El passat segons Lowenthal

Comencé a darme cuenta de que los pasados que alteramos o inventamos son tan frecuentes e importantes como aquellos que pretendemos conservar
(Lowenthal, 1988: 10)

Pila de sabates a Auschwitz-Birkenau.

Aquest text de Lowenthal, editat originalment l’any 1985, és un llibre de referència dels estudis anglosaxons sobre memòria i la seva funció en les societats contemporànies.

La trajectòria de Lowenthal es caracteritza per la seva interdisciplinarietat (ha exercit la càtedra de Geografia a l’University College de Londres i ha estat Secretari de la American Geographical Society, però també ha donat classes d’Arquitectura del Paisatge a Harvard, de Ciències Polítiques al MIT i de Psicologia mediambiental a la Universitat de Nova York.

És precisament aquesta mirada multidisciplinaria qui li ha permès aproximar-se a un dels objectes d’estudis més polièdrics dels darrers anys: la memòria social o col·lectiva i els usos socials del passat.

La tesi central que defensa l’autor és que el passat es utilitzat per les societats contemporànies per a actuar sobre el present i que el propi acte de recordar i commemorar es realitza en funció de les urgències actuals. Aquest fet comprat que el record del passat (o més pròpiament, la percepció social que se’n te) es transformi segons les necessitats presents. Així, podríem dir que en aquest treball s’analitzen dues grans qüestions: com es percep socialment el passat i com aquesta percepció del passat intervé o afecta el present.

No obstant, Lowenthal assenyala que aquesta utilització del passat no ha estat constant en la història i que hem de situar el seu origen entre els europeus del XVIII. Es va produir un canvi de mentalitat que fa transformar la consideració del passat com a mera tradició, per començar-lo a tractar con un argument de validació de l’actualitat. És dins d’aquest marc on s’insereixen, per exemple, les bases ideològiques dels Nacionalismes, amb un emmirallament cap a orígens mítics que donaven legitimitat a les aspiracions presents. Així, el compartir un suposat passat comú permetia una construcció social i política de base identitària i en conseqüència el passat va passar a formar part d’un programa nacional i d’unes polítiques orientades a preservar-lo del espoli i el deteriorament. El passat, en moltes ocasions, es va materialitzar en un patrimoni monumental, però també en costums, tradicions, gastronomia o simplement creació d’estereotips per a definir un poble determinat.

Però Lowenthal destaca que aquest fenomen no es un fenomen aïllat del segle XIX sinó que s’ha consolidat durant tot el segle XX, manifestant-se en una gran varietat  de pràctiques, en molts casos ancorades en la cultura popular, com l’emergència de la psicoanàlisi, la valoració dels objectes d’antiquari o el ressorgiment d’estètiques antigues, lligades generalment a conceptes d’autenticitat i qualitat. (Per exemple, la popularitat de les preparacions culinàries suposadament artesanes amb noms com “la melmelada de l’àvia).

Aquesta tendència ha fet emergir un culte (selectiu) a la memòria i una consolidació d’una nostàlgia vers un passat idíl·lic i imaginari. Els aspectes que puguin contradir el discurs socialment pactat, són ignorats o fins i tot desmentits.

El què es recorda en un període determinat depèn bàsicament de l’agenda social i política del moment. Però també de l’ancoratge que els individus necessiten per sentir-se components d’un grup.

Així el passat exerceix alhora un paper dual. És una eina molt potent de creació d’identitats però alhora una càrrega que ens condiciona el futur.

Ell llibre aborda tres grans temes. En primer lloc, dins de l’apartat “Necessitar el passat”, s’analitzen les raons per les quals es selecciones determinats aspectes del passat en detriment d’altres i com aquest passat és herència i condicionant alhora pel present. El segon capítol, “Conèixer el passat” aborda la relació entre la memòria personal (individual i localitzada) i la col·lectiva, i com interactuen les múltiples memòries personals per crear una memòria comuna. Tracta també de com es resolen les contradiccions i divergències entre aquest discurs comú i la vivència irrepetible de cada individu. Finalment, en el capítol “Canviar el passat” es discuteix com els redissenys del passat afecten als individus i al Patrimoni cultural.

Aquest llibre és un text clau en el debat sobre la memòria i el passat, debat que és viu i actual desde aproximacions acadèmiques diverses. Entre les moltes que podriem mencionar, destacarem el debat moderat per Tim Inglod l’any 1992 que va posar sobre la taula les diverses visions del passat (i del present etnogràfic) que es formulen des de l’antropologia cultural. Aquest debat va comptar amb la participació del propi Lowental, sustentat per Penelope Harvey, i amb la contra argumentació de Gillian Feeley-Harnick i  Susanne Küchler.

Darrera la formulació explícita del debat (És el passat un país estrany?) emergeix l’ombra del “presentisme”, la doctrina postulada per Malinowski que afirma que les percepcions del passat, enteses com a fets del present, son completament responsables dels nostres interessos actuals sense cap constricció de l’alteritat del que realment era el passat. Aquesta postura presentista es contraposa amb una visió historicista del passat on nomes es pot comprendre la naturalesa humana i de les seves accions si les considerem com a part integrant d’un procés històric global.

El propi Lowenthal manifesta que la seva elecció del títol, extret del seu homònim de la novel·la The Go-Between de L.O. Hartley, volia reflectir el canvi profund en les percepcions acadèmiques del passat sorgides des de finals del segle XVIII, més que no pas afirmat “estranyesa” del passat en les societats contemporànies.

Per cloure aquesta ressenya, utilitzaré una frase del propi autor que sintetitza el seu enfocament “The past is both what has happened and how we view what has happened”.

Per saber més:

  • Aquí podem llegir algunes cites del llibre.
  • Aquí podeu veure l’índex (en anglès).
  • Aquí una entrada al blog “Ronda de cerveses al Patio virtual” d’un professor de filosofia del País Valencià on es mostra un interessant debat sobre el text.
  • I aquí un album de  jazz amb el mateix títol: The Past is a Foreign Country by A. David MacKinnon.


Bibliografia citada

  • Lowental, David (1988). El pasado es un pais extraño, Madrid: Akal.
  • Ingold, Tim (ed.) (1966). Key Debates in Anthropology. London: Routledge.