L’angoixa, Kierkegaard i nosaltres (per Ramon Alcoberro)

L’angoixa és la possibilitat de la llibertat: però, gràcies a la fe, aquesta angoixa posseeix un valor educatiu absolut: perquè corroeix totes les coses del món finit i acaba amb totes les seves il·lusions.
Søren Kierkegaard: El concepte de l’angoixa (1844).

L’any 1844, mentre a París un jove Marx redactava els Manuscrits d’economia, política i filosofia, a Dinamarca Søren Kierkegaard sota el pseudònim de Vigilius Haufniensis [El vigilant de Copenhague], publicava un llibre estrany i destinat a trasbalsar consciències: El concepte de l’angoixa. Tots dos filòsofs són fills d’una època de dubte i de crisi de la consciència romàntica. I ambdós reflexionen sobre la llibertat per acabar proposant-nos respostes profundament diferents que (cadascuna a la seva manera) hem continuat rumiant fins avui, i continuaran obsedint-nos encara molt més temps. El tema de Marx és el de les raons que fan de la llibertat una ficció i la seva sospita és que el destí de l’home consisteix a viure presoner de les diverses formes de la misèria (alienació), provocada per un món on tot ha estat reduït a diners. La reflexió de Kierkegaard, en canvi, anava en una direcció menys social i més psicològica: es preguntava si l’angoixa era el sentiment que inevitablement hauria de definir l’existència dels humans moderns i per què no resulta possible esquivar-la. El que vol esbrinar l’obra del filòsof danès és quina relació hi ha entre l’experiència de la llibertat i el sentiment de l’angoixa i per què l’existència individual dels humans concrets, trufada de misèries a cada pas, és inseparablement construïda d’inseguretats i de llibertat a parts iguals.

20110812122335_suscampsoptiques172ppp
Avui potser ens sorprèn poc la pregunta kierkegaardiana: en sembla del tot normal que la inseguretat i l’angoixa formin part del nostre paisatge moral (ser modern vol dir viure estressat, cansat, angoixat). Assumim l’angoixa i el malviure quotidià com si fos un estat natural o, com a mínim, inevitable. Però això no sempre havia passat. De Montaigne a Locke, per exemple, una vida lliure era també, i inseparablement, una vida harmònica, concebuda a partir d’un model d’autosuficiència estoica. Només amb la crisi de la il·lustració el món es va tornar un lloc poc confortable, brut alhora pel sutge de les fàbriques i per la misèria moral dels barris plens d’obrers mal pagats. Mala peça per als qui encara poguessin creure en la virtut de la reconciliació cristiana. Kierkegaard representa un trencament en la consciència dels humans moderns, en la mesura que fou ell qui endevinà que viure com a modern era viure en el desconcert. La tragèdia de la vida humana, llegida en clau kierkegaardiana, és que està, per a sempre, vinculada a l’angoixa – i a la terrible impossibilitat d’alliberar-nos-en.

Continua llegint

El suïcidi de l’Aaron Swartz o el cost de posar el coneixement científic en obert

El passat mes de gener, l’escriptor i activista d’Internet Aaron Swartz, es va suïcidar a l’edat de 26 anys. Acusat per un fiscal federal dels EEUU d’obtenir informació de forma il•legal i de voler fer-la accessible a través de xarxes peer-to-peer, s’enfrontava a una possible sentència de 35 anys de presó i una multa de fins a un milió de dòlars. La informació que Swartz havia descarregat il•legalment no consistia en dades bancàries privades, en informes militars o del govern, ni en informació confidencial de cap tipus. Es tractava de quelcom molt diferent: articles científics ja publicats abans. En concret, un conjunt de 4,8 milions d’articles publicats en revistes científiques i allotjats al repositori digital JSTOR, que Swartz planejava fer públics de forma oberta i gratuïta.

aaron-swartz
Swartz havia estat molt actiu en diversos moviments socials en defensa de la cultura lliure – la cultura, per cert, no és només l’àmbit de la creació artística sinó també el de les ciències i les tècniques. Recentment havia estat molt implicat en la campanya contra l’aprovació de la Stop Online Piracy Act, coneguda com SOPA, una llei nord-americana que pretenia enfortir el control sobre Internet par tal de detectar violacions de drets d’autor i, subseqüentment, permetre el tancament, per part de l’administració, de pàgines web.

Als Estats Units existeix un servei on line que permet accedir, previ pagament, a una gran quantitat de documents jurídics sobre casos federala (sentències, per exemple): PACER (Public Access to Court Electronic Records) , un servei gestionat per l’Oficina d’Administració dels Jutjats dels Estats Units. L’any 2008, Swartz va descarregar i alliberar un 20% dels registres d’aquesta base de dades argumentant que es tractava de documentació pública i que per tant l’accés als documents hauria de ser lliure i gratuïta per a qualsevol ciutadà nord-americà. Encara que el FBI es va mobilitzar i va començar una investigació, finalment va decidir no presentar càrrecs contra Swartz.

jstor_logo_large
JSTOR és un dels diferents repositoris digitals d’articles científics que existeixen. Permet accedir a unes 2000 revistes a les biblioteques i universitats que s’hi hagin subscrit i paguin la quota corresponent. Al seu torn aquestes institucions poden donar accés al contingut als seus membres: estudiants i professors d’universitat principalment. Un ciutadà que no pertanyi a una d’aquestes institucions només pot accedir de forma gratuïta a un nombre molt limitat d’articles. Pot també pagar una subscripció individual o l’accés a un article determinat (38 $, per exemple, per un article de 12 pàgines). No cal dir, que els diners que JSTOR recapta no compensen els autors, sinó els editors de les revistes.

expensive_scienceEl dramàtic desenllaç del cas Swartz posa de relleu dos fets preocupants. D’una banda la situació paradoxal en què es troba l’accés a la ciència en un moment on, per primer cop a la història, disposem de mecanismes àgils i ràpids perquè sigui veritablement universal. Resulta realment desconcertant que resultats de recerques científiques que han estat majorment finançades amb fons públics, només siguin accessibles a una minoria o mitjançant un segon pagament de diners – el primer ja el fem amb els nostres impostos. De l’altra, el camí desbocat de les lleis de propietat intel•lectual que, lluny de promoure la creativitat i la seva arrel bàsica – l’intercanvi d’idees -, estan esdevenint cada cop més un instrument per a la censura i l’explotació econòmica de béns comuns, en benefici d’una minoria.

Arts i Humanitats a la UOC

Ja està oberta la matrícula per estudiar Humanitats a la UOC el proper curs acadèmic 2013-2014:

  • Grau d’Humanitats240 ECTS. Inici 18 de setembre de 2013   
    Grau que pretén proporcionar una formació que garanteixi el coneixement extens i profund de la cultura humanística.

D’altra banda, us informem que aquest nou curs acadèmic impartim noves titulacions:

Pots trobar la resta de Titulacions Homologades i de Postgrau que impartim des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC al nostre web.

Pasolini a la Filmoteca de Catalunya i al CCCB

PASOLINI Aquells que estiguin a Barcelona i els agradaria descobrir o redescobrir l’univers de Pier Paolo Pasolini, ho tindran ben fàcil.

Demà, 16 de maig, s’estrena a la Filmoteca de CatalunyaPasolini, el cinema de poesia”, una retrospectiva que inclou tota la seva obra filmada i també aquelles pel·lícules en les que va intervenir com a guionista o actor. Aquest cicle es podrà gaudir fins el 31 de juliol. En aquest enllaç trobareu tot el programa. La primera sessió serà demà a les 20.00h. S’inaugurarà amb una taula rodona amb la participació de Josep Maria Castellet, Roberto Chiesi i Xavier Juncosa. Posteriorment es projectarà Saló o le 120 giornate di Sodoma (1975), el darrer film que Pasolini va realitzar com a cineasta.

Aquest mateix mes el CCCB inaugura ‘PASOLINI ROMA’. Es podrà visitar del 23 de maig al 15 de setembre. L’exposició està fragmentada cronològicament en sis apartats i cada un correspon a una de les etapes vitals i creatives del protagonista a Roma, que hi va viure des del 28 de gener del 1950 fins la seva mort, 1975. Aquesta aproximació a l’escriptor i cineasta Italià mitjançant la relació que tenia amb Roma, s’hi veuran representades: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat i el cinema. Roma, més enllà d’un simple escenari, es converteix en un espai d’observació i transformació. És un projecte compartit entre el CCCB, Cinémathèque Française de París, el Azienda Palaexpo – Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin Gropius Bau de Berlín.

Us ho recomanem!

200 aniversari del naixement de Søren Kierkegaard.

(Per Laura Fontcuberta i Francesc Núñez)

Aquest 2013 es commemoren els 200 anys del naixement de Søren Kierkegaard. Conegut sobretot com el pare de l’existencialisme i  com a pensador cristià (encara que anticlerical), la seva reflexió filosòfica s’organitza a l’ombra de Hegel, que impregna la cultura del seu temps. Aquesta presència pertorbadora, però, deixa clara la situació singular que ocupa Kierkegaard en el context filosòfic, perquè la seva obra pretén ser, bàsicament, un ensenyament del Crist i entén la salvació com un retorn al cristianisme autèntic.

k

Així doncs, si el segle XIX aboca al gran riu del sistema abstracte i universal de Hegel, ens trobem que encara hi ha marge per a la proposta kierkegaardiana, que ens encamina cap a la veritat de l’existència individual. Al sistema abstracte, universal i objectiu, filosòfic amb totes les de la llei, de Hegel, Kierkegaard hi oposa la veritat de l’existència individual, de l’experiència humana concreta, subjectiva, irreductible, que cap sistema lògic pot atrapar en la seva eclosió vertiginosa.

Kierkegaard defineix tres etapes en l’evolució de la subjectivitat: la de l’estètica, que es correspon amb la seva joventut i té com a model a Don Joan i Faust, encarnació de la sensualitat i el dubte; la de l’ètica i, finalment, la de la fe, on l’home viu autènticament i es perfecciona a través de l’angoixa.
Malgrat la seva voluntat d’allunyar-se del pensament especulatiu, el seu llegat i la seva filosofia, que reposa sobre el concepte d’experiència viscuda, marcarà els pensadors del segle XX i cristal·litzarà en conceptes com ara el d’interioritat o negació. Alhora, obrirà pas a un nou discurs filosòfic, a un nou camí per fer-se comprendre. Una manera de filosofar en primera persona, en singular, que simpatitza amb la literatura. Particularment suggeridors, a parer nostre, són els seus escrits sobre la ironia i sobre la repetició.

Continua llegint

Viatge a Egipte – UOC (16ª ed.)

imagesDel 17 al 31 d’agost de 2013

«Vindrà un temps en què semblarà inútil que Egipte hagi honorat pietosament i amb inesgotable religiositat la divinitat, i tota la santa veneració dels déus caurà esvaïda. La divinitat, en efecte, es retirarà de la terra al cel, i abandonarà Egipte. I aquella terra que havia estat la seu de la religió perdrà la seva glòria, òrfena de la presència dels númens. (…) Llavors aquesta terra santíssima, seu de santuaris i de temples, serà plena de sepulcres i de morts. Oh Egipte, Egipte! De la teva religió tan sols sobreviuran les faules, incloses les més increïbles per als teus descendents, i només quedaran les paraules gravades sobre les pedres, que narraran les teves pietoses empreses…»

(Corpus Hermeticum, Asclepius, III, 24; segles II-III d.C.) Continua llegint