Per què Humanitats? Aportacions des de les nostres arrels històriques

16 juliol, 2012

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Oriol Olesti (Prehistòria i història antiga de Catalunya)
Dir perquè són necessàries les Humanitats, en un moment on sembla que el nostre model d’estat social i de dret s’està enfonsat, sembla sobrer i poc realista. Tanmateix, és ben evident que és més necessari que mai, i no perquè vulguem conservar el nostre petit espai acadèmic o científic, sinó perquè precisament la situació de crisi actual ens porta ben bé a l’ull de l’huracà del nostre present: una societat on l’únic valor és el guany i la rendibilitat, unes comunitats només vertebrades per la llei del mercat i del més fort, només ens poden portar un futur de desequilibri i marginació. Les humanitats no ens faran més rics, sens dubte, si entenem com a riquesa els valors encara imperants, com el luxe, les propietats inmobiliàries, o el consum massiu. Només entendre’ns a nosaltres mateixos, des del nostre passat més llunyà fins al present més angoixant, ens permetrà ser lliures, i enfrontar-nos al nostre futur amb els recursos que dóna el respecte als altres, la solidaritat, i la justícia social. I això, no ens enganyem, només ho pot transmetre l’estudi i la transmissió de les disciplines que anomenem les Humanitats.

Gemma Fortea (El món clàssic I)
Els estudis d’Humanitats han estat sovint posats en dubte per la seva utilitat i objectius. No és un secret que no serà fàcil emprar la titulació d’humanitats per cercar feina i que no ens farem rics però és una altra la riquesa que els alumnes d’humanitats cerquen quan es matriculen d’aquests estudis, una riquesa interior, cultural … que no es compra ni es paga amb diners. En un món dominat cada vegada més per la tecnologia es fa indispensable recordar els nostres origens, la història i la producció cultural: l’evolució del pensament, de l’art, de la literatura … Oblidar-se de tot això .. és oblidar-se de molts aspectes inherents a la humanitat i a l’esperit creador. Potser les humanitats no tenen efectes visiblement pràctics però ens fan humans més complets i ens ajuden no només a conèixer el passat i entendre el present … sinó .. tot sovint … també a estar preparats pel futur.

Òscar González (El món clàssic II)
I per què no? Per què no la Literatura, la Història, el Pensament, les Arts? Per què no les ganes d’aprendre constantment, de veure el món amb els ulls una mica més oberts? Per què no endinsar-nos en el passat històric i comprendre el pressent? Per què no ensumar que les coses no són tan senzilles com ens les han ensenyat i descobrir que en la reflexió humanística del panorama que ens envolta hi ha més preguntes que no pas respostes? Per què no resoldre l’incògnita d’on som i cap a on anem? Per què no cercar en les lletres escrites, en els colors pintats, en les imatges mostrades, el tarannà d’una societat? I potser el perquè només sigui la primera pista a seguir. On, quan, com, qui… sense el perquè de les humanitats el joc no s’acaba mai. Com un bon llibre, sempre con un bon llibre, que saps com comença i ben bé no saps com acabarà….

(Visited 79 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari