Seminari internacional: “Joan Miró al segle XXI: l’artista i la figura històrica”

La Fundació Joan Miró i els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen tres conferències sobre la figura de Joan Miró al segle XXI. L’activitat compta amb el patrocini del Programa Internationalisation at Home de l’Obra Social “la Caixa”.

Nueva imagen

© Hereus de Joaquim Gomis, Fundació Joan Miró

Les conferències tenen lloc el dijous 7 de novembre a les 19h a la Fundació Joan Miró. Les presentacions, de la mà dels professors Robert Lubar, Christopher Green i Rémi Labrusse, giren entorn al pas de Joan Miró d’artista contemporani a figura històrica i plantegen com aquest canvi afecta l’estudi de la seva obra.

Robert Lubar, professor de Belles Arts al Institute of Fine Arts de la New York University, presenta la ponència Joan Miró del present al passat. Rémi Labrusse, professor d’art contemporani a la Université Paris Ouest Nanterre La Défense, exposa The Contemporary Reception of Miró: Questions and Contradictions. Christopher Green, professor d’Història de l’art al Courtauld Institute of Art de la University of London, parla de Miró after 1950: The Author and the Original. Continua llegint

“Terra, territori i població a la Grècia antiga: aspectes institucionals i mítics”

Nueva imagen

Investigadors d’àmbit internacional es reuneixen els dies 23 a 25 d’octubre a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de la celebració del Col·loqui Internacional: “Terra, territori i població a la Grècia antiga: aspectes institucionals i mítics”. El simposi, que està organitzat per Marta Oller Guzmàn, professora del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB, juntament amb Jordi Pàmies i Carlos Varias (UAB), tots ells membres del Grup de recerca “Institucions i Mites a la Grècia antiga”, posa de manifest l’interés dels investigadors per les qüestions de les fundacions de ciutats i la seva relació amb el territori en el món grec antic. En aquesta reunió, que es celebra durant  participen a més altres professors del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB, com ara Borja Antela (UAB).

Més informació.

 

Innovation in Digital Culture Research

Nueva imagen

Innovation in Digital Culture Research is a set of interdisciplinary seminars and workshops that aims to explore innovative ethnographic and qualitative methodologies of social research in the field of culture, media and digital technologies and how creativity and innovation is embodied in research practices and objects of study related with digital culture and network society.

The seminars are open to researchers, scholars and students interested in actualizing and debating about creativity and innovation in ethnographic and qualitative fieldwork, and the interdisciplinary ways to approach the study of social change, development and technological innovation. Close-up workshops with our internationally recognised visiting scholars are designed to discuss in depth concrete aspects of ongoing researches brought out by the participants.

Programme & more information.

“Els nous dominis de l’art”

Nueva imagenEl proper dimecres 30 d’octubre Joan Campàs, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, participa a la Taula Permanent Pensament i Debat, que sota el títol “Els nous dominis de l’art”, tindrà lloc a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Passeig d’Isabel II, 1. Casa Llotja, 2n. 08003 Barcelona).

La Taula està moderada per Josep Bracons i hi participa Jorge Wagensberg i Joan Campàs, que dialogaran sobre com les tecnologies digitals estan transformant el món de l’art i sobre quins nous discursos s’estan generant entorn del debat entre art i ciència.

Més informació.

Jornada: “L’Antropologia Social a l’Educació Secundària. Més enllà de la immigració?”

CARTELDia: divendres, 22 de novembre de  2013
Lloc: Sala Nicolau  d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47,  (Barcelona)

Presentació

Al món  contemporani, l´Antropologia Social ha esdevingut una disciplina de caire bàsic,  transversal i fonamental, de la mateixa manera que ho foren l´estudi dels  clàssics i la història per a les generacions anteriors, de manera que l´interès  de tenir-ne coneixements va molt més enllà de l´estricte àmbit professional. No  només perquè els seus continguts ens ajuden a entendre´ns a nosaltres mateixos  com a éssers socials i culturals que som, sinó perquè moltes de les  problemàtiques que estudia tenen una incidència directa amb preocupacions força  actuals de la nostra societat. Però tot i la importància de l´antropologia, i a  diferència d´altres països, aquest àmbit de coneixement no té una presència  clara i ben definid a ni als plans d´estudi d’educació secundària obligatòria i  batxillerat ni en altres nivells o àmbits curriculars de les institucions  educatives de Catalunya. Continua llegint

HOMINID EVOLUTION REVOLUTION (per J. Serrallonga)

 

images

De forma més o menys regular, malgrat no existeixi una norma ni regla aritmètica al respecte, les notícies sobre el món de l’evolució humana aterren en els diferents mitjans de comunicació: una nova espècie de nom impronunciable, una datació que envelleix l’origen del nostre llinatge biològic, un fet cultural extraordinari, etcètera. Aleshores és quan els alumnes, o els assistents a algunes de les meves xerrades, es queixen –amb raó– sobre el contingut dels titulars doncs no fan més que afegir “confusió” en el ja enrevessat camp de l’origen, evolució i comportament de la Humanitat.

Continua llegint

Itinerari-seminari per Barcelona

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 19 d’octubre es va  realitzar l’itinerari-seminari L’espai públic a Barcelona, amb els 54 inscrits a l’activitat.

drac_Nagel

El primer seminari (a tocar el drac d’Andrés Nagel a la plaça dels Països Catalans de Barcelona) va girar al voltant de la següent qüestió: com l’art pot ser un element d’integració, de (re)significació, de creació d’identitats i de socialització de l’espai públic. Per a desenvolupar aquesta pregunta ens varem centrar en tres eixos:

  1. les diferents tipologies del centre urbà: àgora – fòrum – església – plaça del mercat – bancs i grans superfícies comercials
  2. les funcions de l’escultura en un espai públic
  3. la crisi de la ciutat

I ho varem concretar en el comentari sobre la Plaça dels Països Catalans, exposant les idees contingudes en el material accessible a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Pla%E7a%20dels%20Pa%EFsos%20Catalans.pdf

Ens varem translladar, amb metro, a l’església de sant Pau del Camp on es varem plantejar com l’arquitectura codifica una determinada estructura política i social. Tres temes es varen tractar, els apunts dels quals es poden trobar a                      http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/SantPaudelCamp.pdf

  1. l’evolució de l’espai de la llar: de la casa mesopotàmica al claustre dels monestirs i la façana medieval
  2. la correspondència espai interior – volums exteriors
  3. aspectes formals de l’art romànic: de la volta d’arestes a la volta de creueria

Després de travessar el Raval, ens varem aturar al Pla de l’Os, just davant del portal de la Boqueria (on hi havia les portes que el comte Berenguer IV havia fet portar d’Almeria com a trofeu de guerra) i molt a prop d’on havia nascut Joan Miró, i tot contemplant com la multitud trepitja la ceràmica de Miró, i reprenent temes de la crisi de la ciutat, observàvem com, de vegades, es dilueix la funció de l’art del carrer enfrontat amb la publicitat. La següent parada va ser la plaça Reial, de la qual es va destacar, com consta en els apunts de http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Pla%E7aReial.pdf:

  1. l’origen de moltes places de Barcelona en la desamortització del 1835
  2. l’academicisme del seu arquitecte, Francesc Daniel Molina

Arribats a la plaça sant Jaume, ubicats en la intersecció del cardo i el decumanus, i atès que el tema central d’aquest itinerari són els processos d’integració i socialització derivats de la monumentalització de l’espai públic, es van plantejar les grans línies de l’actual crisi de l’estat-nació, amb referències:

  1. al patriotisme constitucional de Habermas i al per què es pot afirmar que l’ús per part del PP de la Constitució espanyola és feixista
  2. al per què Catalunya no encaixa amb Castella
  3. a Espanya com exemple de la crisi de l’estat-nació

Santa Maria del Mar va ser la propera parada, de la qual es varen subratllar les diferències entre el gòtic internacional i el gòtic català, i el què poden significar aquestes diferències, considerant l’art com una interfície entre nosaltres i la societat que va produir l’obra estudiada.

I no podíem passar per alt el Fossar de les Moreres, on fàcilment s’hi sintetitzen molts dels temes presents en aquest itinerari-seminari, en particular, la monumentalització de l’espai públic, el seu simbolisme i la creació d’identitats. Una de les qüestions cabdals que s’hi varen formular: és possible una història nacional sense mites? I un cop més es va reivindicar la lectura del llibre Núria Sales (1984). Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona. Empúries. (Col. Biblioteca universal Empúries, 13 ). 224 pàgs., una ressenya del qual es troba en un post del blog d’Humanitats, La guerra de Successió com a guerra civil catalana.

Finalment, el darrer indret d’aquest itinerari que ens ha portsat del segle XI fins el 1983, ha estat el fris de Picasso del Col·legi d’Arquitectes, on hem tornat a plantejar els aspectes centrals de l’art al carrer i com Picasso sap traslladar, en forma d’esgrafiat, la idea d’una Barcelona urbana i mediterrània.

Es pot accedir a un article de conjunt sobre el tema d’aquest itinerari-seminari fent clic a L’art al carrer com a factor de socialització.

Joan Campàs   Aura digital

L’adverbi “feliciter”

Ens plau transcriure-us l’article que l’Alexandra Grebennikova, estudiant del Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies, ha publicat al seu blog “Les bicicletes no es mengen” i al diari Bon dia d’Andorra, on té una columna d’opinió:

agrebennikovaAlexandra Grebennikova
Dimecres 16 d’octubre de 2013

No us oblideu, companys i companyes, que demà comença el semestre per a la majoria dels màsters de la UOC. Ens hi trobarem tots: els qui esbrineu els misteris de la fiscalitat, els amants de l’anàlisi política i els qui us heu consagrat a la cosa tan desesperadament difícil de la direcció de les organitzacions en l’economia del coneixement. Nosaltres, els estudiants d’humanitats: art, literatura i cultura contemporànies, també hi serem –dedicant llargues i llarguíssimes hores a les lectures obligatòries, semiobligatòries i complementàries, a la investigació de ritmes i rimes, a la poètica de la composició i a les teories de la cultura–. De tots els cursos, graus i postgraus (a la UOC, tinc experiència d’un grau, un postgrau, una llicenciatura i un parell de màsters), el màster universitari en humanitats té l’ambient més fantasmagòric: és el lloc més ple de somniadors de tota mena. Sí, és un univers superpoblat de cites literàries, de pel·lícules, de música, de professors de filosofia i lletres que es comuniquen en llengües estrangeres, però sobretot d’imatges i de paraules: enlloc no es parla tant. Els consultors són uns apassionats de les seves matèries, tots els que hi he conegut ho són, i ja han començat a presentar-se –i a animar-nos que ens presentem– un dia abans del començament oficial del curs. Continua llegint

Seminari internacional: Wikipedia and University: Research and Teaching Experiences

El proper dimecres 13 de novembre tindrà lloc el seminari internacional Wikipedia and University: Research and Teaching Experiences,  organitzat pel projecte de recerca Wikipedia for higher Education, Wiki4HE (RecerCaixa, UOC). L’acte tindrà lloc a la Sala William J. Mitchell de l’edifici Media-TIC (Roc Boronat, 117, 7a planta). Les presentacions seran en anglès i castellà.

Malgrat l’escepticisme inicial del professorat universitari vers Wikipedia com a font fiable d’informació, estan proliferant, a universitats d’arreu del món, un gran nombre de pràctiques docents basades en la contribució a Wikipedia per part dels estudiants. En la majoria de casos, aquestes experiències obtenen uns resultats molt satisfactoris (millorant competències com l’anàlisi crítica, l’escriptura acadèmica o el treball en equip) a més de tenir una influència positiva en la motivació dels estudiants.

El seminari reunirà especialistes i professors universitaris amb experiència en l’ús docent de Wikipedia, que exposaran els seus projectes i debatran sobre com els acadèmics perceben i incorporen aquest recurs a la pràctica acadèmica.

Inscripció i programa.

 

Publicació llibre: “Ai dels vençuts!”

AI DELS VENÇUTS!
Els comitès de Colomers i d’Orriols, i les tornes del franquisme

(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

Per Josep Manuel López Gifreu
Llicenciat en Humanitats per la UOC

A començaments de l’any 2012, en el setè i darrer semestre a la UOC, lliurava la versió definitiva del TFC: Violència i repressió a la rereguarda republicana durant la Guerra civil espanyola, i repressió franquista. Colomers i el seu Comitè revolucionari i antifeixista en el context del comitès de Cervià de Ter, Orriols i de Salt, i la repressió franquista.

Tot i la valoració positillibreva, amb dos excel·lents, dels dos consultors, poc podia pensar que aquell treball començat a principis de l’any 2011, al sisè semestre, pogués veure un dia la llum en forma de llibre, després, això sí, d’una ampliació i d’una redefinició, que contradeien ben poc, però, els seus fonaments.

Perquè el llibre parteix de les hipòtesis fonamentals del treball:

“Els conflictes civils, però, i sobretot aquells que s’han covat després d’anys d’una aferrissada lluita de classes, no poden ser analitzats exclusivament des del prisma racional de la lògica: “dictadura”, “cop d’estat”, “guerra civil”, “revolució”, “Paz de Franco”, etc, acostumen a ser uns termes grandiloqüents que aixopluguen tot d’intencions, de sentits contraris, que a parer dels contendents, contraris o opositors del moment, poden tenir la seva última oportunitat, la darrera ocasió de reeixir o de sucumbir. Continua llegint

Espai i modernitat: propietats, presons i fronteres (o una història del filferro espinós)

Reviel Netz, historiador i filòsof de la ciència de la Universitat de Stanford, va publicar ja fa alguns anys el llibre Barbed Wire: An Ecology of Modernity (Middeltown, CT: Wesleyan University Press; 2004) que acaba de ser traduït al castellà (Alambre de Púas: Una ecología de la modernidad. Buenos Aires: EUDEBA; 2013; traducció a càrrec de Jaume Sastre). El llibre comença així:

“Sobre la superfície bidimensional de la terra, traci línies a través de les quals el moviment s’ha d’impedir i tindrà un dels temes clau de la història. Amb una línia tancada (és a dir, una corba que encercla una figura) per impedir el moviment de l’exterior de la línia cap el seu interior, n’obtindrà la idea de propietat. Amb la mateixa línia, però per impedir el moviment des de l’interior cap a l’exterior, n’obtindrà la idea de presó. Amb una línia oberta (és a dir, una corba que no encercla cap figura) per impedir el moviment en qualsevol de les dues direccions, n’obtindrà la idea de frontera. Propietats, presons i fronteres: l’espai entra a la història per impedir el moviment” (p. xi).

sl20fo10
Per tal que aquestes línies – entitats abstractes – puguin exercir la seva funció, cal implementar-les físicament mitjançant diferents dispositius tècnics. Un mur o una paret acostumen a ser instruments útils per impedir el moviment de forma gairebé absoluta; les tanques el fan difícil, però no impossible. Les inscripcions simbòliques, que apel•len a normes o hàbits socials, també poden funcionar. En tots els casos, però, cal exercir una coerció basada en la força física, actual o potencial, donat que el que es mou són cossos (humans o animals) i per impedir el seu moviment cal afectar-los d’alguna forma.

Aquest llibre és la història d’un dels artefactes més utilitzats en la història recent per impedir el moviment dels cossos animals: el filferro espinós. En sintonia amb les tendències recents més innovadores en la historiografia de la tecnologia, Netz no se centra únicament en el procés d’innovació i desenvolupament sinó, per sobre de tot, en els usos de la tecnologia, en les pràctiques on esdevé peça clau, i en els seus vincles heterogenis.

Estem acostumats a pensar la modernitat com l’era de la mobilitat: des del segle XIX hem vist l’emergència i consolidació de noves i més sofisticades formes de transport (el tren, els vaixells de vapor, l’automòbil, l’avió,…) però la tesi de Netz que és les tecnologies per impedir el moviment són, de fet, més fonamentals i més importants. Els transport ferroviari requereix, per exemple, la restricció de l’accés a les estacions i en molt casos a les vies. Les tanques, murs i altres sistemes de control de la mobilitat acompanyen sempre les grans vies de connexió i transport, des de les autopistes als aeroports.
1389.4 Holocaust A
Netz ens demostra, en una obra excel•lent i magníficament escrita, com la modernitat suposa i es recolza en l’eclosió dels sistemes de control massiu del moviment. I el primer d’ells es basa en un artefacte relativament senzill però que explota sàviament un fet primari: el ferro permet infligir dolor sobre la pell dels animals de forma barata i efectiva. El llibre explica de forma detallada amena i molt intel•ligent el recorregut sinuós del filferro espinós, des de la seva aplicació inicial per controlar el moviment de les vaques a les Grans Planes dels EEUU a finals del s. XIX, fins els Gulags de la URSS en la dècada dels 50 del s. XX, on va ser utilitzat per confinar milions de persones, passant per la guerra dels Boers (on s’inventa el camp de concentració), la Primera Guerra Mundial o els camps d’extermini nazis.

Acto de inauguración del Máster del Mediterráneo antiguo

EspelosínEl próximo día 23 de octubre a las 10h,  en la Sala de Actos de la Facultad de Letras de la UAB, tendrá lugar el acto de inauguración del Máster Universitario del Mediterráneo antiguo, coordinado por la UOC y la UAB.

El eminente profesor Francisco Javier Gómez Espelosín, catedrático de Història Antigua de la Universidad de Alcalá (UHA), presentará la conferencia “Del Mediterráneo a la Ecuméne. Paseos con Herodoto”. El profesor Gómez Espelosín, de amplia y brillante trayectoria en el ámbito de la docencia y la investigación en Historia Antigua, tiene una destacada producción científica. Destaca muy especialmente su investigación sobre la geografía antigua, desde diferentes perspectivas (tierra, habitantes, gestión de la información mediante el relato de los viajeros de la antigüedad hasta nuestros días o acciones militares de los conquistadores, particularmente de los grandes imperios persa, macedonio y romano).

Barcelona: del romànic a la postmodernitat

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 19 d’octubre, un itinerari per Barcelona, durant el qual, i sota el marc global de l’Art al carrer com a instrument de socialització,  ens pararem a comentar els següents indrets:

  • Plaça dels Països Catalans
  • Sant Pau del Camp
  • Plaça Reial
  • Santa Maria del Mar
  • Fossar de les Moreres
  • Plaça del Rei
  • Fris del Col·legi d’Arquitectes de Picasso

Helio Piñón i Albert Vilaplana: Plaça dels Paisos Catalans, 1983

Programa

9 h. Trobada al costat del Drac d’Andrés Nagel, a la plaça dels Països Catalans

9,15 h. Visita i comentari de la plaça dels Països Catalans

10 h.  Desplaçament a sant Pau del Camp amb metro. Visita i comentari de l’església

11,15  h.  Recorregut per ciutat Vella. Visita i comentari de la Plaça Reial

12,15 h.   Plaça sant Jaume. Palau de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona

13 h.  Santa Maria del Mar

13,45 h.  Fossar de les Moreres

14,30 h. Fris del col·legi d’Arquitectes de Picasso

Inscripció obligatòria (places esgotades)

Informacions d’interès

Aquesta sortida-itinerari consisteix en una caminada urbana; s’aconsella portar calçar adient. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorçar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada a l’església de santa Anna (3 euros)

Professor que impartirà el seminari-itinerari:                                                                         Dr. Joan Campàs Montaner                                                                              jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball 

    • Itinerari seminari per Barcelona                                                                        http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/itinerari_seminari_Barcelona.pdf

    • L’art al carrer com a factor de socialització                                                        http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Art_al_carrer_B.ppt

 

Gènere a l’Antiguitat

HypatiaDins del marc del nou Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB, el professor Borja Antela ha engegat a Twitter el hastag #mujeresantiguas, un experiment docent obert a la participació de qualsevol persona interessada en la Història de les dones a l’Antiguitat.

Cada setmana, amb l’etiqueta #mujeresantiguas es tractara la història d’alguna dona prominent del món antic, des d’Eva fins a Hipatia, mitjançant els twits dels interessats. La proposta és també una excusa per revisar la imatge de les dones a l’antiguitat, així com la producció artística al voltant de cada personatge al llarg de la història de l’art. En definitiva, es tracta de reflexionar sobre les dones i la idea de femení / femineïtat en un moment transcendental de la història, referent obligat del nostre present.

Intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa – article

El passat dijous 12 de setembre va tenir lloc una xerrada entre Montserrat Crespín, doctora en Filosofia i col·laboradora docent de la UOC i amb Francesc Núñez i David Martínez, professors dels Estudis d’Arts i Humanitats sobre Qüestions al voltant dels intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa.

Us deixem l’article que Montserrat Crespín ha escrit sobre aquest tema:

ShiseiHablar consiste en expresar lo que se piensa utilizando para ello el lenguaje. Discutir, en examinar una cuestión, razonando e intercambiando consideraciones. Para cada uno de nosotros, hablar y discutir son acciones tan absolutamente naturales que solamente si se piensa sobre ello dos veces (si se reflexiona, por tanto), uno se da cuenta de la riqueza inmensa que posee. Esa riqueza es aún más maravillosa cuando cabe la posibilidad de que el pensamiento expresado sea respondido por el dicho por otras personas, produciendo un eco (que es, también, reflexión, pero de ondas sonoras). Coincidir esta tarde para conversar se convierte, por la sencillez natural de la acción, en un hecho radical. Hacerlo de la mano de dos instituciones, una centenaria, el Col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya, y otra, camino de su madurez como institución universitaria, la Universitat Oberta de Catalunya, es para mí un privilegio. Pero lo es más junto a los profesores Francesc Núñez y David Martínez, buenos dialogantes en el sentido platónico, y amigos en la significación aristotélica. Continua llegint

“Sense temps per trobar-se, sense temps per compartir”

imatge

Article publicat per Mart
a Rovira-Martínez

Dan Woodman acaba de publicar un article a la revista Sociolgy [1] sobre com els horaris dels joves fan cada vegada més difícil que es relacionin entre ells… cara a cara. Segons Woodman, hi ha dos aspectes que porten les noves generacions a un estil de vida en què els horaris són complicats de gestionar, de manera que podem parlar d’una vida “fora de sincronització” (segons l’expressió en anglès out-of-sync).

D’una banda, la combinació de treball i estudi que és propi dels anys posteriors a l’educació obligatòria. Segons Woodman, a Austràlia hi ha un 64% dels estudiants que tenen entre 20 i 24 anys que al mateix temps que estudien també treballen, en ocupacions a temps parcial, amb horaris flexibles i canviants, i amb contractes precaris. Continua llegint

Presentació del nou Màster d’Història Contemporània

Aquest semestre engega el nou Màster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la UnivMapaersitat Oberta de Catalunya. La sessió inaugural d’aquests nous estudis anirà a càrrec del reconegut historiador Josep Fontana qui parlarà sobre La guerra freda com a ficció, dimarts 8 d’octubre a les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6) on tothom hi està convidat.

Continua llegint

Pensar l’art contemporani

Aquest proper dissabte 5 d’octubre, a la sala d’actes de l’edifici central de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona), i dins del marc dels seminaris presencials que cada semestre s’organitzen des de l’assignatura Art del segle XX dels Estudis d’Humanitats, tindrà lloc, de 9 a 14 h, una matinal amb cinc seminaris que giraran al voltant del tema: Pensar l’art contemporani.
La programació d’aquest seminaris respon a l’horari següent:

  • de 9,15 a 10 h: La mirada artística: per què l´objecte artístic és artístic
  • de 10 a 11 h: Vint obres significatives del segle XXI
  • d´11 a 12 h: Llegir obres figuratives: més enllà de l’estètica
  • de 12,30 a 13,15: La font de Duchamp
  • de 13,15 a 14,30: Art i capitalisme: l´artista com a marca
but_is_it_art

Steve Platt: Però això és art?, 2009. Performance concebuda per Antony Gormley Fourth Plinth a Trafalgar Square, Londres.

Els cinc seminaris tenen com a finalitat ajudar a entendre l’art contemporani i oferir models d’interpetació atès que, com afirma l’obra següent:

art_isnt_easy

Matthew Higgs: L’Art no és fàcil, 2008. Impressió sobre paper. 40,6 x 50,8 cm.

Els seminaris seran impartits pel professor Joan Campàs, Aura digital