“Una cultura sense Estat, un Estat sense cultura?”

El proper dijous 3 d’octubre a les 18:30 h. tindrà lloc al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (Rambla Catalunya, 8. pral. 08007 Barcelona) l’acte “Una cultura sense Estat, un Estat sense Josep Maria Muñoz. Dcultura?”, a càrrec de Josep Maria Muñoz, director de la revista L’Avenç, que conversarà amb el professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, Josep-Anton Fernàndez i Teresa Iribarren.

En l’acte s’examinarà l’evolució de la cultura en els darrers anys, així com les perspectives de la situació actual i les de futur, tenint en compte l’actual context polític i social. Josep Maria Muñoz és també autor de diversos textos d’anàlisi i diagnòstic de la nostra cultura en es darres anys. Continua llegint

Itinerari-seminari Vall de Boí

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 28 de setembre  es va  realitzar l’itinerari-seminari de la Vall de Boí, amb els 61 inscrits a l’activitat.

Vall_de_Boi

El primer seminari (a tocar l’absis de sant Climent de Taüll) va girar al voltant de la següent qüestió: com l’art va poder contribuir al procés de sapientització?  Per a desenvolupar aquesta pregunta ens varem centrar en tres eixos:

  1. el procés d’hominització i la filogènia homínida
  2. l’origen de l’art en relació a la selecció sexual i al descobriment de la sexualitat humana
  3. el concepte d’art Continua llegint

El català actual

Micròfon_Tv3El català avui és una llengua de cultura usada en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials i en l’àmbit educatiu i acadèmic. Malgrat les diferents vicissituds històriques, la llengua catalana és present de manera preeminent en molts dels àmbits mes representatius de l’actual societat de la informació. Ara bé, en els darrers decennis de la nostra història, quin paper han jugat els mitjans de comunicació per a la pervivència de la nostra llengua? Com s’ha anat gestant la varietat estàndard que utilitzen avui dia els diversos mitjans (diaris en paper o en línia, televisió, ràdio…)? Continua llegint

Obrim un Gabinet de lectura… virtual

Imatge ScriptoriumCom diu Alberto Manguel, els lectors ideals no reconstrueixen una història: la recreen.

La llibreria La Central i els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC sumen esforços per traslladar a Internet l’experiència dels exitosos “gabinets de lectura” de La Central, amb la intenció de recrear en digital el plaer de llegir i de fer-ho al costat d’altres lectors com nosaltres.

El Gabinet virtual de lectura La Central-UOC permet formar part d’un grup de lectura des de casa, sense desplaçaments i en l’horari que ens vagi millor. I fer-ho partint d’una excel·lent tria de llibres actuals i de la mà d’uns col·laboradors docents experts en la promoció de la lectura (en aquest primer semestre, l’escriptor Toni Sala, l’editor Joan-Carles Girbés i la promotora del Què Llegeixes, Carlota Torrents). El Gabinet tindrà una durada de 15 setmanes, al llarg de les quals es llegiran i comentaran (en català o en castellà) cinc títols de narrativa contemporània escollits per la llibretera Marta Ramoneda, de La Central. Els títols per al primer semestre (d’octubre de 2013 a gener de 2014) són Contes russos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Estimada vida, d’Alice Munro; Limonov, d’Emmanuel Carrère, i Soy un gato, de Natsume Soseki. Continua llegint

Festivals al sol

Per Alba Colombo
Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

acolomboL’olor de cremes, sorra i sal és un còctel de sensacions que ens acompanya durant aquests mesos d’estiu, en el qual els turistes, atrets per les nostres tradicions, la nostra manera de viure i el nostre patrimoni, aterren a la recerca de diversió, platja, cultura i últimament també a la recerca de creativitat.

Durant aquests mesos de calor alguns municipis de Catalunya utilitzen la cultura com a element vertebrador del que vol ser un estiu diferent i proposen festivals que amenitzen els capvespres. Però passada la tempesta, què ens queda de la festivalització que envaeix les costes catalanes durant l’estiu? Continua llegint

Presentació nou màster de la Mediterrània antiga

Mediterrania antigaEl proper dijous 19 de setembre a les 11:30h. tindrà lloc la presentació del nou Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB.

L’acte tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació anirà a càrrec dels directors del Màster, la Dra. Glòria Munilla (UOC) i el Dr. Borja Antela (UAB).

Aquest acte serà obert a tothom que estigui interessat en conèixer el màster i el seu funcionament, així com les vies d’accés, els itineraris, les especialitats, el pla docent i les sortides professionals.

“Més enllà de la normalització: La cultura en una Catalunya sobirana”

MU Estudis catalansLa UOC organitza el proper dijous 26 de setembre a les 18’30h l’acte de llançament del Màster Universitari en Estudis Catalans, sota el títol: “Més enllà de la normalització: La cultura en una Catalunya sobirana”.

L’acte, que tindrà lloc a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 de Barcelona), comptarà amb la participació de Josep-Anton Planell (Rector de la UOC), Joandomènec Ros (president de l’Institut d’Estudis Catalans) i Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l’IEC). Consistirà en una taula rodona, moderada pel director acadèmic del màster, Josep-Anton Fernàndez, i comptarà amb els ponents següents:

Més informació i inscripcions.

Ruta del romànic 1. La vall de Boí

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 28 de setembre, un itinerari per la Vall de Boí, durant el qual es visitaran les esglésies de sant Climent de Taüll, sant Maria de Taüll, santa Eulàlia d’Erill la Vall, sant Feliu de Barruera, sant Quirc de Durro, durant el qual, i sota el marc global de Reflexions sobre els orígens,  es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Concepte i orígens de l’art
  • L’esposa de Yahvè: la divinitat en clau de gènere
  • Freud: El malestar en la cultura

Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro

Continua llegint

Cap als Estudis Catalans

josep_anton_fernandez_475Et convidem a llegir l’article que Josep-Anton Fernàndez, director acadèmic del nou Màster Universitari en Estudis catalans, ha publicat a la revista digital Núvol.

La cultura catalana viu moments de canvi profund. Els moviments demogràfics de les últimes dècades han transformat la identitat catalana i hem passat de ser una societat bilingüe a una altra en què es parlen més de 200 llengües. Continua llegint.

D’altra banda, pots llegir també la notícia publicada a la Sala de Premsa de la UOC:” Com participen els catalans en el desplegament de la cultura contemporània?”. Llegeix-la aquí.

Intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa

Shisei

Conversa. Dijous 12 de setembre de 2013, a les 18.30h. Seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona).

Activitat organitzada conjuntament per les següents titulacions dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya: Grau d’Humanitats, Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies i el nou Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani i la participació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Montserrat Crespín, doctora en Filosofia i col·laboradora docent de la UOC, conversarà sobre Qüestions al voltant dels intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa amb Francesc Núñez i David Martínez, professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Continua llegint

El Màster de la Mediterrània Antiga a la trobada Paideia

paideia2a

Els dies 6 i 7 de setembre, els directors del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB), participen al congrés Paideia II: 2ª trobada de didàctica dels Estudis Clàssics. La ponència de Glòria Munilla i Borja Antela-Bernárdez, amb el títol “e-Humanitats i el món clàssic: e-learning i la docència de màster online” tindrà lloc en la Facultat de Filosofia i Lletres (UAB), a les 17.30h.

Aquesta activitat, organitzada pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i l’Equip de Formació i Innovació de Llengües i Cultura Clàssiques de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona pretén incidir en els mecanismes de docència possibles en l’àmbit de la filologia clàssica, i per tant, és d’interès per tothom que es vulgui apropar a la Mediterrània antiga.

Antropologia i Evolució Humana

Us presentem el vídeo que hem preparat pel nou Grau d’Antropologia i Evolució Humana que impartim juntament els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

Aprofitem per recordar-vos que el termini d’inscripció per la convocatòria de setembre és els dies 18 i 19 de setembre.

El nou Grau d’Antropologia i Evolució Humana és un programa pioner en aquest àmbit atès que tracta de l’antropologia des de la perspectiva cultural, social i evolutiva. Fins ara l’antropologia social i cultural i l’evolució humana s’han tractat per separat i aquest programa formatiu és el primer que permet als estudiants adquirir coneixements amplis des de totes les dimensions de l’ésser humà.

El paper de la dona en la filmografia de Yasujiro Ozu durant el període d’ocupació nordamericana (1945 -1953)

En aquest text l’Eduard Grañana, graduat en Humanitats per la UOC, ens presenta el seu treball de fi de grau (que podeu consultar íntegrament aquí).

50 anys desprès de la seva mort, Yasujiro Ozu, és encara un cineasta poc conegut a occident. Existeix, però, un públic que idolatra la seva obra i, concretament, els films que el cineasta japonès va dirigir en la seva època més madura, la corresponent al període de la postguerra japonesa. Va ser precisament en aquest període quan Ozu dirigeix les seves obres mestres, aquelles que van captivar a crítics i teòrics occidentals, com Browdell, Burch o els crítics francesos de la revista Cahiers du Cinema, i és que, va ser durant aquest període històric, i concretament durant el període d’ocupació nord-americana, quan el cineasta japonès reflecteix els canvis socials i polítics que viu un Japó, que no tan sols ha perdut la guerra, sinó part de la seva identitat.

Durant el període d’ocupació nord-americana, l’estat japonès viurà les transformacions socials i polítiques més importants del segle XX. Els canvis legislatius, provocats per l’entrada al govern nipó dels EEUU, va conduir a un viratge on la tradicionalitat donava pas a una occidentalització de les estructures socials. Aquests canvis, van ser captats per Yasujiro Ozu en una sèrie de films, on molts d’ells, poden ser considerats autèntiques obres mestres.

yasujiro ozu 2Canvis socials com la transformació de l’estructura familiar tradicional a la familia nuclear o el pas del matrimoni concertat o omiai a un matrimoni de lliure elecció o renai, els trobem representats en una sèrie de films, als quals el teòric Antonio Santos els va atorgar el nom de la trilogia de Noriko, en honor a la protagonista d’aquestes obres fílmiques. Canvis, que no representaran un total trencament amb el món tradicional japonès, sinó que seran un procés on vells i nous costums conviuen, creant, molts de cops conflictes intergeneracionals o, tal i com G. De Vos va titular, una psicologia del retràs, on velles i noves actituds estan presents en un individu sense resoldre’s. El personatge de Noriko representa aquest canvi i de la mateixa manera que el Japó de la seva època, ella es troba entre dos mons, el tradicional i el modern. L’espectador, no només compartirà les confusions del personatge, sinó que desconeixedor molts de cops de la cultura no occidental, es veurà amb dificultats de descodificar certs elements que a priori ens poden semblar bàsics. Elements com el fet que la protagonista no reconeixi l’existència de l’amor quan elegeix el seu futur marit en Principis d’estiu o l’obsessió paterna en Primavera Tardana. Però com hem dit, Noriko, no tan sols representa aquest viratge del Japó cap a la modernitat, sinó que conserva certa càrrega tradicional. D’aquesta manera, tot i que Noriko eligeixi el seu futur marit lliurement i formi així una família sense partir del concepte familiar tradicional, existirà en la recerca de l’estabilitat familiar i social un element més potent que el propi amor, a l’hora d’elegir una parella, o dit amb altres paraules, Noriko formarà una familia no tradicional, a partir d’un dels elements més importants en l’estructura familiar tradicional, l’estabilitat, superposant això a l’amor. També l’obsessió d’aquest personatge cap al seu pare, serà conseqüència d’un element purament tradicional, l’ètica confuciana. Continua llegint