Els públics de la ciència

Malgrat el paper essencial de la ciència en la societat actual, la seva omnipresència en la nostra vida quotidiana i la seva creixent influència en les decisions polítiques i econòmiques públiques, la ciència continua essent tractada sovint com un apèndix marginal i gairebé invisible de la cultura. Tant en contextos mediàtics com, el que encara és més preocupant, des de tribunes acadèmiques, la cultura ha esdevingut un sinònim de “les arts i les lletres” i ha deixat de banda una de les fonts de pensament, pràctiques i coneixements més prolífiques i creatives dels darrers quatre segles.

Aquest fet és només un dels símptomes paradoxals de l’encaix problemàtic entre ciència i societat que estem vivint. La difícil relació entre els parlaments (i altres institucions polítiques) i els dictàmens o informes científics, la pervivència (o fins i tot l’auge) de perspectives i tècniques pseudocientífiques com el creacionisme, l’astrologia o l’homeopatia, en són d’altres. En aquest context, que l’autor descriu com a “malestar en la cultura científica”, la recerca sobre les interfícies entre ciència i societat, i en particular l’anàlisi del processos i canals de transmissió social del coneixement científic, ha esdevingut un dels fronts més importants en els estudis de ciència i tecnologia (Science & Technology Studies, STS).

Continua llegint