Espanya, en què és diferent?

«Son españoles… los que no pueden ser otra cosa»[1]                                               Antonio Cánovas del Castillo, 1876 (en la redacció de l’article 1 de la Constitució)

Segons el darrer informe PISA (Programme for International Student Assessment) de l’OCDE, Espanya ocupa, en educació, el lloc 26 dels 34 països analitzats i, alhora,  és líder en atur amb el 26,6 % a finals del 2012. És aquest el fet diferencial d’Espanya respecte els països de l’eurozona? De fet, aquestes dades en serien més aviat una conseqüència. Podem rastrejar-ne l’origen?

Durant el franquisme va aparèixer l’eslògan turístic «Spain is different» per a promocionar la diversitat paisatgística i l’exotisme. Potser val la pena retenir en què, de què i de qui és diferent. Per esbrinar-ho, podem seguir a Álvarez Junco, i jugar al joc de les similituds i les diferències.

Angulo

Continua llegint

Literatura europea i patrimoni

imageEls Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals. 

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), el Museu Episcopal de Vic (MEV) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

Informació i inscripcions.

Els fets del 6 d’octubre

Els fets del 6 d’octullibrebre de 1934 són un d’aquells esdeveniments històrics incòmodes. Entre d’altres raons, perquè malgrat els anys passats, no estem davant d’una simple disquisició entre historiadors i erudits, sinó davant d’un mite encara avui present en el debat polític, ideològic i institucional. L’aparició del llibre del jove historiador Manel López Esteve (Lleida, 1981), Els fets del 6 d’octubre de 1934 (Editorial Base, Barcelona, 2013) ens permet acostar-nos d’una forma rigorosa a uns esdeveniments molt més polièdrics del què sempre se’ns havia dit.

Continua llegint

Dia de la poesia catalana a internet

Benvolguts i benvolgudes,

Aquest diumenge dia 17 de març se celebra el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa de lletrA per difondre la poesia en català a través de les xarxes socials. Durant tot el dia, es proposen accions a Twitter, Facebook, Google+ i la blogosfera; les trobareu explicades al web de lletrA.

L’edició d’enguany, que és la tercera, té com a novetat la col·laboració amb Catalunya Ràdio; una trentena de treballadors de l’emissora (presentadors, redactors, guionistes, etc.) han posat veu a una selecció de poemes d’autors catalans que es poden llegir en xarxa a través de lletrA. Podeu veure i escoltar les seves lectures aquí.

La idea és que diumenge tothom que ho vulgui comparteixi a les xarxes els seus versos preferits, bé sigui en forma de text o aprofitant enllaços poètics com els que posen al nostre abast recursos com el web de Catalunya Ràdio, Música de Poetes o poesiacatalana.cat.

Us convidem a participar-hi vosaltres de la manera que més us agradi; entre tots, segur que aconseguirem que diumenge les xarxes vagin plenes a vessar de versos en català!

És l’Espanya actual un exemple de la crisi de l’estat-nació?

L’article de Josep Fontana, La deriva nazi del Partit Popular, m’ha servit de punt de partida per a aquesta reflexió sobre la complexa relació entre Espanya i Catalunya en un context de sistema democràtic. Des del govern de Catalunya s’apel·la a la democràcia per a dur a terme la consulta sobiranista; des del govern de Madrid s’apel·la a la democràcia per a declarar il·legal aquesta consulta. Els primers diuen que és el poble català qui té dret a decidir el seu futur; els segons afirmen que el subjecte de sobirania és el poble espanyol.

I aquí topem amb dues idees diferents i diferenciadores de «realitat nacional» i de «legitimitat democràtica»: o bé la nació existeix al marge de la consciència del poble que l’habita, o bé la nació es construeix, i és filla de i en la lluita pels drets democràtics. Per tant, Catalunya (o Espanya) és una nació es digui el que es digui i es cregui el que es cregui, o bé Catalunya (o Espanya) és una nació perquè vol aprofundir en les llibertats i els drets democràtics per a tothom, des de la seva experiència i perspectiva històrica, social i econòmica, en interacció amb d’altres models i processos nacionals. Per tant, la nació és (des de sempre i per sempre), o bé la nació és un procés de construcció i aprofundiment democràtics (és fruit d’una consciència col·lectiva).

Continua llegint

Per què el PP utilitza la Constitució contra les propostes sobiranistes?, o de com es pot manipular el patriotisme constitucional de Habermas

Punt de partida: en les societats complexes, els mites, tabús i certeses inqüestionables, o el suport religiós o metafísic a les normes, sembla que ja no serveixen per a complir la funció d’integració social. Aquesta funció integradora només pot complir-se efectivament si les normes posseeixen un element de legitimitat que depassa la seva pura imposició coactiva i possibilita la mínima acceptació necessària per al seu seguiment. La legitimitat de les normes depèn de com aquestes normes hagin estat creades. Són legítimes quan, segons Habermas,  els seus destinataris “poden al mateix temps sentir-se, en conjunt, com a autors racionals d’aquestes normes”, és a dir, quan el procediment de creació de les normes reprodueix el procediment argumentatiu i consensual de la raó comunicativa, és a dir, quan es segueix el procediment democràtic sense distorsions.

Quan els destinataris de les normes no se’n senten autors, pel fet de no provenir d’un procés legislatiu de caràcter democràtic, aquestes normes no seran majoritàriament complertes i aquest ordenament no exercirà la funció d’ordre i coordinació de conductes que al dret li correspon. Ara bé, es pot constatar també que els ordenaments menys democràtics han aconseguit i aconsegueixen imposar les seves normes per damunt de qualsevol sentiment dels sotmesos a elles (per exemple, les normes jurídiques del nazisme que no provocaren precisament el rebuig dels alemanys), o que el fet de “sentir-se’n autors” es pot induir amb els mitjans i tècniques de l’Estat modern, i fins i tot aconseguir un grau d’unanimitat que mai es dóna en democràcia (ex. els referèndums dels dictadors que aconsegueixen un 95 % d’acceptació de les seves iniciatives legislatives). Amb tot, Habermas manté que un dret només compleix racionalment la seva funció integradora quan es fruit del discurs racional, d’un procés participatiu.

Habermas

Continua llegint

Tenia Yahvè una esposa?, o la divinitat en clau de gènere

Llegim a la Bíblia:

«16 “I tu no intercedeixis per aquest poble, i no elevis a favor d’ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t’escoltaré.
17 Que no veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem?
18 Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi.
Jr. 7:16-18

16 “Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;
17 al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.
18 Però des que hem deixat d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.
19 I si nosaltres, les dones, oferim encens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el consentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”Jr. 44:16-19

17 Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?”
18 Replicà Elies: “No sóc jo el pertorbador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals.
19 Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.” 1R. 18:17-24

7 I fins va arribar a posar dins el temple l’escultura d’Asherah que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: “Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel» 2R. 21:7

«4 Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va destruir les imatges d’Asherah, i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel havien estat cremant-li encens.»  2R. 18:4

21 No plantis cap arbre ni cap Asherah, al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu.
22 Ni hi erigiràs tampoc cap estàtua d’aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta.                Dt. 16:21-22

4 Llavors, el rei va ordenar al gran sacerdot Helquies i als sacerdots suplents i als guardians de la porta que traguessin del temple del Senyor tots els objectes dedicats al culte de Baal, d’Ahserah i de tota l’estelada, i els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i dugué les cendres a Bet-El.
5 Va suprimir els sacerdots pagans que els reis de Judà havien instituït i que oferien encens als llocs alts, a les ciutats de Judà i als voltants de Jerusalem, i els qui oferien perfums a Baal, al sol i a la lluna, als signes del zodíac i a tota l’estelada.
6 Va treure la imatge d’Asherah del temple del Senyor cap als afores de Jerusalem, al torrent de Cedró, i allà la va cremar; la va reduir a pols i llançà les cendres a la fossa comuna.
7 També va enderrocar les cases de prostitució sagrada que hi havia dins el temple del Senyor, on les dones teixien ornaments per a Asherah.  2R. 23:4-7

Qui és aquesta reina del cel de la que parla Jeremies, o aquesta Asherah que surt, pel cap baix, quaranta vegades a l’Antic Testament? Per què ha desaparegut tota presència femenina en la divinitat creadora? Per què les religions monoteistes (judaisme, cristianisme, islam) no tenen Mare?

InnanaAsherah

Continua llegint

Pot ser Espanya una nació sense símbols nacionals?

“Atès que Espanya no existeix com a nació, el deure dels intel·lectuals és construir Espanya” José Ortega y Gasset (1910)

Quan s’estudia la Història contemporània d’Espanya, hom constata l’existència de molta bibliografia sobre la temàtica dels nacionalismes català, basc i gallec, i una gran mancança d’estudis sobre el nacionalisme espanyol, més sorprenent si tenim present que el catalanisme i el basquisme qüestionen l’existència d’aquesta nació espanyola identificada amb l’Estat espanyol. A més, sempre que es parla de nacionalisme quasi bé tothom pensa en el nacionalisme català, basc o gallec, i quasi mai en el nacionalisme espanyol. És que no existeix el nacionalisme espanyol? És que la nació espanyola ha existit des de sempre?.

Fusi     Borja

Continua llegint