22. L’Homo sapiens

Els fòssils més antics d’Homo sapiens (els anteriorment esmentats Omo I i II) tenen una antiguitat de gairebé 200.000 anys i procedeixen del sud d’Etiòpia (formació Kibish del riu Omo), considerada com el bressol de la humanitat . A aquestes restes fòssils segueixen en antiguitat els d’Homo sapiens idaltu, amb 160.000 anys.

Algunes dades de genètica molecular, concordants amb troballes paleontològiques, sostenen que tots els éssers humans descendeixen d’una mateixa “Eva mitocondrial”, això vol dir que, segons els rastreigs de l’ADN mitocondrial (que només es transmet per via materna), tota la humanitat actual té una antecessora comuna que hauria viscut al nord-est d’Àfrica (en territoris que corresponen als actuals estats d’Etiòpia i Kenya) fa entre 140.000 i 200.000 anys. En altres estudis no obstant això, basats en el polimorfisme del complex major d’histocompatibilitat, es suggereix que en els últims milions d’anys l’espècie humana o els seus ancestres mai van poder haver comprès menys de 100.000 individus, la qual cosa esfondra la teoria del coll d’ampolla de l’ADN mitocondrial i l’Eva ancestral. Aquestes conclusions són derivades del fet que humans i ximpanzés comparteixen moltes diferents varietats dels mateixos gens que no van poder haver-se transmès d’una espècie a una altra si hi hagués només un humà originari.

Altres indicis derivats de recents investigacions suggereixen que la de per si mateix minsa població d’Homo sapiens fa uns 74.000 anys es va reduir a la vora de l’extinció en produir l’esclat del volcà Toba, segons la teoria de la catàstrofe de Toba[1]. Si això és cert, significaria que el pool genètic de l’espècie s’hauria restringit de tal manera que s’hauria potenciat la unitat genètica de l’espècie humana.

Origen dels humans moderns

Els paleoantropòlegs segueixen debatent sobre on va evolucionar l’home modern i com es va dispersar pel món. La qüestió és si l’evolució va tenir lloc en una petita regió de l’Àfrica o en una àmplia àrea d’Àfrica i Euràsia. I encara més, si les poblacions humanes modernes procedents d’Àfrica van desplaçar a totes les poblacions humanes allà existents, arribant a produir en últim terme la seva extinció.

Aquells que pensen que l’home modern va tenir el seu origen només a Àfrica per més tard dispersar-se pel món recolzen l’anomenada hipòtesi de l’emigració de l’Àfrica. Aquells que pensen que l’home modern va evolucionar per tota una gran regió d’Euràsia i Àfrica recolzen l’anomenada hipòtesi multiregional.

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya [places exhaurides]

El proper dissabte 20 de desembre els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria [places exhaurides]

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

 

CALENDARI DE LA PROPERA EDICIÓ DEL CICLE:

Dissabte, 31 de gener de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 28 de febrer de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 21 de març de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya