Cultura a la pràctica. Cicle de visites a institucions culturals

gestió culturalEls Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya, FiraTàrrega, Icono Serveis Culturals, i Tria Llibres, presenten el cicle de visites Cultura a la pràctica. Cicle de visites a institucions culturals, sota el disseny i la coordinació de la professora Alba Colombo.

L’objectiu d’aquestes visites és veure com gestionen la cultura les institucions d’aquest país, veure en quina situació es troben actualment i quin és el seu dia a dia. Els participants d’aquest cicle podran conèixer les institucions per dins, identificar els seus objectius, veure el seu funcionament així com conèixer els seus directors i representants. El format d’aquestes visites està dissenyat tant pels estudiants del Màster Universitari de Gestió Cultural UOC-UdG com per aquells membres de la comunitat UOC que estiguin interessants en la gestió de la cultura. Totes les activitats s’iniciaran amb un recorregut i visita per la institució i finalitzaran amb una tertúlia amb els responsables de cada una de les institucions visitades. Continua llegint

Espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 26 d’abril es va realitzar l’itinerari-seminari sobre la Guerra Civil Espanyola, amb els 55 inscrits a l’activitat.

Corbera_Ebre

El primer seminari, a les ribes de l’Ebre al seu pas per Miravet, es va centrar en la presentació i descripció de tres fets paradigmàtics de la guerra civil:

Aquests tres fets permeten reflexionar sobre la pròpia debilitat de la II República, sobre els enfrontaments entre el Govern de Catalunya i el de la República i sobre els aspectes de la violència social que es va desfermar. Algunes d’aquestes reflexions es poden trobar en el document sobre La crisi de la Segona República (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/crisi_segona_republica.pdf).

El segon seminari va tenir lloc tot passejant pel castell de Miravet. D’una banda, es va debatre el paper d’aquestes fortificacions com a capital simbòlic i com a mecanismes destructors de plusvàlua i, de l’altra, un cop situats a la terrassa superior, tot aprofitant les vistes sobre l’Ebre, es va descriure cartogràficament l’evolució de la guerra, utilitzant un conjunt de mapes sobre la guerra civil (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/mapes_sopbre_guerra_civil.pdf)

Cap el migdia ens hem desplaçat a Pinell de Brai, per tal de fer un recorregut per la catedral del vi i observar els arcs parabòlics de Cèsar Martinell i, després de dinar, hem continuat l’itinerari cap a Corbera d’Ebre, tot passant, després de Gandesa, entre la Serra de Cavalls i la de Pàndols. Al poble vell de Corbera, enmig de les cases enrunades pels bombardeigs durant la Batalla de l’Ebre, hi hem fet el darrer seminari sobre la Batalla de l’Ebre. La visita a l’església semiderruïda i un àudiovisual amb testimonis de l’època ens han fet adonar que, sobretot per a la gent gran de la zona, el tema de la guerra civil no ha cicatritzat pas les ferides.

Durant el viatge de tornada, i per tal que res caigui en l’oblit, es podia anar recordant una cronologia dels principals fets d’aquesta guerra-lluita de classes.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

Michel Foucault. 30 anys de la seva mort

Per Laura Fontcuberta

Nueva imagenAquest 2014 commemorem el 30è aniversari de la mort de Michel Foucault. Des de l’espai comú que és aquest blog d’Humanitats, aprofitem l’excusa que sempre ofereix una data assenyalada per enaltir l’obra d’un dels autors més rellevants del segle passat.

Alumne brillant de l’École normale supérieure i de l’institut de psychologie de París, hi estudia filosofia i psicologia. Aquesta segona disciplina és la que marca els seus primers treballs dedicats a la malaltia mental, de la qual ens en mostra el seu caràcter en bona part social, i als somnis. D’aquests interessos primerencs, en neix la seva Història de la follia (1961). Però és amb un altre projecte i un altre objectiu, el d’endegar “una arqueologia de les ciències humanes”, que defineix el lligam entre el desenvolupament de les ciències socials i la idea que ens en fem, de l’home. Aquest projecte queda concentrat a Les paraules i les coses, el llibre que el fa cèlebre.  També en aquesta etapa, i d’acord amb l’esperit dels fets del maig de 1968, Foucault es concentra a fer costat als obrers vaguistes i a interessar-se per la història de les presons i la situació dels reclusos. Continua llegint

Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies

nuvol

La revista cultural Núvol, ha estat reconeguda amb un dels V Premis Pompeu Fabra, impulsats pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Política Lingüística. El jurat li ha atorgat el Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies. Núvol és una revista digital especialitzada en cultura que ofereix “un producte d’alta qualitat íntegrament en llengua catalana”.

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC volen expressar públicament la seva enhorabona a la revista, amb la qual manté un programa de col·laboració que permet, als estudiants de l’últim curs dels graus de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats, com del màster de Gestió Cultural i del Programa de Llibre digital, realitzar les pràctiques finals a Núvol.

Altres premiats han estat el grup musical Manel, el projecte Rossinyol de la Universitat de Girona, el filòleg Joan Melià i Garí (Universitat de les Illes Balears), la cadena de restaurants Viena i la voluntària per la llengua, Ileana Belfiore.

musical Manel, el projecte Rossinyol de la Universitat de Girona, el filòleg Joan Melià i Garí (Universitat de les Illes Balears), la cadena de restaurants Viena i la voluntària per la llengua, Ileana Belfiore.

Els espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 26 d’abril, una sortida per les terres de l’Ebre,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:batalla_ebre

  • L’Orde del Temple
  • El modernisme
  • La guerra Civil

 

Programa

 9,30 h: trobada a Miravet
10 a 11, 30 h: Visita del castell de Miravet
11,30 a 12 h: desplaçament a Pinell de Brai
12 a 13 h: visita del celler cooperatiu de Pinell de Brai
13,30 a 15,30 h: dinar a Pinell de Brai
15,30 a 16 h: desplaçament a Corbera d’Ebre
16 a 18 h: Visita del Centre d’interpretació de la Guerra Civil

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Miravet hi ha 180 km. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorçar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada al castell de Miravet (3,5 euros). El preu del dinar oscil·larà al volltant del 20 euros.

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball 

 mapa_batalla_Ebre

“L’art que va perdre la guerra”

Nueva imagenUs convidem a llegir la notícia que El Punt Avui ha publicat sobre el llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

Pots llegir la notícia complerta en el següent enllaç.

“La Actualidad del Mundo Antiguo”

Los días 2, 3 y 4 de abril se celebra en Sevilla el congreso “La Actualidad del Mundo Antiguo”. Esta actividad, abierta al público, pretende desvelar la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. Durante las diversas ponencias y actividades se analizará la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. De esta forma, se hablará del Mundo Antiguo en el cine, la televisión, la novela, el mundo de la divulgación científica, los videojuegos, la música, los juegos de rol, los juegos de estrategia, y un largo etcétera con el que se pretende ofrecer un panorama lo más completo posible sobre las repercusiones que la Antigüedad, sus acontecimientos y personajes, tienen en la cultura contemporánea de España y el Mundo.

En el congreso tendrá lugar la comunicación titulada “Agamenón siempre llama dos veces. Antigüedad, cine y remake” que irá a cargo de Borja Antela, docente del Máster del Mediterráneo Antiguo UOC-UAB.

Mas información.