Per què Humanitats? Aportacions des de l’etnografia i la filosofia.

“Com deia Alfred N. Whitehead fa gairebé un segle, l’activitat del pensament i la seva educació haurien de fugir d’allò que el filòsof i matemàtic denominà “idees inerts”. És a dir, aquelles merament rebudes i ficades a la ment sense ser utilitzades, testades, o llençades a noves combinacions. Certament, com ell pronosticava, passem per èpoques vives i per altres que no són més que una successió de generacions que exhibeixen pedanteria i rutina –etapes on governa el pes de plom d’idees incapaces de moure’s a sí mateixes i concatenar el seu moviment també a altres. Si l’activitat del pensament necessita dels estudis humanístics, aquests no es poden fondre i desaparèixer a la inèrcia, sinó que han de ser el meandre i la volta sinuosa de l’acció individual i social, coherent i irreverent, crítica i contestatària. De no ser així, el coneixement nominat a sí mateix “humanístic” no serà més que un saber inapte, responsable no només de la seva inactivitat, sinó també de la seva acció nociva. Corruptio optimi, pessima est.” Montserrat Crespín Perales – Professora dels Estudis d’ Arts i Humanitats.

Continua llegint