“La cinefília d’Espriu”

fotoAvui s’estrena “La cinefília d’Espriu”, un cicle que ofereix la Filmoteca de Catalunya amb motiu de l’Any Espriu. Es podrà gaudir del 30 d’abril al 16 de maig. Aquest cicle inspirat en l’escriptor, posa de manifest l’atracció que Espriu sentia pel guió cinematogràfic i el sèptim art. Són diverses les vegades que va fer referència a cineastes, ara ja, històrics. Fritz Lang, Michelangelo Antonioni i Georg Wilhelm Pabst, són alguns dels directors escollits per complementar l’univers Espriu.

Avui a les 18.30h, es projecta ‘M’ de Fritz Lang, clàssic de clàssics. Seguidament s’organitza una taula rodona, amb la participació de Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu i Teresa Iribarren, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. En aquesta taula rodona, ens ajudaran a contextualitzar la figura de l’escriptor i poeta i, descobrir la seva relació amb la gran pantalla.
No us ho perdeu!

La lluita política a Internet: Wikileaks, Anonymous i Hacktivistas

Margarita Padilla, coneguda ciberactivista i analista de la interacció entre Internet i política, acaba de publicar El Kit de la lucha en Internet. Para viejos militantes y nuevas activistas (Traficantes de Sueños, Madrid, 2012). L’obra analitza de forma profunda i original les noves eines que Internet posa a l’abast de la lluita política per la transformació social. Amb un discurs amè i accessible – malgrat el caràcter tecnològicament sofisticat d’algunes d’aquestes eines – Padilla aconsegueix identificar magistralment l’especificitat de les lluites polítiques a Internet, a partir d’una radiografia acurada de tres episodis o fenòmens recents a la xarxa: Wikileaks, Anonymous i Hacktivistas.

El-kit-de-la-lucha-en-Internet_portada_completaDes del punt de vista de l’autora, Internet no és només un nou espai o instrument per a la lluita política, sinó que ha esdevingut ella mateixa un objecte de conflicte polític on s’està jugant, bàsicament, l’accés, l’explotació i el control d’un nou tipus de béns: els béns immaterials. Aquest bens tenen característiques força especials: no es desgasten per l’ús – en molts casos, fins i tot, el seu valor augmenta com més s’utilitzen -, es multipliquen sense cost – tant costa produir una còpia com cent mil -, no són fàcilment excloïbles – és molt difícil permetre el seu ús a algunes persones i excloure’n a d’altres -, tampoc son rivals – el fet que algú els utilitzi no impedeix que una altra persona ho faci, fins i tot simultàniament – i es construeixen els uns a partir dels altres – són, a la vegada, productes i mitjans de producció. Els béns immaterials no són només música i pel•lícules, sinó programes informàtics, coneixement –inclòs el coneixement científic i tecnològic -, noves formes de participació política, o noves formes d’intercanvi econòmic.

Per tal d’exercir el control econòmic sobre aquesta mena de béns, que gràcies a Internet han esdevingut abundants, determinats agents socials i empresarials intenten imposar-hi una escassedat artificial. Ho fan, principalment, mitjançant les lleis de propietat intel•lectual (expandint el seu abast, multiplicant els mecanismes de persecució i enfortint els càstigs per la seva infracció) o, amb la complicitat dels Estats, per mitjà de la censura directa (tancant pàgines web). Es tracte, per tant, d’una lluita que és a la vegada econòmica i política.

julian-assange-en-time2L’obra analitza les particularitats d’aquesta lluita i, especialment, els seus elements novells pel que fa a l’acció política, a partir de tres casos que, a priori, semblen força diferents i allunyats. D’una banda Wikileaks, la plataforma de publicació de filtracions que va ser tancada – sense ordre judicial i amb la col•laboració de grans empreses que, en teoria, han de defensar els seus clients – arran de la publicació dels cables de les ambaixades americanes. Entre d’altres coses Wikileaks posa de manifest que a Internet no tenim drets i que el que hi fem, ho fem només mentre ens ho permeten.

Més enllà de la personalitat controvertida del seu líder, Wikileaks és un fenomen remarcable per molts motius. En primer lloc, Wikileaks no va desvetllar veritables secrets; simplement va confirmar documentalment el que ja se sabia. Va ser durament atacada, al contrari que els diaris que van publicar, de fet, els cables – per als poderosos Internet sembla resultar més perillosa que no pas la premsa convencional. A diferència d’aquesta premsa, Wikileaks no té una línia política afí a un partit, no s’ajusta als paràmetres tradicionals d’esquerra i dreta i no vol enderrocar un govern per substituir-lo per un altre de més propici. Ni tan sols es presenta com anti-sistema – quelcom que la fa difícil de desqualificar des de l’estatus quo. Simplement vol aprofundir la llibertat d’expressió i la transparència dels governs i les grans corporacions. Un discurs que, malgrat la seva aparent neutralitat, acaba sent inacceptable pel sistema que farà tot el que calgui – legal o il•legalment – per eliminar-lo.

Per últim, Wikileaks no analitza ni comenta la informació: l’ofereix en cru per tal que altres l’examinin i en treguin conclusions. Com diu l’autora, és un dispositiu inacabat que renuncia al control absolut del seu producte: són altres qui l’han de completar afegint-t’hi sentit; funciona, doncs, com una metàfora d’Internet on la intel•ligència rau en els nodes, en la pròpia xarxa i no en un centre de comandament.

1110533077_anonymousWikileaks fa també palès el valor de l’anonimat en la política actual – recordem que Wikileaks garanteix l’anonimat dels que filtren la informació. Però l’anonimat com a instrument polític adquireix una força insospitada amb Anonymous.

Resulta difícil caracteritzar Anonymous. No és una organització, no té estructura ni dirigents; per no tenir, no té ni pàgina web. És una comunitat difusa d’activistes que, entre d’altres coses, fa campanyes o accions de protesta –incloent els coneguts atacs DoS de denegació de servei – contra institucions racistes, que afavoreixen la censura a Internet o que, per exemple, boicotegen Wikileaks. A l’Estat espanyol, per exemple, es van fer visibles amb una manifestació (amb caretes) durant una cerimònia dels premis Goya contra la llei Sinde-Wert. Anonymous és un exemple paradigmàtic d’una forma innovadora d’acció política caracteritzada com a swarming, que consisteix en l’autoorganització espontània i en temps real de moltes persones i grups dispersos, que es coordinen per dur a terme accions puntuals.

400px-Manual-portadaEl tercer fenomen analitzat per Padilla es hacktivistas, una comunitat de hackers polititzats que comparteixen recursos i organitzen, de forma assembleària i mitjançant la xarxa, campanyes i accions de resistència sota tres principis fonamentals: 1) la construcció d’una societat i una cultura lliure, oberta i participativa a través d’eines lliures; 2) el dret a la privacitat; i 3) el desig d’experimentar lliurement. A l’estat Espanyol han sigut particularment actius contra la llei Sinde-Wert o en l’afer Bankia.

Margarita Padilla és enginyera informàtica i exdirectora de la revista Mundo Linux. Va aprendre GNU / Linux en centres socials ocupats i amb altres hackers, va fundar Sindominio.net. Actualment forma part de la cooperativa Dabne-Tecnologies de la Informació, una empresa especialitzada en la implementació de biblioteques i arxius digitals, desenvolupament d’aplicacions web, projectes d’integració de tecnologies en l’educació, consultoria i implementació de projectes amb programari lliure. Ha publicat molts textos sobre els usos socials i polítics de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El llibre ha estat publicat per Traficantes de sueños, una editorial (que també és, a la vegada, llibreria i distribuïdora) que pretén donar veu als moviments socials alternatius i que publica els seus textos amb Creative Commons, tant en paper, com en format digital i en obert a la seva web.

L’estètica del silenci a la música contemporània

SilencijgL’estètica del silenci a la música contemporània” és el Treball Final de Grau d’Humanitats de Xavier Maristany Carreras (febrer 2013), dirigit per la professora Laura Fontcuberta Famadas.

A tots els apassionats pel coneixement i la música, us recomanem la lectura d’aquest TFG, que el trobareu al Repositori Institucional de la UOC. Continua llegint

Revetlla de Sant Jordi a les Biblioteques

sant_Jordi_imgAvui 22 d’abril, la vigília del dia del Llibre, les biblioteques públiques de Catalunya celebraran, per primera vegada, la Revetlla de Sant Jordi. Aquesta iniciativa, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyaomplirà les biblioteques de tastets literaris, concerts, poemes musicats, premis literaris, clubs de lectura, hores del conte i un etcètera molt llaminer per a tots els enamorats dels llibresUn bon preludi per anar preparats pel dia de la rosa i el llibre.

Trobareu més informació en aquest enllaç i també l’article de Laura Basagaña publicat a Núvol.

Si voleu seguir la Revetlla de Sant Jordi a les Biblioteques, ho podeu fer mitjançant l’etiqueta #revetllasantjordi.

Itinerari-seminari sant Pere de Casserres – santuari de Cabrera

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 20 d’abril es va  realitzar l’itinerari-seminari sant Pere de Casserres – santuari de Cabrera, amb els 47 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (centrat en el monestir de sant Pere de Casserres) va tenir dos eixos centrals:

1. El paper de Casserres en el repoblament d’Osona

  • breu història de la creació de la Marca Hispànica fins a la configuració de la Catalunya Vella
  • castells i monestirs com a organitzadors i vertebradors del territori

2. Lectures sòcio-econòmiques i artístiques d’un monestir

  • aspectes urbanístics: l’evolució de la casa des de Mesopòtàmia a l’època medieval, passant per Grècia i Roma, i l’aparició de la façana. El paper del claustre i la distribució de les diverses dependències (refetor, cuina, sala capitular, escriptori…). El dormitori i l’obsessió per la homosexualitat
  • l’arquitectura romànica: relació amb l’arquitectura romana. Aspectes tècnics: carreus, arcuacions llombardes, lesenes, òculs, opus spicatum… La volta i les forces que genera
  • el temple: comparació temple grec i romà, la basílica. Simbolisme: nau central, arcs formers, transsepte, presbiteri, volta
  • la sagrera: la Pau i Treva de Déu, l’estructura urbanística de les ciutats medievals
  • l’acumulació primitiva de capital: els impostos (delme), la ratio, les formes primitives de capitalisme

El segon seminari (la geografia del meu país) va consistir en una visualització d’alguns dels components més rellevants dels aspectes geofísics, des de la Mediterrània del golf de Roses fins a Montserrat, passant pel Canigó i Puigmal (Pirineu), Puigsacalm, Cadí, Pedraforca i serra d’Ensija (pre-Pirineu), el Monseny i La Mola (serralada pre-litoral), la plana de Vic…

El tercer seminari (la revolució feudal) va debatre com, en un context de creixement econòmic i comercial, els pagesos van perdre la llibertat i el dret de propietat sobre la terra que conreaven (pel dret d’aprisió) i van quedar sotmesos a una noblesa que els va imposar, per la violència, un règim senyorial. La lluita entre nobles, església i pagesia per a l’apropiació de l’excedent, es segellà amb un pacte (foedus) base de la revolució feudal.

El quart seminari (la misogínia i la vida cavalleresca) va presentar els següents punts de discussió:

  • els orígens del patriarcat
  • la misogínia a l’Antic Testament: el cas d’Asherah
  • misogínia, croades i reforma religiosa: el cas de l’excomunió del rei de França Felip I pel papa Urbà II
  • el paper de les dones en la misogíniaSanta_Maria_de_Cabrera

A més dels materials que es podien consultar per a preparar aquest itinerari-seminari, es van recomanar els següents llibres:

Georges Duby (2013). El caballero, la mujer y el cura. El matrimonio en la Francia feudal. Madridr. Taurus. 1ª impr. 336 pàgs.

Marvin Harris (2012). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro de bolsillo. Biblioteca de autor,3150). 2ª impr. 304 pàgs.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

 

 

Un Sant Jordi ple de veus

Catalunya Ràdi03_imatge_autor.0o i la UOC us convidem a compartir i recomanar els vostres llibres de Sant Jordi mitjançant les xarxes socials i les etiquetes #perSantJordiRegalo i #jollegeixo.

Volem conèixer veus, gustos i recomanacions de totes les persones que formeu les comunitats lectores a la xarxa i, amb la cooperació de tothom, elaborarem la llista dels millors llibres de Sant Jordi 2013.

Tots els tuits i missatges de Facebook i Google+ que continguin una de les dues etiquetes entraran en el sorteig d’un cap de setmana per a dues persones al Priorat, on conviuran amb l’escriptor Jordi Puntí.

Consulteu tota la informació a LletrA, portal de literatura catalana a Internet. Us animem a participar-hi!

Nazismo y clase obrera (1933-1993) de Sergio Bologna. Madrid: Akal, 1999.

Durant més de mig segle, la qüestió alemanya ha estat un dels grans temes de la historiografia actual, el ventall de recerques en aquest àmbit han versat des de l’ampli i sostingut debat sobre la “via especial” o Sonderweg fins a la tesi de la culpa col·lectiva del poble alemany.

31pPcVKeEsL._SL500_AA300_
Les anàlisis sobre el nacionalsocialisme segueixen sense esgotar-se i el llibre de Sergio Bologna, Nazismo y classe obrera, ens serveix aquí per il·luminar no només la pertinència dels nous enfocaments historiogràfics que suposen textos com aquest, sinó també, comprendre què context -com bé relata l’autor en un extens pròleg- va permetre l’emergència de tal gir en l’adopció de noves perspectives sobre els anys previs i posteriors a l’ascens d’Hitler al poder. De la mateixa manera, aquesta obra és tot un al·legat a la pertinència d’una historiografia encarregada de desenterrar algunes experiències revolucionàries de l’època que, aombrades per la història oficial, despatxaven els models establerts d’interpretació socialdemòcrates o comunistes que van ser vigents fins a 1989.
En un interessant pròleg, Bologna relata la seva experiència investigadora com a historiador. Exiliat de forma voluntària a terres germanes per prosseguir amb els seus treballs sobre la classe obrera durant el Tercer Reich -sobre la formació dels Arbeiterräte o consells obrers- i en uns anys en els quals Alemanya occidental, al contrari d’Itàlia, va ampliar l’esfera de la democràcia i de l’Estat social. Continua llegint

XXIV Trobada de l’Associació Espanyola James Joyce

James Joyce ha estat un dels escriptors més importants del segle XX. La seva obra literària, i en especial la mítica novel·la Ulisses, continua captivant els lectors i propiciant que sigui objecte de múltiples estudis per part d’acadèmics d’arreu. L’Associació Espanyola James Joyce, que reuneix especialistes amb l’objectiu de promoure la difusió i l’estudi de l’obra de l’irlandès, celebra una trobada anual per conversar sobre matèria joyceana.

Enguany la trobada es realitza a Barcelona els dies 24 i 25 d’abril i compta amb la coorganització dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB i l’Institut d’Estudis Catalans.

Podeu trobar tota la informació de l’acte i el formulari d’inscripció en aquest enllaç.

Sant Pere de Casserres i Santa Maria de Cabrera

imatge1Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 20 d’abril la visita al monestir de sant Pere de Casserres i al santuari de santa Maria de Cabrera, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

• El monestir i la vida monàstica
• Vida cavalleresca i discurs misogin
• 
La revolució feudal a Catalunya

Continua llegint