Entrevista a la poeta Isabel M. Ortega

Per Josep Sacarès Capellà

En el marc de l’assignatura “Literatura i tradició”, del Màster Universitari d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies, de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Sacarès Capellà ha dut a terme una aproximació a la presència de la tradició clàssica en la poesia d’Isabel M. Ortega. El seu treball inclou una entrevista a l’autora, que creiem d’interès i que us oferim a continuació.

Foto IMOrtegaIsabel M. Ortega Rion és una de les veus actuals, sobretot en l’àmbit de la poesia. Llicenciada en Psicologia i Filosofia, el seu món professional es mou, d’una part, en el camp de la docència, ja que és professora de llengua catalana i literatura en un centre de Cornellà, i de l’altra, en l’esfera de la creació. Atreta pel món de les lletres, ha publicat novel·la, ha fet traducció, però crec que podem dir que el seu eix clau el representa la poesia. En aquest món poètic barreja la tradició amb la modernitat i el mite amb l’ésser més actual. Continua llegint

Introducció a la Literatura Europea

La idea d’una “literatura europea” suscita diversos interrogants, molt valuosos a l’hora de pensar la nostra relació amb la cultura del passat. Què és el que tenen en comú les obres de Joanot Martorell, Cervantes, Montaigne, Voltaire, Dickens, Proust o Joyce? S’integren totes elles en una identitat literària comuna? I, si és així, quin és el sentit d’aquesta tradició a la qual va lligada, en major o menor grau, la constitució d’una determinada imatge d’Europa?
L’assignatura Introducció a la literatura europea del grau de Llengua i Literatura Catalanes i del grau d’Humanitats proposa l’anàlisi d’aquests interrogants a partir de l’estudi dels orígens de la literatura europea als darrers segles de l’Edat Mitjana. A través de la lectura atenta de la Chanson de Roland, de l’obra d’alguns dels millors trobadors occitans, amb especial atenció als cançoners de Guillem de Berguedà i de Cerverí de Girona, del mite de Tristany i de les històries dels cavallers de la Taula Rodona, es convida l’estudiant a pensar en la relació entre l’èpica medieval i la conformació d’un ideari col·lectiu, de caire nacional; a plantejar-se, seguint Denis de Rougemont, si l’amor, tal com el coneixem avui dia, va néixer al segle XII, en les cançons dels trobadors; o si els romans de Chrétien de Troyes poden ser qualificats, d’acord amb Carlos García Gual, com les primeres novel·les europees. Continua llegint

Per què Humanitats

(Per Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i director del màster en Humanitats)

Que les humanitats estan en crisi és un tòpic que caldria demostrar. També és un donat per descomptat en molts àmbits socials i polítics contemporanis i una percepció social que acaba produint i tenint efectes de veritat. Si és evident que les humanitats estan en crisi, com ho demostra la decreixent matrícula en moltes carreres d’humanitats, és encara més evident que si sóc un jove estudiant que vol tenir un futur professional, no m’enredaré a fer una carrera d’humanitats, per simple raonament. Malgrat les “dades”, la realitat potser no és tan crua com se li suposa (podeu consultar aquest parell d’informes sobre inserció laboral dels graduats: http://www.aqu.cat/doc/doc_25842941_1.pdf  i  http://www.ub.edu/comint/pdi/docs/enquesta_inserciolab2.pdf). Sigui com sigui, la preocupació pel futur de les humanitats, té dimensions universals en la civilització de l’Atlàntic Nord (http://www.humanitiescommission.org/default.aspx).

Desmuntar un tòpic o mostrar com es construeix una percepció social és una de les tasques pròpies i diferencials de les humanitats i de les ciències socials. Ho podríem anomenar fer genealogia, fer el camí invers de la reificació, procés de desemmascarament social, deconstrucció o, simplement, fer una història ben feta. Les bones humanitats són i han de ser interdisciplinàries. No obstant això, en aquest escrit no vull fer aquest procés, sinó explicitar algunes de les idees per les quals crec que les Humanitats són importants en el món contemporani i clau de volta de la vida social, política i personal.  No estic exagerant. A més, aquesta especificitat ens atorga competències professionals que marquen una gran diferència respecte a qui no les tenen.Clau de volta

La idea principal que vull defensar i argumentar és que la formació humanística, és a dir, el coneixement de l’art i la literatura, de la filosofia i la història, la capacitat per a la reflexió crítica, la sensibilitat artística, la perspectiva històrica, etc., ens dota de criteri per fer front als reptes del futur.

Continua llegint

Arts plàstiques

Imagina’t que un dia entres en una galeria d’art i et trobes amb les següents quatre “obres d’art”:

Tom Friedman: Two By Four, 1990. Un llistó de fusta pintat amb acrílic per tal que s’assembli exactament a ell mateix. 121.9 x 9.5 x 4.5 cm. Venut per Christie’s New York el 17 de maig del 2000 per 25.850 $.

Koons_dog

Jeff Koons: Balloon Dog (Orange), 1994-2000. Crom, acer inoxidable amb revestiment de color transparent. 307,3 x 363,2 x 114,3 cm. Venut per Christie’s Nova York el 2013 per 58.405.000 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hirst_lullaby

Damien Hirst: Lullaby Spring, 2002. Armari amb 6.136 pastilles de bronze pintat. Venut a Londres el juny del 2007 per 19.200.000 $

 

 

 

 

 

Cattelan

Maurizio Cattelan: Untitled, 2001. Maniquí de cera, cabells naturals. 150 x 50 x 32 cm. Venut a Sotheby’s Nova York el 12 de maig del 2010 per 7.922.500 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segurament, la primera cosa que et preguntaràs serà:

Aixo_es_art

Steve Platt: Però això és art?, 2009. Performance concebuda per Antony Gormley Fourth Plinth a Trafalgar Square, Londres

i tot seguit, potser pensaràs:

art_isnt_easy

Matthew Higgs: L’art no és fàcil, 2008. Impressió sobre paper. 40,6 x 50,8 cm.

I quan tot just anaves a sortir de la galeria et topes amb aquesta sala on hi ha escrit a la paret: En entrar a la zona creada per aquest dibuix, i pel període que hi romanguis, declares i acceptes que la constitució dels USA no se t’aplicarà.

I, a més, en el títol s’hi diu que l’artista no garanteix que pugui ser venuda com a obra d’art o que representi una obra d’art.

no_es_art

Carey Young: Declared Void, 2005. Dimensions variables. 337,8 x 337,8 cm.
«The artist does not guarantee that this piece can be sold as a work of art».
«The artist does not represent this to be a work of art».

Probablement, ja no entendràs res: pot un artista dir que la seva obra d’art exposada en una galeria d’art no és una obra d’art?

Si has arribat fins aquí, m’imagino que ja veus per on va aquesta assignatura del màster d’Humanitats, que està centrada en l’estudi i anàlisi d’obres del 1970 al 2014.

Podràs fer-ne un tast si accedeixes a una presentació sobre la genealogia de l’art contemporani, o sobre El Cos en l’art contemporani, o sobre els Temes de l’art Contemporani. I si vols tenir una primera idea sobre quins són els preus de l’art contemporani i què s’arriba a pagar en les subhastes per les obres del segle XX, pots consultar aquest recull de e més de 300 obres a El preu de les obres d’art contemporani.

Joan Campàs
jcampas@uoc.edu
Professor/consultor de l’assignatura – Aura digital

 

 

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Filosofia Contemporània

“Filosofia Contemporània” és una  assignatura obligatòria del màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.

 

 

Taylor

L’assignatura que presentem, Filosofia contemporània, vol centrar-se en alguns dels debats sobre els tres temes que, com Kant va posar de manifest, podem dir que centren l’atenció de la filosofia: conèixer, actuar, esperar. Ens preguntarem per la condició humana en el s. XXI, per allò que podem -o creiem poder- conèixer, per les condicions i els límits d’aquest coneixement, per com això que sabem o creiem saber condiciona o justifica les nostres accions morals i polítiques i, per tant, la vida social. Ens preguntem també per allò que com a individus i com a membres de determinades societats esperem tenir o trobar, allò que dona sentit i valor, al fer nostre de cada dia. Ras i curt, ens preguntem pel sentit de la nostra condició humana i, per tant, per allò que sabem, fem i esperem.

Continua llegint

Presentació Treballs Finals Humanitats

Com cada semestre tenim previst fer un acte públic presencial per a tots els estudiants matriculats de ‘La recerca en les humanitats’ i el ‘Treball final de carrera’ de la Llicenciatura d’Humanitats i del ‘Treball final de Grau’ del Grau d’Humanitats, així com pels avaluadors, directors i docents col·laboradors. També hi estan convidats els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

L’acte tindrà lloc el dia 17 de febrer a les 17.00 h a la Sala d’actes de la seu central de la UOC (Av. Tibidabo, 39-43 de Barcelona) i consistirà en:

  • Presentació per part del Director del Programa d’Humanitats.
  • Presentació pública de 2 TFC i 1 TFG a càrrec dels seus autors (la selecció d’aquests 3 treballs es fa en funció de les qualificacions i tractant d’oferir una mostra representativa de tots els àmbits de coneixement dels Estudis)
  • La generació dels Humanistes de febrer 2014. Amb aquesta presentació, el professorat d’Humanitats vol fer arribar, amb la simpatia i admiració que es mereix, el seu reconeixement a l’esforç realitzat pels estudiants al llarg d’aquests semestres.

Cal confirmar l’assistència –indicant el número de persones- abans del dia 12 de febrer enviant un missatge a Pilar Miquela (pmiquela@uoc.edu) (places limitades).

 

I Congrés d’Investigacions Feministes en Transformacció

Els dies  24, 25 i 26 de març se celebrarà a València el I Congrés d’Investigacions Feministes en Transformacció. El Col·lectiu Transformacció es un grup molt actiu amb molta energia i amb gent força interessant.

La inscripció és gratuïta i us elogoncoratgem a participar ja que la dinàmica del congrés cerca resignificar el concepte de congrés tal com s’entén hegemònica i tradicionalment al món acadèmic. Per a això, des de l’organització es proposen eixos temàtics en els quals s’admeten variades formes d’intercanvi de coneixements i aprenentatges, tals com a ponències, col·loquis, tallers, xerrades, performances, etc.

Més informació.

Conferència: “Els límits de la credibilitat política i humana”

20131030_IgualadaDimarts 11 de febrer a les 19h. Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, ens parlarà dels límits de la credibilitat política i humana. La conferència tindrà lloc a la Biblioteca Central de Igualada (Plaça Cal Font – Igualada).

L’ésser humà és social, això és el que el fa humà i l’aboca a la vida política. Allò que cada un de  nosaltres és o pot arribar a ser, i aquesta és una tasca que no té final, depèn dels mons socials pels que transitem. Allò que fem i allò que diem, els nostres actes, tenen valor i significat, són creïbles i tenen sentint, sempre en funció del context.

No obstant això, en un món globalitzat i dominat per les lògiques de mercat, és fonamental, per la credibilitat política i personal dels individus, la presentació que fem de nosaltres o la imatge pública que projectem, és a dir, com ens sabem vendre. En tant que consumidors i com a  productes de consum, convé no ignorar les lògiques del que delimita la credibilitat política i humana.

Inscripció.

Docència inici febrer: últims dies!

recursos-docents-conferenciUs informem dels programes dels Estudis d’Arts i Humanitats que tenen els últims dies de matrícula oberta per a iniciar docència el proper de febrer:

  • Grau d’Humanitats
    Formem professionals amb una comprensió global i crítica de la cultura i la realitat social

Contactes culturals a la Mediterrània proximo‐oriental

Una altra de les assignatures del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) és “Contactes culturals a la Mediterrània proximo‐oriental”, impartida pel professor Agustí Alemany (UAB), dedicada a contextualitzar i analitzar una sèrie de casos concrets de relacions i interacció mútua entre el Pròxim Orient i les regions veïnes a partir de perspectives diverses (històrico‐arqueològica, literària, míticoreligiosa, etc).

Relleu de la inscripció de Darius el Gran a Bīsotūn, commemorant laseva victòria sobre deu enemics de procedència diversa, amb el "frawahr", un ésser sobrenatural d’origen mixte, presidint l’escena.

Relleu de la inscripció de Darius el Gran a Bīsotūn, commemorant la
seva victòria sobre deu enemics de procedència diversa, amb el “frawahr”, un ésser sobrenatural d’origen mixte, presidint l’escena.

Continua llegint

“De què parlem quan parlem d’Antropologia?”

Presentació oficial del Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC

Dia i hora: dimarts 25 de febrer a les 17h.
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya 35, Tarragona)

Nueva imagen

El passat setembre va començar el nou Grau d’ Antropologia i Evolució Humana, elaborat conjuntament entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), orientat a formar estudiants en el camp de l’Antropologia en els seus dos vessants principals: social i cultural, i evolució humana. Continua llegint