Una visió simbòlica i política del romànic i gòtic del MNAC

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 14 de desembre i el diumenge, 15 de desembre la visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • pintura i escultura del romànic: el llenguatge del feudalisme
  • pintura i escultura del gòtic: el llenguatge del capitalisme en la fase d’acumulació primitiva de capital

Majestat_Taull

Pel fet de tractar-se d’una visita a un museu, s’ha dividit l’itinerari-seminari en dos grups, de 30 persones cadascun. En ambdós casos, la visita acabarà a les 15 h.

Programa

9,30 h.    Trobada a les escalinates de la porta principal del MNAC

10 h.  Visita de la col·lecció d’art romànic

12 h.  Visita de la col·lecció d’art gòtic

15 h.   Dissabte: dinar al MNAC / Diumenge: dinar al MNAC o a Caixa Forum

Inscripció tancada pel dissabte

Inscripció tancada pel diumenge

Professor que impartirà la visita i els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner                                                                              jcampas@uoc.edu

Materials de treball

3 comentaris a “Una visió simbòlica i política del romànic i gòtic del MNAC

  1. Algun dia havia de visitar el MNAC i què millor doncs! fer-ho de la mà del professor Campàs. En una altra ocasió caldrà gaudir de les altres col.leccions.
    Quant al romànic i el gòtic del diumenge 15 de desembre 2013, complagut amb la visió que en vam treure. Art els segles X, XI, XII, després XIII, XIV? Quina mena d’art si no existia el concepte de museu? Més aviat doncs, poder d’uns per a presentar-se a la resta i deixar-lis ben clar alguns missatges. Això sí, mitjançant les tècniques artístiques amb els materials del moment. Prou aconseguit diríem, en descobrir les millors qualitats pictòriques d’elements naturals i els suports on es plasmaren. Després del primer episodi medieval eclessiàstic, gairebé estàtic, l’alliberament primigeni cap a l’economia intervencionista dels senyors, mostra un progrés i evolució de les tècniques; inclou el moviment i n’eixampla la temàtica per a representar. El gòtic té més sentiment… i s’anà carregant.

    Podrien tornar les obres als seus llocs originals? Un grandíssim museu atabala.

    Puntuals dalt de Montjuïc en un matí fantàstic, vam passar dins el MNAC i ens vam traslladar a la sobirania del Déu cristià i a la del diner totpoderós que ajudà l’anterior. En quina soberania ens trobem ara? Quin missatge pretén aquell que paga l’art actual?

    Gràcies Joan Campàs!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*