Itinerari-seminari Vall de Boí

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 28 de setembre  es va  realitzar l’itinerari-seminari de la Vall de Boí, amb els 61 inscrits a l’activitat.

Vall_de_Boi

El primer seminari (a tocar l’absis de sant Climent de Taüll) va girar al voltant de la següent qüestió: com l’art va poder contribuir al procés de sapientització?  Per a desenvolupar aquesta pregunta ens varem centrar en tres eixos:

  1. el procés d’hominització i la filogènia homínida
  2. l’origen de l’art en relació a la selecció sexual i al descobriment de la sexualitat humana
  3. el concepte d’art

1. Del procés de sapientització es va destacar l’error conceptual de la típica imatge que se sol donar de l’evolució i, breument, es va fer un recorregut des de la desaparició dels dinosaures fins a l’aparició de l’australopithecus, passant per l’adaptació a l’hàbitat arborícola dels primats, els canvis climàtics provocats pels plegaments alpins causats per la tectònica de plaques, i la coexistència en el temps de les diverses espècies. Un mapa sobre l’expansió territorial de les diverses espècies (de l’erectus al sapiens) i un esquema cronològic amb dades sobre antiguitat, jaciment, anys de la troballa, capacitat cranial, talla i relació filogenètica des del Sahelanthropus tchadensis fins a l’Homo sapiens i la castàstrofe de Toba, ens va permetre plantejar algunes característiques del gènere homo.

2. I d’aquestes característiques en varen destacar dues, la de la selecció sexual deguda, en part, a la disminució del dimorfisme sexual, i el conflicte entre bipedisme i increment de la capacitat cranial, cosa que en va dur a parlar del llarg període d’infantesa i les conseqüències evolutives que això va tenir en relació a un model de societat col·laborativa, a compartir el menjar i a la integració del grup, i tot plegat fonamentat en el sexe continuat, estimulat i expressat –reforçant l’exhibició sexual–, potser, mitjançant l’ornamentació del cos, sobretot damunt d’una pell que havia perdut el pèl corporal. Partint, doncs, de la hipòtesi que l’art va sorgir com una de tantes respostes a les necessitats de reproducció i d’adaptació als ecosistemes i, per tant, de la pròpia consciència de la sexualitat humana, s’arribava la conclusió que això que en diem art va contribuir a fer-nos humans.

3. Però arribats a aquest punt ens era necessari definir què enteníem per art. I ens platejàvem per què dos objectes exactament iguals un podia ser considerat objecte d’art i l’altre no. I la diferència no la trobàvem en valors estètics o formals de l’objecte, sinó en la capacitat de significació. Un objecte d’art no només té un valor d’ús, és a dir, el seu significat no acaba amb el seu ús, sinó que tracta d’alguna cosa, és sobre alguna cosa (aboutness). Ara ja podíem parlar sobre què tracten les esglésies romàniques de sant Climent i santa Maria de Taüll.

Visitades i comparades aquestes dues esglésies, amb la corresponent pujada al campanar de la primera, ens varem traslladar a Erill la Vall, i en el porxo de l’església de santa Eulàlia varem realitzar el segon seminari, el tema del qual girava al voltant de la pregunta: com l’art pot esdevenir una eina de recerca? Per a exemplificar aquesta possibilitat es va presentar una recerca concreta sobre la figura d’Asherah com a esposa de Jahvè, cercant el component femení de la divinitat. I ho varem tractar a partir de dues fonts:

  1. una textual: es van llegir un seguit de textos bíblics que fan referència a la Reina del cel o bé a Asherah (Jr. 7:16-20; Jr. 44:1-19; 1R. 18:16-21; 2R. 21:6-7; Dt. 16:21-22; 2R. 23;4-7. Dt. 16:21…)
  2. i els varem interpretar no a la llum de l’exegesi bíblica, sinó mitjançant els objectes artístics trobats a les excavacions dels darrers quaranta anys (jaciments de Kuntillet Ajrud i Khirbert el Qom o la ceràmica de Tel Taanac), els quals ens han permès formular les hipòtesis de la relació entre Asherah, l’arbre de jardi de l’Edèn i la Menorah (el canelobre de set braços).

El tercer seminari, davant l’ermita des sant Quirc de Durro, a uns 1.500 metres d’altura i davant les vistes de la vall de Boí i el Comaloformo i el massís del Besiberri (nom que prové del basc “base-be erri”, contrada sota l’espadat) ennuvolats, va consistir en l’exposició de les idees principals contingudes en el llibre de Freud, El malestar en la cultura (la repressió de la vida instintiva com a mecanisme fonamental de la vida en societat, la impossibilitat de la felicitat, el sentiment de culpabilitat, principi de plaer versus principi de realitat…) subratllant, especialment, el paper de l’estudi, l’art, la imaginació, com a mecanismes de sublimació i mètodes d’obtenció del plaer. La seva idea que la bellesa potser deriva de les sensacions sexuals i és inherent a certs caràcter sexuals secundaris ens ha servit per reafirmar la nostra hipòtesi sobre els orígens de l’art.

Després de la interrupció dels Mossos d’Esquadra –certament deu ser molt poc habitual que s’apleguin seixanta persones a l’ermita de sant Quirc en èpoques diferents a la de les falles de Durro del 15 de juny–, i davant el to relativament pessimista de Freud sobre el futur de la humanitat, es van plantejar les tesis principals del llibre de David Eagleman (2013). Incógnito. Las vidas secretas del cerebro. Barcelona. Anagrama. (Col. Argumentos, 449). 3ª ed. 349 pàgs.

  • la inexistència del jo: tot és inconscient
  • problema de la responsabilitat si tot és un cúmul de connexions sinàptiques
  • alternativa d’una aplicació del dret personalitzada
  • la importància del context, malgrat els condicionaments genètics…

I ens varem acomiadar fins la propera que, possiblement es centrarà en el tema de la guerra civil espanyola (deixarem per a la primavera la ruta del Cister).

Es pot accedir al dossier que es va lliurar fent clic a Seminaris a la Vall de Boí

Joan Campàs   Aura digital

6 comentaris a “Itinerari-seminari Vall de Boí

  1. Com sempre un molt bon temps per compartir naturalesa, cultura i companyerisme. La quilometrada va valer la pena i animem al Joan a seguir aquesta activitat amb l’entusiasme i dedicació que hi posa sempre.

  2. Força complagut havent assistit als seminaris de la ruta per la vall de Boí dins del programa Catalunya laboratori d’Humanitats. Felicitats! pel Joan Campàs i la seva dedicació, que sempre ens fa reflexionar.
    Ja se’n va parlar del romànic d’allí. I trobo l’indret doncs ben escollit per eixamplar les ubicacions geogràfiques i perquè certament les expressions pictòriques murals i arquitectòniques del romànic del Pirineu de Lleida daten de prou enllà, com per situar-les enmig d’aquest camí cronològic on contemplem l’art.
    Seminaris
    1. El fet sexual primitiu de l’espècie potser donaria doncs una font d’inspiració artística inicial
    2. que la modelació patriarcal de les societats europees aviat provarien d’esborrar.
    3. En el darrer plantejament, el cientifisme psicològic de Freud sembla el portà a indagar un possible sentiment de culpabilitat i principi de plaer en el fons de l’individu, engendrat per la cultura social.
    Al cap i a la fi, hom cerca la felicitat des de les connexions sinàptiques neurals, d’altri ?

  3. Hola,
    tot i no ser ben bé un alumne d’Humanitats en aquests moments ja que estic fent el grau de Comunicació no descarto iniciar-ho en un futur ja que el grau d’Humanitats tracta temes tan interessants com l’origen i l’evolució de tot tipus obres (pictòriques, escultòriques, arquitectòniques…) que complementen els meus interessos pel que fa a les maneres com l’individu s’expressa.

    Avui dia em sembla molt amè participar en aquests tipus de seminaris fora de l’aula convencional i anar directament als llocs naturals per contemplar els exemples mentre es gaudeix d’un col·loqui interessant.

    La mirada és una eina important actualment i, si més no, en Joan (i la resta de participants) ens va oferir la possibilitat de mirar amb uns ulls diferents tots i cadascun dels aspectes tractats (la sexualitat a l’art, la dona i el seu rol social, l’arquitectura, les religions, Freud…) per tal de realitzar la nostra reflexió a posteriori.

    Així doncs espero amb ganes futurs seminaris on poguem gaudir de noves reflexions entorn l’art i l’humanitat.

    PD: Per descomptat em sumo en l’agraïment al Joan Campàs per la seva dedicació en oferir-nos aquests seminaris.

    Salut,
    Cristóbal

  4. No puc fer altra cosa que donar les gràcies i felicitar al professor Joan Campàs per aquestes magnífiques sortides, en les quals aprenem a mirar els que ens envolta amb uns altres ulls. Com vaig dir a una companya, el terratrèmol Campàs ens afecta a tots amb diferents conseqüències. A mi particularment, m’ensorra part de l’edifici, la qual cosa m’obliga a un nou replantejament de l’estructura i posterior reconstrucció. I d’això es tracta, de bellugar els coneixements estàtics que hem adquirit en un procés d’ensenyament molt rígid per canviar-los o flexibilitzar-los d’acord a una visió més plena de continguts que no pas formal.
    I com no podia ser d’altra forma…esperant el pròxim terratrèmol!!!

    Fuensanta Anaya (Santi)
    Estudiant del Grau d’Humanitats

  5. Estic escoltant Catalunya Informació i ara me n’adono que el símil del terratrèmol ha estat premonitori…hi han moviments sísmics a les Terres de l’Ebre!!!
    No és allà la pròxima sortida??? Serà un avís del Big One que es produirà quan faci acte de presència el professor Campàs?
    Aquesta vegada no vindran els Mossos, vindrà el cos de bombers sencer a rescatar-nos!!!

    Fuensanta Anaya (Santi)

  6. Recordeu aquella pregunta que ens llençaven en aquest blog, “per què Humanitats?”. Després del seminari del passat dissabte a Boí, jo contestaria “perquè cal que algú ens ensenyi a obrir els ulls”. Gràcies, professor Campàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*