L’estètica del silenci a la música contemporània

SilencijgL’estètica del silenci a la música contemporània” és el Treball Final de Grau d’Humanitats de Xavier Maristany Carreras (febrer 2013), dirigit per la professora Laura Fontcuberta Famadas.

A tots els apassionats pel coneixement i la música, us recomanem la lectura d’aquest TFG, que el trobareu al Repositori Institucional de la UOC.

Us exposem un breu resum sobre les línies argumentals centrals d’aquest TFG:

L’objectiu principal és aprofundir en la relació que mantenen la música i el silenci, un fita ambiciosa molt ben assolida. Per arribar-hi, l’autor estableix quatre eixos temàtics que el portaran a determinar la seva qüestió inicial. Una primera part de la recerca pren el nom de “Entendre el silenci”, un recorregut que contextualitza el sentit i significat del silenci per determinar la seva comprensió en la música contemporània. Seguidament el discurs del treball se centra en el tractament filosòfic, sobretot els diàlegs que s’estableixen entre música, filosofia i silenci en bona part del segle XX, amb especial dedicació a l’anàlisi del discurs de Theodor Adorno, Eugenio Trías i Vladimir Jankélévitch, entre altres. Un tercer punt que ens aproxima a la vegada que complementa la comprensió és mitjançant l’art. No podien passar desapercebudes les interrelacions presents en aquest camp. Cinema, pintura, poesia i un llarg etcètera, seran la matèria prima per exemplificar l’ús del silenci en la creació artística: l’art com a expressió d’allò que no pot ser dit i el límit. I finalment, l’últim punt està dedicat a l’objectiu inicial d’aquest TFG, la mirada des de la música.John_Cage John Cage, Giacinto Scelsi i Salvatore Sciarrino són alguns noms de compositors que seran referents pioners.

Us convidem a endinsar-vos dins d’aquest sorollós treball sobre el silenci i, segurament, un cop finalitzada la lectura, parlar de “4’33’’” de John Cage serà la punta del iceberg del que representa el silenci a la música contemporània.  A continuació, us adjuntem un fragment del treball com a mostra:

“Hem construït una teoria del coneixement a partir del jo. I el jo sona, com va demostrar John Cage. El jo viu. Això fa que sentim sovint el silenci com una amenaça des de fora i mirem d’omplir-lo constantment. El silenci, entès així, ens portaria fora de si, a un altre lloc molt més gran que nosaltres: l’horitzó, el cosmos.”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*