Cicle “Interseccions: Literatura i altres disciplines”

Us convidemImatge nova al Cicle “Interseccions: Literatura i altres disciplines”, que organitza el Programa de LLengua i literatura Catalanes dels Estudis d’Arts i Humanitats, juntament amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres.

El Cicle, que consta de tres sessions que tindran lloc durant el mes d’abril, té per objectiu abordar les relacions que existeixen entre els estudis literaris i altres àmbits de coneixement i de l’art. Les conferències mostraran fins a quin punt és interessant acostar-se a la lectura del text literari des de l’òptica d’altres disciplines, i reflexionaran sobre la importància que ha tingut la literatura en la construcció del saber en altres camps de les humanitats i les ciències.

Més informació i inscripcions.

Itinerari – seminaris Park Güell i Colònia Güell

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 23 de març es va  realitzar l’itinerari-seminari Park Güell – Colònia Güell, amb els 50 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (Els símbols maçònics del Park) va tenir dos eixos centrals:

1. situats a la porta d’entrada del Park, es van plantejar i debatre les següents qüestions i perspectives d’anàlisi:

• què té a veure l’art amb l’estètica?

• la reflexió i l’emoció com a bases de l’aprenentatge i la memorització: la formulació de preguntes

• les coses canvien pel sol fet de no canviar mentre el món canvia (Bourdieu): la mirada des del present

• comparació del Park Güell amb l’Avinguda Tibidabo (burgesia comercial/especulativa versus burgesia industrial): l’art com a ideologia en imatges d’una classe social

• context, funció  i breu història de la construcció del Park

• primera lectura d’imatges: la Tebes catalana

2. situats als peus de la font i l’escalinata principal, es va reinterpretar la via iniciàtica que, des del carrer, passa pel forn de l’alquimista i ascendeix, transformant els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) mitjançant un procés de purificació assolida amb el treball i la ciència,  fins a la gnosi dèlfica i que culmina en el Calvari i la sageta de Sagitari.

                       .       Gaudi10

Continua llegint

EL COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA CREA EL BLOC ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT

ÀmbitsEL COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA CREA EL BLOC ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT
Revista on line de divulgació política i social escrita per politòlegs, sociòlegs i altres professionals de les Ciències Socials

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya ha creat el bloc Àmbits de Política i Societat, versió digital de la revista homònima en paper que el Col·legi ha editat durant 16 anys, amb 48 números publicats.

Continua llegint

De què parlem quan parlem de nació?

“Ni l’Esperit Sant ni vostè ni jo, ni don José Ortega y Gasset, sabem què és una nació” Joan Fuster

Imaginem-nos que un capvespre, tot veient un debat per la televisió sobre la independència de Catalunya, un dels nostres fills ens demanés: pare, som una nació? Què li respondríem?

diccionarispostDescartant el sí o el no taxatiu, es podria optar per buscar en un diccionari el terme nació, llegir-ne la definició que s’hi fa i comprovar si Catalunya compleix, o no, els requisits definits. D’entrada, podria semblar adient fer servir el Diccionari d’Història Universal Chambers, editat per Edicions 62 l’any 1995. Tindríem un primer ensurt en veure que no hi ha cap entrada amb el mot “nació”; és fa difícil entendre que «nació» no sigui un concepte històric prou important per a no sortir en aquest diccionari. Es podria optar llavors per consultar el Diccionari d’Història de Catalunya, editat per Edicions 62 el 1992. Semblava una obvietat que aquí sí que s’hi trobaria una llarga definició, amb l’origen del mot, la seva evolució semàntica, les interpretacions que se’n fan actualment… Doncs, no, tampoc hi apareix la paraula nació. I l’entrada «nacionalisme» remet a catalanisme. Tampoc hi surt al Diccionario Oxford complutense de Historia Universal del siglo XX, editat per l’Editorial Complutense el 1998. La reacció podria ser: si no es troba aquest concepte en diccionaris històrics de referència, cal suposar que no es tracta d’un concepte històric? Serà psicològic, per allò del “sentiment nacional”? Serà antropològic, per allò de la identitat nacional? Serà sociològic, per allò del poble? O potser econòmic, per allò de la riquesa de les nacions d’Adam Smith? Es pot fer un darrer intent i, via Internet, es pot consultar l’Enciclopèdia Britànica i…, després de definir-la com a «people», remet al mot nacionalisme. Serà la nació utilitzant els termes de Hobsbawm, una realitat inventada, o una comunitat imaginada, com afirma Benedict Anderson, i per això no té cabuda en diccionaris d’«història»?

Com poder, doncs, respondre la qüestió plantejada si no es té clar de què parlem en fer servir la paraula nació? Quin sentit pot tenir afirmar, o negar, que Catalunya, o Espanya, o…, és una nació? Continua llegint

Eugenio Trias (per L. Fontcuberta)

Aquest cap de setmana coneixíem la notícia de la mort d’Eugenio Trías. Un comiat pot ser un bon moment per glossar l’obra, i recomanar-ne la re-lectura, de qui ha contribuït a regenerar el paisatge força erm de la filosofia espanyola.

trasA la dècada dels 80, comença a desplegar la noció que es convertirà en l’eix conceptual del seu pensament i que permet expressar la fragilitat i límit de la nostra condició. Entorn a aquesta categoria, aquest buit no negatiu, pren forma el seu projecte de voluntat metòdica i metafísica, titllat per alguns d’anacrònic, que incorpora, amb aquesta categoria, tota la incertesa i tensió de la frontera tremolosa entre la filosofia i la seva ombra.

Curiosament, aquesta pèrdua ens enxampa, i ens cou més, entre lectures de Trías. D’una banda, les dedicades a la música, El canto de las sirenas i La imaginación sonora que vam incorporar a un treball de recerca dedicat a la música contemporània (L’estètica del silenci a la música contemporània, de Xavier Maristany). De l’altra, els assajos sobre Vértigo de Hitchcock. Eugenio Trías considerava profitós pensar en companyia de les aventures creadores de diferents àmbits, trobava que aquesta manera de fer constituïa una prova de foc de la seva proposta filosòfica i potser tant a la música com al cinema va dedicar, a parer meu, els fragments més lúcids i vius que només puc celebrar i agrair.

Com a homenatge i agraïment, potser el millor és escoltar Trías mateix parlant d’una d’aquestes obres, La imaginación sonora.

Laura Fontcuberta (Col·laboradora docent del Grau d’Humanitats).

Per què Catalunya no acaba d’encaixar en/amb Castella?

FontanaMirem de respondre a aquesta qüestió seguint un dels capítols centrals del llibre de Fontana, Josep (2005). La construcció de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona. Base CA. (Col. Col·lecció Base històrica, 11). 144 pàgs.

Dos són els camins que, des del segle XVI, porten Europa cap a la  formació d’estats: el de la monarquia absoluta i el de la representació parlamentària. Els seus paradigmes són l’estat francès i l’anglès.
Continua llegint

La guerra de Successió com a guerra civil catalana o per què no s’han de portar flors al monument de Rafael Casanova

SalesArran la conferència del professor Alcoberro sobre la guerra de Successió i del post de síntesi de la professora Ardèvol, m’ha semblat adient recuperar les tesis d’un llibre, potser massa oblidat, sobre aquell moment històric: Núria Sales (1984). Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona. Empúries. (Col. Biblioteca universal Empúries, 13 ). 224 pàgs. Més que una recensió, intento fer-ne un resum enumerant qüestions no sempre presents en els debats sobre els nacionalismes.

Continua llegint

Agustí Alcoberro: Història en 3D

alcoberro_bEl dijous 24 de Febrer vam assistir a la conferència de l’Agustí Alcoberro sobre “Catalunya i la Guerra de Successió” organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.  La sala d’actes del Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya estava plena de gom a gom, i és que el tema que presentava el professor d’història moderna de la UB i director del Museu de Catalunya  està d’actualitat malgrat succeí aviat  farà 300 anys. Continua llegint

El Park Güell i la Colònia Güell

parcguellDins els Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 23 de febrer la visita El Park Güell de Barcelona i la colònia Güell de santa Coloma de Cervelló  en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

• El simbolisme en les obres de Gaudí
• De l’emfiteusi a les colònies industrials

Continua llegint

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats

catalunyaEls Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats.

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

Continua llegint