Qüestionant la mesura

Articulant el “valor” de la cultura en el context polític 

Quin és el valor que cal tenir en compte per considerar la cultura com a un dels quatre pilars de la sostenibilitat social? (Hawkes 2001). Recentment les societats occidentals contemporànies s’han apropat a la cultura entenent-la com a eina de desenvolupament econòmic, social i cultural. Aquest plantejament però, no ha anat acompanyat d’una clara proposta de mesura i avaluació, sinó que ha generat un ampli i extens debat sobre els models i les delimitacions del concepte de  cultura.

Models com les inacabables llistes d’indicadors (UNESCO 2012, Subirats, Fina 2008, McKinley 1997) o les propostes procedents del racionalisme econòmic (Snowball 2008; Devesa 2006)  han dominat fins ara els processos d’anàlisi de la relació entre cultura i desenvolupament. Però són aquests els camins que s’han de seguir per a mesurar la cultura com a un element més vers la sostenibilitat social?

Eleonora Belfirore i Oliver Bennett (Belfirore, Bennett 2008) defensen la necessitat de donar un valor estratègic a la cultura, però es qüestionen la tendència a mesurar i quantificar tot allò que la cultura genera. Per contra Bernadette Quinn (Quinn 2004) subratlla la necessitat d’identificar i mesurar els diferents efectes que un esdeveniment cultural genera a la ciutat que l’allotja. Aquests dos exemples tant sols il·lustren part de la dicotomia del discurs acadèmic vers la necessitat d’identificar i mesurar els efectes intangibles que genera la cultura a les nostres societats.

En els últims anys, la cultura i el desenvolupament cultural s’han reconegut internacionalment com a dimensions importants de la governança. Per tant igual que en altres àrees polítiques (econòmica, social, ambiental), la producció de dades precises i rellevants s’ha convertit en un aspecte fonamental per les polítiques públiques relacionades amb la cultura. El desenvolupament de conceptes, models pràctics i eines de mesura, com ara noves formes d’indicadors culturals, tenen el potencial d’enriquir la nostra comprensió sobre el paper de la cultura en el benestar i la vitalitat de les nostres societat. Tot i així Belfiore [i] identifica la situació actual, en la que la política necessita de la quantificació de la cultura per justificar inversions, com a un “drama social” en què ens sembla que tot ha d’estar justificat a través del racionalisme econòmic i defensa una altra mirada sobre el valor que cal identificar en la cultura per observar la seva participació en la sostenibilitat social.

Per tant, encara que ens trobem enmig d’una diversitat de conceptes i models, la pluralitat és virtut, ja que enriqueix el discurs que ha de seguir basat en un diàleg crític sobre diversos enfocaments de mesura, avaluació, planificació i simplement de comprensió del canvi cultural i social de les nostres societats.

En relació a aquests temes us recomano la propera International Conference on Cultural Policy Research (ICCPR 2012) que tindrà lloc a Barcelona del 9 al 12 de Juliol.

Referències

  • Belfirore, E., Bennett, O. (2008) The Social Impact of the Arts: An Intellectual History, 240p. Palgrave/Macmillan, Basingstoke, UK.
  • Devesa, M. (2006) El Impacto económico de los festivales culturales: el caso de la semana internacional de cine de Valladolid, 469p. Fundación Autor, Madrid.
  • Hawkes, J. (2001) (Hawkes 2001)  The Fourth Pillar of Sustainability. Culture’s essential role in public planning, 69p. Cultural Development Network. Victoria, Australia.
  • McKinley, T. (1997) UNESCO Cultural Indicators of development. UNESCO
  • Quinn, B. (2005) Arts festivals and the city.Urban Studies, 42(5/6): 927-943.
  • Snowball, J. (2008) Measuring the value of culture: methods and examples in cultural economics, 230p. Springer Verlag. Leipzig.
  • Subirats, J., Fina, X. (Dirs.) (2008) El retorn social de les polítiques culturals, 100p. Institut de Govern i polítiques Públiques (IGOP, UAB). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Barcelona.
  • UNESCO (2012) – UNESCO Project: Culture and Development Indicators. Culture for Development Indicator Suite.