Per què Humanitats

(Per Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i director del màster en Humanitats)

Que les humanitats estan en crisi és un tòpic que caldria demostrar. També és un donat per descomptat en molts àmbits socials i polítics contemporanis i una percepció social que acaba produint i tenint efectes de veritat. Si és evident que les humanitats estan en crisi, com ho demostra la decreixent matrícula en moltes carreres d’humanitats, és encara més evident que si sóc un jove estudiant que vol tenir un futur professional, no m’enredaré a fer una carrera d’humanitats, per simple raonament. Malgrat les “dades”, la realitat potser no és tan crua com se li suposa (podeu consultar aquest parell d’informes sobre inserció laboral dels graduats: http://www.aqu.cat/doc/doc_25842941_1.pdf  i  http://www.ub.edu/comint/pdi/docs/enquesta_inserciolab2.pdf). Sigui com sigui, la preocupació pel futur de les humanitats, té dimensions universals en la civilització de l’Atlàntic Nord (http://www.humanitiescommission.org/default.aspx).

Desmuntar un tòpic o mostrar com es construeix una percepció social és una de les tasques pròpies i diferencials de les humanitats i de les ciències socials. Ho podríem anomenar fer genealogia, fer el camí invers de la reificació, procés de desemmascarament social, deconstrucció o, simplement, fer una història ben feta. Les bones humanitats són i han de ser interdisciplinàries. No obstant això, en aquest escrit no vull fer aquest procés, sinó explicitar algunes de les idees per les quals crec que les Humanitats són importants en el món contemporani i clau de volta de la vida social, política i personal.  No estic exagerant. A més, aquesta especificitat ens atorga competències professionals que marquen una gran diferència respecte a qui no les tenen.Clau de volta

La idea principal que vull defensar i argumentar és que la formació humanística, és a dir, el coneixement de l’art i la literatura, de la filosofia i la història, la capacitat per a la reflexió crítica, la sensibilitat artística, la perspectiva històrica, etc., ens dota de criteri per fer front als reptes del futur.

Continua llegint