Sociologia

"Auguste Comte2". Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg

Augste Comte (1798-1857) va ser el primer pensador que va parlar de “sociologia”. (fotografia amb llicència Public Domain via Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg)

La mirada sociològica, com a escrutini racional, crític i desemmascarador de la nostra vida en comú, es comença a conformar amb l’adveniment de la modernitat. Avui dia, no obstant, per la majoria de la població no és fàcil saber què és exactament la sociologia, fins al punt que es confon sovint amb la filantropia, la reforma social o les enquestes.

L’assignatura Sociologia del Grau d’Humanitats, vol ser una invitació a aquesta ciència social que, lluny d’intentar oferir una mirada comprensiva a la seva història i el seu present, aporta eines per entendre els fonaments històrics i teòrics del que sovint s’anomena imaginació sociològica. Per fer-ho, l’assignatura estableix un triple objectiu.

En primer lloc, conèixer de quina manera la perspectiva sociològica concep la dialèctica entre individu i societat. Des del sentit comú podem discutir sovint sobre si per una o altra conducta o característica és més important la nostra idiosincràsia individual o la influència de l’entorn, però la sociologia ens proporciona unes fantàstiques eines teòriques per dur aquesta discussió més lluny i amb més rigor. L’assignatura proposa pensar la “societat” no com un ens quasi metafísic, ni com un eufemisme per parlar d’Estat o de Nació, sinó com a sinònim de la nostra experiència amb els altres. Per pensar la nostra experiència en els altres, la disciplina ha desenvolupat durant la seva història instruments que ens són molt útils com ara els conceptes de control social, etiquetació, normalitat, classe social, socialització, rol, institució social i molts altres que treballem a l’assignatura.

Vídeo de l’assignatura per clarificar la relació entre els conceptes de normalitat, desviació, etiquetació, control social i poder.

El segon objectiu és entendre perquè la sociologia apareix quan ho fa, amb l’adveniment de la modernitat. Allà descobrim que no és només que el daltabaix produït per la modernització ens obligui a pensar allò que abans donàvem per descomptat, sinó que a més aquests canvis van lligats a una nova mirada a la natura i, també, a la societat. De fet, com veiem a l’assignatura, la mateixa idea de “societat” com a diferenciada de l’Esglèsia, i fins i tot de l’Estat, era abans inexistent. Amb el canvi de mentalitat que cristal·litza en la Il·lustració al segle XVIII es va estenent la mirada racional, crítica i científica a la nostra experiència amb els altres. Per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta perspectiva ens endinsem en quatre dels grans clàssics de la sociologia (Comte, Marx, Durkheim i Weber), tant per conèixer la seva manera d’entendre la sociologia com la seva interpretació sobre l’adveniment de la modernitat.

Finalment, el tercer objectiu és reflexionar sobre què és i què fa la sociologia. No n’hi ha prou a dir que la sociologia no es pot confondre amb la filantropia, la reforma social o les enquestes: cal també explicitar en quin sentit podem dir que és o no una ciència, i què volem dir quan afirmem que la perspectiva sociològica es caracteritza entra d’altres coses per ser crítica i desemmascaradora. És aquí que ens caldrà treballar quin és el lligam entre sociologia i poder, i quina és la tensió entre la sociologia aplicada, al servei d’uns interessos, i la sociologia entesa com a crítica amb el poder. La veu de la sociologia emergeix així com un instrument democràtic per desemmascarar allò que s’amaga darrera el que donem per descomptat, darrera les “veritats oficials” que amaguen els interessos que les sustenten.

Tot això ho fem a partir d’exemples quotidians i exemples d’actualitat, de manera que ens serveixi per desenvolupar una mirada més lúcida a la nostra experiència amb els altres, i també a la ciència social, els seus orígens i els seus desenvolupaments actuals. La sociologia emergeix així com una fantàstica eina de coneixement, i d’escrutini sistemàtic dels ideals Il·lustrats d’igualtat, llibertat i fraternitat que associem a l’adveniment de la modernitat.

22. L’Homo sapiens

Els fòssils més antics d’Homo sapiens (els anteriorment esmentats Omo I i II) tenen una antiguitat de gairebé 200.000 anys i procedeixen del sud d’Etiòpia (formació Kibish del riu Omo), considerada com el bressol de la humanitat . A aquestes restes fòssils segueixen en antiguitat els d’Homo sapiens idaltu, amb 160.000 anys.

Algunes dades de genètica molecular, concordants amb troballes paleontològiques, sostenen que tots els éssers humans descendeixen d’una mateixa “Eva mitocondrial”, això vol dir que, segons els rastreigs de l’ADN mitocondrial (que només es transmet per via materna), tota la humanitat actual té una antecessora comuna que hauria viscut al nord-est d’Àfrica (en territoris que corresponen als actuals estats d’Etiòpia i Kenya) fa entre 140.000 i 200.000 anys. En altres estudis no obstant això, basats en el polimorfisme del complex major d’histocompatibilitat, es suggereix que en els últims milions d’anys l’espècie humana o els seus ancestres mai van poder haver comprès menys de 100.000 individus, la qual cosa esfondra la teoria del coll d’ampolla de l’ADN mitocondrial i l’Eva ancestral. Aquestes conclusions són derivades del fet que humans i ximpanzés comparteixen moltes diferents varietats dels mateixos gens que no van poder haver-se transmès d’una espècie a una altra si hi hagués només un humà originari.

Altres indicis derivats de recents investigacions suggereixen que la de per si mateix minsa població d’Homo sapiens fa uns 74.000 anys es va reduir a la vora de l’extinció en produir l’esclat del volcà Toba, segons la teoria de la catàstrofe de Toba[1]. Si això és cert, significaria que el pool genètic de l’espècie s’hauria restringit de tal manera que s’hauria potenciat la unitat genètica de l’espècie humana.

Origen dels humans moderns

Els paleoantropòlegs segueixen debatent sobre on va evolucionar l’home modern i com es va dispersar pel món. La qüestió és si l’evolució va tenir lloc en una petita regió de l’Àfrica o en una àmplia àrea d’Àfrica i Euràsia. I encara més, si les poblacions humanes modernes procedents d’Àfrica van desplaçar a totes les poblacions humanes allà existents, arribant a produir en últim terme la seva extinció.

Aquells que pensen que l’home modern va tenir el seu origen només a Àfrica per més tard dispersar-se pel món recolzen l’anomenada hipòtesi de l’emigració de l’Àfrica. Aquells que pensen que l’home modern va evolucionar per tota una gran regió d’Euràsia i Àfrica recolzen l’anomenada hipòtesi multiregional.

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya [places exhaurides]

El proper dissabte 20 de desembre els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria [places exhaurides]

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

 

CALENDARI DE LA PROPERA EDICIÓ DEL CICLE:

Dissabte, 31 de gener de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 28 de febrer de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 21 de març de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

21. L’Homo neanderthalensis

La fase final de l’evolució de la nostra espècie està presidida per dues espècies humanes, ambdues intel·ligents, que durant un llarg període van conviure i van competir pels mateixos recursos. Es tracta de l’Home de Neandertal (Homo neanderthalensis) i nosaltres mateixos (Homo sapiens).

L’Home de Neandertal va sorgir i evolucionar a Europa i Orient Mitjà fa uns 230.000 anys, presentant clares adaptacions al clima fred de l’època (complexió baixa i forta, nas ample).

Els fòssils més antics d’Homo sapiens daten de fa uns 200.000 anys (Etiòpia). Fa uns 90.000 anys va arribar al Pròxim Orient on es va trobar amb l’Home de Neandertal que fugia cap al sud de la glaciació que s’abatia sobre Europa. Homo sapiens va seguir la seva expansió i fa uns 45.000 anys va arribar a Europa Occidental (França). Paral·lelament, l’Home de Neandertal es va anar retirant, empès per Homo sapiens, a la perifèria de la seva àrea de distribució (Península Ibèrica, altiplans alts de Croàcia), on va desaparèixer fa uns 28.000 anys.

Encara que Homo neanderthalensis ha estat considerat sovint com una subespècie de Homo sapiens (Homo sapiens neanderthalensis), les anàlisis de l’ADN mitocondrial de fòssils neandertals suggereixen que la diferència existent és suficient per considerar-los com dues espècies diferents, separades des de fa almenys 400.000 anys i probablement més .

Es té gairebé la plena certesa que l’Home de Neandertal no és ancestre de l’ésser humà actual, sinó una línia evolutiva paral·lela derivada també de l’Homo erectus / Homo ergaster a través de la baula coneguda com Homo heidelbergensis. El neandertal va coexistir amb l’Homo sapiens i potser va acabar extingit per la competència amb la nostra espècie. Si va existir algun mestissatge entre ambdues espècies, l’aportació a l’espècie humana actual ha estat, en el que és genètic, inferior al 5% (encara que existeix actualment gairebé total escepticisme que ambdues espècies hagin estat interfèrtils). Pel que fa a l’anomenat Home de Cro-Magnon correspon a les poblacions d’Europa Occidental de l’actual espècie Homo sapiens.

crani_modern_neandertal

sapiens_neandertal

Continua llegint

Anunciació i Epifania: feminització i desposseïment de la dona

Conferència: Anunciació i Epifania: feminització i desposseïment de la dona
Lloc: Igualada. Biblioteca Central d’Igualada Plaza de Cal Font, s/n
Dia i hora: dimarts dia 16 a les 19 h.

A les portes de Nadal, parlarem del “pessebre”, i veurem que aquesta “instal·lació” no té res d’ingènua, atès que forma part d’un dispositiu destinat a promoure la domesticació i subordinació de les dones. Entre els instruments per assolir-ho destaquen els ordes mendicants, en el sí dels quals va néixer el pessebre. L’anunciació (encontre entre una imatge femenina, Maria, i una masculina, Gabriel), i l’Adoració dels Mags (una escena d’expressió de poder econòmic i polític) foren un instrument per a la formació del dispositiu de sexualitat (Foucault) i del dispositiu de feminització, que van servir per imposar relacions desequilibrades entre els sexes.

Alumni_Igualada

Observem aquestes dues marededéus, una pertany a una Anunciació bizantina i l’altra a una obra de Giovanni Bellini. L’Anunciació. c. 1464-68. Tremp sobre fusta. Església de SS.Giovanni e Paolo, Venècia.

maredeu_bizantina_i

Què s’ha esdevingut d’una a l’altra?

S’ha desposseït a la primera del saber i del poder i se l’ha sotmès  –per voluntat divina–  i se l’ha feminitza, privant-la de ser “Subjecte” i convertint-la en “Objecte bell”.

Actualment, però, alguns fan servir el “pessebre” com una instal·lació crítica a la conversió del Nadal en una època de disbauxa consumista.

Sachs_Nativity
Tom Sachs: Hello Kitty Nativity, 1994. Cinta aïllant, i pintura de polímers sintètics. 121,9 x 76,2 x 76,2 cm.
La cova ha esdevingut un McDonald’s, el nen Jesús una Hello Kitty amb aurèola, els Reis Mags un Bart Simpson per triplicat i la Marededéu una Madonna vestida de Chanel, amb sabatilles Air Jordan i auriculars.

Potser sí que els temps estan canviant…

Joan Campàs    Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

20. Homo antecessor, rhodesiensis, heidelbergensis i floresiensis

 filogenia_antecessor

Homo antecessor

homo_antecessor1Homo_antecessor2

Homo antecessor és una espècie fòssil pertanyent al gènere Homo, considerada l’espècie hominina més antiga d’Europa amb una antiguitat de més d’un milió d’anys (Plistocè Inferior). Eren individus alts, forts i amb una cara de trets moderns, encara que el seu cervell fos més petit que el de l’home actual.

El nom d’homo antecessor es va escollir perquè en llatí arcaic «antecessor» significa pioner, i els humans d’Atapuerca són els europeus més antics. En llatí més modern «antecessor» admet l’accepció de predecessor, i la nova espècie és probablement un avantpassat directe de l’Homo sapiens. En assignar aquest nom els autors van voler emfatitzar que els fòssils d’aquesta espècie pertanyen a la primera població d’hominins que va arribar al continent europeu.

La definició d’aquesta espècie és fruit de les més de vuitanta restes trobades des de 1994 en el nivell TD6 del jaciment de Gran Dolina[1] a la Serra d’Atapuerca[2], Espanya. D’acord amb els seus descobridors, entre els caràcters anatòmics d’aquests hominins es pot destacar un conjunt de trets molt primitius en l’aparell dental, que van portar a establir una relació entre aquests i els hominins africans del Plistocè Inferior. Una mandíbula molt ben conservada d’una femella Homo antecessor, d’entre 15 i 16 anys, recuperada del jaciment de la Gran Dolina té similituds molt clares amb les de l’Home de Pequín (Homo erectus), la qual cosa suggereix un origen asiàtic d’Homo antecessor. Tanmateix, el patró de desenvolupament i erupció de les dents és pràcticament idèntic al de les poblacions modernes.

homo_antecessor3
Homo antecessor

Continua llegint

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

19. El poblament d’Euràsia: l’homo ergaster/erectus

Entrem a l’etapa més confusa i complexa de l’evolució humana. El successor cronològic dels citats Homo rudolfensis i Homo habilis és Homo ergaster, els fòssils més antics del qual daten de fa aproximadament 1,8 milions d’anys, i el seu volum cranial oscil·la entre 850 i 880 cm3.

rudolfensis_habilis_ergaster

Homo Rudolfensis KNM ER 1470, 750 cc  Homo Habilis KNM ER 1813, 550 cc  Homo ergaster KNM ER 3733, 850 cc

Morfològicament és molt similar a Homo erectus i en ocasions s’al·ludeix a ell com Homo erectus Africà. Se suposa que va ser el primer dels nostres avantpassats a abandonar Àfrica; s’han trobat fòssils assimilables a Homo ergaster (o potser a Homo habilis) a Dmanisi (Geòrgia), datats en 1,8 milions d’anys d’antiguitat i que s’han denominat Homo georgicus, que proven la primerenca sortida de l’Àfrica dels nostres avantpassats remots.

Els científics pensaven abans que els avenços en la fabricació d’estris de pedra podien haver permès als humans primitius desplaçar-se a Àsia i Europa, potser ajudant-los a buscar nous tipus d’aliments com la carn de mamífers grans. Si les poblacions humanes africanes haguessin desenvolupat estris que els haguessin permès capturar de forma eficaç caça major, haurien tingut una font segura d’alimentació en qualsevol lloc. Segons aquesta hipòtesi, els humans van emigrar a Euràsia gràcies a una adaptació cultural única.

Fa uns 1,6 milions d’anys, els hominins havien començat a fabricar nous tipus d’estris del tipus Acheulià. Entre els estris acheulians comuns es troben grans destrals de mà i burins. Encara que aquestes noves eines van poder haver ajudat en la cacera, els primers estris acheulians coneguts a Àfrica són posteriors a la primera presència humana coneguda a Àsia. Així mateix, la majoria dels jaciments de l’est d’Àsia de més de 200.000 anys d’antiguitat només contenen còdols i ascles de factura senzilla (Olduvaiana). Al contrari, els estris acheulians eren de factura més elaborada, de major mida i més simètrics. Per tant, els primers colons d’Euràsia no tenien una tecnologia veritablement Acheuliana i únicament l’avenç en la fabricació d’estris no pot explicar la dispersió fora d’Àfrica.

codol_olduvaia

Còdol tallat de tradició olduvaiana

codol_tallat_olduvaiaaptura

Còdol tallat: objecte de talla somera de l’olduvaià inicial

protobifaç_olduvaia

Protobifaç propi de l’olduvaià evolucionat

Continua llegint

Jornada Plaer i Dolor. Dones a l’Antiguitat

Plaer i Dolor_Página foto

Us convidem a assistir a la jornada ‘Plaer i Dolor. Dones a l’Antiguitat’, organitzat pels professors Borja Antela-Bernárdez i Claudia Zaragoza Serrano, de la UAB, que compta amb la col·laboració del Màster de la Mediterrània Antiga de la UOC-UAB.

Programa

10.00h Inici de la jornada.

10.00h Crim i càstig: l’adulteri femení a l’antic Egipte. Marc Orriols – Tàcita Muta-IEPOA-UAB

10.30h Plaer o dolor? Dones i treball al P. Orient Antic. Agnès Garcia Ventura – La Sapienza, Roma, Jordi Vidal Palomino – UAB

11.00h Materialitzar les malalties al món púnic. Mireia López-Bertran – UPF

11.30h Debat

11.45h Pausa – Café.

12.00h Maneres femenines de vèncer l’enemic. Marta Oller Guzmán – UAB

12.30h Mujeres que aman la espada: gladiadoras. Marta Ortega – Tàcita Muta-UAB-UPF

13.00h Amores que matan. Mujeres en la corte de Nerón. Joan Oller – UAB

13.30h Debat i tancament sessió del matí.

15.30h Sessió de Tarda.

15.30h Les cortesanes a l’exercit d’Alexandre. Clàudia Zaragozà – UAB

16.00 Sumisas, Suicidas y Dominatrix. Placer y dolor en las tipologías tópicas de las mujeres del final de de la República. Borja Antela-Bernárdez – UAB

16.30h ‘Conozco el sentido secreto de las enfermedades’. Notas a la Medea de Christa Wolf (1929- 2011). Cándida Ferrero – UAB

17.00h  Debat i cloenda.

La jornada tindrà lloc el 17 de desembre a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

L’assistència és oberta i no cal inscripció prèvia.

18. Els primers Homo: Homo habilis

No se sap amb certesa quina espècie va originar els primers membres del gènere Homo; s’han proposat Australopithecus africanus, Australopithecus afarensis i Australopithecus garhi, però no hi ha un acord general. També s’ha suggerit que Kenyanthropus platyops va poder ser l’avantpassat dels primers Homo.

El millor candidat a ser l’avantpassat del gènere Homo és l’Australopithecus africanus, però aquest presenta una lleugera megadòncia que el diferencia d’Homo, el qual té les dents, especialment,les molars, més petites. Sí que sembla que es pot afirmar que els humans sorgeixen a partir d’un australopitec gràcil, similar a l’africanus.

Clàssicament es consideren com a pertanyent al gènere Homo els hominins capaços d’elaborar eines de pedra. No obstant això, aquesta visió ha estat posada en dubte en els últims anys; per exemple, s’ha suggerit que Australopithecus ghari, fa 2,5 milions d’anys, va ser capaç de fabricar eines. Les primeres eines eren molt simples i s’enquadren en la indústria lítica coneguda com Olduvaiana o Mode Tècnic 1. Les més antigues procedeixen de la regió d’Afar (Etiòpia) i la seva antiguitat s’estima en uns 2,6 milions d’anys, però no existeixen fòssils d’hominins associats a ells.

Els fòssils més antics que amb tota seguretat es poden atribuir al nostre gènere provenen d’Hadar[1] (Etiòpia). L’equip de Wiliam Kimbel i Donald Johanson[2] van trobar un maxil·lar molt complert (AL-666-1) amb una antiguitat d’uns 2,4 milions d’anys, associat a una vintena d’eines lítiques[3].

AL_666_1

AL_666_1

D’aquesta fase s’han descrit dues espècies, Homo habilis i Homo rudolfensis, que van habitar Àfrica Oriental entre 2,5 i 1,8 milions d’anys. El volum cranial d’aquestes espècies oscil·la entre 650 i 800 cm3.

L’Homo habilis

 Homo_habilis_mascle_femella

Mascle                                                               Femella

Continua llegint