Agustí Alcoberro: Història en 3D

alcoberro_bEl dijous 24 de Febrer vam assistir a la conferència de l’Agustí Alcoberro sobre “Catalunya i la Guerra de Successió” organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.  La sala d’actes del Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya estava plena de gom a gom, i és que el tema que presentava el professor d’història moderna de la UB i director del Museu de Catalunya  està d’actualitat malgrat succeí aviat  farà 300 anys.

La Guerra de Successió de la monarquia hispànica a la mort sense descendència de Carles II l’any 1700 és, segons ens explica Alcoberro, una guerra d’abast mundial que té com a punt de partida el control del comerç d’esclaus i el repartiment del poder a Europa. Així doncs, s’ha d’entendre el setge de Barcelona de l‘onze de Setembre de 1714, la suspensió de les formes de govern catalanes i la imposició de les lleis de Castella al territori, en el context de la política internacional.

Mapa d’Europa i aliances en el conflicte successori.

En resum, els partidaris de Carles d’Àustria a la corona Espanyola (Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos amb l’Imperi Austríac i Germànic o Alemany i Savoia) s’uneixen en la Aliança de La Haia i declaren la guerra als partidaris de Felip d’Anjou, net de Lluis XIV, i del poder que significa la possible unificació de les Dues Corones (França i Espanya) sota el domini francès.  A la península també s’uneixen a la causa Austriacista els regnes d’Aragó, València, Mallorca i Principat de Catalunya.

La lluita és molt desigual, i mentre l’exèrcit de les Dues Corones sembla guanyar terreny a Espanya, als altres territoris semblen imposar-se els Aliats. A l’any 1711 es produeix un gir inesperat en els esdeveniments, l’emperador Josep I mor sobtadament i la successió al tron imperial  recau en Carles, fet que provoca un canvi de suport de les potencies europees, que ara temen un Imperi Austro-Germànic o Alemany massa fort en el conjunt d’Europa i accepten pactar un nou “estatus quo” amb França. La signatura en el 1713 del Tractat d’Utrecht i en el 1714 del Tractat de Rastatt significa el reconeixement de Felip V com a rei d’Espanya per part de les potències aliades, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones i perdent gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.

En aquest tauler d’escacs s’hi van jugar moltes coses: a nivell global i generalista, la hegemonia econòmica i el domini de les rutes comercials, una monarquia de tall parlamentari versus una monarquia de caire absolutista i un emergent model capitalista versus un model extractor feudalista; a nivell local va significar la unificació dels regnes espanyols sota les lleis castellanes (excepte País Basc i Navarra, per haver estat fidels a la corona borbònica) i el triomf d’una idea centralista d’Espanya sota el domini efectiu del regne de Castella.

A trets generals, la partida quedà així. Però potser el més significatiu de la conferència és l’anàlisi detallat que se’n fa de la política catalana i de com Catalunya passa de borbònica a austriacista en la creença de que és la millor opció per defensar les  seves llibertats i les de tota Espanya davant del poder reial. Els barcelonesos de 1714 moren defensant la seva casa i les seves llibertats, però també les llibertats de tots els espanyols. El més sagnant és que moren esperant que Anglaterra i l’Aliança responguin encara al pacte pel qual es van unir als Austriacistes: el manteniment de les institucions catalanes en qualsevol cas; cosa que queda com un “assumpte intern”. “Pecata minuta” en les grans lluites i tractats internacionals.

L’assalt a les muralles de la ciutat, Paris – Musée de l’Armée

A l’escoltar la minuciosa i ben documentada narració històrica dels esdeveniments de la Guerra de Successió a Catalunya és inevitable establir paral·lelismes amb el present, i encara més, llegir el passat en clau de present. Dit amb clau d’humor: el coneixement del passat ens dona una visió en 3D del present. Mirant al passat descobrim que Fitz-James Stuart no és només el cognom de la duquessa de Alba, la més extravagant dels Grandes de España, sinó que deu els seu títol i és descendent directe James Fitz-James, duc de Berwick, el militar en cap que va fer capitular Barcelona. Descobrim que “botifler” abans de voler dir “traïdor al propi poble” era una expressió comuna a Europa per referir-se als partidaris de les Dues Corones per les magnífiques operacions militars del mariscal Louis François de Boufflers. Descobrim que la “causa catalana” no va passar desapercebuda, sinó que per molts britànics: «La posteritat veurà la seva història sense prejudicis, i quan els cantem poemes de grandesa i heroisme, no oblidarem corregir la ingratitud que hem tingut cap a aquesta gent [els catalans], a qui vam animar a prendre les armes i vam abandonar en temps adversos.». El coneixement del passat ens ajuda a fer intel·ligible el present, però el futur encara està per escriure.

En definitiva, la conferència d’Alcoberro penso que ens ajuda, d’una manera distesa i entretinguda, a copsar la complexitat dels esdeveniments històrics, a entendre’ls des de les seves dimensions globals i locals, des de factors i causes macro i micro històriques, des de els sentiments col·lectius i particulars de cada home i cada dona en l’escomesa, per poder valorar, de la forma més objectiva i compromesa alhora, quines són les trames culturals, polítiques i econòmiques que resten en els fonaments del món contemporani.

Per més pistes sobre cóm llegir el passat en clau de present i més coses, en aquest enllaç trobareu l’entrevista que li va fer la periodista Teresa Bau per a la UOC després de la conferència.

Per saber-ne més:

Alcoberro, A.  L’exili austriacista (1713-1747), 2 vols. Barcelona, Fundació Noguera, 2002.
Alcoberro, A. (ed.) Catalunya durant la Guerra de Successió, 3 vols. Barcelona, Ara, 2006.
Alcoberro, A. La ‘Nova Barcelona’ del Danubi. La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió. Barcelona, Rafael Dalmau ed., 2011.

Novel·les sobre la Guerra de Successió i l’onze de setembre de 1714:

  • Garcia Quera, O. Barcelona, 1714. Barcelona, Casals,S.A. 2002 (còmic).
  • Villatoro, V. La dona a la finestra. Barcelona, Edicions 62 El Balancí, 2005.
  • Bosch, A. 1714: La gran novel·la sobre l’onze de setembre. Barcelona, La Butxaca, 2008.
  • Clotet, J. De Montserrat, D. Lliures o Morts. Barcelona, La Columna, 2012.
  • Sánchez Piñol, A. Victus. Barcelona, Ed. La Campana, 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*