Centre i perifèria al món antic

PeltasteUna altra de les noves assignatures del proper semestre al Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) és “Centre i perifèria al món antic”. Aquest títol tan atractiu com ampli, no obstant, ha estat molt acotat a nivell temàtic pel responsable de l’assignatura, el professor Borja Antela-Fernárdez (UAB), per tal de diferenciar amb claredat les temàtiques a tractar d’altres continguts de caire més geogràfic. D’aquesta manera, l’objectiu serà tractar la concepció de l’alteritat, i per tant, de la relació entre poder central i pobles marginals, definits per trets profundament diferencials, en el marc del món antic. Es revisaran, en primer lloc, les descripcions de pobles extramediterranis en contrast amb els models de les civilitzacions que detenen el poder, com també, en segon lloc, la qüestió del viatge com a trobada, més enllà dels límits imposats, incloent aquí la interessant parodoxogafia i les concepcions irracionals de l’espai. Per últim, es proposarà als alumnes reflexionar sobre els ‘ets i uts’ d’aquest model interpretatiu, desenvolupant a més respostes pròpies d’anàlisi d’aquesta complexa problemàtica.

Història cultural de l’antic Egipte

449px-Seated_scribeDurant el proper semestre que comença al març, els estudiants del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) podran matricular l’assignatura “Història Cultural de l’Antic Egipte”. De la mà del professor Josep Cervelló, els alumnes s’endinsaran en qüestions com l’escriptura i la llengua antigues de l’Egipte faraònic, així com en el seu rerefons sociològic, literari i científic. Igualment, també les materialitzacions estètiques, reflectides per la cultura plàstica, seran motiu d’estudi. D’aquesta manera, es pretén qüestionar conceptes com el d’art i artesà, i aprofundir en la interpretació de la relació entre cultura material i cultura immaterial. Tot això farà, de ben segur, les delícies dels ‘egiptòfils’ que hagin triat l’itinerari d’especialització en Pròxim Orient i Egipte, una de les apostes d’avantguarda del màster de Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB).

Google Llibres o l’acord entre un jutge federal dels EEUU i un monjo de Montserrat

El passat 14 de novembre el jutge nord-americà Denny Chin va sentenciar que el projecte de Google Llibres d’escanejar 20 milions d’obres era legal; d’aquesta manera desestimava la demanada posada per una coalició d’editorials i autors fa 8 anys. En concret, la disputa legal se centrava no en el fet de posar en obert obres completes – cosa que Google només fa si els propietaris dels drets hi estan d’acord o si l’obra pertany al domini públic –, sinó en fer accessibles petits fragments de les obres a partir de cerques específiques fetes pels usuaris. El jutge considera que això entra dintre del fair use (ús legítim que podríem equiparar al dret de citació) i, per tant, és perfectament legal. Els demandants ja han anunciat que recorreran.chin

Arran de la sentència, la UOC va organitzar un seminari on es va presentar i discutir el documental Google i el cervell mundial, coproduït per TV3 i emès per aquesta cadena fa uns mesos, amb la presència del seu productor executiu, Carles Brugueras. El documental, des del punt de vista formal molt ben realitzat, presenta alguns problemes quant al contingut: bàsicament pateix d’un biaix ideològic considerable.

En primer lloc, gran part del documental – inclòs el seu títol – està destinat a convertir Google, d’entrada, en una mena de nou Big Brother amb objectius secrets i sinistres. I tot això basant-se en un error conceptual monumental: el d’equiparar dades a coneixement (o informació amb intel•ligència). El fet que Google arribi a disposar d’una base de dades gegant amb milions de llibres escanejats, no el converteix en cap cervell universal, de la mateixa manera que tenir molta memòria no és el mateix que ser savi.

El documental presenta tot un seguit d’opinions diverses sobre el projecte de Google Llibres. Dic ‘diverses’ perquè van de les “contràries” a les “absolutament contràries”. Les poquíssimes intervencions d’experts coneguts per defensar la cultura lliure i l’accés obert al coneixement – com Larry Lessig –, han estat deliberadament escapçades i convertides en afirmacions neutres o ridícules. Mentre que hi apareixen contínuament representants d’editorials, escriptors o biblioteques, no hi té ni veu ni vot el grup social afectat més nombrós: el dels lectors i usuaris d’Internet. És certament preocupant sentir polítics com Merkel o Sarkozy afirmant amb vehemència que faran “tot el que calgui” per defensar els interessos dels seus escriptors, però qui defensarà els drets, necessitats i interessos dels seus ciutadans, és a dir, l’interès social general?Google_Book_Search_huck

El documental es converteix en molts moments en un simple (per no dir ximple) al•legat genèric contra Internet: “digitalitzar és robar” o “posar en accés obert és com atracar un banc”, diuen alguns dels entrevistats. Aquestes afirmacions recorden la famosa sentència de l’exministra espanyola González Sinde: “¿Para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuantos gigas? ¿Para mandar e-mails?”

Les biblioteques tenen també un gran protagonisme en el documental. En aquest cas, les actituds fluctuen entre l’arrogància dels que han estat durant molt de temps únics garants de l’accés públic a la cultura (el director de la Biblioteca Nacional de França diu, referint-se als membres de Google que el van anar a veure: “no sabien amb qui estaven parlant”), i l’enveja davant d’una iniciativa que les biblioteques no han sabut o volgut emprendre. Fins i tot, el director de la Harvard University Library, Roger Darnton, amb una gran dosi de cinisme, després de desqualificar el projecte, agraeix a Google que els “hagi donat la idea”. Internet té 44 anys d’història i els ha calgut Google Books per veure que la xarxa és un excel•lent mitjà per compartir i fer pública la informació?

En general les crítiques al projecte es recolzen en dos arguments bàsics. El primer, com en aquest darrer cas, és la pèrdua de protagonisme, influència i poder social d’algunes institucions que, en el nou context digital, veuen perillar la seva funció i raó de ser. El segon són els diners, és a dir, la preocupació que Google pugui treure beneficis del projecte. Aquesta darrera inquietud, molt més justificada atès que Google és una empresa i les empreses acostumen a voler treure rendiment econòmic del que fan, no es presenta com el risc que Google converteixi en benefici privat un bé comú o públic, sinó sorprenentment com el perill que ho faci de forma monopolística o sense repartir els guanys!
monjo
En aquest punt, val la pena esmentar un dels moments més tensos del documental, quan una periodista entrevista un monjo de Montserrat, Damià Roure, director de la biblioteca del monestir, que va signar un acord amb Google Llibres per escanejar el seu fons. La periodista li demana, amb un cert sarcasme atès que ja coneix d’antuvi la resposta, “quant va pagar Google per la digitalització d’aquests llibres?” La sorpresa de Roure i el seu silenci posterior el semblen ridiculitzar davant l’audiència. “El seu silenci, demolidor, es fa etern i és altament revelador. Les fonts del coneixement més selecte del món desvalgudes davant del xuclador d’intel•ligència més cobdiciós del món” ens diu un article periodístic. I, tanmateix, el seu silenci ni és etern ni estúpid; al cap d’una estona acaba responent i dóna una resposta molt sensata: no li importa gaire si algú en fa diners de tot això, el que li interessa realment és que uns quants milers de llibres que ara gairebé ningú pot consultar, siguin accessibles per a tothom! Curiosament, aquesta apel•lació a l’interès general és també la base de la sentència del jutge Chin.

Jornades sobre l’exili

Nueva imagenUs informem de les Jornades “Antonio Machado y el exilio republicano español en Francia (75 años después, 1939-2014)”, organitzades per l’Institut Francès de Barcelona i per la col·laboradora docent de l’Escola de Llengües de la UOC, Monique Alonso. Les jornades tindran lloc els dies 13, 14, 15 i 25 de febrer. Més informació.

D’altra banda, dimecres 22 de febrer a les 20h Monique Alonso presentarà el seu llibre “Antonio Machado, el largo peregrinar hacia el mar” a l’Hotel Majestic (Passeig de Gràcia, 68 de Barcelona).

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Conferències d’art

CampasSabadell-2

Joan Campàs, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats imparteix un Cicle de conferències d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell:

  • “Les Menines de Velàzquez” – dimecres 5 de febrer a les 19h.
    Perquè Velàzquez porta pintada una creu de l’orde de Santiago al pit? Perquè la majoria dels personatges miren cap a l’espectador? Què s’està esdevenint en aquesta tela i què ens pretén explicar Velàzquez? Una oportunitat per posar-nos davant la reconeguda obra i redescobrir-la.
  • “Mirar, pensar i valorar l’Art Contemporani” – 12, 19 i 26 de febrer a les 19h.Una “escultura” de xocolata, un estruç que amaga el cap a terra, fileres d’aspiradors,… Què es fa, perquè es fa i com s’ha arribat a fer? En aquest cicle mirarem, pensarem i valorarem l’Art contemporani com una aproximació a la comprensió del món que ens ha tocat viure.

CampasSabadell-5

Nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), el Museu Episcopal de Vic (MEV) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

Es tracta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Girona, Vic i Barcelona.

CALENDARI

Dissabte, 25 de gener:Literatura europea al MEV
Dissabte, 22 de febrer: Literatura romànica al MNAC 
Dissabte, 22 de març: La Girona de Cerverí al MAC
Continua llegint