19. El poblament d’Euràsia: l’homo ergaster/erectus

Entrem a l’etapa més confusa i complexa de l’evolució humana. El successor cronològic dels citats Homo rudolfensis i Homo habilis és Homo ergaster, els fòssils més antics del qual daten de fa aproximadament 1,8 milions d’anys, i el seu volum cranial oscil·la entre 850 i 880 cm3.

rudolfensis_habilis_ergaster

Homo Rudolfensis KNM ER 1470, 750 cc  Homo Habilis KNM ER 1813, 550 cc  Homo ergaster KNM ER 3733, 850 cc

Morfològicament és molt similar a Homo erectus i en ocasions s’al·ludeix a ell com Homo erectus Africà. Se suposa que va ser el primer dels nostres avantpassats a abandonar Àfrica; s’han trobat fòssils assimilables a Homo ergaster (o potser a Homo habilis) a Dmanisi (Geòrgia), datats en 1,8 milions d’anys d’antiguitat i que s’han denominat Homo georgicus, que proven la primerenca sortida de l’Àfrica dels nostres avantpassats remots.

Els científics pensaven abans que els avenços en la fabricació d’estris de pedra podien haver permès als humans primitius desplaçar-se a Àsia i Europa, potser ajudant-los a buscar nous tipus d’aliments com la carn de mamífers grans. Si les poblacions humanes africanes haguessin desenvolupat estris que els haguessin permès capturar de forma eficaç caça major, haurien tingut una font segura d’alimentació en qualsevol lloc. Segons aquesta hipòtesi, els humans van emigrar a Euràsia gràcies a una adaptació cultural única.

Fa uns 1,6 milions d’anys, els hominins havien començat a fabricar nous tipus d’estris del tipus Acheulià. Entre els estris acheulians comuns es troben grans destrals de mà i burins. Encara que aquestes noves eines van poder haver ajudat en la cacera, els primers estris acheulians coneguts a Àfrica són posteriors a la primera presència humana coneguda a Àsia. Així mateix, la majoria dels jaciments de l’est d’Àsia de més de 200.000 anys d’antiguitat només contenen còdols i ascles de factura senzilla (Olduvaiana). Al contrari, els estris acheulians eren de factura més elaborada, de major mida i més simètrics. Per tant, els primers colons d’Euràsia no tenien una tecnologia veritablement Acheuliana i únicament l’avenç en la fabricació d’estris no pot explicar la dispersió fora d’Àfrica.

codol_olduvaia

Còdol tallat de tradició olduvaiana

codol_tallat_olduvaiaaptura

Còdol tallat: objecte de talla somera de l’olduvaià inicial

protobifaç_olduvaia

Protobifaç propi de l’olduvaià evolucionat

Continua llegint