Resultat del concurs “Per què Humanitats”

Feta la votació per part del jurat, format pels professors Glòria Munilla, Joan Fuster, Joan Campàs i Francesc Núñez (i la intervenció de Laura Solanilla per desfer un empat que s’havia produït), els tres finalistes i guanyadors del concurs són:

Glòria Martí Costa, Ainhoa Pawlowsky EchegoyenAntoni Vallejo Ripoll

Aquestes són les seves aportacions:

Glòria Martí
“Perquè la humanitat beu del mite que imbuïa les civilitzacions primeres. Història

Perquè l’home des de la primera caverna s’expressa i interactua amb l’entorn. Art

Perquè l’home pensa sobre tot allò que l’envolta i se’n qüestiona les essències. Coneixement

Perquè la història de la humanitat està farcida de pensament que l’ha fet avançar però també de ciència que l’ha fet créixer. Progrés

Perquè les creences i les idees no han de ser necessàriament demostrables ni tangibles ni obligatòries ni empíriques. Tolerància i creació

Perquè cal tecnificar les humanitats

Perquè cal humanitzar la tecnologia

Perquè el segle XXI ha de viure aquesta simbiosi i no caure en el parany que amara la famosa dicotomia ciència versus humanitats”

Ainhoa Pawlowsky
“No em puc imaginar el món sense elles. Són la resposta necessària per part de tots els individus que la componen. Individus que, amb major o menor grau d’influència, sempre han estat claus pel transcurs històric. És potser la manifestació més humana que ens caracteritza, la necessitat de reivindicar les paraules i els conceptes que considerem que són absolutament necessaris per a la transcendència. No em puc imaginar un món amb la carència de les humanitats, seria com un cos mancat d’òrgans, mort, ineficaç, inútil i segurament més imperfecte del que ja ho és.”

Antonio Vallejo

“Per què Humanitats? Per assolir l’anagnòrisi! I què és l’anagnòrisi?

L’anagnòrisi és la revelació, el pas de la ignorància al coneixement. La perplexitat davant el món. El pas del mite al logos, i viceversa. L’embriaguesa del primer vi.

És la tornada d’Odisseu a Ítaca, la fatal descoberta d’Èdip (i de Luke Skywalker!).

L’arribada de l’oikiste a la terra promesa. La visió de l’estàtua de la llibertat sepultada a la platja.

És Watson que comprèn els procediments de Holmes, el Dr. Fleischman a les muntanyes d’Alaska.

L’anagnòrisi són les paraules alades, que ens arriben a través del temps, i que ens ensenyen que som un element més d’una sèrie infinita.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*