Intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa

Shisei

Conversa. Dijous 12 de setembre de 2013, a les 18.30h. Seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona).

Activitat organitzada conjuntament per les següents titulacions dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya: Grau d’Humanitats, Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies i el nou Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani i la participació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Montserrat Crespín, doctora en Filosofia i col·laboradora docent de la UOC, conversarà sobre Qüestions al voltant dels intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa amb Francesc Núñez i David Martínez, professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.Al nostre àmbit acadèmic, hi ha un desconeixement bastant generalitzat sobre els intercanvis intel·lectuals que han teixit durant segles les relacions entre Japó i Europa. Si acotem aquests intercanvis a l’època contemporània, trobem que, en contra dels habituals discursos sobre l’aïllament o radical alteritat del “Japó” vist com element conceptual de la diferència, les primeres dècades del segle passat mostren una incessant força relacional entre pensadors europeus i japonesos.

No és un episodi conegut, per exemple, que el filòsof japonès NISHIDA Kitarô (1870-1945) va mantenir correspondència durant anys amb Edmund HUSSERL (1859-1938). Aquest contacte intel·lectual es va materialitzar en una sèrie d’articles que el pensador alemany va preparar, des de l’any 1922 fins al 1924, per la revista japonesa Kaizõ [改造]. Inspirat pel significat del vocable “kaizô”, que es pot traduir com “renovació” o “remodelació”, volia compartir amb el cercle filosòfic japonès la seva idea de configuració d’una ètica amb valor universal per la humanitat. Era, entre altres coses, la seva resposta davant els desastres i les seqüeles de la primera guerra mundial.

Husserl funcionà amb una idea de “cultura” unilateral i en un sentit tancat: transmissió des d’Europa a la resta del món. Però, contràriament a la unilateralitat, transmetre és comunicar i, per tant, és una acció bilateral de comunicació i recepció i, conseqüentment, de resposta. La filosofia és dialogant o no és.

Nishi et aliaAdonar-se i donar a conèixer els molts intercanvis filosòfics en el passat i en el moment present ens permet encarar, ara més que mai, la filosofia en el seu sentit global. Conèixer la figura de Nishida i les seves idees no només ajuda a conèixer la seva importància per la història global de la filosofia, sinó també per aclarir el conjunt de forces que construeixen la interacció però, també, oposició, entre els autors, escoles i corrents de pensament d’arreu del món.

Formulari d’inscripció.

Imatge 1: Shisei [四聖] o els “quatre savis” (Confuci, Siddhartha Gautama, Sòcrates i Kant) del pavelló de la filosofia ideat per Inoue Enryo, avui dia, símbols de la Universitat de Toyo. Font: Universitat de Toyo.

Imatge 2: Fotografia feta a Holanda l’any 1865 on apareix, a la dreta en segon línia, NISHI Amane, creador del neologisme “tetsugaku” per filosofia i responsable de la creació i impuls de gran part del vocabulari filosòfic existent en japonès. Font: Imatge procedent de la col·lecció de la National Diet Library.

Organitzat per:

índice logo_web_uoc

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*