Sortida llampec a Roma dels alumnes de Món Clàssic I (desembre de 2012)

Pengem al nostre bloc aquesta crònica de viatges que ens passen un grup d’alumnes del Grau d’Humanitats. Quina enveja, oi?

A l’assignatura de Món Clàssic I ja comença a ser tradició que fem alguna sortida durant el curs, aprofitant com a excusa qualsevol exposició interessant sobre el Món Clàssic, especialment, sobre Grècia, per trobar-nos, conèixer-nos o retrobar-nos (amb els que ja ens coneixem d’altres cursos) i compartir una estona plegats per aprendre de manera diferent, més lúdica i menys impersonal.

Els participants de la sortida llampec: Jordi Berengué, Roser Sans, Lluís Soler, Gemma Fortea, Míriam Navas, Roser Figarola, Carlos Castro, José Vicente Tatay, Maria Julià. Maria Teresa Herms i Yolanda Serón (faltava l’Amador que ja era a Roma i ens va venir a trobar a Villa Giulia).

Els participants de la sortida llampec: Jordi Berengué, Roser Sans, Lluís Soler, Gemma Fortea, Míriam Navas, Roser Figarola, Carlos Castro, José Vicente Tatay, Maria Julià. Maria Teresa Herms i Yolanda Serón (faltava l’Amador que ja era a Roma i ens va venir a trobar a Villa Giulia).

Aquest semestre, un alumne em va delatar i va dir al fòrum que sabia que d’altres anys havia organitzat alguna sortida i demanava si aquest any en faria cap. Vaig començar a buscar i …  la crisi i la cada vegada més crítica situació en què es troben les arts i la cultura en general, no ens ajudava massa enguany. Finalment però, vaig trobar una exposició que podria estar molt bé, la que, en el marc de la presidència xipriota de la Unió Europea organitzaven a Roma sobre Afrodita.

De seguida vaig mirar possibilitats de vols per poder fer una sortida d’un sol dia, com la que vam fer l’any passat a Paris per veure l’exposició d’Alexandre el Gran al Louvre i de la que tots en tenim tan bon record.

Vaig fer la proposta al fòrum i de seguida es va començar a omplir de correus d’alumnes interessant-s’hi. El dia 16 de desembre, 11 alumnes i exalumnes de Món Clàssic I i una servidora començàvem de matinada la nostra Odissea. Aquesta vegada, havíem decidit que alguns ens hi quedaríem a passar la nit i poder aprofitar millor la sortida.

En Jaume Claret, el nostre PRA (i “Gran Hermano” de l’assignatura), ens va demanar que li féssim, en tornar, un post per poder penjar al blog d’Humanitats i entre tots els participants vam redactar-vos aquest petit resum de la nostra sortida llampec.

16 de desembre de 2012

Sona el despertador  …. les 02.50. A les 03.30 hem quedat amb les dues Rosers (la Figarola i la Sans) a la porta d’Hisenda de la Rambla Nova de Tarragona. El bar de davant de casa encara està obert i els clients apaguen al cendrer del carrer l’últim cigarret. Per ells, encara és de nit i per nosaltres, ja comença el gran dia de la nostra nova sortida llampec. Aquesta vegada toca …. Roma!!!

Aquí ja els havia passat la vergonya...

Aquí ja els havia passat la vergonya…

Arribem a l’aeroport, aparquem i arribem just a temps d’embarcar. Allà ens espera la resta del grup. Sempre és molt divertit el moment de la trobada d’aquestes “cites a cegues” on, de cop i volta, les fotos de l’aula adquireixen moviment i veu. És graciós i passes una mica de nervis, com a totes les cites a cegues però, després de deu minuts, ja tots parlen amb tots i a la fila esperant per embarcar, ja han perdut la vergonya, han caigut mites i comparteixen angoixes i alegries d’estudiant solitari que aprèn davant una pantalla i imagina com deuen ser aquelles persones que comparteixen amb ells aquelles aules. I la consultora? Serà tan dura com sembla? Vols dir que no m’avorriré amb gent que no conec de res?…

Explicant a la Piazza del Popolo la relació entre l’obelisc i les monedes.

Explicant a la Piazza del Popolo la relació entre l’obelisc i les monedes.

El vol amb Ryanair sortia a les 05.55 i va acabar, com tot sovint, amb aquell so de trompeta que ensordeix i et comunica que, una vegada més aquesta companyia ha batut rècords de puntualitat….

Arribem a Roma il·lusionats i després d’un bon esmorzar a l’aeroport, enfilem cap a Vila Giulia (dies abans de marxar ens enterem que per motius diversos, aquell diumenge l’exposició d’Afrodita estarà tancada el dia 16 i decidim canviar de plans i anar a veure el Museu Etrusc de Villa Giulia per començar el dia).

De camí a Villa Giulia.

De camí a Villa Giulia.

La Gemma ens ha explicat, amb la passió que la caracteritza, les diverses peces gregues que hi ha exposades al museu. Cadascú ens havíem preparat una peça del museu per explicar-la als altres i l’experiència va ser molt profitosa per a tots. Després d’apropar-nos al món de les àmfores, de apropar-nos als costums funeraris de grecs i etruscos i fins de conèixer el seu calçat (sandàlies articulades incloses!), comencem a tenir gana i és que … portem prop de tres hores veient museu!! Agafem uns taxis i anem a dinar a la pizzeria Montecarlo al carrer Viccolo Sabeli. Agafar un taxi a Roma no sempre és fàcil i aquesta vegada ens va costar.

Mengem de fàbula: spaghetti, gnocchi, ravioli, pizza, mozzarela de la bona … i ja ho tenim tot per sortir rodolant, ben dinat, cap a Piazza Navona.

La Maria Julià explicant-nos la seva peça.

La Maria Julià explicant-nos la seva peça.

A la cantonada, ens acomiadem amb tristor del grup que torna ja cap a Barcelona però que han decidit arribar-se fins el Panteó abans d’anar a Termini a agafar el bus cap a l’aeroport. La visita a alguns els va costar cara perquè per poc no perden el bus i el vol però per sort, tot va sortir bé i tothom el va poder agafar. Se’ns ha fet molt curta l’estona que hem passat plegats però ens prometem que repetirem ben aviat.

Algunes de les peces d’època arcaica.

Algunes de les peces d’època arcaica.

Els altres, a Piazza Navona, descobrim a Bernini i Borromini i ens adonem que no deurien ser tan enemics com alguns ens volen fer creure. Fem un cafè i ens perdem per les paradetes de Nadal, una mena de fira de Santa Llúcia i després, recorrem els carrerons del casc antic de Roma i quedem enlluernats per la seva màgia. Anem també al Panteó i ens traslladem a d’altres èpoques. Després de fer una parada a l’hotel per descansar una miqueta i dutxar-nos, al cap d’una estona, tornem a sortir a descobrir la nit romana i a cercar noves emocions.

A la Piazza di Spagna després de fer-nos un bon fart de riure amb el “cuerpu”.

A la Piazza di Spagna després de fer-nos un bon fart de riure amb el “cuerpu”.

A la Fontana di Trevi trobem la il·lusió i llancem la nostra moneda d’esquenes a la font demanant de poder tornar tots ben aviat a Roma. Entre rialles i fotos, ens crida l’atenció aquesta inscripció que llegim a la paret del restaurant on hem anat a sopar:Carpe diem, quan minimum credula postero, de l’escriptor romà Horaci … “Viu el moment i creu el menys possible en el futur” …. així ho farem! De moment, riem i molt i gaudim de la bona companyia i de la nit romana.

Una de les “coses estranyes” del sincretisme hel•lenístic.

Una de les “coses estranyes” del sincretisme hel•lenístic.

Dia 17 de desembre de 2012

Comencem el dia amb millor cara i més descansats que la jornada anterior. L’esmorzar de l’hotel és lleuger però suficient i mirem de no fer enfadar la matrona i no molestar-la massa. Marxem cap els museus Vaticans i pel camí, mirem de no indignar-nos amb l’allau de guies que ens asseguren que amb ells la visita als Museus serà inoblidable, potser més en el mal sentit que en el bo …

La Capella Sixtina ens deixa sense paraules. Les Sibil·les i els profetes ens amenacen des de les altures i ens recorden la nostra petitesa i la fragilitat de les cervicals humanes.

Sala de ceràmica grega del Museu Gregorià Etrusc.

Sala de ceràmica grega del Museu Gregorià Etrusc.

Seguim pel Museu Egipci i ens sorprenen les escultures sincrètiques de l’època dels Ptolomeus, algunes ens fan riure i tot… Després de molta estona caminant, fem una parada tècnica per fer un cafè i reprendre forces abans d’anar a la Sala de Rafael i al Museu Gregorià Etrusc. Aquil·les i Àiax ens hi esperen jugant a les tabes….

Anem a dinar i marxem cap a Termini per agafar l’avió i tornar a Barcelona. Ha estat breu però ha valgut la pena. Tots en guardarem molt bon record d’aquesta sortida. Alguns han dit:

Estic molt content de que ens haguem pogut conèixer, no només perquè penso que sou tots i totes molt macos, sinó perquè ha estat molt bé trobar gent amb la que compartir l’experiència del que suposa estudiar a l’UOC. Crec que l’interès que mostreu per les humanitats amb la que està caient és increïble i fa de vosaltres quelcom especial. (Jordi Berengué)

El sistema d’aprenentatge de la UOC és molt interessant però no hi ha res com  el contacte amb els companys! Una bona conversa a l’avió, un recorregut en taxi (amb el taxista més estrambòtic de tota Roma), una bona pizza… (Carlos Castro)

Ho hem passat molt bé i tenim una Gemma fantàstica, sense les seves provocacions aquests viatges terapèutics i culturals no serien possibles. (Maria Julià)

La Capella Sixtina no te preu, val moltissim més que els 20 euros que fan pagar per entrar als museus, i no hi ha paraules per descriure l’emoció que transmet, cal viure-la. (Maria Teresa Herms)

No se puede pedir más de un dia inolvidable…con gente maravillosa. Y gracias, Gemma, por hacernos vivir y sentir la historia de esta forma tan intensa. (Yolanda Serón)

Conèixer gent amb les  mateixes ganes d’aprendre i il·lusió i poder xerrar amb ells és impagable. Veure’s a la web en una foto petiteta és molt fred, i realment la presencialitat sempre supera qualsevol suposició que t’hagis fet. (José Vicente Tatay)

He matinat, he vist una exposició molt bonica amb unes explicacions d’uns guies molt bons, he menjat de meravella, he corregut per baixar tot el dinar (suada inclosa) i he pogut tornar a casa amb la sensació de que, a Roma, s’hi ha de tornar. (Roser Figarola)

I aquesta és la foto del nostre desig formulat a la Fontana di Trevi, l’hem batejat amb el títol: “Va por ustedes!”

I aquesta és la foto del nostre desig formulat a la Fontana di Trevi, l’hem batejat amb el títol: “Va por ustedes!”

Un comentari a “Sortida llampec a Roma dels alumnes de Món Clàssic I (desembre de 2012)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*