Un mar de mites…

Avui es commemora el 20è aniversari de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Molts recordem aquell 25 de juliol de 1992, la cerimònia d’inauguració, amb molts detalls (des de l’eterna desfilada dels atletes a la fletxa al pebeter). Però aquest breu post és per recordar, dins d’aquella llarga cerimònia, l’espectacle realitzat per la Fura dels Baus, amb música del sempre genial Ryuichi Sakamoto, sota el títol “Mar Mediterrani”. L’aventura d’uns emigrants des de la Grècia de l’any 700 a.C. i fins la Barcelona de 1992. El mar, el foc, la lluita, el mite en darrera instància: el mite de la fundació, del mar com a lloc de trobada (i també de lluita), com a forja de la civilització.

[yframe url=’http://www.youtube.com/watch?v=yjgIS1_82ag’]

[yframe url=’http://www.youtube.com/watch?v=Ni3DV7icxzk&feature=relmfu’]

Els més joves potser no recordareu aquest espectacle; potser ara és el moment. I per aquells que ho vam viure en directe, gaudir-ne un altre cop.

Salutacions.

El sentit de les humanitats en un món global: un nou humanisme (Virgilio Tortosa)

Continuant amb les intervencions a la jornada “Per què les Humanitats?” passem el torn de paraula al professor Virgilio Tortosa Garrigós, professor de Literatura Comparada a la Universitat d’Alacant:

Una flagrant contradicció del nostre temps: Mai havien estat més menyspreades les humanitats i mai havia hagut una presència institucional tan gran a la universitat espanyola, sent demandada per milers d’estudiants anualment.

Els estudis d’humanitats, entenc, concerneixen de ple al món que vivim en aquest moment, inclosa —molt més encara— una maleïda crisi que ha enfosat l’economia amb el persistent enrajolament del Mediterrani (i altres parts, és clar), fent de la construcció (i especulació urbanística) la principal economia de l’Estat a les dues últimes décades,  sota la complicitat de governs de diferent signe. Ón estaven els titulats d’humanitats per a aconsellar a polítics, periodistes, constructors, agents immobiliaris, i compradors i venedors fins i tot? Ni estaven ni se’ls esperava, sembla la resposta més recurrent en aquest cas. El fet és que malgrat dedicar la universitat pública ingents recursos destinats a la formació de graduats, l’absència social d’aquests especialistes sembla del tot injustificada en la resta de problemes de la nostra realitat social: biogenètica, producció d’aliments transgènics, biotecnologies, canvi climàtic, model econòmic neoliberal, mass media, oci, etc., etc. Perquè encara segueix sent el lloc que obliga a pensar la veritable dimensió humana conjugant les més diverses perspectives del saber.

Continua llegint

Per què humanitats? (Jaume Casals)

El professor Jaume Casals Pons, catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, vicerector de professorat de la mateixa universitat i president del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), va participar a la jornada “Per què humanitats?” amb aquesta intervenció.

Gràcies per convidar-me. Gràcies al Pere Fabra, persona d’alta seguretat en el sistema universitari català actual, a l’Agnès Vayreda, al Francesc Nuñez i a l’Anna Rodriguez, i gràcies als altres amics que m’han enviat missatges per orientar-me en aquesta jornada d’avui de la UOC, especialment al Joan Fuster i al Jaume Claret. Crec que, si no fos per ells, no hauria acceptat obrir la boca avui per seguir la temptació de la pregunta que ens feu: per què humanitats? El meu compromís personal i professional amb la UPF passa avui per un viarany particularment exigent, al límit d’un precipici, i potser no cal recordar que la Fabra és una universitat que ha apostat seriosament per les Humanitats, dit així mateix en totes les rúbriques oficials, d’ençà de la seva fundació. Compartir la taula amb il·lustres col·legues com l’Isidor, company admirable de l’IEC, i el Virgilio, que s’ocupa de temes literaris vinculats a la psicologia més delicada, augmenta encara més  els meus dubtes sabàtics (avui és dissabte i no puc oblidar la família nombrosa que m’espera).

Continua llegint

El mite de Sísif i l’etern retorn: homes contra dones i capitals eròtics

A finals de l’any passat la sociòloga Catherine Hakim va escriure un llibre, derivat d’un article seu anterior, que recentment ha estat publicat a Espanya amb el títol Capital Erótico. El Poder de fascinar a los demás (Debate, 2012).

Es tracta d’un llibre provocador i polèmic, al que s’han enfrontat les feministes de bona part del món, en el que Hakim proposa el terme “capital eròtic”  per referir-se a una combinació d’atractiu estètic, social i sexual i defensa que aquest atractiu es construeix a partir d’una inversió intel·ligent en la pròpia imatge, incloent-hi la forma com ens movem,  parlem, i ens comportem. Hakim situa aquesta inversió en igualtat (o superioritat) de condicions amb altres inversions (en educació, per exemple) i argumenta a favor del seu cultiu i explotació perquè de fet és i serà tan important per tenir èxit en la vida com l’educació i l’experiència laboral .

Continua llegint

Redescobrir Vicens Vives

Els aniversaris ens fascinen. D’una banda, per l’atracció del números rodons i, de l’altra, perquè de cop i volta redescobrim un fet, personatge o obra, passant de sobte del dejú absolut a la bulímia compulsiva. El més greu, però, és quan, passada la commemoració, l’oblit torna a instal·lar-se.

Aquest no sembla que hagi de ser el cas de l’Any Jaume Vicens Vicens (Girona, 1910 – Lió, 1960). Més enllà dels actes celebrats al llarg de 2010 i principis de 2011, l’aniversari es tanca amb un excel·lent bagatge editorial: reedicions d’originals de l’historiador gironí, obres de tercers inspirades en el seu mestratge, volums d’homenatge i recuperacions singulars. L’empremta, almenys a llibreries i biblioteques, és considerable.

Continua llegint

Per què Humanitats ? Aportacions des de les nostres arrels històriques

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Continua llegint

“The Necessity of the Humanities”

http://ahh.sagepub.com/content/11/3.cover.gifFem ressò del darrer número, l’11.3 de juliol de 2012, de la revista Arts and Humanities in Higher Education: un número dedicat íntegrament a la qüestió de la necessitat de les Humanitats.

Us encoratgem a llegir, aprofitant la quietud de l’estiu, els diversos articles que, com podreu comprovar, complementen molt bé el debat actual sobre Humanitats que mantenim al nostre bloc.

Accés Obert – Grau i Màster en Humanitats

El proper semestre posem en marxa el nou Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies de la UOC i ja tenim accés obert! Trobareu més informació sobre el nou màster (pla d’estudis, a qui va dirigit, professorat, etc.) i els procediments per accedir-hi si cliqueu en aquest enllaç.

Recordem també que ja teniu accés obert per informar-vos sobre la matrícula del Grau en Humanitats. Trobareu tota la informació al següent enllaç.

Per què Humanitats? Aportacions des de tutoria (2/3)

Tutors: Marcel Cano, Rosa Serrano, Jordi Nadal i David Rull

Marcel Cano Soler
Per què humanitats? No hauríem de deixar que el pes de la prova recaigués sobre els que diuen no a les humanitats? Són els mateixos que diuen no al pensament crític, aquells que només consideren bo allò que és útil –i que defineixen allò útil com allò econòmicament rendible o instrumentalmenteficient–. Potser són també els mateixos que ens han portat a la situació crítica en la que ens trobem avui. En un món civilitzat haurien de ser ells els que haguessin de justificar la seva existència. En canvi, si som els humanistes els que hem de rendir comptes de la necessitat de les nostres matèries, segurament és per que la nostra és una societat ben poc humana.

Continua llegint

Temps de festes populars (L’Internauta)

Al programa L’Internauta de Catalunya Ràdio, amb col·laboració de Vilaweb i de la nostra universitat, el passat dimarts va haver una conversa amb Manel Carrera, fundador de festes.org, i Alba Colombo, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. El programa va analitzar la relació entre les festes populars (i ls seus protagonistes) i Internet. Podeu escoltar el programa aquí.

Per què Humanitats? Intervenció d’Isidor Marí

El professor d’Humanitats Isidor Marí, actualment president de la Secció Filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i director dels Estudis d’Humanitats i Filologia entre els anys 1996 i 2009, va obrir la taula “Per què humanitats?” amb la següent intervenció:

Per què Humanitats?

Els companys del programa d’Humanitats de la UOC ens suggereixen que diguem algunes paraules sobre les raons de les Humanitats –Per què les Humanitats– i sobre el que representen les Humanitats per a la societat en general i per al futur –Què poden oferir les Humanitats a la Humanitat?–.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la sociologia

Aportacions dels docents Marta Rovira, Tomàs Herreros i Roger Martínez.

Marta Rovira
Les humanitats, o allò que corre per les venes de la sociologia ­­­– De vegades, veient tants estudis que es fan, tants informes, i tants objectes d’estudi sobre els quals és difícil escatir l’interès, em pregunto on es troba la bona sociologia. I sempre arribo a la mateixa conclusió: sigui quin sigui el procés de treball amb què s’ha fet, la bona sociologia és aquella que et fa aixecar el cap del llibre (o de l’informe) amb la sensació que entens millor el que passa al teu voltant. La bona sociologia és aquella que s’explica bé.

Continua llegint