Jean-Germain Drouais: L’atleta agonitzant

Solomon-Godeau analitza l’Acadèmia, així com el taller dels artistes com espai de relacions homosocials[1], recolzant-se en la noció de “desig homosocial” desenvolupada per Eva Kosofsky-Sedgwick, qui ha mostrat que les relacions socials entre els homes en contextos patriarcals, si no tenen dimensió necessàriament homosexual o fins i tot homofòbica, si no comporten necessàriament una dimensió homosexual o fins i tot són homòfobes, poden tanmateix tenir un component eròtic[2]. El concepte de desig homosocial permet parlar, en el cas de l’Acadèmia, d’una càrrega libidinal del nu masculí, però no implica necessàriament que l’artista en qüestió ni el públic al qual s’adreça ​​siguin homosexuals. L’acadèmia d’home és més aviat un ideal del jo  a través del qual el cercle homosocial compost pels mestres i els seus alumnes elabora  una imatge magnificada del seu propi sexe, una imatge ideal del self (d’un mateix).

DavidPatrocle1780

Jacques-Louis David (Paris, 1748-Brussel·les, 1825) : Académie d’homme (Patrocle), 1780. Oli sobre tela. 122,5 X 170 cm Cherbourg, Musée Thomas Henry.

La importància del nu masculí es va incrementar encara més com a resultat de les reformes de l’Acadèmia dutes a terme durant les últimes dècades de l’Antic Règim. Joseph-Marie Vien, nomenat director de l’Acadèmia de França a Roma el 1775, va fer del domini de l’estudi del nu masculí en pintura una de les tasques essencials dels residents al palau Mancini i, a partir de mitjan anys 1780, és principalment pintant nus ajaguts que els joves artistes intenten demostrar el seu talent. Es pot veure que emergeix en aquest sentit, sobretot en David i els seus alumnes, una tendència a anar més enllà del simple estudi i a inscriure el nu en un context narratiu, apropant-se així a la pintura d’història. En el Pàtrocle de David, la demostració dels coneixements anatòmics i l’habilitat artística en el modelat de la musculatura a través del joc de les ombres i de la llum ja està associada a una dramatització del motiu. Amb arc i les fletxes afegides com atributs al personatge, el cos musculós es carrega de significat i esdevé el símbol de l’heroisme guerrer.

Patrocle_detall

Patrocle_detall2

Patrocle_detall3

Drouais, que era un estudiant en el taller de David mostra amb l’Atleta moribund (o Soldat ferit), que envia de Roma el 1785, un home ferit més que un simple estudi del nu. El guerrer posa la mà esquerra sobre una ferida que li talla la cuixa. El dolor provoca una tensió del cos, mentre que la cara té una expressió de calma i de gravetat. La posa sofrent del model pren un significat narratiu: tradueix la tensió interior i esdevé l’expressió per excel·lència de l’estoïcisme i del domini  d’un mateix. El nu es veu al mateix temps dotat “de la complexitat i de la diferenciació interna” característiques de les composicions de diverses figures. Encara més clarament que en el Pàtrocle de David, el cos esdevé el lloc del drama.

DrouaisSoldatFerit

Jean-Germain Drouais: L’atleta agonitzant, 1785. Oli sobre tela. 125 x 182 cm. Musée du Louvre, París.

Continua llegint