17. Paranthropus

27 novembre, 2014

Paranthropus (de παρα, «al costat de», «en comparació a»; άνθρωπος, Anthropos «humà») és un gènere extingit d’homínids bípedes, del qual s’han descrit tres espècies, caracteritzat per una gran robustesa de la mandíbula i els molars. Els Paranthropus(paràntrops o australopitecins robustos) descendeixen probablement del gènere Australopithecus (australopitecins gràcils). Alguns paleontòlegs consideren, tanmateix, que els australopitecins robustos pertanyen al gènere Australopithecus. El gènere Paranthropus va ser definit el 1938 a partir mdels fòssils que Broom va trobar a Kromdraai el 1936.

Els fòssils trobats corresponen a espècies que van viure entre 2,6 i 1,1 milions d’anys. Es caracteritzen per un aparell mastegador especialitzat, constituït per grans mandíbules i molars amb capa d’esmalt molt gruixuda, unes incisives i canines molt petites i uns premolars que es desenvolupen com si es tractés de molars, i músculs facials poderosos que s’inserien en una cresta sagital similar a la del goril·la. Els seus cervells tenien entre 410 cm3 els més primerencs i 530 cm3 la resta, sent per tant inferiors als del gènere Homo.

Fins a mitjan anys vuitanta del segle XX s’acceptava que el grup dels paràntrops s’havia originat a partir d’un hominí molt pròxim a Australopithecus africanus, o potser d’aquesta mateixa espècie. Segons aquest punt de vista, l’espècie Paranthropus robustus seria la més primitiva i a partir d’ella hauria aparegut la variant est-africana: Paranthropus boisei. Tanmateix, a mesura que s’anaven trobant fòssils cada vegada més antics de Paranthropus boisei, es feia cada vegada més difícil de mantenir aquest punt de vista, ja que l’espècie pretesament descendent (Paranthropus boisei) semblava més antiga que la presumpta avantpassada (Paranthropus robustus). Per conciliar aquesta aparent contradicció, s’argumentava que els fòssils més antics de Paranthropus robustus encara no havien estat descoberts.

Tanmateix, la resposta a aquest problema havia estat ja trobada a molts milers de quilòmetres, encara que gairebé ningú no se n’havia adonat. En 1967, dos científics francesos, Camille Arambourg i Yves Coppens, van donar a conèixer una mandíbula d’hominí trobada a Etiòpia en un dels jaciments del curs baix del riu Omo, a prop de la seva desembocadura al llac Turkana, i coneguda com Omo 18-1967-18. L’antiguitat del fòssil està establerta en prop de 2,6 milions d’anys i va ser atribuït per seu descobridors a una espècie nova: Paraustralopithecus aethiopicus.

Gairebé vint anys després, en 1986, Richard Leakey i els seus col·laboradors van publicar la troballa d’un extraordinari crani fòssil procedent d’un dels jaciments de la ribera occidental del llac Turkana a Kenya. Aquest fòssil, d’una antiguitat propera als 2,5 milions d’anys, rep oficialment el nom de KNM-WT 17000 (habitualment abreujat WT 17000), encara que també se’l coneix més familiarment com el Black Skull (Crani Negre), a causa del color del manganès que va impregnar l’os durant el procés de fossilització. Els autors de la troballa van proposar que el nou crani pertanyia a la mateixa espècie que la mandíbula trobada per Arambourg i Coppens dues dècades abans i, encara que es van mostrar partidaris d’incloure ambdues restes dins d’una forma primitiva de l’espècie Australopithecus boisei, no van descartar que poguessin pertànyer a una altra espècie el nom de la qual hauria de ser Australopithecus aethiopicus. Aquesta última possibilitat ha estat la que ha anat guanyant més partidaris en els últims anys (bé com Australopithecusaethiopicus o bé com Paranthropus aethiopicus). Els fòssils més moderns atribuïts a Paranthropus aethiopicus són una sèrie de restes cranials i mandibulars procedents dels jaciments del riu Omo, datats entre 2,3 i 2,1 milions d’anys d’antiguitat.

Avui en coneixem prou de l’anatomia de Paranthropus aethiopicus com per a establir que és més primitiva que la dels seus congèneres Paranthropus robustus i Paranthropusboisei. Molts dels trets que caracteritzen l’anatomia dels paràntrops més moderns encara no són presents a Paranthropus aethiopicus, i d’altres només ho estan de manera incipient. Per a la pràctica totalitat dels paleoantropòlegs no hi ha dubte: Paranthropusaethiopicus és el perfecte intermedi evolutiu entre Australopithecus afarensis, per una part, i Paranthropus robustus i Paranthropus boisei, per l’altra, el que descarta a Australopithecus africanus, o una forma similar, com a avantpassat directe dels paràntrops.

Pel que fa a les relacions evolutives entre Paranthropus robustus i Paranthropus boisei, la major part dels investigadors coincideixen a acceptar que ambdues deriven independentment de Paranthropus aethiopicus, si bé Paranthropus boisei va sofrir una especialització més accentuada i Paranthropus robustus va retenir més caràcters primitius[1].

Paranthropus aethiopicus

Paranthropus aethiopicus és un hominí fòssil que va viure Àfrica Oriental fa entre 2,6 i 2,2 milions d’anys. Tenia poderosos músculs mastegadors que se subjectaven al crani gràcies a una prominent cresta sagital similar a la dels goril·les. Aquesta cresta és imprescindible perquè l’enorme musculatura facial es pugui subjectar al crani. Tenia una dieta estrictament vegetariana a base de vegetals durs. Va haver de viure en un medi ambient més sec que els Australopithecus.

El 1967 es va trobar a prop del llac Turkana, a la zona etíop, una mandíbula d’uns 2,5 milions d’anys d’antiguitat. El descobriment no va tenir continuïtat fins que el 1985 el paleoantropòleg nord-americà Alan Walker va descobrir l’abans esmentat Black Skull, pertanyent a la mateixa espècie que la mandíbula trobada el 1967.

Aquest fòssil va fer possible la identificació d’una nova espècie que representava la baula entre Australopithecus afarensis i Paranthropus boisei. Aquesta espècie intermèdia presenta trets propis dels Australopithecus i anuncia els que caracteritzaran tant el Paranthropus boisei com el Paranthropus robustus.

Paranthropus boisei

Paranthropus boisei és una espècie d’hominí fòssil coneguda d’Àfrica Oriental, que va viure en un entorn sec i s’alimentava de vegetals durs, per a la qual cosa va desenvolupar un imposant aparell mastegador destinat a triturar llavors i arrels. Apareix en el registre fòssil fa 2 milions i desapareix fa un milió d’anys.

El primer exemplar conegut va ser un crani descobert per Mary Leakey el 17 de juliol de 1959 al coll d’Olduvai, Tanzània; va viure fa 1,75 milions d’anys. Mary i el seu espòs Louis Leakey van classificar inicialment l’espècie com Zinjanthropus boisei; «boisei» per l’antropòleg Charles Boise; «zinj», una antiga paraula per designar Àfrica Oriental, i «anthropus», home. Un altre crani va ser trobat el 1969 per Richard Leakey a Koobi Fora, a prop del llac Turkana.

La seva capacitat cranial era d’al voltant de 515 cm3. La cara està molt reforçada, amb unes incisives molt petites, però uns enormes molars i una cresta sagital a la qual s’havien d’unir uns grans músculs mastegadors. El seu foramen magnum està més avançat que en els Australopithecus (com en el gènere Homo). Per la resta, el pes, estatura i aspecte general és molt semblant als Australopithecus.

Paranthropus boisei va viure en un medi ambient més sec que els Australopithecus, encara que no sembla que fos un ambient ple de sabana. Davant del canvi climàtic, les espècies d’aquest gènere van recórrer a l’especialització del seu aparell mastegador per poder sobreviure en un medi més sec. Així, amb unes poderoses mandíbules va poder tenir accés a arrels, tiges gruixudes, etc. En canvi, la resta de la seva estructura corporal no va variar pràcticament res respecte als seus antecessors Australopithecus.

És el clar descendent del Paranthropus aethiopicus. Finalment, cal destacar que el Paranthropus boisei va conviure amb almenys tres de les primeres espècies del gènere Homo: Homo habilis, Homo rudolfensis i Homo ergaster.

Paranthropus robustus

Paranthropus robustus és un hominí fòssil que va viure a Sud-àfrica fa entre 2 i 1,2 milions d’anys. Va ser la primera espècie descoberta del gènere Paranthropus, encara que al principi es va considerar pertanyent al gènere Australopithecus.

La denominació de robustus es deu al fet que les primeres troballes, al sud de l’Àfrica, eren restes de mandíbula de gran mida, el que va fer pensar que la resta del cos seria enorme. Però els descobriments han rebutjat aquesta teoria, i Paranthropus robustustenia una corpulència similar a la dels seus avantpassats Australopithecus.

Tenia un gran aparell mastegador, que abans es creia que era producte d’una especialització alimentària en arrels i llavors. Però estudis recents indiquen que la seva alimentació hauria estat més variada, com ara diversos tipus de pastures, llavors i, possiblement, animals.

El seu rostre és aplatat, amb galtes més inflades i mandíbules menys prominents que l’Australopithecus afarensis. Posseeix una petita cresta òssia, menor que la del Paranthropus boisei, a la part superior del crani.

Té un marcat dimorfisme sexual, sobretot en el desenvolupament de les crestes, absents o molt poc marcades en les femelles. Els mascles pesaven uns 40 quilograms i les femelles al voltant de 30 quilograms. Quant a la seva estatura, també hi havia grans diferències: el mascle mesuraria al voltant d’1,35 metres i les femelles 1,10 metres. El seu volum crianial està entre 500 i 530 cc.

L’espècie Paranthropus robustus només ha estat trobada a Sud-àfrica, i la seva especialització sembla ser menor que la del seu cosí el Paranthropus boisei, potser perquè no va viure en medis tan secs com aquell. Va coexistir amb els Homo durant  un milió d’anys, fins que es va extingir.

Els principals jaciments d’aquesta espècie són els de Kromdraai, Swartkrans, Drimolen, Gondolin i Coopers. A la cova de Swartkrans es van trobar les restes de 130 individus; l’estudi de la seva dentició va revelar que l’edat mitjana d’aquests hominins era de només 17 anys.

Recordem l’ubicació del Paranthropus en l’arbre filogenètic

 https://www.youtube.com/watch?v=6Y4CMQ82_hQ

 [1] Lorenzo, Carlos (2005). «Los géneros Paranthropus y Kenyanthropus: origen y especies». En En: Carbonell, Eudald. Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Editorial Ariel. p. 116

Joan Campàs    Aura digital
Curs: Orígens de l’Art i evolució humana: l’homo significans
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Materials del curs en format .pdf

1. Una visió de conjunt de l’art paleolític
2. El paleolític: cronologia i referències etnoarqueològiques
3. Evolució tecnològica en el Paleolític. Referències etnoarqueològiques de l’hàbitat
4. La construcció del coneixement de l’art del Paleolític
5. El paradigma d’Henri Breuil i la seva crisi

6. L’estructuralisme de Leroi-Gourhan i Annette Laming-Emperaire
7. Del xamanisme a l’art com expressió de l’organització social
8. El procés evolutiu: Darwin i la selecció natural
9. Darwin i la selecció sexual. El cicle menstrual
10. La selecció sexual: la competència espermàtica
11. La selecció sexual: l’orgasme femení

12. Sobre els orígens de l’art: les coalicions de dones pintades
13. Una perspectiva ecològica de l’evolució humana
14. Els primers hominoides
15. Els homínids: els preaustralopitecins
16. Els hominins: els australopitecins
17. Paranthropus
18. Els primers Homo: Homo habilis
19. El poblament d’Euràsia: l’homo ergaster/erectus
20. Homo antecessor, rhodesiensis, heidelbergensis i floresiensis
21. L’Homo neanderthalensis
22. L’Homo sapiens
23. Sobre el concepte d’art
24. Les primeres expressions artístiques
25.  Sobre els orígens de l’art del Plistocè
26. L’art rupestre del Plistocè
27. Temes i distribució de l’art parietal

28. L’art moble del Plistocè
29. Temes de l’art mobiliari
30. Art mobiliari del Paleolític Superior. Interpretacions
31. Sobre els orígens del llenguatge

(Visited 183 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari