El suïcidi de l’Aaron Swartz o el cost de posar el coneixement científic en obert

El passat mes de gener, l’escriptor i activista d’Internet Aaron Swartz, es va suïcidar a l’edat de 26 anys. Acusat per un fiscal federal dels EEUU d’obtenir informació de forma il•legal i de voler fer-la accessible a través de xarxes peer-to-peer, s’enfrontava a una possible sentència de 35 anys de presó i una multa de fins a un milió de dòlars. La informació que Swartz havia descarregat il•legalment no consistia en dades bancàries privades, en informes militars o del govern, ni en informació confidencial de cap tipus. Es tractava de quelcom molt diferent: articles científics ja publicats abans. En concret, un conjunt de 4,8 milions d’articles publicats en revistes científiques i allotjats al repositori digital JSTOR, que Swartz planejava fer públics de forma oberta i gratuïta.

aaron-swartz
Swartz havia estat molt actiu en diversos moviments socials en defensa de la cultura lliure – la cultura, per cert, no és només l’àmbit de la creació artística sinó també el de les ciències i les tècniques. Recentment havia estat molt implicat en la campanya contra l’aprovació de la Stop Online Piracy Act, coneguda com SOPA, una llei nord-americana que pretenia enfortir el control sobre Internet par tal de detectar violacions de drets d’autor i, subseqüentment, permetre el tancament, per part de l’administració, de pàgines web.

Als Estats Units existeix un servei on line que permet accedir, previ pagament, a una gran quantitat de documents jurídics sobre casos federala (sentències, per exemple): PACER (Public Access to Court Electronic Records) , un servei gestionat per l’Oficina d’Administració dels Jutjats dels Estats Units. L’any 2008, Swartz va descarregar i alliberar un 20% dels registres d’aquesta base de dades argumentant que es tractava de documentació pública i que per tant l’accés als documents hauria de ser lliure i gratuïta per a qualsevol ciutadà nord-americà. Encara que el FBI es va mobilitzar i va començar una investigació, finalment va decidir no presentar càrrecs contra Swartz.

jstor_logo_large
JSTOR és un dels diferents repositoris digitals d’articles científics que existeixen. Permet accedir a unes 2000 revistes a les biblioteques i universitats que s’hi hagin subscrit i paguin la quota corresponent. Al seu torn aquestes institucions poden donar accés al contingut als seus membres: estudiants i professors d’universitat principalment. Un ciutadà que no pertanyi a una d’aquestes institucions només pot accedir de forma gratuïta a un nombre molt limitat d’articles. Pot també pagar una subscripció individual o l’accés a un article determinat (38 $, per exemple, per un article de 12 pàgines). No cal dir, que els diners que JSTOR recapta no compensen els autors, sinó els editors de les revistes.

expensive_scienceEl dramàtic desenllaç del cas Swartz posa de relleu dos fets preocupants. D’una banda la situació paradoxal en què es troba l’accés a la ciència en un moment on, per primer cop a la història, disposem de mecanismes àgils i ràpids perquè sigui veritablement universal. Resulta realment desconcertant que resultats de recerques científiques que han estat majorment finançades amb fons públics, només siguin accessibles a una minoria o mitjançant un segon pagament de diners – el primer ja el fem amb els nostres impostos. De l’altra, el camí desbocat de les lleis de propietat intel•lectual que, lluny de promoure la creativitat i la seva arrel bàsica – l’intercanvi d’idees -, estan esdevenint cada cop més un instrument per a la censura i l’explotació econòmica de béns comuns, en benefici d’una minoria.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comentaris per Eduard Aibar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Eduard Aibar

Eduard Aibar és professor als Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador del grup de recerca sobre Administració i Democràcia Electrònica (GADE) de l' Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. Imparteix docència sobre estudis de ciència i tecnologia i sobre disseny de la recerca en el grau d'Humanitats i en el Màster i Programa de Doctorat sobre Societat de la Informació i del Coneixement. Ha publicat nombrosos treballs sobre la interacció entre el desenvolupament cientificotecnològic i el canvi social i organitzatiu en àmbits com l' eGovernment, l'urbanisme o Internet. Actualment lidera un projecte de recerca sobre la relació entre ciència i producció col·laborativa (peer production); en concret el projecte explora la percepció, actitud i pràctiques del professorat universitari respecte Wikipedia. És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. És especialista en estudis de ciència i tecnologia (STS, Science & Technology Studies). Ha estat professor associat al Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Barcelona, investigador postdoctoral al Maastricht Economic and Social Research Institute on Innovation and Technology (MERIT, Universiteit Maastricht, Països Baixos) i a la Universitat de Salamanca. Ha estat Vicerector de Recerca de la UOC, director del Internet Interdisciplinary Institute, director del programa de doctorat en Societat de la Informació i del Coneixement, president de la Comissió de Doctorat de la UOC i membre del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*