Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental.

Prendre el darrer segle i escaig d’història és presenciar l’acceleració del món: revolucions, tecnologia, guerres, ideologies, esperances, imperis, descolonització, globalització… I, tanmateix, res com la cultura reflexa i recull les transformacions viscudes. Història de la Cultura Contemporània, dins del Màster d’Humanitats de la UOC, parteix d’aquesta constatació per fixar-se en quatre moments nuclears on tot sembla coincidir i on el nostre món pren camins decisius.

imagesEl primer trencall se situa a cavall del segle XIX i XX. En pocs anys, coincideixen en el temps la irrupció de l’inconscient de la mà de Sigmund Freud, la física es revoluciona amb els primers escrits sobre la relativitat d’Albert Einstein i la teoria quàntica de Max Planck… La ciència accelerava, però la cultura no li perdia la petja: les avantguardes avançaven en paral·lel gràcies al cubisme, el surrealisme o l’expressionisme, la literatura incorporava elements com el lliure flux de consciència o els somnis… L’arbre del coneixement creixia en paral·lel a totes les seves branques i Pablo Picasso, James Joyce, Hugo von Hofmannsthal, Gustav Mahler, entre d’altres, no n’eren aliens.

La gran cristal·lització tindrà lloc durant el període d’entreguerres. Enfront del repte plantejat pels totalitarismes, es desenvoluparà una cultura rica i diversa, especialment a Centroeuropa i amb una forta participació d’intel·lectuals d’origen jueu. El gran ventall, del formalisme rus i a l’esplendor vienès o de la Bauhaus al futurisme italià, no podrà sobreviure a la Segona Guerra Mundial, però la seva herència seguirà present.

la-cultura-es-la-inversion-de-la-vidaEl tercer moment ja és protagonitzat per les generacions nascudes després del darrer conflicte bèl·lic i decebudes pel món que els toca heretar. Des de Mèxic fins a Praga, passant pels campus californians o les principals capitals europees (París, Roma, Berlín…), es desferma un cicle de revolucions socials amb conseqüències polítiques i, sobretot, culturals. És el gran moment de la contra-cultura i de la recerca de camins alternatius. La decepció també es demostra fructífera artísticament durant aquesta crisi dels seixanta-setanta.

images-1I finalment, el darrer node el representa un canvi de caràcter tecnològic, amb profunds efectes sobre la Humanitat: la revolució digital. Iniciada a finals del passat segle, encara avui som immersos en ella. Ja no és només el mitjà, sinó també el contingut allò que queda afectat, mentre apareixen noves formes de comunicació i relació social, així com de consum. I on, sobretot, la cultura esdevé el centre del debat.

———–

Jaume Claret, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, és consultor d’aquesta assignatura.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*