Per què Humanitats. Aportacions des de tutoria (1/3)

Neus Vilella, Angel Jiménez, Joan García, Eulàlia Polls i Carles Hernández (1/3)

Neus Vilella Suazo

Per conèixer, per entendre, per saber, per interpretar, per acceptar, per projectar, per analitzar, per ordenar, per racionalitzar, per comparar, per comprendre, per tafanejar, per imaginar, per sentir, per experimentar, per emocionar, per deduir, per inferir, per pensar i per repensar.

Per seduir, per parlar, per discutir, per argumentar, per convèncer, per polemitzar, per explicar, per aprendre, per créixer, per aïllar-se, per integrar-se, per relacionar-se, per acceptar-se, per ser, per intuir, per influir, per induir, per decidir, per evitar, per imitar, per corregir, per gaudir, per complaure’s, per riure i per somriure.

Per patir, per plorar, per endolcir, per amargar, per consolar, per enfortir, per superar, per crear, per escriure, per llegir, per canviar, per modificar, per millorar, per vèncer, per perdre, per resistir, per enfortir, per vitalitzar, per estimar i per viure…..

I no necessàriament en aquest ordre.

 Angel Jiménez Leseduarte

L’estudi de les Humanitats et connecten amb el passat, això ens facilita conèixer millor el present i de vegades, ens permet albirar algunes claus del futur.
Profunditzar en l’estudi de les Humanitats i endinsar-se en matèries com la prehistòria, història, pensament filosòfic, psicologia o economia, etc., ens ajuda a conèixer millor la Humanitat i alhora a un mateix. En definitiva ens acosta a l’essència de l’ésser humà, en un moment clau de la nostre història, en una cruïlla a començament del S.XXI, on occident ha de decidir el camí a emprendre.
O continuar apostant pel materialisme i anar cap a la destrucció, o retornar als principis ètics on els éssers humans recuperin la decència, la dignitat, l’ètica i la solidaritat i on les Humanitats poden ajudar a recórrer aquest nou camí, cap a un home nou.

Joan Garcia Garriga

En un món convuls, amb una profunda crisis econòmica i de la consciència col·lectiva, es fa cada vegada més necessària la formació d’una societat capaç d’entendre i transformar el món en el que viu. Les humanitats són una eina que ha de permetre, des de l’adquisició d’una consciència crítica construïda i fonamentada en el coneixement de les realitats històriques passades, la construcció d’una societat més justa i adaptada a uns nous temps de canvi sistèmic.

La formació personal, enriquida amb les disciplines que integren les humanitats, és el primer pas pel canvi social. Però a banda d’aquesta vessant, també permet construir-nos individualment amb l’adquisició de competències integradores molt diverses, que fan possible la millora de les habilitats competencials personals. Així, podrem obrir-nos les portes a un món laboral cada vegada més necessitat de professionals molt polivalents i altament preparats, que siguin capaços de construir el futur de tots.

Eulàlia Polls Camps

Perquè la continuïtat d’aquests estudis és important per tal de contrarestar la tendència a l’especialització a la qual ens aboca la contemporaneïtat. Lluny d’aquell batxillerat que amalgamava en un tot, art i ciència, els nostres estudiants ja han d’anar seleccionant per quina branca disciplinar es decanten, per finalitzar una carrera que els garantirà -en els millors dels casos- l’estret domini d’un sector, fora del qual la ignorància serà sovint, absoluta.

Perquè, per bé que és innegable que l’accés al coneixement és cada cop més visible per a la massa poblacional occidental (incrementat per l’existència d’Internet), no ho és menys que la qualitat de la informació no ho sigui, en part per causa de l’etílica –i sovint contradictòria- quantitat de dades que circulen. Es fa urgent l’aparició d’un far que contribueixi a desenvolupar el sentit crític i així deslliurar-se -només en part- de qualsevol intenció dirigida.

Els estudis humanístics però, només tenen com a objectiu el desencotillament acadèmic o intel·lectual? Podríem també aspirar a desfer-nos del sostre pla de la casa? Potser, a banda d’ensenyar de manera polièdrica a repensar periòdicament passat i present per reconciliar-s’hi, també puguin dotar de transcendentalitat l’existència humana. En un terreny tangible s’hauria de traduir en un compromís solidari, per tal d’anar bastint la pròpia felicitat, que s’inicia invariablement, en la dels altres.

Carles Hernández Borregon

En una definició simple i entenedora del concepte Humanitats podríem dir que és el conjunt de disciplines relacionades amb el coneixement humà i la cultura. El propi concepte de cultura, ens ha anant portant, segurament de forma no volguda, a considerar culte a qui domina disciplines com ara Geografia, Historia, Llengua, Arts plàstiques, Idiomes, en contraposició a un metge, un advocat, un economista, etc., sabers que lliguem a una professió establerta. Per això, curiosament, quan diem que és tracta d’un metge u d’un advocat humanista, donem a entendre que a la seva especialitat professional, li acompanya un bagatge més “culte”, la qual cosa ens duria  a considerar que la perspectiva humanista li afegeix al coneixement un valor de compromís.

Les Humanitats transmeten informació sobre una societat, intervenint de forma significativa en el seu desenvolupament. L’educació (formació de persones); la divulgació (adquisició d’informació per gust o  per curiositat), el turisme (especialment de tipus cultural), la formació (conèixer una obra d’art o una creació literària,  la creació (fer aquesta obra d’art per exemple), l’empresa (comercialitzant aquesta obra) serien la demostració de que existeix un munt d’oportunitats per qualsevol especialista en Humanitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*