Itinerari – seminaris Park Güell i Colònia Güell

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 23 de març es va  realitzar l’itinerari-seminari Park Güell – Colònia Güell, amb els 50 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (Els símbols maçònics del Park) va tenir dos eixos centrals:

1. situats a la porta d’entrada del Park, es van plantejar i debatre les següents qüestions i perspectives d’anàlisi:

• què té a veure l’art amb l’estètica?

• la reflexió i l’emoció com a bases de l’aprenentatge i la memorització: la formulació de preguntes

• les coses canvien pel sol fet de no canviar mentre el món canvia (Bourdieu): la mirada des del present

• comparació del Park Güell amb l’Avinguda Tibidabo (burgesia comercial/especulativa versus burgesia industrial): l’art com a ideologia en imatges d’una classe social

• context, funció  i breu història de la construcció del Park

• primera lectura d’imatges: la Tebes catalana

2. situats als peus de la font i l’escalinata principal, es va reinterpretar la via iniciàtica que, des del carrer, passa pel forn de l’alquimista i ascendeix, transformant els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) mitjançant un procés de purificació assolida amb el treball i la ciència,  fins a la gnosi dèlfica i que culmina en el Calvari i la sageta de Sagitari.

                       .       Gaudi10

El segon seminari (La simbologia de la Cripta de la Colònia Güell)  va tenir, també, dues ubicacions: el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, i la cripta de l’església de la Colònia. Els temes que hem compartit són:

• l’estructura polifunicular i les paraboloides hiperbòliques

• la Cripta en clau dual vida-mort, masculí-femení: la simbologia cristiana i mediterrània

 

Gaudi7

El tercer seminari (La industrialització a Catalunya) s’ha realitzat davant l’escola de la Colònia, i s’ha centrat en les següents temàtiques:

• l’emfiteusi

• la protoindustrialització

• les colònies industrials

• socialisme utòpic i paternalisme

• la consciència de classe

 

gaudi11

Una breu comparació entre l’urbanisme de la Colònia i el de Molí Nou de sant Boi, així com una descripció de l’exterior de la fàbrica (edificis de filat, teixit i assecat), posen el punt final a aquest itinerari-seminari.

Gaudi12

Joan Campàs Montaner

10 comentaris a “Itinerari – seminaris Park Güell i Colònia Güell

  1. Moltes qüestions es van plantejar a llarg del dia, les assenyalades a l’article, i unes quantes més! I la majoria resten obertes per anar omplint, debatent, … Es va parlar de molts temes i molt diferents, tot i que increïblement relacionats entre ells.

    Per exemple, quelcom de concret que em va fer pensar és que a vegades el que creiem idiosincràsies de pobles diferents no són sinó respostes a diferents relacions socials de producció (per tant no serien en realitat diferents maneres de ser, constitutives de diferenciacions nacionals; tot i que em plantejo si aquestes respostes, juntament amb d’altres elements, no ajuden a configurar quelcom de diferent més enllà de l’àmbit econòmic, per molt difícil de definir que sigui).

    Vam veure el modernisme com a imatge de la ideologia de la classe dominant; el “modernisme” de Gaudí (l’artista “incomprès”); ens vam plantejar la intencionalitat del Park Güell; etc etc. –També vam parlar la diferència entre parlar d’art, d’estètica i del que ens agrada, i pot agradar més o menys el Park, però una de les coses que crec inqüestionables és l’encant d’aquesta visita al parc nevat.

    En fi, el dia va començar terriblement fred però gràcies al debat, l’esplèndida companyia, el bon dinar, explicacions interessants, –gràcies per tot!–, va acabar amb una escalfor comfortable i guspires enjogassades.

  2. En l’itinerari – seminari, el professor Joan Campas ens va fer reflexionar sobre uns quans conceptes:
    – La necessitat de fer preguntes per adquirir coneixement
    – Indiferentment que t’agradi o no una obra artística, hi ha que observar-la tenint en compte el context històric, la finalitat d’aquesta i la ideologia de l’autor. L’obra de Gaudi és una obra creada per a una minoria poderosa. Gaudi és un artista d’elit.
    – La simbologia en l’obra de Gaudi: cristiana i mediterranea. El naturalisme en les obres de Gaudi: mimetitzar l’arquitectura amb l’entorn natural.
    – El modernisme és un art fet per a la burgesia i les seves necessitats (d’esplai, comercials, industrials, d’habitatge, etc.)
    – Les colònies industrials com una forma de poder optimitzar la producció. La seva localització i construcció per aconseguir que l’obrer donés el màxim de la seva capacitat productiva: paternalisme i socialisme utòpic.
    – La importància de la protoindustrialització i l’emfiteusi pel desenvolupament del capitalisme fabril.
    – La progressiva consciència de pertànyer a una classe social per part dels obrers. Valorar l’art dels barris obrers, per poder comprendre millor les diferencies socials i analitzar el perquè l’art serveix a una minoria i no a la majoria: les masses.

    Sense estendre’m més, ha segut un plaer poder participar en aquest seminari.

    Felicitats Joan.

  3. Tres seminaris, perfectament preparats, que ens han ofert una enriquidora interpretació de l’art i la història, sota el particular i provocador punt de vista del professor Campàs.

    Conèixer la simbologia i la història menuda del Parc Güell i la Colònia ha estat, evidentment, molt interessant. Però el millor, sens dubte, té a veure amb la quantitat de qüestions i reflexions (algunes d’elles sense respostes evidents) que s’han anat plantejant al llarg dels itineraris.

    Amb freqüents i inevitables referències al present, hem assistit a la presentació d’un anàlisi històric i artístic a partir d’una perspectiva ètica. Una presentació que genera més preguntes que respostes, perquè és perfectament extrapolable a qualsevol altre moment històric.

    Malgrat la neu i el fred del matí, ha estat un dissabte perfecte. Agraeixo sincerament al professor Campas que hagi compartit amb nosaltres el seu temps, el seu coneixement i la seva sensibilitat.

  4. Un gèlid dissabte de Febrer, un mediatitzat Park Güell nevat ens esperava. Les reflexions inicials del professor Campàs ja ens alertaren sobre quelcom més profund que la superficial percepció visual. Gaudí se’ns presentà amb altres perspectives i insinuades intencionalitats, res hi és gratuït en la seva obra. Desvetllar-ne els perquès de l’arquitecte, a l’hora de realitzar l’encàrrec de Güell, fou un joc interessantíssim, acabat al Turó de les Menes, davant una àmplia panoràmica de la ciutat, que també va intervenir en els conceptes plantejats, entenent el Park com un recinte exclusiu que no va assolir el seu objectiu. l’Art, intel•ligible, l’Art polièdric, l’Art sensorial. Les emocions artístiques i la societat que hi intervé en una relació bidireccional entre l’individu i la matèria. El Gaudí poeta, pensador, religiós, historiador, que qüestiona l’estètica de l’època, amb un gran projecte arquitectònic.

    En la segona part de la jornada, el factor social prenia el protagonisme a la Colònia Gëll, desvetllant el rerefons d’unes relacions laborals de paternalisme clarament intencionat, inserit en una societat molt jerarquitzada. El “laboratori arquitectònic” de la Cripta de la Colònia Güell desplegava tota la seva iconografia, amb una factura impressionant, per donar resposta a la funció inicial funerària. Altra volta, les intencionalitats anaven més enllà de les aparences, mentre la figura de Gaudí se’ns redimensionava en una extraordinària multiplicitat de recursos.

    El dinar va omplir-se de ressons colonials, el debat amable sobre conceptes artístics i socials, va presidir l’àpat, una estona d’apropament entre tots els assistents que va continuar en temes urbanístics i gaudinians de fort contingut social, trepitjant territori i encetant el debat social més proper, que ultrapassant la temàtica del temes del seminari, prenia connotacions filosofico-polítiques que generaren sinèrgies molt positives entre tots plegats.

    Gràcies professor Campàs per la iniciativa, segur que molts dels assistents repetirem l’experiència. Agraïment a totes les qüestions, sobretot als companys vinguts de València, que van aportar qüestions per obtenir el coneixement que ens fa millors persones. Objectiu acomplert!

  5. Una de les qüestions que en Joan Campàs ens va proposar fou:

    Què és millor, viure en una gàbia d’or o viure en pitjors condicions i ser lliure?

    Per què? Doncs perquè l’Eusebi Güell s’ocupava dels seus treballadors de la Colònia Güell –delimitada per l’església, la cultura figurada per l’escola, i la fàbrica- sota un socialisme utòpic, on vivien en fantàstiques condicions però sota la bondadosa i caritativa mà de l’Eusebi, sota la seva mercè; home qui fa fer construir el Park Güell per l’Antoni Gaudí farcit d’iconografia maçònica, arquitecte qui fonia la seva obra amb la natura i la creença previ al modernisme català. La sortida va se gèlida però ardentment profitosa.

    Gràcies Joan

  6. Este pasado sábado resultó ser un día especialmente condensado y productivo. ¿Quién hubiese podido preveer con tanto margen de tiempo y con tanto tino que el día iba a amanecer único y deslumbrante en belleza en un entorno como el que visitábamos?
    Desde el punto de vista de ciudadano, consumidor del producto cultural que la ciudad ha marcado con vitola de lo que es barcelonés/catalán y que en gran medida ha interiorizado el mensaje de venta, me gusta la tensión que se establece al encontrar los puntos de fuga a la mera belleza que se apalanca sobre la estética de la obra de Gaudí. (¿Alguien ha comprobado el significado de esa palabra en inglés?) La relación del artista/artesano con las clases dominantes y lo cercano/lejano que aparece ante la realidad social. La mezcla de soberbia elitista y de condescendencia paternalista de los promotores Güell. La insistencia de sucesivas instituciones de gobierno para promocionar la marca, el eslogan y hacer de ello una referencia visible mundialmente y un producto de marquetin.
    Como humanista añadir a esa tensión la necesidad de un análisis del discurso. Diseccionar lo que proponía un determinado tipo de burguesía catalana, aquí Eusebi Güell, basado en un liberalismo caciquil que se apoyaba en unas estructuras de estado que todavía eran de Antiguo Régimen. Como en su discurso no había trabas para encontrar referencias a pasados gloriosos y no importa cuán lejanos.
    Valoro en mucho la honestidad y la vehemencia del profesor Campás en aportar una perspectiva analítica marxista para reflejar el contraste obrero que se produce entre el asentamiento de la Colonia Güell y su entorno. Tenemos incontables ejemplos de Shangri-Las, pero !guardémonos de las que están promovidas por mecenas visionarios!

  7. Benvolguts companys/es,
    Veure i viure el Park Güell nevat és una oportunitat que s’ha de gaudir. Aquesta realitat va ser possible el passat dissabte. I, gràcies a les encertades explicacions del professor Joan Campàs, l’Art va interaccionar amb la filosofia, la religió, el classicisme, la història o la sociologia de la manera més natural.
    Donat que poc es pot afegir als comentaris previs que han fet alguns companys, només faré un petit resum de l’obra de l’arquitecte que va col•laborar amb Antoni Gaudí al Park Güell (1911-1913) el qual va ser nomenat durant la nostra visita: Josep Maria Jujol (1879-1949).
    Jujol, nascut a Tarragona, participà en la façana, decoració i mobiliari de la Casa Batlló; es va fer càrrec de les obres de la Casa Milà; la remodelació de Montjuic va ser obra seva com, també, la Font de la Plaça d’Espanya de Barcelona (1929).
    L’any 1926 és nomenat, per concurs, arquitecte municipal de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat (Barcelona). En aquesta localitat es refugia durant la Guerra Civil i s’hi va construir, el 1932, la seva pròpia casa d’estiu, la Torre Jujol.
    En el mateix municipi també es troben, d’en Jujol, la Torre de la Creu (1913-1916), la casa pairal de Can Negre (1915-1926), o la Torre Serra-Xaus (1921-1927).
    L’ajuntament de Sant Joan Despí organitza visites guiades per la seva ruta modernista. Podeu trobar més informació a la seva pàgina web: http://www.sjdespi.cat
    I en pintura, Jujol es pot considerar el primer artista abstracte. Un bon exemple n’és el cadirat del cor gòtic de la Catedral-Seu de Palma de Mallorca, pintat l’any 1910.
    Espero que algun dia podeu gaudir de totes aquestes obres modernistes, i establir les semblances adients amb el Park Güell i la Colònia Güell, que just acabem de visitar.
    Gràcies a tots/es i fins aviat,
    Concepción Mostazo

  8. Poques son les ocasions que els estudiants de l’UOC tenim per gaudir de jornades en les que mes enllà de les interminables pàgines dels temaris podem assaborir les avantatges que la presencialitat aporta. Però quan aquestes ocasions esdevenen a la vegada un exemple de l’exercici de les humanitats aplicades a un cas pràctic, l’assistència esdevé ineludiblement obligada. I es que el Professor Joan Campàs ens proposa l’estudi de les humanitats no com un recull de coneixements mes o menys amplis de diferents disciplines de la producció humana: filosofia, historia, política, arts, literatura…sinó com l’adquisició de les capacitats i competències necessàries per a obrir una mirada amplia davant de qualsevol objecte d’estudi en concret i de la vida que ens envolta en general.
    Així en aquest seminari que en principi es centrava en un personatge mes o menys proper a tots els catalans i si mes no barcelonins, icona del modernisme i de la catalanitat poc a poc anem descobrint com d’artificials i d’intencionats son aquests preceptes. Ni Gaudí era modernista ni va ser tampoc proper al poble català, mes aviat arquitecte ancorat al passat, de difícil caràcter i tracte i que va treballar sempre al servei de les elits i les ideologies dirigents de les quals es sentia també partícip.
    I es que com a humanistes que aspirem a ser ,es quasi obligat qüestionar-nos pràcticament tot el coneixement que hem construït sobre bases tenyides d’ideologies interessades i dirigides a convertir-nos en individus inofensius i innocus per al sosteniment de les estructures del poder.
    Com a humanistes no es podem quedar amb la construcció d’un anàlisi de l’obra d’art des del punt de vista del gust personal que tant interessa als que volen convertir l’espectador en consumidor de cultura. Em de centrar-nos en la seva significació. Arribar a l’artista a través de l’obra, i de l’artista a la seva relació amb la societat que l’envolta, i d’aquesta relació a la realitat social en si. I es per mitja d’anàlisi com aquests que al llarg del seminari vàrem poder, per exemple, concebre les Colònies no com el gran avenç industrial de la societat catalana que tal vegada van ser, sinó com una forma d’esclavatge i control del cos i l’anima del poble, un sistema d’explotació laboral salvatge en molts casos i on el patró no tenia res que envejar a la figura del cacic del sud d’Espanya. Sols així podrem entendre com de esbiaixat es el coneixement col•lectiu que se’ns proposa, com d’artificial és la identitat i la cultura col•lectiva a la que se’ns remet sovint, centrada només en exaltar l’ ideologia de les elits dominants i que deixar en l’inexorable anonimat experiències populars de gran valor.
    Construir-nos com elements crítics en el coneixement de la mà d’experiències com aquesta, amb neu inclosa resulta a partir d’ara cita indiscutible. Espero retrobar-me amb tots vosaltres en la pròxima!

  9. Benvolguts companys i companyes,

    Dissabte vàrem descobrir uns aspectes de la història de Catalunya que no solen formar part de la narració habitual. Vam tenir l’oportunitat de conèixer alguns aspectes d’un Eusebi Güell com a exponent de de la burgesia catalana de l’especulació immobiliària, amb rendes familiars provinents del tràfic d’armes i d’esclaus. Vàrem descobrir també l’afany d’aquestes elits per perpetuar-se al marge de la societat vulgar, per això s’encarregà a Gaudí la construcció d’un Park Güell que fos el “temple” d’uns quants escollits, envoltat de tota una simbologia maçona. Realment els treballadors de tombants de segle XX ho van tenir molt cru entre la Rosacreu maçona i la Rosa de Sang dels anarquistes més radicals.

    Em quedo amb el comentari d’en Joan Campàs; adquirir coneixement i cultura només per a vantar-se’n és un acte burgès i banal. El coneixement s’ha de posar al servei de la crítica i de la voluntat de canviar les coses.

    Carles Masats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*