Per què Humanitats? Aportacions des de la sociologia

1 juliol, 2012

Aportacions dels docents Marta Rovira, Tomàs Herreros i Roger Martínez.

Marta Rovira
Les humanitats, o allò que corre per les venes de la sociologia ­­­– De vegades, veient tants estudis que es fan, tants informes, i tants objectes d’estudi sobre els quals és difícil escatir l’interès, em pregunto on es troba la bona sociologia. I sempre arribo a la mateixa conclusió: sigui quin sigui el procés de treball amb què s’ha fet, la bona sociologia és aquella que et fa aixecar el cap del llibre (o de l’informe) amb la sensació que entens millor el que passa al teu voltant. La bona sociologia és aquella que s’explica bé.

Les humanitats són el pòsit cultural sense el qual el món és fa incomprensible. Avui, sense una mica d’història de la llengua, o uns bons referents literaris, podem situar-nos davant dels resultats estadístics de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i no entendre què ha passat perquè hi hagi tants parlants d’una llengua o d’una altra. Potser hem estat massa entretinguts en classificar les disciplines, encaixonant-les en departaments i facultats universitàries, mentre perdíem la referència de la creativitat cultural que des del Renaixement havia anat sorgint successivament de la barreja de la tècnica i de les lletres. La creativitat es troba en el tast de les fonts diverses.

En el món dominat per les TIC, però, les humanitats estan reprenent l’alè que havien perdut en aquest tancament disciplinari. I corren veloces a omplir de llum les artèries digitals. Deixem que corrin, també, per les venes de la sociologia, alliberant-les de rigideses i coàguls.

Tomàs Herreros
La perspectiva de les Humanitats invita a fer bones preguntes quan focalitza l’atenció al món de la primera part del segle XXI, immers en una mutació social a gran escala i de grans dimensions.

A nivell societari hi ha quatre àrees de canvi social: primer, la pròpia globalització i la creixent centralitat a la geopolítica mundial dels BRIC (Xina, Brasil, Sud-Àfrica i Índia), que agregant els seus efectes semblen posar en qüestió dos fets sobre els quals pivotava la modernitat: d’una banda, la independència i centralitat dels estats-nació i, d’altra banda, el fet que per primer cop el centre del món podria estar situant-se en una zona no-occidental; segon, l’emergència de les TIC i les xarxes socials com a matèria de comunicació i expressió, però alhora també productiva; tercer, les migracions i la creixent mobilitat de les poblacions al llarg del planeta, qüestió que comporta que la heterogeneïtat i el heterolingüisme no siguin les excepcions, sinó cada cop més las norma a les ciutats contemporànies; i quart, la pròpia crisi que ha sacsejat al món de dalt a baix, anant més enllà de la seva vessant econòmica: l’afirmació que és una crisi sistèmica i que d’alguna forma indica el final d’una època cada cop sembla més raonable.

En aquest context de canvi, del qual encara no en sabem el resultat final, una perspectiva com la de les Humanitats té la capacitat d’oferir una mirada multidisciplinar sobre el nou món que emergeix que proporcioni interpretacions que ajudin a reconstruir, a reinventar una ciència que, superant les fronteres entre filosofia, humanitats i ciències socials, esdevingui una eina útil.

Roger Martínez Sanmartí
Davant l’insofrible avorriment de tanta diversió i tant entreteniment; davant la buidor de tanta cerca interior de l’autenticitat; davant la tristesa de tanta vocació –usant l’expressió d’Anna Murià–  de peó picapedrer en les pedreres dels diners, les humanitats ofereixen un tresor intens, el de l’exploració del sentit, de la bellesa i de la veritat, el de l’efecte “aha” que ens provoca descobrir el que era amagat, entendre el que era confús i connectar el que vèiem separat. Per això humanitats. Per això i perquè són socialment imprescindibles. Un món amb moltes ànimes dedicant temps a aprofundir, a matisar i a construir una mirada sòlida, que entronqui amb la tradició del que les nostres avantpassades han fet, dit i pensat i, des d’aquests fonaments, s’atreveixin a ser crítiques i originals, és un món que val més la pena. Entre tant estímul que ens distreu, cal no oblidar l’immens valor d’aquesta dedicació. Valor immens perquè llegir i escriure bé –pensar bé, vaja–, requereix temps i atenció, avui dia dos bens preuats i escassos per l’obtenció dels quals lluiten tots els diners de les empreses més poderoses del planeta. Qui els dediqui a les humanitats no només tindrà un tresor, sinó que serà un tresor per als altres. Per això humanitats.

(Visited 40 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari