El dissabte 21 de març els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants [places exhaurides]
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la quarta edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (Madrid i Florència). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament al blog.
Programació de sortides pel 2015
0. Sabadell: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 14 març
1. Sitges: Cau Ferrat i Fundaciò Stämpfli 21 març
2. Ruta del Cister: Santes Creus – Poblet – Vallbona de les Monges 18 abril
3. Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen 16-17 maig
4. Sant Martí del Canigó – Sant Miquel de Cuixà – Vilafranca del Conflent 4 juliol
5. Barcelona. Seminari UOC 3 octubre
6. Florència: Galleria degli Uffizi – Duomo – Galleria dell’ Accademia 23-24-25 octubre
7. Vic – Cabrera: Museu Episcopal de Vic – Santuari de Cabrera 21 novembre
8. Barcelona: itinerari per la ciutat (escultura contemporània?) 12 desembre
Els propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.
Com cada semestre, la titulació d’Arts i Humanitats programa un acte públic on un grup d’estudiants presenta el resultat del seu Treball Final de Grau i on hi són convidats tots els estudiants del Grau, en particular els qui estan propers a la seva finalització, així com els avaluadors, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics que vulguin assistir-hi.
Atès que cada semestre s’incrementa el nombre d’estudiants que realitzen el TFG, i per tal de donar més visibilitat a la recerca duta a terme, s’ha modificat el format d’aquest acte que, a partir d’ara, se celebrarà un cop a l’any, en finalitzar el primer semestre, i que consistirà en una trobada de la titulació d’Humanitats en una Institució, Centre o Museu de Catalunya relacionat amb el nostre grau, combinant, d’aquesta manera, una sortida més lúdica amb un acte més acadèmic.
Aquesta primera convocatòria amb el nou format tindrà lloc el proper dissabte 14 de març. Ens trobarem a les 10,45 h a les portes de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, C/ Escola Industrial, 23, i la jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, d’11 a 12,30 h realitzarem una visita guiada al museu de Paleontologia i, en la segona, de 12,30 a 14 h, assistirem a una taula rodona en la qual 5 estudiants comentaran, seguint un qüestionari, la seva experiència en la realització dels seus treballs de recerca.
El passat dijous 19 de febrer Jaume Balmes, director d’El Taller Editorial, va dictar la master class Composició del llibre digital a la Universitat Oberta de Catalunya. Durant dues hores de sessió eminentment tècnica, el reputat tipògraf digital -ofici que sempre reivindica- va anar identificant els problemes més habituals de l’arquitectura d’un EPUB (el format estàndard d’edició digital) i va indicar les solucions i estratègies a seguir per a resoldre’ls a fi de garantir la lectura gratificant d’un llibre electrònic en qualsevol dispositiu de lectura del mercat.
Balmes va convidar els assistents a navegar per l’interior d’un EPUB per tal d’anar il·lustrant, a partir d’exemples pràctics, qüestions tan importants com ara el marcatge, la creació i la bona gestió de les metadades associades al llibre, la implementació de meticulosos controls de qualitat (això és, comprovar la correcta visualització en diversos dispositius de lectura) i les exigències específiques que ha de complir un llibre que es comercialitzi a Amazon. En el decurs de la sessió va desaconsellar l’ús de determinats programes i va aconsellar-ne d’altres i, sobretot, va posar èmfasi a recomanar la racionalització del flux de treball en els processos editorials.
El tipògraf va ser molt contundent a l’hora de denunciar males pràctiques per part de professionals que editen EPUBs a corre-cuita i a preus de saldo: això explicaria que prop d’un 90% dels llibres digitals que es comercialitzen a Espanya tinguin problemes tècnics. Balmes assegura que per a editar EPUBs amb garanties cal un treball artesanal per part d’experts ben preparats. I, per descomptat, que puguin treballar amb bones condicions, sense haver de sotmetre’s a tempos acceleradíssims i a uns preus escanyats.
Balmes va concloure animant les editorials a prendre consciència de la necessitat d’invertir esforços, temps i diners per a aconseguir que els llibres digitals tinguin una qualitat òptima. El seu missatge, al capdavall, ve a ser el mateix que el que dóna la professora de la Universitat París 13, Françoise Benhamou, a l’assaig Le livre à l’heure numérique. Papier, écrans, vers un nouveau vagabondage (París, Seuil, 2014): la clau de la viabilitat econòmica del llibre digital rau en brindar als lectors una oferta de qualitat, tècnicament impecable.
La master class de Jaume Balmes ha estat la primera activitat de 2015 programada per l’equip docent del Màster d’Edició digital de la UOC (Ca / Es) a fi de complementar, d’una banda, els continguts de les assignatures Edició en EPUB I i Edició en EPUB II, que imparteix el professor Ferran Adell, i, de l’altra, les pràctiques virtuals que estan realitzant alguns dels nostres alumnes amb l’empresa de serveis editorials de Buenos Aires Proyecto451.
Teresa Iribarren
@TeresaIribarren és la directora acadèmica del Màster d’Edició digital. El seu darrer llibre és: Iribarren, Teresa; Gassol, Olívia; Aibar, Eduard (ed.). 2014. Cultura i tecnologia: els reptes de la producció cultural en l’era digital, Lleida: Punctum.
En la societat contemporània els productes i serveis culturals han hagut de començar a aplicar tècniques i mitjans de màrqueting general a les seves necessitats específiques per poder arribar a un públic cada cop més ampli i divers. Per això, l’assignatura Comunicació cultural vol mostrar una panoràmica dels diversos instruments i estratègies de comunicació aplicats als productes culturals combinant la vessant teòrica-analítica y la pràctica per ajudar a l’estudiant, per una banda, a la reflexió crítica i per l’altra, a adquirir habilitats i competències comunicatives.
Farem un recorregut per les estratègies més innovadores i veurem com els diversos elements de comunicació s’apliquen a situacions culturals determinades. Per exemple amb motiu de la obertura del nou Rijskmuseum d’Amsterdam, després de 10 anys de reformes, els seus gestors van decidir organitzar un flashmob inspirat en la seva obra mes famosa , La Ronda de Nit de Rembrandt, on es va haver d’integrar la presència dels patrocinadors.
FlashMob . Ronda de Nit. Rijksmuseum
Però la comunicació cultural també abasta altres aspectes, com podem veure al marxandatge del Festival Sónar.
La comunicació cultural també ens parla de com els referents culturals es poden utilitzar per altres campanyes. Un bon exemple és la campanya del Comitè Olímpic Alemany on es fa ús d’un referent cultural universal, per cridar l’atenció sobre la importància de fer esport.
Un altre aspecte important que es tractarà serà conèixer l’aplicació de les TIC i les xarxes socials en el món de la comunicació cultural. Fer-ne un ús amb sentit no és una tasca fàcil. Tenim les eines, però de vegades no s’utilitzen de la manera més adient. Xarxes socials, màrqueting viral, memes, i altres eines ens poden ajudar però hem de saber com emprar-les. No saber utilitzar les eines de manera adient pot ser contraproduent.
Aquests són alguns dels aspectes que introduirà l’assignatura, des d’una doble vessant teòrico – pràctica. Si voleu disposar de mes informació sobre aquesta assignatura, cliqueu aqui.
L’assignatura d’Arts escèniques s’imparteix al segon semestre del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Aquesta matèria aborda els tres grans gèneres de l’art escènic: el teatre, l’òpera i la dansa. S’estudia la singularitat de cadascun d’ells a partir d’algunes de les obres o creadors més rellevants del segle XX des d’una perspectiva diacrònica que permeti entendre’n la seva evolució. De manera transversal, es tractaran qüestions com ara la relació entre literatura i escena, la centralitat del llenguatge corporal, i la imbricació entre text, cos i música.
Els contingu
ts i la metodologia d’aquesta assignatura són especialment adequats per a aquelles persones que vulguin impartir docència en l’àmbit de les arts escèniques, la crítica cultural especialitzada i també la gestió cultural.
Entre els objectius d’aquesta assignatura destaquen: a) saber interpretar l’obra escènica de manera contextual i interdisciplinària; b) entendre la singularitat del llenguatge escènic des de la seva vessant estètica i tècnica; c) identificar les relacions intertextuals que l’obra escènica manté amb obres del passat i amb obres coetànies; d) comparar diferents propostes de muntatges teatrals i operístics; d) aprendre a redactar una crítica d’un espectacle teatral, operístic i de dansa; f) comprendre fenòmens com ara l’star-system i la cultura de masses; i g) saber identificar les fecundes relacions entre els gèneres escènics i el cinema.
La docència és impartida per Jordi Font. Jordi Font és llicenciat en filologia catalana. Com a espectador actiu, s’ha interessat sempre per les arts escèniques. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la University of Liverpool i actualment treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística.
L’assignatura “Pensament filosòfic i científic clàssic” es centra, principalment, en el pensament filosòfic i científic grec, en tant que llavor de tota la tradició filosòfica i científica occidental. Es posarà especial atenció en les particularitats de l’anomenada racionalitat grega i en les diferències respecte al pensament pre-racional, anomenat pensament mític. Resseguirem aquesta tensió al llarg de tot el període, i provarem de veure fins a quin punt també està present en el pensament contemporani.
Del període hel·lenístic, ric en ciència (lògica, matemàtiques, astronomia) i filosofia (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), ens centrarem en les reflexions que acompanyen a un procés de individualització, similar al que s’ha donat en el món modern i que s’accentua en els nostre actualment.
I de l’Occident llatí medieval, destacarem els canvis que va provocar la irrupció del cristianisme en el món grecoromà, i algunes de les seves conseqüències filosòfiques.
Pel que fa a Revolució científica i tècnica del Renaixement, que ens deixa a les portes de la modernitat, remarcarem allò que hi ha de “trencador” (és a dir, “revolucionari”) respecte del coneixement filosòfic, social i polític del món medieval.
Encara que ens centrem en la filosofia i en la ciència d’ aquest període, no hem d’oblidar que les accions i les idees humanes neixen i es desenvolupen en determinats contextos històrics i socials. No es tracta tant d’assenyalar quins són -si és que hi són- els processos de causació, sinó de mostrar les afinitats entre les idees, per exemple, i la vida social o política.
Les competències que es treballen en aquesta assignatura son:
Per poder assolir aquestes competències i els continguts del temari farem exercicis com per exemple llegir algun autor clàssic, comentar textos a partir d’una guia de lectura que ens permetran endinsar-nos en el pensament del autor i de l’etapa històrica a la qual pertany o escriurem un petit assaig relacionant la filosofia, l’art o la ciència d’una època.
També és voluntat d’aquesta assignatura, com de moltes altres del Grau d’Humanitats, treballar competències digitals bàsiques (incentivant l’ús de diferents aplicacions –que es troben a l’aula- i estimulant el treball no exclusivament textual), tot procurant que això no comporti cap complexitat o dificultat afegida i sí formació i ampliació de coneixements.
El Màster d’Edició digital de la UOC ha programat una master class a càrrec de Jaume Balmes sobre Composició del llibre digital. Durant la sessió, veurem com es compon un llibre electrònic en un entorn professional, a partir de les diferents possibilitats d’entrada i de com s’integren dins d’un flux de treball editorial de diferents tipus. Tot partint d’un llibre que ja existeix, es prepararà l’arxiu obert per fer la composició HTML i, finalment, la seva forma gràfica mitjançant la maquetació amb fulles d’estil en cascada (CSS). Es mostraran els principals controls de qualitat aplicables i les diferències entre plataformes i dispositius.
Jaume Balmes és el director d’El Taller Editorial, una empresa de serveis editorials fundada el 2010 amb l’esperit de recuperar els oficis del llibre també per a l´edició digital. És tipògraf i grafista (professions actualment mal anomenades maquetador i dissenyador gràfic) especialitzat en disseny editorial i ha treballat per editorials com Gustavo Gili, Penguin Random House, Index Book, RBA, Marcial Pons i Trama, entre altres. Actualment coordina el futur Màster en Disseny Editorial Digital a la Universitat de Sevilla i exerceix de docent al màster del mateix títol a l’escola superior de disseny IDEP de Barcelona, el Màster en Edició MasterYourself Publishing que se celebra a Madrid i Barcelona, i en nombrosos cursos de caire professional des del mateix El Taller Editorial. Imparteix docència en l’assignatura Disseny i producció editorials.
La master class serà gratuïta i oberta a tothom que hi estigui interessat, i se celebrarà el 19 de febrer de 2015 de 18.00 a 20.00h a la seu de la UOC de Rambla del Poble Nou, 156. En acabat, els assistents que ho desitgin poden acompanyar-nos a sopar per continuar la conversa amb Jaume Balmes en un ambient distès. Per assistir a l’acte la inscripció és obligatòria. Per inscriure-us-hi, cliqueu aquí. Les places són limitades.
Des del segle XIX, pel cap baix, es ve discutint sobre l’origen de la consciència i del llenguatge; en particular, l’origen i la evolució del llenguatge és un tema força controvertit dins de la biologia evolutiva.
Charles Darwin (1809-1882) i Alfred Russell Wallace (1823-1913) van concebre de forma independent la teoria de l’evolució a través de la selecció natural. Tots dos van considerar possible explicar l’origen de les espècies per mitjà d’aquest mecanisme. Però van divergir, sobretot, en l’explicació sobre l’origen de les capacitats cognitives. Per a Darwin es tractava d’un producte més de la selecció natural i, per tant, d’un procés gradual, en tant que Wallace atribuïa el seu origen a una intervenció externa, segons sembla divina. La ment seria per a Darwin una funció del cervell, mentre que Wallace[1] la considerava una entitat totalment diferent, amb un substrat no material.
Per a Darwin, doncs, la capacitat lingüística va experimentar un procés d’evolució per selecció natural que va conduir des dels primats capaços d’emetre crits inarticulats fins als éssers humans proveïts de llenguatges articulats i amb un bon nombre de regles sintàctiques.
Un destacat lingüista de la seva època, Friedrich Max Müller[2] (1823-1900), va defensar una posició contrària, inspirada en la tradició cartesiana, segons la qual el llenguatge està mancat de qualsevol antecedent animal i constitueix l’autèntic llindar que separa la nostra espècie de les altres. Aquesta nítida separació entre animals i humans que propugnava Müller era sens dubte majoritària entre els lingüistes, fins al punt que la Societat Lingüística de París va prohibir fer el 1886 qualsevol referència al tema de l’evolució del llenguatge en les seves conferències i publicacions.
En aquest curs del màster d’Humanitats, ens aproximem al fenomen cinematogràfic a través dels grans esdeveniments del segle XX. Aquesta mirada àmplia sobre les principals transformacions esdevingudes en l’àmbit del cinema, ens porta a considerar la producció cultural en la seva complexa relació amb processos històrics, moviments culturals i polític-socials (la postguerra de 1945, les revoltes de maig del 68, el feminisme dels 70).
Nuit et Brouillard, assaig documental de 1955 realitzat per Alain Resnais, sobre material confiscat als nazis i a partir d’un text de Jean Cayrol.
El recorregut que emprenem en aquesta assignatura, passa per alguns dels films i cineastes que emergeixen després de la Segona Guerra Mundial arribant fins a l’actualitat.
El marc cronològic obert a partir de 1945 es justifica per la necessitat de parlar de la crisi que va esdevenir en aquest marc cultural envaït pel trauma de postguerra. El cinema assumirà aquestes crisis de formes diverses. Amb l’emergència de la seva pròpia modernitat (que comença amb el neorealisme i culmina amb els nous cinemes), el autors i films partiran cap a noves poètiques, noves formes de narrar, altres formes de produir, consumir i entendre el cinema. Tant en la ficció, com en les apostes documentals, tindran lloc reflexions i diàlegs sobre la relació entre el cinema i les noves formes de la política, sobre la seva implicació amb la ideologia, o sobre el seu paper respecte a certs moviments socials.
Totes aquestes qüestions es visibilitzen en casos particulars. Al llarg del curs analitzem films i processos històrics, realitzem debats i lectures de textos rellevants. Per a comprendre aquesta metodologia docent i d’aprenentatge, per exemple, en el primer bloc de l’assignatura intentem comprendre què és i com afecta l’anomenada Modernitat als relats cinematogràfics. En la primera unitat, “Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité”, estudiem la mediació tecnològica de les noves càmeres lleugeres i com aquestes van propiciar noves formes d’apropar-se al món i registrar-ho. Això ens porta a reflexions sobre els propis mètodes de construcció del discurs. Veiem com en el camp documental juguen un rol important les diferents maneres d’implicar-se amb la realitat a filmar. Així, analitzem algunes propostes fílmiques de finals dels cinquanta, veiem com es transforma la intervenció dels cineastes amb la realitat: a través d’elements com la “entrevista”; o de la interacció entre actors i directors en el procés constitutiu del film, o bé, de forma radicalment diferent, a través de la mínima intervenció del realitzador sobre allò a enregistrar…
L’articulació entre fonts audiovisuals i referents teòrics ens dóna eines per pensar de forma conjunta a través de debats a l’aula. Algunes de les preguntes plantejades han estat: quines implicacions morals i ètiques té la presència d’una càmera? Quines implicacions tenen aquestes dues postures a l’hora de codificar la realitat a través del cinema? Els debats condueixen a reflexions prolífiques, per exemple, entorn de què significa la ficció, què significa representar? què va voler dir Eric Barnow amb que “el cinéma vérité responia a una paradoxa: la paradoxa que circumstàncies artificials poden fer sortir a la superfície veritats ocultes”?
Per a això, ens recolzem en bibliografia especialitzada (Bill Nichols, Maria Luisa Ortega, Edgar Morin, Richard Leacock,); en fonts autoreferencials i divulgatives com el documental de Peter Wintonick Cinéma Vérité: Defining the Moment (1999); en casos històrics paradigmàtics com Chronique d’un été (Jean Rouch i Edgar Morin, 1961) i High School (Frederick Wiseman, 1968).
Així arribem a adquirir competències per establir i comprendre quines han estat les formes de transgressió de la modernitat respecte al classicisme (la consciència lingüística i la ruptura de la transparència de la representació, per exemple). Analitzant com aquestes noves formes de realisme es transfereixen al cinema de ficció, sorgeixen comentaris i assajos sobre films com Shadows (John Cassavetes, 1959) o 2 ou 3 choses que je sais d’elle (Jean Luc Godard, 1967), entre molts altres, suggerits per estudiants o professores, històrics o contemporanis…
Al llarg del curs i gràcies a la participació de totes, establim riques connexions amb problemàtiques similars, donades en l’àmbit cultural del segle XIX i XX (la novel·la naturalista, les avantguardes històriques, Bertol Brecht, la militància del 68, el situacionisme, el feminisme) i amb la pròpia tradició cinematogràfica (la càmera stylo d’Astruc, la política dels autors, l’experimentació nord-americana, Laura Mulvey, el Tercer Cinema). De forma participativa intentem respondre a preguntes com què va significar, en els anys seixanta i setanta, parlar d’ideologia i cinema? Quins efectes va tenir en les propostes estètiques de cineastes com Pasolini, Alexander Kluge o Straub i Huillet? O com ha contribuït el cinema a les desigualtats de gènere? com exercir la crítica des de la teoria i la praxi?
La metodologia docent d’Arts en pantalla, per tant, intenta articular les innovacions teòriques de la segona meitat del segle XX, tant des de la teoria crítica com des dels estudis fílmics, amb la pràctica cinematogràfica immersa en aquesta història. Tot, articulat amb el bagatge cultural adquirit pel estudiant en el seu itinerari pel Màster d’Humanitats.
Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
Dissabte 21 de febrer
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants
Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.
Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.
A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.
Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.
El proper divendres 27 de febrer, el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i director del màster d’Estudis Catalans de la UOC, Josep-Anton Fernàndez, participarà en la jornada Barcelona Kaleidoscope amb la conferència The City of Conflict.
Barcelona Kaleidoscope obre una finestra a Barcelona com a ciutat mundial de cultura. Tres oradors presentaran aspectes del ric panorama cultural de la ciutat , les seves arts visuals i escèniques, el cinema i la història que li ha donat forma.
Barcelona Kaleidoscope està organitzat per ACLAIIR (Advisory Council on Latin American and Iberian Information Resources) i l’Institut Ramon Llull en col·laboració amb la British Library.
Divendres 27 de febrer // 17:00h-20:00h
British Library Conference Centre
96 Euston Road
London NW1 2DB
Accés lliure amb inscripció obligatòria. Més informació aquí.
El dia 29 de gener ens deixava, a 70 anys d’edat, el poeta i filòleg, Carles Miralles.
Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Miralles fou el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut, i en dirigia la revista Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica.
Després de l’ictus que va patir l’abril de 2014, ha sofert diverses recaigudes i finalment no ha pogut superar les conseqüències d’aquella afectació. Amb la seva mort s’estronca una obra rica en matisos, de sàvia erudició i fina dissecció en la lectura dels poetes antics i moderns, grecs i catalans. En donen testimoni una multiplicitat de treballs aplegats en volums diversos, que hom podrà reprendre i aprofitar encara, començant per aquell primerenc Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (Ed. del Mall, 1986) fins als més recents volums col·lectius de l’Aula Carles Riba.
La seva trajectòria de recerca com a hel·lenista el dugué a estudiar i traduir autors grecs antics (Homer, Herodot, Xenofont, Eurípides, Sòfocles…) i també hel·lenístics i neogrecs. Però va investigar també sobre autors catalans com ara Riba, Espriu, Foix o Rodoreda, i era, a més, autor d’una sòlida obra poètica, que li valgué el Premi Nacional de Poesia 1992, per La mà de l’arquer. Els volums D’aspra dolcesa (2002) i No me n’he anat (2008) apleguen la seva poesia fins el 2008. I el volum de 2009 L’ombra dels dies roja va rebre el Premi de la Crítica 2010.
Miralles va ser autor dels primers mòduls que la UOC encarregà sobre la matèria Cultura clàssica, juntament amb la seva col·lega Pilar Gómez Cardó, professora de la Universitat de Barcelona i col·laboradora docent de la UOC durant diversos cursos. A més, era el pare de la nostra companya Laia Miralles, professora a la Universitat de València i col·laboradora docent de la UOC de literatura catalana moderna, a la qual volem tenir present des d’aquí tot recordant els versos del mateix Miralles:
“La puresa del cant
s’eleva com una alba
del dedins de la fosca…
La teva ment reposa”.
Narcís Figueras és professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
Aurinyacià, 35.000 – 30.000
1. Zona Europa Oriental-Central
Hohlenstein-Stadel o Hohle Fels 
Home/dona lleó. 32.000. 29,6 x 5,6 cm
Vogelherd
