Escriptures hipertextuals

Aquesta assignatura d’Humanitats pretén reflexionar sobre la lectura i l’escriptura, però no des d’una perspectiva lingüística, sinó que posa l’accent en com les tecnologies digitals poden modificar els processos de lecto-escriptura i, en certa manera, de pensament. Si l’oralitat va donar lloc al pensament mític, i l’escriptura al filosòfic i a les religions del Llibre, quin tipus de pensament (i d’art i de literatura…) pot fer emergir el suport digital?

És, doncs, una assignatura que neix d’un seguit de qüestions sorgides arran la revolució digital, com ara:

  • com la societat actual genera i transmet informacions i com al llarg de la història s’han anat modificant els modes de formació de coneixement?
  • com els formats i els suports sobre els que projectem els nostres pensaments  condicionen i interactuen amb els propis pensaments?
  • com el caràcter lineal i seqüencial de gran part de la nostra visió del món pot ser modificat per un coneixement hipertextual i en xarxa?
  • en definitiva, el llenguatge oral, l’escriptura lineal i la hipertextual, permeten construir diferents models de subjectivitat?

S’intenta respondre a aquestes qüestions fent un breu recorregut des de l’oralitat a la hipertextualitat, passant pel còdex, el llibre i la impremta, pels blogs i els missatges de mòbil, en un context de  Societat de la Informació o del Coneixement, o potser fora millor dir-ne de la Ignorància.

I en aquest recorregut no només s’estudiaran els nous formats textuals de creació (la literatura digital i els hipertextos en línia), de comunicació (blog, facebook, missatges de mòbil…), de creació i distribució  de coneixement col·lectiu (Wikipedia), d’acció social (activisme en xarxa), sinó que s’experimentarà amb les noves formes de llenguatge amb la creació d’un blog personal, la participació en la Wikipèdia, l’anàlisi lexicomètrica de blogs polítics, feministes i activistes…

Bunting_readme   JODI_404
Heath Bunting: Readme.html, 1998              JODI: Not Found 404, 1997

Potser el tret de sortida ja ens el va donar Wittgenstein fa bastants anys en afirmar: «Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món».

Amb aquesta assignatura només s’intenta obrir una mica, ni que sigui una mica, els límits del nostre llenguatge, amb l’esperança de poder contribuir una mica, ni que sigui una mica, a obrir els límits del nostre  món.

Aura digital Estudis de cibercultura hipertextual

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*