Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents col·laboradors: J. Vergés, R. Alcoberro, Josep Maria Porta, Joan Ramon Vila.

Joan Vergés
Les humanitats són totalment innecessàries. Per anar a comprar el pa a la fleca i la verdura al mercat, no et fan pas falta. Per desplaçar-te fins a la feina, per fer la declaració de la renda, per dir secretament el nom del porc al cap de l’oficina, per treure diners d’un caixer automàtic, per fer un creuer pel Mediterrani, tampoc. No necessites les humanitats ni per pujar la mainada, ni per procurar una estona de felicitat a la parella. No et calen pas per enterrar els pares. Ara bé, qui en faci i, sobretot, qui les faci bé, menjarà el pa i el plat de taula, farà la feina, pagarà els impostos, s’indignarà, farà servir els diners i es banyarà a Empúries ―mare nostrum!― d’una altra manera. I quan eduqui els nens, faci l’amor amb la dona o enterri els pares sabrà aturar-se un moment per degustar amb el pensament allò que comparteix amb aquests éssers curiosos i eternament encuriosits anomenats humans.

Continua llegint

Conferència de Pepe Serra, director del MNAC

En el marc de les activitats presencials organitzades pel Màster en Gestió Cultural de la UOC-UdG-UIB focalitzades en la presentació de diferents propostes relacionades amb àmbits diversos de la gestió  cultural al nostre país, es presenta la conferència “MNAC. Una reflexió en clau de futur sobre el Museu d’Art de Catalunya”, a càrrec de Pepe Serra, director del MNAC.

http://img01.lavanguardia.com/2012/03/18/Pepe-Serra-director-del-MNAC_54269658291_51351706917_600_226.jpg

Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents: Gonçal Mayos i Jordi Alberich.

El debat que es va generar al voltant de l’acte de celebració dels 15 anys d’Humanitats a la UOC continua aportant comentaris de diferent tipus: n’hi ha d’apocalíptics, altres que són més positius, n’hi ha de poètics, d’esperançadors o dels que reclamen l’actualització dels ideals de l’Humanisme en aquesta societat que ens ha tocat viure. A continuació us envio un parell de comentaris més per anar pensant i responent-nos plegats a la pregunta plantejada.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportació des de la filosofia

Podem renunciar a les humanitats? A què renunciem si en prescindim? A la nostra ciutadania, a la nostra condició d’individus socials capaços d’exercir-la amb esperit crític i plena llibertat per imaginar i determinar el model d’organització pública i privada –la relació amb un mateix- en què volem viure? A la capacitat d’interpretar i projectar allò que ara no sembla possible? De decidir quina imatge volem que ens retorni el mirall en què reflectim la nostra persona? Les humanitats, que poden ser enteses com un punt de vista i una actitud més que no pas un cúmul de coneixements, permeten que ens reconeixem a nosaltres mateixos com a homes i conserven, precisament, allò que, de tan útil com és, elimina qualsevol possible valoració d’utilitat: una vida viscuda amb plenitud i sentit i una humanitat que no abdica de la seva capacitat de superació. I aquest valor últim es manté viu i es renova a les nostres universitats, evitant una informació fragmentada i inconsistent, reduccionista. George Steiner parla de la necessària inutilitat de les humanitats, però si calgués trobar-hi un per què, una utilitat, permeteu-me que reprodueixi una cita que sovint m’agrada recordar als estudiants del grau d’humanitats:

Nous ne sommes hommes et nous ne tenons les uns aux autres que par nos paroles

Si la paraula, com diu Montaigne, és el que ens fa ser homes, les humanitats són el recer d’aquesta paraula, allà on conservem la traça de la nostra cultura i de la nostra capacitat i compromís irrenunciables d’abstraure i reorientar el món. Laura Fontcuberta (Col·laboradora docent del Seminari de Preparació per al TFG)

Acte de presentació dels TFC i TFG

Benvolgudes i benvolguts,

Aquest  semestre tenim previst fer un acte públic presencial per a tots els estudiants matriculats de ‘La recerca en les humanitats’ i el ‘Treball final de carrera’ de la Llicenciatura d’Humanitats i del ‘Treball final de Grau’ del Grau d’Humanitats, així com pels avaluadors, directors i docents col·laboradors. També hi estan convidats els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

Aquest acte, que es fa un cop finalitzat el semestre, i consistirà en:

  • Presentació  per part de Francesc Núñez, Director del Programa d’Humanitats.
  • Presentació pública de 2 TFC i 1 TFG a càrrec dels seus autors (la selecció d’aquests 3 treballs es fa en funció de les qualificacions i tractant d’oferir una mostra representativa de tots els àmbits de coneixement dels Estudis).
  • La generació dels Humanistes de juliol de 2012. Amb aquesta presentació, el professorat d’Humanitats vol fer arribar, amb la simpatia i admiració que es mereix, el seu reconeixement a l’esforç realitzat pels estudiants al llarg d’aquests semestres.

L’acte es farà el dia 13 de juliol a les 17.00 h a la Sala d’actes de la seu central de la UOC (Av. Tibidabo, 39-43 de Barcelona). Cal confirmar l’assistència –indicant el número de persones- abans del dia 9 de juliol enviant un missatge a Pilar Miquela (places limitades).

Entrevista a Elisenda Ardèvol: “Las nuevas tecnologías digitales forman parte de nuestro proceso de producción cultural”

http://puntoedu.pucp.edu.pe/wp-content/uploads/2012/06/Elisenda_Ardevol3-550x366.jpgLa Maestría de Antropología Visual de la Escuela de Posgrado de la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUCP) organizó la semana pasada el seminario “Diversidad cultural y nuevas tecnologías”, en el cual especialistas de Iberoamérica presentaron casos de estudio y definieron una agenda de investigación sobre antropología visual y de los medios, con miras a la conformación de una red de intercambio científico y docente orientada al estudio de la diversidad cultural. Conversamos con la doctora Elisenda Ardèvol acerca del uso de la imagen y las nuevas tecnologías en la antropología de hoy.

Continua llegint

Per què Humanitats. Aportacions des de tutoria (1/3)

Neus Vilella, Angel Jiménez, Joan García, Eulàlia Polls i Carles Hernández (1/3)

Neus Vilella Suazo

Per conèixer, per entendre, per saber, per interpretar, per acceptar, per projectar, per analitzar, per ordenar, per racionalitzar, per comparar, per comprendre, per tafanejar, per imaginar, per sentir, per experimentar, per emocionar, per deduir, per inferir, per pensar i per repensar.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de l’etnografia i la filosofia.

“Com deia Alfred N. Whitehead fa gairebé un segle, l’activitat del pensament i la seva educació haurien de fugir d’allò que el filòsof i matemàtic denominà “idees inerts”. És a dir, aquelles merament rebudes i ficades a la ment sense ser utilitzades, testades, o llençades a noves combinacions. Certament, com ell pronosticava, passem per èpoques vives i per altres que no són més que una successió de generacions que exhibeixen pedanteria i rutina –etapes on governa el pes de plom d’idees incapaces de moure’s a sí mateixes i concatenar el seu moviment també a altres. Si l’activitat del pensament necessita dels estudis humanístics, aquests no es poden fondre i desaparèixer a la inèrcia, sinó que han de ser el meandre i la volta sinuosa de l’acció individual i social, coherent i irreverent, crítica i contestatària. De no ser així, el coneixement nominat a sí mateix “humanístic” no serà més que un saber inapte, responsable no només de la seva inactivitat, sinó també de la seva acció nociva. Corruptio optimi, pessima est.” Montserrat Crespín Perales – Professora dels Estudis d’ Arts i Humanitats.

Continua llegint

Les humanitats i la felicitat.

Benvolgudes i benvolguts,

La Jornada de celebració del 15è aniversari de les humanitats a la UOC vol tenir continuïtat en aquest blog. Per fer-ho, publicarem els resums de les intervencions de la taula 1 i de la taula 3. També hem demanat a tot el professorat d’Humanitats que ens respongui a la pregunta “Per què humanitats?”. Anirem publicant les respostes en aquest espai. I esperem els comentaris de tothom que hi vulgui participar.

Em permeto continuar el diàleg amb una reflexió sobre la relació de les humanitats amb la felicitat, tal i com en la seva intervenció va suggerir en Joan Manuel Tresserras.

Les humanitats i la felicitat.

Des de ben antic, en el món grec, la principal activitat de l’home lliure ha estat el cultiu de l’ànima i la recerca de la felicitat. És a dir, la  vita activa, ben diferent del feinejar, de la indústria o del comerç.

Continua llegint

Conferències i activitats

Us comentem algunes activitats més d’aquest mes de juny que poden ser del vostre interès.

Fins el 15 de juliol de 2012
Exposició: Catalunya 1400. El Gòtic internacional
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Palau Nacional. Parc de Montjuïc [com arribar]

Ens traslladem a una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya. Al llarg del segle XIV es produeix un diàleg apassionant entre els dos pols de la modernitat artística, és a dir, d’una banda, França i els antics Països Baixos,  i de l’altra, Itàlia. El nou estil resultant, el gòtic internacional, és un art marcat pels contrastos: estilització i naturalisme, elegància i expressivitat, luxe material i destresa tècnica. Catalunya adopta decididament aquest nou codi estètic i esdevé un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell.

+ informació

*******
Continua llegint

Publicació del núm. 14 (2012) de la revista Digithum

Acaba de publicar-se el número 14, pertanyent a l’any 2012, de la revista electrònica Digithum, que com bé sabeu és la revista pròpia dels estudis d’Art, Humanitats i Ciències Socials de la UOC.

A més de l’editorial a càrrec del Francesc Núñez, en aquest número de la revista trobareu un dossier que analitza la recerca acadèmica sobre la Viquipèdia, escrit per diversos especialistes, i que tracten diversos aspectos sobre la influència d’aquesta eina global en diversos aspectes del nostre àmbit, les Humanitats. Us animem a apropar-vos a Digithum, una revista que considerem tant nostra com vostra, estudiants d’Humanitats.

Al web de la revista, com sempre, trobareu els números anteriors de la revista.