El paper de la dona en la filmografia de Yasujiro Ozu durant el període d’ocupació nordamericana (1945 -1953)

En aquest text l’Eduard Grañana, graduat en Humanitats per la UOC, ens presenta el seu treball de fi de grau (que podeu consultar íntegrament aquí).

50 anys desprès de la seva mort, Yasujiro Ozu, és encara un cineasta poc conegut a occident. Existeix, però, un públic que idolatra la seva obra i, concretament, els films que el cineasta japonès va dirigir en la seva època més madura, la corresponent al període de la postguerra japonesa. Va ser precisament en aquest període quan Ozu dirigeix les seves obres mestres, aquelles que van captivar a crítics i teòrics occidentals, com Browdell, Burch o els crítics francesos de la revista Cahiers du Cinema, i és que, va ser durant aquest període històric, i concretament durant el període d’ocupació nord-americana, quan el cineasta japonès reflecteix els canvis socials i polítics que viu un Japó, que no tan sols ha perdut la guerra, sinó part de la seva identitat.

Durant el període d’ocupació nord-americana, l’estat japonès viurà les transformacions socials i polítiques més importants del segle XX. Els canvis legislatius, provocats per l’entrada al govern nipó dels EEUU, va conduir a un viratge on la tradicionalitat donava pas a una occidentalització de les estructures socials. Aquests canvis, van ser captats per Yasujiro Ozu en una sèrie de films, on molts d’ells, poden ser considerats autèntiques obres mestres.

yasujiro ozu 2Canvis socials com la transformació de l’estructura familiar tradicional a la familia nuclear o el pas del matrimoni concertat o omiai a un matrimoni de lliure elecció o renai, els trobem representats en una sèrie de films, als quals el teòric Antonio Santos els va atorgar el nom de la trilogia de Noriko, en honor a la protagonista d’aquestes obres fílmiques. Canvis, que no representaran un total trencament amb el món tradicional japonès, sinó que seran un procés on vells i nous costums conviuen, creant, molts de cops conflictes intergeneracionals o, tal i com G. De Vos va titular, una psicologia del retràs, on velles i noves actituds estan presents en un individu sense resoldre’s. El personatge de Noriko representa aquest canvi i de la mateixa manera que el Japó de la seva època, ella es troba entre dos mons, el tradicional i el modern. L’espectador, no només compartirà les confusions del personatge, sinó que desconeixedor molts de cops de la cultura no occidental, es veurà amb dificultats de descodificar certs elements que a priori ens poden semblar bàsics. Elements com el fet que la protagonista no reconeixi l’existència de l’amor quan elegeix el seu futur marit en Principis d’estiu o l’obsessió paterna en Primavera Tardana. Però com hem dit, Noriko, no tan sols representa aquest viratge del Japó cap a la modernitat, sinó que conserva certa càrrega tradicional. D’aquesta manera, tot i que Noriko eligeixi el seu futur marit lliurement i formi així una família sense partir del concepte familiar tradicional, existirà en la recerca de l’estabilitat familiar i social un element més potent que el propi amor, a l’hora d’elegir una parella, o dit amb altres paraules, Noriko formarà una familia no tradicional, a partir d’un dels elements més importants en l’estructura familiar tradicional, l’estabilitat, superposant això a l’amor. També l’obsessió d’aquest personatge cap al seu pare, serà conseqüència d’un element purament tradicional, l’ètica confuciana. Continua llegint