Lliçó 27. Temes i distribució de l’art parietal

22 gener, 2015

1. Temes de l’art parietal 

1. Antropomorfs 

En l’art parietal del Plistocè europeu el tema antropomorf no es prodiga en excés. 

1.1. Figures masculines

El nombre de dissenys masculins parietals és bastant escàs. Pel que fa als motius parcials, resulta tremendament difícil trobar una representació de fal·lus aïllada. Només es pot citar un penis i testicles gravats a Cosquer i una probable figuració exempta modelada en fang de la cova de Bédeilhac.

És en els motius totals on trobem més figures d’homes. Són considerades masculines per posseir penis i està mancades de pits. Apareixen bestialitzats (antropozoomorfs), clarament bípedes, sovint itifàl·lics però amb el cap transformat en un animal (bisó, ur, ocell, cérvol) i sovint amb cua, som si anessin coberts amb la pell d’un quadrúpede

 1) El Castillo. 2-3) Les Trois-Frères. 4) Gabillou. 5) Altamira. 6) Lascaux. 7) Hornos de la Peña. 8) Los Casares. 9) Les Trois-Frères. 10) Addaura.

 1) Sous-Grand Lac. 2) Le Portel. 3-4) Massat. 5) Los Casares. 6) Rouffignac. 7) Marsoulas. 8) Labastide. 9) «Màscares» d’Altamira

1) Les Combarelles. 2) Los Casares. 3) Villars. 4) Lascaux. 5) Levanzo. 6) Pech-Merle. 7-8) Cougnac

 1.2. Figures femenines

1)     Pergouset. 2) Micolón. 3) Gouy. 4) Tito Bustillo. 5) Pech-Merle. 6) Les Combarelles. 7) Pech-Merle, seqüència de la «metamorfosi» dona bisó segons Leroi-Gourhan

1) La partera de Le Gabillou. 2) Croquis del sector central del fris esculpit d’Angles-sur-l’Anglin. 3-4) Baix relleus de La Magdelaine

Possible forat indicant el sexe femení a la cova Cosquer.

1.3. Empremtes de mans

1) Quadre de les fórmules digitals segons Leroi-Gourhan, els prototipus marcat amb una creu no apareixen a l’art paleolític. 2) Croquis dels panells de mans de Gargas. 3) Siluetes de primeres falanges replegades (Gargas i Pech-Merle) 

2. Zoomorfs

Bisó. 1) Pindal –gravat i dors pintat. 2) Niaux –pintura negra. 3) Les Trois-Frères –gravat. 4) Font-de-Gaume –gravat. 5) Pech-Merle –pintura negra.

Urs. 1) Teyjat –gravat. 2) Font-de-Gaume –pintura tinta plana. 3) Pair-non-Pair –gravat.

Èquids. 1) Lascaux –gravat. 2) Lascaux –policrom. 3) Rouffignac –pintura negra. 4) Les Combarelles –gravat.

Caprins. 1) Cabra alpina de Gazel –gravat. 2) Cabra pirenaica d’El Castillo –gravat. 3) Isard de Massat –gravat sobre argila. 4) Isard de Peña de Candamo –gravat estriat.

Cèrvids. 1) Cérvol de Lascaux –gravat. 2) Cérvola de Covalana –tamponat vermell. 3) Ren de Les Combarelles –gravat. 4) Megaceront femella de Cougnac –pintura negra.

Proboscidis. 1) Pindal. 2) Rouffignac. 3) El Castillo. 4) Les Combarelles.

Rinoceronts. 1) Rouffignac –pintura negra. 2) Les Trois-Frères –gravat. 3) Font-de-Gaume –pintura vermella. 4) Les Combarelles –gravat.

Carnívors. 1) Os de Santimamiñe –pintura negra. 2) Os de Les Trois-Frères –gravat. 3) Felí de Gabillou –gravat. 4-5) Felí de Trois-Frères –gravat. Cànid d’Altxerri inscrit en un ren –gravat.

Fauna aquàtica. 1) Abri du Poisson de Gorge d’Enfer –baix relleu. 2) Niaux –gravat sobre argila. 3) Altxerri –gravat. 4) La Pileta –pintura negra. 5) Ekain –pintura negra. 6) Pindal –gravat. 7) Pinnípedes de Nerja –pintura vermella. 8) Pinnípedes de Cosquer –gravats. 9) Meduses (?) de Cosquer –pintura negra

Aus. 1) Les Trois-Frères –gravats. 2) El Pendo –gravats. 3) Lascaux –pintura negra. 4) Gargas –gravat. 5) Les Trois-Frères –gravat.

Fauna irreal i acèfals. 1-2) Les Trois-Frères. 3) Tuc-d’Audoubert. 4) Pergouset. 5) Bédeilhac. 6) Las Monedas. 7) Le Portel. 8) Les Combarelles

Convencionalismes. 1) Cavalls mediterranis. 2) Cérvoles longilínies i cap trilineal. 3-4) Ziga zaga dorsal a Les Trois-Frères i Altxerri. 5-9) Descomposició volumètrica en M: Ekain, Lascaux, Las Monedas, le Portel, Niaux 

3. Ideomorfs

Tipologia dels signes segons Leroi-Gourhan

Tipologia dels signes. 1) Segons Casado. 2) Segons Sauvet.

Tipologia dels signes. 1) signes pirenaics. 2) signes d’Andalusia. 3) Assimilació de signes a algunes empremtes d’animals 

2. Distribució geogràfica de l’art rupestre

Cal, d’entrada, tenir present que aquestes subdivisions són convencionals i que, a més, estan compartimentades en funció de les grans perioditzacions tecno-culturals que també són aleatòries, i en les quals és molt problemàtic encaixar els «períodes de transició». Les zone s’han ordenat seguint un criteri geogràfic que va d’est a oest i de nord a sud, i es citen els jaciments més significatius i no el seu catàleg exhaustiu.

La repartició de l’art rupestre no coincideix amb la de l’art mobiliari; aquest es troba molt més estès en un arc que inclou en un extrem Andalusia i en l’altre Sibèria. No es pot saber, per ara, si això obeeix a la manca real d’art parietal en els països orientals o és degut a la manca d’investigació o a qüestions de conservació.

De totes maneres, a nivell geogràfic, els llocs amb art rupestre paleolític queden distribuïts aproximadament entre els 150 llocs de França, una quantitat similar a la Península Ibèrica, una vintena a Itàlia, 1 a Bòsnia-Herzegovina, 1 a Romania, 2 a Rússia… Avui per avui, doncs, el fenomen figuratiu parietal continua sent des d’un prisma quantitatiu característic d’Europa sudoccidentalMapa amb les pintures rupestres d’Europa

Quadre de l’art paleolític de la Cornisa Cantàbrica

Bibliografia

Alcolea González, José Javier; Balbín Behrmann, Rodrigo de (2006). Arte paleolítico al aire libre: el yacimiento rupestre de Siega Verde, Salamanca. Valladolid. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. 422 pàgs.

Alonso Tejada, Anna (1980). El conjunto rupestre de Solana de las Covachas : Nerpio (Albacete). Albacete. Instituto de Estudios Albacetenses Don Juan Manuel. 240 pàgs.

Altuna Echave, Jesús (1998). Ekain y Altxerri : dos santuarios paleolíticos en el País Vasco. Alegia. Ediciones Oria. 200 pàgs.

Angulo Cuesta, Javier i García Diez, Marcos (2005). Sexo en piedra : sexualidad, reproducción y erotismo en época paleolítica. Madrid. Luzán 5. 200 pàgs. 

Apellániz, Juan María (2009). La abstracción en el arte figurativo del Paleolítico : análisis del componente abstracto en la figuración naturalista del grafismo paleolítico. Bilbao. Universidad de Deusto. Departamento de Publicaciones. (Col. Cuadernos de arqueología de Deusto, 18).  

Balbín Behrmann, Rodrigo de; Alcolea González, José Javier; Martinho Baptista, Antonio (2009). Arte prehistórico al aire libre en el Sur de Europa. Valladolid. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. 500 pàgs. 

Balbín Behrmann, Rodrigo de; Alcolea González, José Javier; Santonja Gómez, Manuel (1996). Arte rupestre paleolítico al aire libre de la cuenca del Duero : Siega Verde y Foz Coa. Zamora. Fundación Rei Afonso Henriques. 49 pàgs. 

Beltrán, Antonio (1998). Arte prehistórico en la Península Ibérica. Castelló. Diputació Provincial de Castelló. Servei de Publicacions. 103 pàgs. 

Beltrán, Antonio (1973). Caverna de Niaux. Zaragoza. Librería General. 276 pàgs. 

Botticelli, Guido i Silvia (2008). Lezioni di Restauro. Le pitture murali. Firenze. Centro Di della Edifimi. 206 pàgs.

Botticelli, Guido (1992). Metodologia di Restauro delle Pitture Murali. Firenze. Centro Di della Edifimi. 173 pàgs.

Cruz Berrocal, María i Fraguas Bravo, Alfonso (2009). Introducción al arte rupestre prehistórico. Madrid. Luarna Ediciones .

Danti, Cristina; Matteini, Mauro; Moles, Arcangelo (1990). La pitture murali: tecniche, problemi, conservazione. Firenze. Centro Di della Edifimi.

DD.AA. (1999). Domingo García, arte rupestre paleolítico al aire libre en la meseta castellana. Valladolid. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. 278 pàgs.

DD.AA. (1993). L’Art pariétal paléolithique. Techniques et méthodes d’étude. París. Ministère de l’enseignement supérieur et de la recherche, Comité des travaux historiques et scientifiques. 427 pàgs.

Dowson, Thomas i Lewis-Williams, David (1989). Images of Power: Understanding Bushman Rock Art. Johannesburg. Southern Book Publishers. 208 pàgs.

Dowson, Thomas i Lewis-Williams, David (1994). Contested Images. Johannesburg. Witwatersrand University Press. 120 pàgs.

Fernández Quintano, José (2009). Filosofía del arte paleolítico en el siglo XIX. Madrid. Vision Libros. 2ª ed.

García Guinea, Miguel Ángel (2003). Altamira y otras cuevas de Cantabria. Madrid. Sílex. 2ª ed. 214 pàgs.

García Morales, María (1988). Representaciones zoomorfas grabadas en el arte cuaternario. Madrid. Universidad Autónoma de Madrid. Servicio de Publicaciones. Tesis doctorales. 1872 pàgs.

Leroi-Gourhan, André (1983). Los primeros artistas de Europa. Madrid. Encuentro Ediciones. (Col. Las huellas del hombre, 2). 142 pàgs.

Leroi-Gourhan, André (2000). La prehistoria. Tres Cantos. Akal. (Col. Textos, 28). 764 pàgs.

Lewis-Williams, David (2004).The Mind in the Cave: Consciousness and the Origins of Art. Londres. Thames & Hudson. 320 pàgs.

Lorblanchet, Michel (1995). Les Grottes ornées de la Préhistoire. Nouveau regards. París. Editions Errance. 287 pàgs.

Menu, M. & Walter, Ph. (1991). «Les premiers artistes peintres». La Recherche 235, vol. 22: 1086-1089.

Menu, M.; Walter, Ph.; Vigears, D; Clottes, J.(1993). «Façons de peindre au Magdalénien». Bull. Soc. Préhist. Fr  90, 6: 426-432.

Mingo Álvarez, Alberto (2009). La controversia del arte paleolítico. Torrelaguna. Quiasmo Editorial. 156 pàgs.

Mora, Paulo i Laura; Philippot, Paul (2003). La conservación de las pinturas murales. Bogotá. Departamento de Publicaciones de la Universidad Externado de Colombia e ICCROM. 733 pàgs.

Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde (2007). Análisis artístico de las pinturas rupestres del Gran Techo de la cueva de Altamira : materiales y técnicas : comparación con otras muestras de arte rupestre : Santillana del Mar, Santander. Madrid. Universidad Complutense de Madrid. Servicio de Publicaciones. 1 CD-ROM

Nougier, Louis-René; Ageorges, Verónique (1988). Un paraje de cazadores prehistóricos : Rouffignac.  Bilbao. Ediciones Mensajero, S.A. Unipersonal. 64 pàgs.

Noury Arnaud, Chazine Jean-Michel. «Kalimain: Specific program for sexual determination of prehistoric hands stencils», Communication à la conference Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology, 18-23 Avril 2006, Fargo (North Dakota), http://arethpa.ifrance.com/KalimainFargo.pdf

Cfr. Les empreintes de mains se donnent un genre, http://www2.cnrs.fr/presse/journal/2596.htm

Peralto, Francisco (2008). Descubrimiento y estudio de la Cueva de la Pileta. Màlaga. Corona del Sur. (Col. Analecta malaginense histórica y legendaria, 27). 50 pàgs.

Pino Díaz, César del (2005). Pintura mural : conservación y restauración. Madrid. CIE Inversiones Editoriales Dossat-2000. 400 pàgs.

Ripoll López, Sergio; Ripoll Perelló, Eduardo; Collado Giraldo, Hipólito (1999). Maltravieso : el santuario extremeño de las manos. Mérida. Editora Regional de Extremadura. (Col. Memorias (Museo de Cáceres), 1). 170 pàgs.

Sanahuja Yll, Mª Encarna (2002). Cuerpos  sexuados, objetos y prehistoria. Madrid. Cátedra. (Col. Feminismos, 69). 232 pàgs.

Sanchidrián Torti, José Luis (2005). Manual de arte prehistórico. Barcelona. Ariel. 2ª impr. 552 pàgs.

Serna Gancedo, Mariano Luis (coord.) (2002). Las cuevas con arte paleolítico en Cantabria. Santander. Cantabria en Imagen. Asociación Cántabra para la Defensa del Patrimonio Subterráneo. 352 pàgs.

Ucko, Peter John i Rosenfeld, Andrée (1967). Arte paleolítico. Barcelona. Ediciones Guadarrama. 256 pàgs

Joan Campàs    Aura digital
Curs: Orígens de l’Art i evolució humana: l’homo significans
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Materials del curs en format .pdf

1. Una visió de conjunt de l’art paleolític
2. El paleolític: cronologia i referències etnoarqueològiques
3. Evolució tecnològica en el Paleolític. Referències etnoarqueològiques de l’hàbitat
4. La construcció del coneixement de l’art del Paleolític
5. El paradigma d’Henri Breuil i la seva crisi

6. L’estructuralisme de Leroi-Gourhan i Annette Laming-Emperaire
7. Del xamanisme a l’art com expressió de l’organització social
8. El procés evolutiu: Darwin i la selecció natural
9. Darwin i la selecció sexual. El cicle menstrual
10. La selecció sexual: la competència espermàtica
11. La selecció sexual: l’orgasme femení

12. Sobre els orígens de l’art: les coalicions de dones pintades
13. Una perspectiva ecològica de l’evolució humana
14. Els primers hominoides
15. Els homínids: els preaustralopitecins
16. Els hominins: els australopitecins
17. Paranthropus
18. Els primers Homo: Homo habilis
19. El poblament d’Euràsia: l’homo ergaster/erectus
20. Homo antecessor, rhodesiensis, heidelbergensis i floresiensis
21. L’Homo neanderthalensis
22. L’Homo sapiens
23. Sobre el concepte d’art
24. Les primeres expressions artístiques
25.  Sobre els orígens de l’art del Plistocè
26. L’art rupestre del Plistocè
27. Temes i distribució de l’art parietal

28. L’art moble del Plistocè
29. Temes de l’art mobiliari
30. Art mobiliari del Paleolític Superior. Interpretacions
31. Sobre els orígens del llenguatge

(Visited 124 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari