Per què Humanitats? Aportacions des de l’etnografia i la filosofia

12 juny, 2012

“Com deia Alfred N. Whitehead fa gairebé un segle, l’activitat del pensament i la seva educació haurien de fugir d’allò que el filòsof i matemàtic denominà “idees inerts”. És a dir, aquelles merament rebudes i ficades a la ment sense ser utilitzades, testades, o llençades a noves combinacions. Certament, com ell pronosticava, passem per èpoques vives i per altres que no són més que una successió de generacions que exhibeixen pedanteria i rutina –etapes on governa el pes de plom d’idees incapaces de moure’s a sí mateixes i concatenar el seu moviment també a altres. Si l’activitat del pensament necessita dels estudis humanístics, aquests no es poden fondre i desaparèixer a la inèrcia, sinó que han de ser el meandre i la volta sinuosa de l’acció individual i social, coherent i irreverent, crítica i contestatària. De no ser així, el coneixement nominat a sí mateix “humanístic” no serà més que un saber inapte, responsable no només de la seva inactivitat, sinó també de la seva acció nociva. Corruptio optimi, pessima est.” Montserrat Crespín Perales – Professora dels Estudis d’ Arts i Humanitats.

“Necessitem les Humanitats per no creure que tot ha estat sempre com ara, per no veure l’home com una simple barreja de fluids i compostos o per no caure en l’error de quantificar-ho tot i pensar que només ens podem expressar en llenguatge binari. Necessitem el coneixement que aporten les Humanitats, la reflexió de l’ésser humà sobre les seves pròpies accions, perquè només mitjançant aquest coneixement podrem fugir de la confusió que tot present genera i atorgar-li un sentit a la vida. Podem dir que el coneixement humanístic és també aplicat (si s’entén per això el ser útil i resoldre alguna problemàtica, fugint, així, del marc interpretatiu que restringeix l’aplicabilitat a la confecció de productes amb valor de mercat). Necessitem més que mai aplicar aquest saber, trobant-nos com ens trobem en un moment de crisi ecològica, econòmica i social, doncs és només a partir d’aquest coneixement profund sobre les motivacions i efectes de les nostres accions que podrem prendre consciència dels viratges que cal fer”. Raül Márquez Porras – Col·laborador docent de l’àrea d’Etnografia

“Porque en un escenario de situaciones complejas como el actual se necesita cada vez más el espíritu de personas que se planteen las preguntas adecuadas, que se conviertan en observadores críticos de los acontecimientos y que realicen un puente comunicativo entre tanto conocimiento disperso y atomizado.

Porque las Humanidades tienen como materia prima al ser humano, sus interacciones, sus expresiones en todos los campos, sus inquietudes y temores, sus congojas ante el futuro y sus dudas ante el pasado. Por tanto, si la sociedad actual es cada vez más interdisciplinaria, el Humanista, que ya lo es por naturaleza, se halla en una posición inmejorable para analizar, criticar y responder a muchas cuestiones”. Joseca Martín Moraleja – Col·laborador docent de l’àrea d’Informàtica aplicada a les C.H.S.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari