Nazismo y clase obrera (1933-1993) de Sergio Bologna. Madrid: Akal, 1999.

Durant més de mig segle, la qüestió alemanya ha estat un dels grans temes de la historiografia actual, el ventall de recerques en aquest àmbit han versat des de l’ampli i sostingut debat sobre la “via especial” o Sonderweg fins a la tesi de la culpa col·lectiva del poble alemany.

31pPcVKeEsL._SL500_AA300_
Les anàlisis sobre el nacionalsocialisme segueixen sense esgotar-se i el llibre de Sergio Bologna, Nazismo y classe obrera, ens serveix aquí per il·luminar no només la pertinència dels nous enfocaments historiogràfics que suposen textos com aquest, sinó també, comprendre què context -com bé relata l’autor en un extens pròleg- va permetre l’emergència de tal gir en l’adopció de noves perspectives sobre els anys previs i posteriors a l’ascens d’Hitler al poder. De la mateixa manera, aquesta obra és tot un al·legat a la pertinència d’una historiografia encarregada de desenterrar algunes experiències revolucionàries de l’època que, aombrades per la història oficial, despatxaven els models establerts d’interpretació socialdemòcrates o comunistes que van ser vigents fins a 1989.
En un interessant pròleg, Bologna relata la seva experiència investigadora com a historiador. Exiliat de forma voluntària a terres germanes per prosseguir amb els seus treballs sobre la classe obrera durant el Tercer Reich -sobre la formació dels Arbeiterräte o consells obrers- i en uns anys en els quals Alemanya occidental, al contrari d’Itàlia, va ampliar l’esfera de la democràcia i de l’Estat social. Continua llegint