Recuperar les humanitats

Un article d’opinió publicat avui a La Vanguardia que paga la pena afegir al nostre bloc.

Recuperar les humanitats

Remei Margarit
La Vanguardia
/ 28-III-2012

En aquest món en què vivim on sembla que la tècnica s’emporta totes les simpaties acadèmiques, potser caldria recordar que abans de qualsevol tècnica o ciència, hi ha una idea, sense la qual no és possible la creació de cap cosa. I les idees no surten com bolets a la muntanya sinó que es couen a l’inconscient de la persona en funció del que ha anat aprenent; relats de persones de temps anteriors, que al seu torn també havien après dels relats d’altres persones anteriors i així successivament. És a dir, del cultiu de les Humanitats: la filosofia, el pensament, la poesia, la història, la literatura, les arts.

Continua llegint

Conferències i activitats

Periòdicament penjarem en aquest blog notícies de conferències, debats i activitats que considerem que poden ser d’interès pels nostres alumnes de la UOC.

25 d’abril
Jornada I+C+i // El valor del coneixement lliure
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(c/ Montalegre, 5) [mapa]

10-14 h.
Taller: «Tot sobre Viquipèdia», amb Amical Viquipèdia.

16.30 h.
Vissionat del documental The truth in numbers? Everything according to Wikipedia Scott Glosserman i Nic Hill

18-20 h.
Debat: Luis Ángel Fernández Hermana i Vincent Puig. Moderació: Karma Peiró.

Continua llegint

Monarquia? República? Elefants!

Allò desconegut sempre ens meravella. Una fascinació ambivalent, doncs sovint ens atreu i ens repulsa a la vegada. Ens succeeix, per exemple, amb l’abisme, quan ens aboquem a mirar des de dalt d’un penya-segat i sentim, alhora, l’atracció i la por de la caiguda. Aquella “felicitat dels abismes” descrita per Nietzsche o Heidegger.

Peter Watson

La mateixa sensació es dóna amb el coneixement o amb la bellesa. Peter Watson va tenir l’encert de titular un dels seus llibres més coneguts com A terrible beauty. Tot i que la primera temptació seria traduir-ho com “Una bellesa terrible”, l’adjectiu català ha quedat segrestat per la primera accepció que el vincula al terror, i segurament per això es va optar pel neutre: Historia intelectual del siglo XX. La segona accepció s’acosta més al seu significat últim: “excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant”, sense distingir entre connotacions negatives o positives.

Continua llegint

Crònica 1a sessió Cicle “Domesticant les tecnologies digitals”-UOC-Xarxa Biblioteques Barcelona

El passat dijous 12 d’abril varem iniciar el cicle de conferències “Domesticant les tecnologies digitals” a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.  Per aquells que no vareu assistir, aquí teniu una petita crònica sobre algunes de les qüestions que es van comentar a la xerrada i el posterior col·loqui.

El marc general del cicle i que connecta les reflexions interdisciplinàries que s’aniran mostrant al llarg de les sessions parteix d’una premissa bàsica: el fet innegable de la influència de les noves tecnologies a la vida quotidiana de les persones. I, en conseqüència, la creixent necessitat de pensar-hi sobre els canvis que aquesta cohabitació tecnològica produeix en els individus i els seus efectes a nivell social.

Continua llegint

Per a què es necessiten humanistes al segle XXI

Fa uns cinc mesos vaig llegir una notícia que sembla que ha tingut poc ressò en els mitjans de comunicació. El seu títol era prou significatiu: La burgesia catalana (16.000 milions) gairebé iguala l’estat espanyol (20.000 milions) en l’espoli fiscal de Catalunya. I se’ns hi explica que, segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d’Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars pujaria a 1.543 milions d’euros.

I ens dóna noms i cognoms: dels 1.600 grans evasors catalans destaquen Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administrador d’una empresa nàutica a Barcelona (frau de 7’98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros) i Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros (del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat). Per cert, algú té una llista dels grans defraudadors d’Hisenda a escala estatal?

Mentrestant, el primer pressupost d’Artur Mas ha representat 2.700 milions d’euros de retallades, que perjudiquen, bàsicament, a les classes populars.

Continua llegint

El passat segons Lowenthal

Citació

Comencé a darme cuenta de que los pasados que alteramos o inventamos son tan frecuentes e importantes como aquellos que pretendemos conservar
(Lowenthal, 1988: 10)

Pila de sabates a Auschwitz-Birkenau.

Aquest text de Lowenthal, editat originalment l’any 1985, és un llibre de referència dels estudis anglosaxons sobre memòria i la seva funció en les societats contemporànies.

La trajectòria de Lowenthal es caracteritza per la seva interdisciplinarietat (ha exercit la càtedra de Geografia a l’University College de Londres i ha estat Secretari de la American Geographical Society, però també ha donat classes d’Arquitectura del Paisatge a Harvard, de Ciències Polítiques al MIT i de Psicologia mediambiental a la Universitat de Nova York.

És precisament aquesta mirada multidisciplinaria qui li ha permès aproximar-se a un dels objectes d’estudis més polièdrics dels darrers anys: la memòria social o col·lectiva i els usos socials del passat.

Continua llegint