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari