Nou Màster Universitari de la Mediterrània antiga

mima

La Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona ofereixen conjuntament aquest nou màster acadèmic d’estudis avançats que permet a l’estudiant aprofundir en el món de les ciències de l’antiguitat, facilitant que pugui continuar incorporant-se a l’ampli sector professional relacionat amb la creació de continguts històrics o a l’itinerari curricular de recerca, doctorat i accés a la docència universitària. Continua llegint

Cultura, ciutat, territori

  Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

Continua llegint

Grau en Antropologia i Evolució Humana – nova inscripció al setembre!

El termini per la cimatgeonvocatòria de setembre al nou Grau en Antropologia i Evolució Humana que ofereixen conjuntament els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili és els dies 18 i 19 de setembre.

Es tracta d’una formació pionera en aquest àmbit atès que tracta de l’antropologia des de la perspectiva cultural, social i evolutiva. Fins ara l’antropologia social i cultural i l’evolució humana s’han tractat per separat i aquest programa formatiu és el primer que permet als estudiants adquirir coneixements amplis des de totes les dimensions de l’ésser humà.

Cultura, memòria i passat, en l’últim número de Digithum

Digithum_granL’ús del passat en la construcció de la cultura és el tema central del dossier que publica Digithum, revista de la UOC dedicada a les humanitats en l’era digital, que aquest any compleix quinze anys. Els articles que integren aquest nou número són el resultat de l’activitat d’IdentiCat, grup de recerca de la UOC sobre llengua, cultura i identitat en l’era global.

Els dies 13 i 14 de desembre de 2012 va tenir lloc a Barcelona el seminari internacional Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània, inscrit en el projecte «Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat». Els sis articles que formen el nou número de Digithum són les versions revisades d’algunes de les ponències que s’hi van presentar.

Avi Darwin, som africans ? (II)

1372879860_393953_1372880010_noticia_normalEn el marc de la ja comentada exposició Darwin. El viatge d’un naturalista -que es pot veure fins el 1 de setembre al Museu Blau-, l’arqueòleg, naturalista i professor de “Història I” al Grau d’Humanitats, Jordi Serrallonga, està desplegant tota una sèrie d’activitats. Des de conferències a viatges, sempre entorn la figura de Charles Darwin, la intenció última és reivindicar la rellevància i actualitat científica del personatge. Així, ens els darrers dies, Serrallonga ha protagonitzat una interessant entrevista i un suggerent diàleg amb Jorge Wagenberg. Que ho disfruteu !

Metropolitan Museum of Art de Nova York a la xarxa

met_logo2Pels amants de l’art i la cultura és una bona notícia. El Metropolitan Museum of Art de Nova York ha posat a la disposició dels usuaris 372 catàlegs exhaurits de les seves exposicions des del 1964 fins el 2012. El reconegut museu nascut el 1872 que conté més de dos milions d’obres d’art de tot el món de gran varietat d’èpoques, estils i orígens, en aquest enllaç recull part dels seus 48 anys de trajectòria. Totes les descàrregues són de franc. Continua llegint

Premi a la Recerca

Nueva imagenLa professora Begonya Enguix ha rebut el premi de recerca de la UOC 2012 per l’article:

«Negotiating the Field: Rethinking Ethnographic Authority, Experience and the Frontiers of Research», Qualitative Research, Published online before print November 29, 2012, doi: 10.1177/1468794112465635. ISSN 1468-7941. Podeu consultar el text complet a la SAGE (base de dades de pagament) i si sou membres de la Comunitat UOC a través de la Biblioteca Virtual.

Enguix és professora d’Humanitats i Antropologia als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Itinerari-seminari Balma de les Gralles – avenc de la Febró

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 29 de juny es va  realitzar l’itinerari-seminari balma de les Gralles – avenc de la Febró, amb els 49 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (als peus de la Roca Foradada de Prades) va tenir dos eixos centrals:

1. A partir de la pregunta: per què despareixen els imperis? o, per què actualment ningú adora al déu Amon? 

  • es va plantejar el problema del canvi en la història, introduint les tersis marxianes sobre la contradicció entre les forces productives i les relacions socials de producció
  • es va reflexionar sobre la no neutralitat dels conceptes historiogràfics (ex. per què Guerra de la Independència, i  no Guerra del Francès o Peninsular…?) i es va parlar del nou concepte de classe social vinculat al tipus de consum o capital simbòlic

2. Enllaçant amb el darrer tema, es va fer una mena de joc de màgia posant de manifest com en els Diccionaris d’Història més actuals i significatius, no apareix el concepte de nació, i això ens va permetre debatre sobre:

  • quin concpte de nació s’aplica a Catalunya o a Espanya
  • per què Catalunya i Castella responen a dos models de constitució de l’estat modern
  • com les identitats i els sentiments sovint amaguen (o desdibuixen) problemes econòmics i socials

El segon seminari (després de realitzar un salt quàntic i entrar a la balma de les Gralles) va consistir a comentar un dossier (hi podeu accedir fent clic al següent enllaç) sobre la revolució burgesa a Espanya, amb dues parts complementàries:

  • la primera, basada en Jordi Solé Tura, Eliseo Aja (2009). Constituciones y períodos constituyentes en España: 1808-1936. Madrid. Siglo XXI. 21ª ed., ha permès veure com la revolució burgesa espanyola ha estat dominada i protagonitzada per una oligarquia conservadora, que amb el suport de l’exèrcit i la benedicció de l’església, ha intentat crear un estat radial, centralitat, en benefici propi.   
  • la segona, a partir d’un seguit de dades econòmiques i gràfics trets de diferents programes del Singulars de TV3, ha volgut mostrar com el principal problema de l’Espanya actual és, precisament, la permanència d’aquesta oligarquia al poder i el seu model d’estat centralitzat, que possibilita que les classes més riques només paguin el 20 % d’impostos.

El tercer seminari (des de l’interior de l’avenc de la Febró) va consistir a presentar les causes i les bases socials del carlisme, desfent la idea simplista que uns foren partidaris de la petita Isabel i els altres de Carles Maria Isidre, i diferenciant els motius de  l’aristocràcia ultraconservadora dels de les masses pageses i artesanals, ubicant les insurreccions carlines en zones empobrides (que no pobres).

En finalitzar aquest seminari, varem fer una visita a la cova de l’avenc i, envoltant el gran fal·lus estalagmític del centre de la cova, ens varem conjurar, en nom de la història i de la crítica, contra el patriarcat.

avencFebro Tercer seminari dins l’avenc de la Febró

Joan Campàs Montaner

Aura digital