El proper dissabte 2 de juny de 2012, al CosmoCaixa, volem celebrar amb tots els nostres col·laboradors i col·laboradores docents, graduats i graduades, estudiants i humanistes en general el 15è aniversari del Programa d’Humanitats de la UOC.
La Jornada vol ser una celebració del Programa d’Humanitats, un lloc de trobada i una festa, però també vol ser un moment de reflexió sobre allò que les humanitats poden oferir a la humanitat en el s. XXI.
Fou Kant qui digué que la màxima obligació d’un filòsof és ser conseqüent, però que, precisament això, rarament es compleix.
Aquí i ara, tots hauríem de començar a deixar de tolerar que els humanistes de l’imperi, com els defineix el col·lectiu Tiqqun, col·lapsin els múltiples espais de comunicació només representant el seu paper de romans al circ: apuntar amb el dit sorollós de les seves paraules i escenificar amb el polze el càstig o la lloança.
Baby Boom és un nou programa de La Sexta que copia un format que ha tingut un notable èxit en el context televisiu anglosaxó. La particularitat principal d’aquest reality show és que s’hi fa el seguiment del moment en què neixen diferents nadons en un hospital, tot focalitzant-se en les emocions, pors i anhels que genera aquest esdeveniment tan especial en els pares i familiars. En teoria es tracta d’un reality “blanc”, que cerca més la comunió emocional entre l’espectador i les històries relatades que no pas l’exposició d’elements morbosos de la privacitat de les persones. Certament, no seria difícil posar en qüestió aquesta pretensió, però en aquest comentari vull endinsar-me en una qüestió molt concreta: la dimensió mitològica del programa.
Pengem al nostre bloc una entrevista a Pedro Olalla, que acaba de publicar a Acantilado Historia menor de Grecia. Una mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos, i que fa uns dies va ser entrevistat per Oriadna Oltra a Els Matins de TV3. Grècia, malgrat els seus problemes actuals, continua sent la base de la filosofia europea, la forja dels ciutadans…
Víctor-M. Amela
La Vanguardia
17-V-2012
Pedro Olalla
Què li deu Occident als grecs antics?
Tot el que significa civilització (o gairebé!).
Tot?
El sentit d’individu! L’individu com a àtom social, és a dir, el concepte de ciutadà.
Des d’aquest bloc fem ressó d’aquest acte a la nostra universitat, i al nostre àmbit de les humanitats.
La UOC ha investit doctora honoris causa Aina Moll en un acte que ha tingut lloc aquest dimarts 8 de maig a la seu institucional de la UOC. Amb aquesta distinció, la universitat vol reconèixer la figura de la filòloga menorquina per la seva contribució a la normalització lingüística dels territoris de parla catalana. Durant la seva intervenció, Moll ha reivindicat noves estratègies en la promoció i difusió amb les que el català es posicioni com a llengua vehicular en els territoris de parla catalana. Moll ha reclamat que tota la comunitat que parla català tingui «el coratge de defensar-la com a llengua pròpia» i ha demanat que s’apliqui «una política lingüística més exigent i difícilment atacable».
Articulant el “valor” de la cultura en el context polític
Quin és el valor que cal tenir en compte per considerar la cultura com a un dels quatre pilars de la sostenibilitat social? (Hawkes 2001). Recentment les societats occidentals contemporànies s’han apropat a la cultura entenent-la com a eina de desenvolupament econòmic, social i cultural. Aquest plantejament però, no ha anat acompanyat d’una clara proposta de mesura i avaluació, sinó que ha generat un ampli i extens debat sobre els models i les delimitacions del concepte de cultura.
Models com les inacabables llistes d’indicadors (UNESCO 2012, Subirats, Fina 2008, McKinley 1997) o les propostes procedents del racionalisme econòmic (Snowball 2008; Devesa 2006) han dominat fins ara els processos d’anàlisi de la relació entre cultura i desenvolupament. Però són aquests els camins que s’han de seguir per a mesurar la cultura com a un element més vers la sostenibilitat social?
L’autenticitat és el Sant Grial del nostre temps. Tots la volem, perquè ens eleva, ens fa tocar la veritat, sòlida i preciosa, en una època d’incertesa, aparences i canvi. Per això és essencial per entendre fenòmens tant contemporanis com les xarxes socials a Internet, el moviment dels Indignats o l’entronització de Josep Guardiola. Però com passa amb totes els grans conceptes que marquen època, l’autenticitat és tan important com difícil d’atrapar. Si intentem definir-la, inevitablement topem no només amb la dificultat de posar-li paraules, sinó amb polisèmies i grans paradoxes que ens deixen perplexos, perquè ens situen davant les contradiccions del nostre moment històric.
Com ja vam comentar en una anterior entrada, seguim amb activitats que poden ser d’interès pels alumnes d’Humanitats de la UOC.
7-17 de maig de 2012
Cicle de conferències: Les formes breus en la literatura
Universitat Pompeu Fabra
Programa
Tot i que les formes breus són comunes a la literatura universal des de l’Antigor, a la tradició occidental experimenten una proliferació sense precedents a partir de la modernitat. Hi ha raons històriques que expliquen aquest fet: el procés de secularització afavoreix d’una banda la creació de sistemes encarats a explicar el món de manera racional; de l’altra propicia la caiguda dels sistemes de creences ja establerts.
Universitat Pompeu Fabra (campus Ciutadella).
Auditori Mercè Rodoreda (sala 23.S05)
C/ Ramon Trias Fargas 25-27
08005 Barcelona
Dies enrere publicàvem un article en defensa des les humanitats; avui fem una al·legació en favor de la filosofia.
Per a què la filosofia?
Hi ha en nosaltres la temptació, molt pueril, de considerar-nos capaços, per nosaltres sols, de comprendre el món i, a més, de realitzar-hi alguna original aportació. Es tracta de la pueril temptació de pensar que persones, esdeveniments i obres que van passar abans de nosaltres no formen part més que d’un passat que té poca, o gens, relació amb la nostra persona i la nostra realitat immediata. Tanmateix, el nen només hereta de manera directa els caràcters fi fisiològics de la seua espècie; la cultura i el coneixement no li han estat transferits. El nen no naix com un ésser civilitzat, per molt que així ho siga la societat que l’acull. Però aquesta pot, i ho ha de fer, traspassar al nen els guanys que ella ja havia assolit.
