Entrevista a Pedro Olalla: “La civilització és una conquesta molt vulnerable”

Pengem al nostre bloc una entrevista a Pedro Olalla, que acaba de publicar a Acantilado Historia menor de Grecia. Una mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos, i que fa uns dies va ser entrevistat per Oriadna Oltra a Els Matins de TV3. Grècia, malgrat els seus problemes actuals, continua sent la base de la filosofia europea, la forja dels ciutadans…

Víctor-M. Amela
La Vanguardia
17-V-2012

Pedro Olalla

Què li deu Occident als grecs antics?
Tot el que significa civilització (o gairebé!).

Tot?
El sentit d’individu! L’individu com a àtom social, és a dir, el concepte de ciutadà.

Això és tot?
És el tret que singularitza la cultura occidental, que la distingeix de les altres.

Què més ens van llegar els grecs?
Idees derivades d’aquest tret:
isonomia, isopolitia, isigoria, parresia.

Tradueixi-ho.
Isonomia
: igualtat davant la llei. Isopolitia: igualtat entre ciutadans. Isigoria: igualtat en l’ús de la paraula. Parresia: atrevir-se a parlar per defensar la veritat.

Quan s’aconsegueixen aquests èxits?
Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes.

On em portaria per visualitzar-ho?
Al turó de Pnyx, davant l’Acròpoli, perquè aquí és on es reunia l’assemblea, és a dir, la ciutadania… per votar els assumptes de la polis (ciutat) a mà alçada.

Aquí sorgeix la política…
I la democràcia originària. I és on erigeixen el Partenó per celebrar la polis com a espai independitzat de la natura i dels déus, un espai en el qual impera la humana voluntat, un pacte entre iguals.

Per quina gran consecució va cristal·litzar en aquell moment i en aquell indret?
I per què no en un altre temps i espai…? Se sol dir que després de la victòria sobre els perses va sobrevenir un període de pau i prosperitat… que va propiciar aquestes consecucions. Però…

Què?
Massa simple! Ja hi va haver abans altres victòries i períodes de pau i prosperitat… i no van engendrar la democràcia!

Un misteri, doncs?
Jo miraria cap a enrere, cap a Homer…

Plató i Aristòtil a 'L'Escola d'Atenes', fresc de Rafael Sanzio (15101-1512) als Museus Vaticans de Roma

I què hi trobem?
Homer (segle VIII a.C.) deixa de cantar als déus… i la seva obra és ja un cant d’amor a l’ésser humà! A l’universal en tot home…

Bonic.
Aquesta passió nova és sempre la punta de llança de l’esperit grec, el seu fil conductor.

Humanisme.
Buscar la veritat en llibertat mitjançant el diàleg. Un concepte homèric batega en tota la tradició grega:
Aein Aristeyein.

Tradueixi-ho.
Donar sempre el millor.

Aquí rau el nostre ADN, doncs?
Sí, i l’aspecte grec està tan incorporat al nostre cervell i cabal… que ni ho veiem!

Per exemple, què més ve d’allà?
La història. La comèdia. La tragèdia. La lírica. L’èpica. La medicina. La geometria. La matemàtica. La biblioteca. La filosofia…

Continuï, continuï…
El pensament estètic. El pensament científic… Fins i tot el cristianisme és una religió grega!

Ah, sí? No és jueva?
Neix com a secta jueva, però els Evangelis estan en grec, i Pau –jueu amb ciutadania romana i cultura grega– canvia el Messies terrenal pel
logos metafísic… i la converteix en religió nova i universal!

El grec era llavors l’universal?
Es clar: Alexandre havia portat el grec fins a l’Himàlaia. La cultura grega queda oberta a la novetat: això és l’hel·lenisme.

I això arriba fins avui?
Passant pel Renaixement –Boccaccio i Petrarca s’alien per traduir la Ilíada– i la Il·lustració: l’esperit de l’humanisme!

En què consisteix l’hel·lenisme?
És una força que impulsa els esperits més generosos i valents a la recerca lliure del millor.

Què és el millor?
La civilització, que és la unió dels homes contra la barbàrie, és a dir, contra la injustícia i la ignorància.

Quin és el nostre grau de civilització?
Fràgil… com sempre! Perquè la civilització és una conquesta molt vulnerable: per això cal defensar-la cada matí!

La brillantor de l’Atenes de Pèricles…
Fabulós, però… però Pèricles va haver de desterrar el lúcid filòsof Anaxàgores (per evitar que l’assemblea d’Atenes l’executés… per haver ofès els déus!).

Vaja… Què ens ensenya això?
Que fins i tot a l’esplendorosa Atenes democràtica hi havia superstició i fanatisme. La pugna civilització-barbàrie és sempiterna!

Res no està guanyat per sempre.
Ens ho ensenya la història: humilitat! L’humanisme ha estat sempre l’actitud d’uns quants resistents contra la barbàrie. A l’Atenes clàssica i a l’Atenes actual.

L’Atenes d’avui, dominada pels ‘mercats’: són una forma de barbàrie?
La ciutadania va abdicar de la seva sobirania a favor de polítics… que van endeutar tothom (pels seus compromisos amb elits financeres)… i ara hem quedat ostatges de les elits financeres, que ens humilien.

Un 8% dels grecs vota neonazi…
Una població descontenta és fàcilment excitable pel seu costat més insolidari i racista. Un costat que surt ara de l’armari…

Què passarà a Grècia?
M’amoïna que l’esquerra no s’hagi coalitzat, malgrat l’empobriment creixent: què més ha de passar? Fins on han d’humiliar-nos? A què esperem els europeus per unir-nos contra l’abús?

Què podríem perdre, sense unió?
No els diners… sinó la llibertat… que tants segles ens ha costat de conquerir!