Entrevista a Eudald Carbonell

eudald-carbonellAustràlia, Croàcia, Eritrea, Espanya, Estats Units, Etiòpia, França, Geòrgia, Itàlia, Marroc, Mèxic, Tadjikistan, Tanzània, Xina… Aquests són només alguns dels racons del planeta on l’arqueòleg, paleontòleg i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953), ha desenterrat part del nostre passat. Un torrent de coneixement inexhaurible al qual podem apropar-nos de la mà del nou grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, dissenyat i impartit per totes dues universitats en les modalitats semipresencial i en línia. Per bé que el seu càrrec com a codirector dels jaciments d’Atapuerca l’obliga a residir a Burgos, el febrer passat va participar a Barcelona en l’acte de presentació d’aquesta nova titulació.

Llegeix l’entrevista que li ha fet la UOC:
Entrevista en català
Entrevista en castellano
Interview in english

En la mort de l’investigador i professor Modest Prats

MPrats_RdG_2 (4)

El dia 29 de març va morir el capellà, professor i investigador Modest Prats, historiador de la llengua catalana, professor i “pare” d’una generació de filòlegs sortits de les aules gironines i impulsor de la mateixa institució universitària gironina, a més de persona compromesa amb el país i amb la gent com a rector de parròquia i com a intel·lectual i element actiu de la vida cultural i eclesial.

Des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC volem recordar la seva figura i la seva obra. Parlar de Modest Prats és parlar d’un nom conegut pels filòlegs. Els estudiants de llengua i literatura catalanes no poden pas passar sense llegir les seves contribucions a la història interna i externa de la llengua catalana (els dos volums, de 1982 i 1996, realitzats junt amb Josep M. Nadal o les seves aportacions en jornades i congressos sobre la predicació en català a l’edat moderna o sobre l’enfocament del segle XVIII), així com de les seves reflexions sobre el futur de l’ús social de la llengua catalana i les dificultats en què aquesta ha de viure (junt amb August Rafanell i Albert Rossich, El futur de la llengua catalana, 1991). El seus treballs representen una etapa clau en l’anàlisi i la reflexió sobre aquestes temàtiques acadèmiques i socials, i sens dubte han de ser coneguts i problematitzats, si escau, pels qui es formen en llengua i cultura catalanes.

Continua llegint

“Jóvenes Investigadores de Historia Antigua”

Kom Ombo (1838) - David Roberts

Kom Ombo (1838) – David Roberts

L’estudiant del Màster de la Mediterrània Antiga UOC -UAB, Mª Engracia Muñoz Santos, participa al Congrés “Jóvenes Investigadores de Historia Antigua” amb un pòster sobre Iconos comunes en las culturas mediterráneas: la figura de la maternidad como ejemplo.

Trobareu tota la informació sobre el congrés i sobre aquesta participació en aquest enllaç.

 

Ruta dels càtars

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 28 i 29 de juny, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

 

Programa

Dissabte 28 de juny 

     matí 

Barcelona – Perpinyà            189 km            2 h.

Perpinyà – Lapradelle            59 km             1 h 

Visita castell de Puilaurens    obert de 10 a 19 h     4 € en grup   tél: 04 68 20 65 26 

Lapradelle – Queribus           32 km             40’ 

Visita castell de Queribus  obert de 9,30 a 19 h   4,5 € en grup    tél: 04 68 45 0369

Dinar a Rouffiac-des-Corbières  L’Auberge artistique Les 3 Cathares  tél. 0468584031 

     tarda 

Rouffiac – Peyrepertuse        4 km 

Visita castell de Peyrepertuse   obert de 9 a 19 h     4,5 € en grup    tél: 04 82 53 24 07

Peyrepertuse – Carcassonne  79 km           1 h 33’

 Diumenge 29 de juny 

     matí 

Visita Carcassonne   9 a 11 h.    Castell obert de 10 a 18,30 h  6,5 grup o 8,5 €   

Carcassonne – Mirepoix    48 km.             45’ 

Dinar a Mirepoix                        

    tarda

Mirepoix – Montségur      31 km              45′ 

Visita castell de Montsegur             Tel: 05 61 03 03 03 

Montsegur – Barcelona          274 km            3 h 40’

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner    Aura digital

Inscripció tancada

Informacions d’interès

Es publica aquesta sortida amb temps per tal que tothom pugui organitzar-se la reserva d’hotel. Farem nit a Carcassona. Per tant, es pot cercar l’allotjament a la mateixa Carcassona o rodalies. A més d’hotels es pot cercar per chambres d’hôtes, gîtes…

Es recomana portar diner en efectiu per tal de pagar les entrades als castells.

S’aconsella portar calçat adequat per accedir als castells

Materials de treball (es penjaran més endavant)

Mapa

 Mapa de la zona, en el qual s’han subratllat els castells de Puilaurens, Quéribus, Peyrepertuse, Arques i Montségur, així com la ciutat de Mirepoix..

 

Recerca sobre el malbaratament de patrimoni del govern la Segona República a l’exili

vitaEl passat 20 de març va tenir lloc l’acte de presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

Podeu accedir a la notícia sobre la recerca portada a terme en el llibre:
Notícia en català
Noticia en castellano

Cicle Literatura europea i patrimoni – nova edició

MEV1Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Aquesta edició el Cicle s’emmarca en els actes de celebració dels 15 anys d’estudis de llengua i literatura catalanes a la UOC.
Més informació.

 

L’art contemporani (1980-2014)

art_contemporaniDins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte, 5 d’abril, un seminari monogràfic sobre l’art més recent, a la sala d’actes de l’edifici de la UOC (Avd. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona), en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Mirar l’art contemporani
  • Genealogia de l’art contemporani
  • Temàtiques de l’art contemporani
  • Valoració de l’art contemporani

Programa

  • 9,15 h.        Presentació de la jornada
  • 9,30-10 h.   Com mirar l’art contemporani
  • 10-11,45 h.  Com s’ha arribat a fer el que s’està fent
  • 11,45-12,15 Cafè
  • 12,15-14 h   Mirades al cos des de l’art contemporani
  • 14-15,30 h   Dinar al Cosmo Caixa
  • 16-18h.        Les narratives de l’art contemporani

Inscripció tancada

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner    Aura digital

Materials de treball

Introducció a l’art contemporani,
Autors i cronologia,

Genealogia de l’art contemporani:

Temàtiques de l’art contemporani:

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (2)

Querbus

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats.

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

Com a forma de portar la universitat al territori, es programen un conjunt de visites (o “pràctiques de laboratori”). Aquest Cicle constarà, aquest any, dels següents itineraris:

Calendari del Cicle (març-juny, 2014):

  • Dissabte, 26 d’abril: Corbera d’Ebre. Els espais de la batalla de l’Ebre. Seminaris: La Guerra Civil espanyola.. Resum i materials.
  • Dissabte, 24 de maig: Sant Pere de Rodes. Castell de Verdera. Ruta dels dòlmens. Seminaris: Claus interpretatives del procés sobiranista català. Perspectiva crítica. Resum i materials.
  • Dissabte, 28 i diumenge 29 de juny: La ruta dels càtars. Castells de Querbús, Perapertusa, Puillorenç, Montsegur. Carcassona. Seminaris: Els càtars: heretgia, lluita socio-política i romanticisme. Resum i materials.

A l’estiu es publicaran les dates del semestre setembre-gener.

A més de les sortides, aquest semestre s’iniciaran unes jornades monogràfiques centrades en un tema sobre o des de la contemporaneïtat. Es realitzaran a la sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona), duraran tot el dia (matí, de 9 a 14 h, i tarda de 16 a 18 h) i es dinarà al Cosmo Caixa. La primera està programada pel:

   Dissabte, 5 d’abril: L’art contemporani (1980-2014). Genealogia, temàtica i valoració. Resum i materials.

També s’està mirant d’organitzar tertúlies en diferents locals, preferentment llibreries, ateneus…, en les quals, després d’una breu presentació d’uns 10 minuts sobre un tema, s’invita a participar a tots els assistents, seguint les pautes d’un moderador. Si ho considereu oportú i interessant, podeu proposar (i ajudar a gestionar) la celebració d’aquestes tertúlies en alguna llibreria o local de la vostra ciutat, indicant data i possible públic assistent (es pressuposa que la cessió del local és gratuïta). Una d’aquestes tertúlies inicials es realitzarà, probablement, al nou local de la reoberta llibreria Documenta, c/ Pau Claris 144, Barcelona. El tema a presentar seria: El jo no existeix: som la nostra xarxa cerebral (a partir d’una reflexió sobre el llibre Eagleman, David (2014). Incógnito : las vidas secretas del cerebro. Barcelona. Anagrama. (Col.Argumentos, 449 ). 4ª impr. 352 pàgs.

Oportunament s’indicaran les dates i el lloc.

Informació sobre el Cicle:

La selecció de les visites es duu a terme amb els següents criteris:

– Diversitat territorial: s’intenta que abasti la totalitat del territori.
– Integració de les diverses ciències humanes i socials, de manera que cada visita s’articuli al voltant de la història, l’art, la literatura, el paisatge i la gastronomia.
– Amplitud cronològica: des de la prehistòria fins a l’actualitat.
–  Una durada que, en funció de la visita, pot oscil·lar d’un matí, a una jornada o, en algun cas, un cap de setmana.
– Estudis monogràfics: cada visita estarà dedicada a un tema central, tot i que no es descarta el tractament de més d’un tema.
– En cada visita es duran a terme un o més seminaris, en els quals es comentaran i debatran els materials didàctics elaborats per a cada itinerari i que seran accessibles en línia des d’aquest blog.

Les visites són totalment gratuïtes i obertes a tothom. Només s’hauran de pagar les entrades a museus, esglésies… que ho requereixin, així com els àpats en aquells itineraris que els incloguin. Per això, és aconsellable dur sempre el carnet d’estudiant de la UOC (si és el cas) així com inscriure’s en l’activitat, per tal de poder fer les reserves corresponents. Els desplaçaments van a càrrec dels participants.

Joan Campàs    Aura digital

XVIth Forum for Iberian Studies

FIS Oxford 2014Els dies 20 i 21 de març se celebrarà el XVI Forum for Iberian Studies a la Universitat d’Oxford. Sota l’eix “Diversitat cultural i lingüística a la península Ibèrica”, una quarantena de participants exposaran les seves recerques en qüestions que van des del multilingüisme i la planificació lingüística fins a l’ensenyament de llengües, passant per literatura i migracions.

Entre els ponents plenaris destaca Joan Pujolar (professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC), que impartirà la conferència “New speakers: profiles, attitudes and practices in the Iberian peninsula”.

Més informació.

Espanya segueix sent diferent

Podeu accedir a l’article que que ha publicat El Periódico sobre com la insistència en la “indisoluble unidad de España” i en l’afirmació que “España es la nación más  antigua de Europa” són clares expressions que Espanya no existeix com a nació. És un intent de contextualitzar  l’actual problemàtica sobiranista.

Espanya_diferent

Joan Campàs     Aura digital

Literatura i Espai

Tot i que la literatura crea realitats invisibles, l’acte de relatar sempre s’ha recolzat de manera instintiva en la descripció de paisatges i ciutats. La literatura crea, doncs, un espai sense un lloc efectiu, tan sols imaginat des de les pàgines d’un llibre, i potser per aquesta raó és un espai etern que manté un vincle directe amb el món i ajuda a definir-lo. Els llibres i els llocs; els llibres o el món. Va ser l’escrNueva imageniptor Marcel Proust qui va parlar de la seva obra com d’una gran catedral fent al·lusió a les proporcions del gran art, que es pot resoldre inabastable i del qual només la memòria ens en podrà dir alguna cosa. Continua llegint

“El tesoro del Vita. La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil”

Dijous 20 de mNueva imagenarç, a les 19 h tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

El llibre és un estudi exhaustiu sobre la pèrdua –per negligència d’uns, per interessos d’altres– del tresor de guerra de la República espanyola que aquest vaixell transportà l’any 39 cap a Mèxic. El llibre s’emmarca dins de la línea de recerca Patrimoni en conflicte que cooordina la Dra. Glòria Munilla (Estudis d’Arts i Humanitats; Museia, Elearn Center) en el marc del Grup de recerca consolidat (SGR) GRAP (Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica, UB).

La presentació del llibre, que tindrà lloc a la llibreria La Central (c/ Elisabets, 6 de Barcelona) anirà a càrrec del catedràtic d’història i director de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal. En l’acte també hi intervindran els autors.

“Els orígens mítics d’Atenes”

Mediterrania antigaAmb motiu de l’inici de la docència del segon semestre del Màster Universitari de la Mediterrània Antiga, es celebrarà una ponència inagural de semestre. La conferència portarà per títol “Els orígens mítics d’Atenes”, i anirà a càrrec del professor Pedro Azara, docent de la UPC i actualment comisari de la exposició “Mediterráneo”, recentment inaugurada al Caixafòrum de Barcelona.

L’acte tindrà lloc a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, el proper dia 19 de març a partir de les 10.00. La conferència és oberta i l’accés serà lliure, per tant, tothom està convidat a participar-hi.

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.