Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 24 de maig es va realitzar l’itinerari-seminari sobre el franquisme, amb els 45 inscrits a l’activitat, per la serra de Roses.
El primer mini-seminari, en el camí que porta al monestir de sant Pere de Rodes, es va centrar en el tema de com les relacions socials de producció transformen i conformen el paisatge, i en com es pot llegir el paisatge des d’una perspectiva històrica. Ens varem fixar en la gran quantitat de petites feixes de terra aconseguides amb la construcció de parets de pedra seca que omplen els vessants de la serra (amb vinyes i oliveres en altres temps), i això ens va permetre explicar com l’emfiteusi ha estat un dels motors del creixement econòmic català del segle XVIII. Ens varem referir a les guerres dels remences, a la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que acabà amb els mals usos, a l’emfiteusi, a la crisi de la fil·loxera…
El segon seminari va tenir lloc després de contemplar l’esplèndid paisatge que es divisava des del castell de Salvador de Verdera, en el punt més alt (670 m.) de la serra de Roses. Primer de tot ens varem referir a alguns problemes inherents als estudis de ciències socials en general: la polisèmia de molts conceptes i les connotacions afegides al llarg de la història, les diverses escoles o perspectives d’interpretació d’una mateix fenomen o procés, la necessitat de consultar una àmplia bibliografia per a convertir l’opinió en argumentació, i tot plegat amanit amb unes gotes de pessimisme (sobre la utilitat del coneixement per a la transformació de la realitat o la construcció de la pròpia subjectivitat seguint Foucault). Continua llegint
